Page 1 -
P. 1

s    La                            Crònica                                                  de Valls

ca

•OH

sa                                                                                          Fundat en 19O6 per D. Indateol Castell»
«et Setmanari comarcal

Any XXXII  PREUS DE SUBSCRIPCIÓ               Dissabte 4d'Abril de 1936                     REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:                                    Nora. 1605
               2'50 pessetes trimestre                                                               Carrer den Bosch,31

Setmana Santa                                                                                                                                            indicats, que estan renyits la majoria de
                                                                                                                                                         vegades amb la història i la tradició d'allí

  Anem a entrar a la Setmana Santa,           Patronat de Sant Gabriel                                                                                   on tenen lloc, i també amb el sentir i la
durant la qual l'Església junt amb el                                                                                                                    manera d'ésser de la major part dels seus
poble fidel commemora els fets culmi-                Diumenge 5 d'Abril de 1936                                                                          habitants.
nants de la vida redemptora de Jesu-
críst.                                                    A dos quarts de sís de la tarda                                                                   I al produir-se els actes als quals fem
                                                                                                                                                         referència, la gent de bona voluntat i que
   Aquests propers dies, sants per la di-     Conferència a càrrec del Reverend Dr. DOMÈNEC LEONE,                                                       té consciència es diu: Però sembla im-
vina grandesa dels aconteixements que                        de Torí (Itàlia), el qual versarà sobre                                                     possible; en tal Hocno ho eren pas així;
remembrem, tenen un encís i unes ca-                                                                                                                     mai ho hauria cregut, i altres exclama-
racterístiques especials, a les quals nin-       La Història, laCiència i la Fe davantel                                                                 cions semblants.
gú pots sotstraure's. Aquests dies por-           Sant Llençol ambque fou amortallat el
ten el segell de f infinit amor de Crist          : : tos de Nostre Senyor lesucríst : :                                                                    En efecte, aquests darrers anys s'han
envers els homes, pels quals, després                                                                                                                    vist coses que sembla impossible que ha-
d'haver instituït l'adorable sagrament        Aquesta conferència serà il·lustrada amb SO magnífiques                                                    gin esdevingut. Però la realitat i efs fets
de f Eucaristia, sofreix la cruent passió i                     projeccions oficials i exclussïves.                                                      ens diuen que han estat. I, al produir-se,
mort i vessa tota la seva sang preciosa.                                                                                                                 a voltes fins sense un donar-se'n compte,
                                              L'interès del tema, que. és un testimoni de la Sagrada                                                     es van examinant les causes que han
   Passem, doncs, dignament aquesta           Passió, i el prestigi del docte conferenciant, donen a                                                     produït els fats al'ludíts. I seguidament
setmana. Amarem nos, durant ella, de                                                                                                                     se'n veuen una col·lecció: les propagan-
l'esperit de Jesucrist, i més ara que                              l'acte un relleu extraordinari.                                                       des funestes, la premsa mal intencionada
sembla que tot vulgui allunyar-se d'ell                                                                                                                  i sense consciència, l'esperit de destruc-
i de les seves doctrines salvadores. Me-      En el Sant Llençol, que és venerat a Torí, es reproduei-                                                   ció desbordat, la manca d'educació i de
ditem la seva vida i especialment la se-         xen amb tots els detalls, la Divina Imatje de Jesús,                                                    formació moral, els abusos en determi-
va Passió, que tantes i oportunes en-                                     les ferides 1 la Sang.                                                         nat sentit, etc.
senyances conté per a la nostra vida.
Acudim als actes religiosos que tenen                                                                                                                       Però hi ha unaaltra causa que també
lloc als nostres temples, tot contribuint                                                                                                                s'esmenta sovint i que al que fem refe-
a la seva solemnitat.                                                                                                                                    rència en aquestes ratlles té força Impor-
                                                                                                                                                         tància. Es aquesta la variació que sofrei-
   Que amb semblants disposicions sa-                                                                                                                    xen les poblacions.
piguem passar la Setmana Santa.
                                                                                                                                                            Anys enrera gairebé la totalitat dels
                                                                                                                                                         habitants d'un poble o d'una ciutat eren

La gran setmana                               Per a poder atendre les despeses que reportarà i'organiízació d'aquest acte,                               fills d'alií, i ho eren els pares i els avis.
                                              es fera pagar una petita entrada, la qual donarà dret a participar en el sorteig                           Però avui no és així. Tothom pot com-
                                                                                                                                                         probar-ho. La variació que s'ha experi-
                                                                   d'una Fotocòpia delretrat autèntic de Jesús.                                          mentat en la manera de viure en el dar-

Tota la nau de l'església és un camp          L'acte es començarà amb tota puntualitat                                                                   rer mig segle, ha fet que la gent canviï
                                                                                                                                                         de població d'una manera facilíssima. Po-
de palmeres que amb fressa suau des-                                                                                                                     driem ara extendre'ns sobre això, però
                                                                                                                                                         només volem remarcar el fet: Avui en
vetllen tots elssorolls, i tots els crits de                                                                                                             tots els pobles i ciutats hi ha un percen-
                                                                                                                                                         tatge crescudfssim de gent que no ha
la passió de Jesús; l'espetec dels açots i    bres! Pelmisteri de fe d'aquell dia tenim     jerarquies arriva fins al deicidi. La mirada                 nascut allí.
la cridòria de la turbamulta, els timbals     a Jesús en cada altar i en cada sagrari.      serena de Jesús traspua sempre victo-
que taladren l'espai i els cops de martell    Les mans de Crist tremoloses d'emoció         riosa per la tempesta de sofriments que
que encara ens taladren el cor,el cata-
clisme de la natura que veu morir la hu- i expressives... com a rostres, partien el li obsoureix el rostre. Elsrenecs i sospirs Això porta com a conseqüència que no
manitat de Déu. Tot emergeix de les que, havent deixat d'ésser pa, era EU es barrejen pel carrer d'Amargura. La es senti pel poble on s'habita ni per la
profonditats místiques del bosc de pal- mateix quija no en tenia prou d'ésser un cridòria destrempada és barbarament as- seva història i tradicions un amor tan
meres que somnia en mans d'infants sota com nosaltres i volia, en transfusió més sociada alstètrics sorolls de la crucifixió. gran coms'hauria d'experimentar, I, en-
                                              íntima que la de sang, bategar al mig de 1 en l'instant suprem les faccions estira- cara que sempre hi ha abundants i hon-
la penombra sagrada del temple.
                                              la nostra vida.                               des del Crucificat pugnen pera pronun-                       roses excepcions, el patriotisme no es
  Les palmes de l'efímera glorificació                                                      ciar paraules de perdó i esperança, fins                     practica degudament. 1 si a aquesta cir-
humana de Jesús ens forneixen el testi-         Qui esperava les mans prensores de          que fent un crit esglaiador abaixa el cap                    cumstància s'hi afegeix ia norma que de
moni del nostre fervor perenne que so-        la xusma infame es conformava amb les         en l'actitud d'obediència preconitzada pel                   fet s'haestablert de donar més importàn-
breviu a lespalmes de cada any. La pro-       profanacions de totes les èpoques amb         profeta Isaïes. Un cop mortal ha sotra-                      cia als forasters que alsfills del poble,
cessó que en voler entrar al temple de        tal de poder vivificar els qui l'estimarien.  guejat la natura esporuguint, ja que no                      resulta amb freqüència que qui orienta
portes closes ha de trucar amb l'asta de                                                    avergonyint, elsenemics deJesús.                             aspectes de la vida d'una població són
la creu pera fer-se obrir dóna el símbol        A Getsemaní vol que sa natura humana                                                                     persones que noels uneix amb ella cap
de la glorificació nostra per Crist qui       quedi orfa de lesinfluències de la divina        Finalment el sepulcre clos amb el se-                     vincle viui permanent.
obrint el cel amb sa passió convida dar-      com no sigui per a major capacitat de         gell delSanedrí marcat sobre argila com
                                              sofrir i per al valor tan esperat delsso-

rera seuunarutilant estela d'animes re- friments que un home representatiu oferis a victòria... ben efímera del poder del Després del que acabem d'indicar,
                                              al Pare celestial. L'esglai dels pecatsque mal sobre la Bondat Divina que esre- doncs, no són d'estranyar fets com els
dimides.
                                                                                            serva el terç dia pera contestar amb es-                     que hem volgut al·ludir al principi. I
                                              es llençava a expiar l'aterrava; el terror    creix als qui el reptaven a baixar de la                     si al que tenim dit s'hi afegeix ei
                                              de tants sofriments triturava el seu cor      creu.                                                        darrerament apuntat, encara que dolo-
                                              d'home; agonitzava.                                                                                        rosos i lamentables, s'expliquen fets
                                                                                                                                               FRANCESC  que només potevitar una sòlida i cons-
                                                 Els apòstols dormien, i Jesús, que vol-                                                                 tant formació moral i unabona educació;
                                              gué que l'Evangeli constatés l'agonfa no         En molts llocs, i també a la nostra ciu-                  per les quals tots hem de treballar, com
                                              explicà els terribles detalls. Quedaren       tat, durant elsdarrers anys s'han presen-                    també s'ha de treballar per fer reviure
                                              secrets en el tou meditabund de les oli-                                                                   amb tota intensitat ta història i les bones
                                              veres; en elsllavis impurs de Judes ferits                                                                 costums que antany caracteritzaven els
                                              de l'emoció que agitava encara el rostre                                                                   nostres pobles.
                                              traidorament besat; en la faç descompos-
                                              ta de la lluna, únic testimoni ocular que
  El cant de la Passió amb ia palma a
les mans és el més colpidor emblema de
l'esperança en el triomf. A l'una mà el
text que ens relata la terrible execució
de Crist i a l'altra la palma de mística
grogor com un ressò poixant de la seva
resurrecció. Es el sentiment simultani del

Una explicaciómorir delgradeblat i de l'esclat de l'es-

piga. El cristià idealista vol donar peren-
nitat a aquesta bella paradoxa de la
seva cfeència en ei dolor cristià que ala

mà porta la penyora de la glòria.             anualment ens visita com si volguésen- ciat aconteixements d'ordre divers que                              L. S.

     Dijous santl Immensitat del cel sub- comanar emoció l'auster relat evangèlic. no diuen gaire—mirant-los objectivament

mergida en les nostres espesses tene- Divendres santl La vilesa de les altes —a favor d'on es desenrotllen. Fet$,els
   1   2   3   4   5   6