Page 1 -
P. 1

rÍ *                               *»,*             •

                                            V -i                                t*

                                                                                             À

                                                                    ' í , •«>

            Comarcal                                                                               Fundació en 19.OS por D, indalecio Castells

v >su"' J. wrai»- 'E· <.          •ÍÏ- e s  "» fi 5

                                                                                                                  li  REDACCIÓN Y ADMINISTRAC1ÓN:
                                                                                                                              Arrabal de Captichinos, 23
all i ïe-jto <leiApaua tuma·.tif 2 00 pta<-                         Sàbado 15 de .Novienibre de 1936                                                      | Nóm. 1325
     T \ t inj ror!ime->tre 4 p« eta
                                                                    J. <, ' \                                     i                                       1•
   Vn mtios a (-P-J io LOtven ímilas

                                                    » - «f •* » !»

                                                                                                À nuestfos lectores l'aiguat deSanta Tecla vaagafar deple i
                                                                                                                                                       en sa fúria màxima; malgrat això, el Gaià

      Aotes de comprar su Traje o Abrigo                                                          Después de ia irreparable pérdidasu-       baixava a Vilarrodona, segons es va dir,
                                                                                                frida por esie penódico con ia muerie de     molt més altque nopas ailavors. Perquè?
  vea anesíros sartsilos enJos que encoaírarà mas de eien mode los                              su fundador y director el malogrado don      No cai atribuir-ho ai fet de haver estat
  con dibtsjos y colores demoda es caiitíades superiores y confeccidn                           Indaíecio Castells Oller (q. e. p. d.),se    més fort l'aiguat, Sinó al fet d'estar les
                                                                                                ha procurado continuar su publicacion sin    muntanyes més pelades de boscam.
                                  insuperable para                                              disminuir en io posibie ei interès que
                                                                                                siempre LA CRÒNICA DE VALLS ha desper-          Heu's aquí una bona tasca a fer per les
   CABALLERO Y                                                                                  tado en sus lectores. Però es esta, em-      associacions de pagesos, Ajuniamenis,
                                                                                                presa que requiere íierrípo e independèn-    Diputació •provincial, Confederació Hidro-
11, Ràmbía'de('(Ganaíet&8, 11                                                                   cia, de los que, sin mucho sacnricio, no     gràfica de l'Ebre, i per toia la premsa,
                                                                                                podia disponer la actual üirección.          especialment la comarcal. Reclamar que
                                                                                                                                             d'una manera o d'una altra, siguin repo-
                                                                                                   Es por eiio que aprovechando ciicuns-     biats elsboscos i que mai més no espu-
                                                                                                taiicias favorables se ha traspasado ia      gui tornar a repetir la gran destroça d'ar-
                                                                                                propièdact del periódico. Ai despedirse,     bres que hom va perpetrar duram la gue-
                                                                                                pues, ía actual dirección de sus colabo-     rra. Una altra iliçó que es desprèn de la
                                                                                                radores, suscritores y lectores, íes agra-   catàstrofe és ia necessitat de que es fas-
                                                                                                úece en todo su valor, el interès y apoyo    sin aviat eisembassaments, vulgarment
                                                                                                que en íodo momento ha'haliado en eilos,     dits pantanoSy de Viiavert, del Brugent i
                                                                                                y puede a la vez ofrecerltís ia garantia de  del Gaià.
                                                                                                que LACRÒNICA DE VALLS, continuarà, en
                                                                                                manes de la nueva tnipresa, acogiendo           Ja sembla menuda que hom no eis pu-
                                                                                                con igual calor y simpatia que hasta         gui realitzar, ni ei de Viiavert, malgrat
                                                                                                ahora, todo cuanto se irispire en el amor    l'avençament dels seus estudis i d'estar
                                                                                                a Valls, distiiïtivo que siempre ha consti-  aprovat i proposat per l'Estat, amb oferta
                                                                                                tuido nuestro mejor galardon. ..             d'un gros tant per cent de subvenció.
                                                                                                                                             1 sembla mentida, perquè aquí en el cas
                                                                                                                                             d'aquests tres embassaments, el capital

                                                                                                                                             s'esmerçaria sobre terrenys que ja tenen

                                                                                                                                             un bon preu unitari i que, per tant, desse-

                                                                                                Les lliçons de l'aiguat guida podrien^respondre en gran -sobritut
                                                                                                                                                        d'aquest capital que s'hiesmercés, i, se-
                                                                                                                                             gonament, üesseguida de realitzades les
                  y 'encautado d®
                  poseer este                                                                      La primera lliçó, que es desprèn de la obres, aquests terrenys valdrien moií
                                                                                                catàstrofe, és ia necessitat deque siguin més, al menys el doble, dei que arava-
En selectividad, alcauce, voííimen, fideüdad yv.                                                repobiats els boscos de les montanyes len, puix l'augment de iiur renta o rendi-
linipiesa de sonidos, nada le iguala. Basta
conecíarlo a la corrieote elèctrica. El m«e«                                                    veïnes al Camp i a la Conca, puix em ment està assegurat per ia circumstància
bie puede adornar el salen més aristocratico.
PiSa catétogo o atsa demostració sin com>                                                       sembla que ia causa principal de que l'a- de saber ja aDans ei cuitiu remunerador

                                                                                                vinguda del Francolí hagi estat tan formi- (el de i'aveiianer) a que podrien ésser

                  AUTO ELgCTRICID-AD                                                            dable, no és alíra que, durant la guerra destinats, uncop fossin deregadiu, iper
                                                                                                europea, varen ésser arrasades immenses la circumstància de que l'element perso-
Bftrccíosa: Dsputaclón, 334 ValeÉda: C. Salvatierra,41                                          extensions de bosc. Si,la mateixa lamen- nal, el pagès nostre, és intel·ligent en
                                                                                                tació que horn feia en motiu de les inun- hortes i en aquest cultiu especial. No es
                                                                                                dacions dei Migdia de França, hem de compren doncs que ei capital fassi l'orni
                                                                                                fer-la aranosaltres, la causa principal de per por decoiocar-se en un risc, niés ve-
                                                                                                ia magnitud dela catàstrofe, és la apun- ntat que, fins en la comarca mateix
                                                                                                tada ixap més. I si no volem que això es aquest capital no existeixi disponible.
                                                                                                vagi repetint sovint—i recordem la fre- Què hi h<u doncs? jo penso que ei que hi

Madrid: San Agusíin, 3            S«í*tó:íU,Blaties)Trajano, 20                                 qüència d'inundacions en els últims anys ha, és rutina, ia rutina, per part delsca-
Bübao: (Beltran Casado yC8) AiicaHíe: Sres. Vaüo, Sanches
                  Hcnao, núai 9.                                    Cremades                    —haurem de fer de maneres que ei mal pitals, a IÍOseguir camins nous. A Espa-

                                                                                                sigui corregit ei més aviat possible.        nya i fins a Catalunya, els capitals són

                                                                                                   Que això precedent és veritat, ja no col' locals a qualsevol empresa de indús-
                                                                                                cal demostrar-ho. Tothom ies sab les tria, de.comerç, de mines, de comunica-
                                                                                                conseqüències que se segueixen del fet cions, sense comptar eis qui cobreixen
                                                                                                de pelar les montanyes de iiur arbrat.Pe- els préstecs d'entitats públiques, quasi
    J                                                                                           rò una senzilla comparació ens ho farà sempre amb ün gran marge de jisc, ia
                                                                                                                                             empreses de millorament de la riquesa
SJLMT ANTONI, S©                                                                                veure clarament.
                                                                                                   Comparant la intensitat dela avinguda agrícola no hi són coiocats, simplement
                                                                                                d'ara i i'àrea agafada pd xàfec amb l'in- perquè encara no s'és feta, d'això,una
                                                                                                tensitat de la avinguua'i i'àrea del aiguat habitud. Però em sembla que ja és hora
                                                                                                de Sansa Tecla. Hom diu que a Tarrago- de que hom s'adongui dela gran conve-
                                                                                                na, ara, baixava més aigua que quan el niència deque aquesta iiabnud sigui ini-
                                                                                                cèlebre aiguat i, segons referències que ciada. Immenses extensions de terreny
                                                                                                hom pot recuilir, l'àrea del xàfec de Santa espanyol esperen només ei capital, pera
                                                                                                Tecla va ésser incomparablement més esdevenir base segura deriquesa pública
                                                                                                gran. I el mateix podríem dir, tenint en i de progrés. Però si en altres punts una
                                                                                                                                             empresa de regadiu comporta un període
                                                                                                compte lesintensitats dels xàfecs.
                                                                                                                                             de irnproducció o de producció deficient,
                                                                                                   En aiguat del Gaià, d'ara fa uns quants   en sos començòs, per manca de prepara-
                                                                                                anys podem constatar el mateix. Malgrat      ció dela pagesia—recordem si noels co-
                                                                                                que ei xàfec no vaagafar la part alta del    meaços del regadiu a Urgell—en la nos-
                                                                                                riu o del seu començament, tota aquella      tra comarca aquest gran inconvenient es-
                                                                                                extensió que va una hora més amunt del       tana ja saivat.

                                                                                                Pont fins vora Santa Coloma, àreaque
   1   2   3   4   5   6