Page 1 -
P. 1

Lt^iyi MUNO
                             SKTIVIAiNlARI P O P U L A R I N D E P E N D E N T
Any IV                                      Sant Feliu de Gtíixols, 19 de^ Febrer de 19^1                                          Núm. 146

Preus de sotscripció                                               REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ                       N ú m e r o solt: 15 c è n t i m s

Sant Feliu, trimestre         . . 2'00 ptes.                                Especiers, 35                         Anuncis, comunicats i reclams a preus de tarifa.
Fora, trimestre                         2'25 »                                                                                           Pago anticipat
Estranger, un any                      15'00 »

DEl SAIIT fElin                                Havia corregut totes les catedrals Una de les casés del carrer de Sant da malmès. Llavors sortiren renecs a
                                            del orbe. les pandes, sinagoges i meç- Joaquim és la de don Joan. Té un es- flor de llavis, xiuxiueig d'oracions, l'u-

                                            quites, a rel de les seves expedicions cut sobre la portalada feixuga, un gran dolar dels gossos i el plorar de les cria-

                         L'AVI NORAT polars. Els tròpics li eren molt familiars. hort plantat d'avellaners i pomeres, un tures. Don Joan se'ls mirà fixament,

Per anys enrera hi havia a Sant Fe- Havia tingut qüestions amb alguns ma- petit estanyol amb peixos d'or i un tros                 i, posant-se a riure de sobte, exclamà
liu una casa que va desaparèixer a rel harajàs indús, tot assistint a caceries de de jardí abandonat on es regala la               aixecant els braços enlaire:
de la reforma que es féu a «La Cons- de tigres. A les cases de the del Japó gràcia dels lilàs florits...
tància» que en dèiem a Càl PoUnari, i hi entrava com a casa seva, essent                                                               —Què som nosaltres, davant la
                                                                                        Don Joan és un senyor silenciós,           immensitat? Pols! res més que pols!

la cantonada que feia dita casa era co- molt ben obsequiat per les geisha's. A alt i sec, que decanta als setanta anys,                Tots, en oir tal cosa i en veure la
neguda per el cantó del farro, lloc molt la pampa argentina n'hi havien passa- que se li ha encartronat la pell i es cor-          seva rialla, mofeta, restaren bocaba-
concorregut per la gent de mar i també des moltes amb aquells gauchos indo- ba sobre el pit. Don Joan és tingut a                  dats, sense esma de res, sentint a din-
per molts de terra, que hi anàvem a mables i traicioners!                                                                          tre seu una forta punyida de dolor, i
                                                                                        la vila amb la veneració estranya amb

escoltar histories i novelles per boca També havia navigat al demunt què fóra tingut un patriarca. La seva sempre més, en parlar d'ell, ho feren

dels mateixos herois i explicades amb d'un gran iceberg i feu una llarga tra- joventut l'esmerçà en les intrigues prò- baixet i amb la ironia a ran dels llavis.

tota classe de detalls.                     vessia amb skis per l'interior d'Alaska. pies dels amatents a la filosofia: s'anà No tardà pas molt a murmurar-se

    DAvi Norat era un home molt cam-            Havia visitat els mars septentrio-      omplenant de cabòries i més cabòries;      per la vila que l'enteniment de don
petxano i de molta memòria, i un dels       nals, contemplat aurores boreals, es-       se'l vf-.ié anar isoladament pels camins,  Joan s'esvaïa i alguna cosa devia suc-
mèrits que tenia era que agafava el         trelles amb qúa i focs-follets. A! Equa-    i algú fins s'atalaià que enraonava sol,   ceir quan anava decaient, decaient, i
diari, el llegia,- o hu feia veurer—per-    dor li agafà mal de ventre i a Pensyl-      que bracejava devant una munió de          s'emparava de tot ell la deixadesa i un
què moltes vegades el tenia del revés—      vania mal de caixal. A Anglaterra ha-       formigues o bé que guaitava embadalit,     to esbarriat. Però heu's aqui que tot
i llegia discursos, artigles, i dava noti-  via ballat el ball inglés, a halia la fur-  estones i més estones, el voleiar bri-     sobtadament se'l veié rebifar. En el
cies a mida del seu gust. Tot era im-       lana, i a França la farandola, la carma-    llant d'un papallò, o be que escoltava     cor de don Joan s'havia abrandat la fla-
provisat; molts que s'el escoltaven de      nyola, cadrillés i la pavana, fent furor    llargament l'humil cant d'un pit-roig o    ma d'un amor en ésser primavera ben
bona fé hu repetien i quan els hi pre-      a tot arreu per la seva lleugeresa.         una cueta.                                 entrada.

guntaven d'on hu havien tret i respo- Afirmava que havia corregut la Se- Una vegada era al mas dels Rove- Passat un temps, don Joan es casà.

nien que hu havien sentir llegir a L'Avi ca, la Meca i la Vall d'Andorra.               llons, una tarda xafogosa d'istiu. Un Del matrimoni en nasqué Na Roser. I

Norat, els altres se clavaven a riurer i Els mariners quedaven boca-overt^ agombolamçfit (de núvols havia obscu- mortai prematurament, la que fou la

deien:                                      escoltant les seves narracions.             rit el sol; la terra era fosca; un aJre seva esposa, es dedicà altre vegada a

—Bola va!                                   Quan havia acayat del cantó del fa-         glacial feia remorrejar les fulles dels    la filosofia i a curar de la creixença de
                                                                                        lledoners de devant l'era del mas i co-    Na Roser amb la polidesa en qué ho
Els de la tertúlia del cantó del farro rro, s'en anava cap a La Oorga a con-            mençaven a caure unes gotes de pluja       fóra la flor més delicada i exòtica de
ja el coneixien de sobres a tAvi No- tar-ne alguna altre de fresca. Sempre              que se sentien botre sonorament sobre      totes. I molt gentil fou Na Roser en la
rat, però sempre que passava per allà era ben rebut per ésser considerat com            el teulat. Els masovers, adalerats, ana-   seva jovenesa.
se refregaven les mans de gust per a a gran improvisadó de histories fantàs-            ven d'aci d'allà, entrant les eines del
escoltar-ne alguna de fresca i tots pa- tiques i trasatlàntiques.                       treball, els llegums estesos, i fent en-                            •**
                                                                                        trar sota el porxo la manada de oques
raven les orelles.                                   L'AVI XUFLET.                      cridaneres.                                    Aquesta tarda don Joan està asse-
                                                                                                                                   gut a la placeta del jardi llegint un
Ell s'havia passejat amb trineo per Barcelona, Febrer 1921

tota la Groenlàndia; havia estat apres-                                                 El vell Janot, que arribava del camp, breviari llati que no entén pas, però

sat entre els gels polars a bordo de tl
El misteri dels lilàsDiligente, essent visitat per ossos i fo-                          quedant-se palplantat en mig de l'era tant se val. Vora seu Na Roser cus,

ques; havia atravessat el desert de Sà-                                                 mirant la nuvolada els escometé:           amb el paneró de roba blanca acostat,

hara amb palanquí i amb camell; ha- Després de plovinejar tota la tarda, —Tindrem pedra, vatuanada món! cantant una cançó que, poruga, no go-
vent sofert els efectes d'aquell malehtt cap al tard la marinada esquinçà els I les dones exclamaren llastimosa- sa sortir pas dels llavis carmesins. Un
                                                                                                                                   infant petit i gras camina feixugament
vent que te nom de persona i que li núvols, i un devassall de sol s'escampà ment:
diuen En Simón. Una de les coses que pel carrer de Sant Joaquim, enrogint — Verge del Roser, empareu-nos, i riu amb espinguets, tot tirant molles
                                                                                                                                   de pa als peixos de l'estanyol. Un ca-
li feren més impresió fou quan atraves- les parets i fent brillar els petits viots empareu els nostres fruits...
                                                                                        I, mentre la gent del mas anava atra- dell enjogassat corre barroerament
sà les catarates del Niàgara amb globo. del carrer.

Les ciénagas cubanes les atravessé El carrer de Sant Joaquim es un fleis fegada, don Joan es passejava sala d'un cantó a l'altre, ara estirant les
muntat a les espatlles d'un negre que millors de la petita vila. Té amples vo- amunt sala avall, lentament, meditatiu, faldilles del menut, que somica, ara
es deia Melitón, i la índia a cavall d'un reres i l'onament de dues rengleres amb les mans creuades darrera l'es- enduent se'n una peça de roba del pa-
                                                                                                                                   neró, arrossegant [a per terra, o be
elefant.                                    d'acàcies. Les cases són velles, senyo- quena.

   Và sufrir ciclons, tifons, tempestats rials, de teulat verdós de molsa, amb Al cap de poc la pluja s'accentuà. s'entreté estirant les bagues de les sa-
de néu, erupcions volcàniques, el vò- gàrgoles i pesats picaportes. I és quiet: Arribaren les dones, xopes, amb les bates de lona blanca de don Joan amb
mit negre, la febre groga, i per poc que en arribar les primeres hores de la ves- fc'ldilles sobre el cap, i els mossos amb la seda fina i roja dels seus llavis.
no es queda adormit a sota del terrible prada, en encendre's els fanals de gas,         les caputxes de saca molles Arreu Tot és quiet i reposat. L'aire és
manzanillo. En la Illa de Cuba fou pi- comencen a tancar-se les feixuges por-           se sentia la remor sorda del tro, i els puríssim. De la terra munten les divi-
cat per mosquits verenosos i per cale- tes i només se sent la remor d'una per-          llamps esquinçaven la nuvolada, quan nes i fresques exhalaciones que dóna
bras de cascabel. Els caimans el perse- sona que passa; l'udolar d'un gos, al           de sobte una remor nova avançà rapi-- la pluja d'istiu; el sol rogent mort amb
guiren una vegada que s'estava ba- lluny; la cridòria de la mainada que ju-             dament, i començà a caure pedra i més recança arrapat a les parets; les mun-
nyant en el riu Amaçones; fou preso- ga o bé el fregadís sedós de les acàcies           pedra, deixant en un instant la terra tanyes, al lluny, són blaves, precises,
                                            en els dies de vent.                        com nevada i tot el bé de Déu de vian- i totes les coses tenen l'encis nou de
ner dels pells roges Inques.

                              " L U M E N " ORAN CHAMPAN

                              = E l É [ É i iiOílEliy slLimitllS 1 1 ei i iiuitiyitis m m we ei 1110=
   1   2   3   4