Page 1 -
P. 1

Seumanari Català                                         Surt els Diumenges

       %                          SUSCRIPCIÓ               : ^ ^ Redacció y Administració -jjji^ Anunciay Esquele»

       iANY V                   l'ÓOptes.. tnm...m..       kíMÍ              Plnss. del Dr. Robert, n . M l • ^ ^  Preu. convencionals '

                                       CAMPHODON. VA DE DKSEMBRR DE 1908                                           Ni'im. 224

                                                        dint ab la raquitica del famós bloch                 jAquet verb malhíiurat qu» tenim pera expressar
                                                                                                         tota mena d' energíii! No diem: fer, diem la mala pa-
La Solidaritat dels Moiel, dels Canalejas, dels Alva-                                                    r;iula. Donar, ferir, burlar, posar, pendre, enganyar,
              a Barcelona rez, posa de manifest a la vi«;ta dels                                         llençar, menjar, beure, escriure, llegir, tot ho vol

   L'entusiasme, la disciplina, la cohe-       mes ignorants, de quina par* son la                       dir aquesta pawubi malhaurada: tota acció 's resum ,
sió de les forses que integren la Soli         raó y el patriotisme, si de la dels que                   en ellii, y son significat enclou tots els significats:
                                                                                                         com si en la virilitat cMínlaiia tio hi cabés altra po-
daritat Catalana, la unanimitat de cii- lluiten per manyoneijar el presupost tencia que la que ab aquet verb tan baixament »' in-
tei·l de gent de tan diversos pensais enpfanyant miserabiemeril al país, no dici).
                                                                                                             Y HÍXÓ'S diu rient, plorant, bromejant, enternint-
acoblada sota una l^andera sois te ex-         cumplint mai cap piomesa o be dels                        8«. afirinftnt. duptant, triomfant, eayent: y fins mo-

plicació pel fondíssim s e n t i m e n t de qui sense aspiracions d" nquesta m e - rint la fem heroica. Y el qui no la gosa dir rodona

amor a la Pàtria y per Tàn^ia de re- na volen, per r ordre, per la morali-                               la disfressa liipócritiiment per diria, {)erque no se 'n
                                                                                                         pot estar. 'Mireu com la nessesita! La portem clava-
generació nacional que arreu de nos-' tat, per- les vii-tuts cíviques, una Es-                           da al front com un estigma.de baixesa.

tre terra, vibra en els cors mes entu- pany'a poderosa y digne.                                              jEsborrémsel! Encara que sia ab foch; encara que
                                                                                                         sia-fent seguir la pell, j buidant 1' ós si cal. Eíbo-
siastes y mou fins als mes indife-                                                          X.

rents a la acció de la política general.                                                                 rrenilo. Poilrm. No hi ha fatalitat al món. No hi ha

   Es cosa notable la forma de propa-                      iAlerta!                                      res irremisible. Purifiquem l;i nostra H»ngHB ab un
ganda que en eixos últims dies, pre-                                                                     carbó encès com el profeta. Y sia nostre foch l'atnor.
                                                                                                         Cada vegada que obrim la boca per parlar pensem

cursors de la diada d' avui a Barcelo-                                                                   en Catalunya no^t^a mare, y sobre tot en Catalunya

na, ha v i n g u t fentse en periódichs y [Sí-, el poble catulà es molt malparlat: haiisaquí             nostra filla. Pensem que nostres fills han de parlar
                                              la grossa tara d' aqnet poble. Fa pena, fa vergonya.       com nosaltres. Pensem en la gràcia d' aquestes b o '
meetings, y si sempre desde     que    es-  \ fa pietat, fa fàstieh, sentir la nostra llengua tan bai-   ques tan pures, y eii 1' infàmia que '}•* espera.

p o n t à n i a m e n t nasqué a Catalunya la ; xament esmerçada. Perquè, més que rea. es baixesa.           Y si ni això pot contenirvos. val més que rene-

Solidaritat, hem vist alts exemplars \ Fins la blaefemia, aquesta tremenda expre88Í(3 de la              gu(!u la vostra llengua; va! mA» que n' aprengueu
                                                                                                         una d'extranya en la queia baixesa os sia menj*
de sacrificis de tota m e n a en obsequi \ rebel lía destructora, en boca del nottre poble, sol          familiar y prompta. Cobriuvos el cap de cendra: i a -
                                            I perdre sa misteiiosa grandesa satànica, y resta sense      voqueu una gent civilisada que vinga a civilisarvn»,
al  bon acort  ya  la  major  armonía  en-  i ales pera assaltar el cel, y cau indecent, baixa, y res    a ofegarvos el parlar ab un altre que us fiqui força-

tre els elements de un bloch tan for- i més.                                                             ment a la boca; demaneu a un fuet extranger 1$ for-
                                                                                                         ç:i de voluntat que us manca. Perquè eert taent la
midable, mes a r e en q u e tot el procés No li cal ira al renech de nostre poble: renega                llibertat en 1' ésser propi ha d' ésser la suprema a«~
                                            i  per vici, per peresa d' expressió, per "oluntat de re-    pi ració de tot home y de c<ida poble; y es la condi-
de les actuals eleccions de   Diputats a    i  volcarse en lo ínfim. Fixeuse en la calitat de la nos-    ció d' arribar a tenir una ànima; però qv»n «n hoi»»
Corts per Barcelona es una     esplèndi-    I  tra blasfèmia: fixeuse en la ocasió; en el tó d e i a     o un poble no se sab valer de la seva volanfat per
                                                                                                         aquet fi, la esclavitut es cosa desitjable, y 1' anofren-
da mostra de la m a n e r a com saben I veu; no hi trobareu més que'l gust de dir una parau-             nient més alta sort que la ignomínia.

c u m p l i r els catalans llurs debers ab \ la baixa, per omplir un buit de la conversa, per tris-          Oh! no m motejeu d' arrebatat. ni al seu eis bra-
                                            i  ta gràcia,  per broma.... o   per impotència deyant de    ços fent la mitja rialla. Aquesta mitja rialla fora en-
la Pàtria y ab la societat.     Renuncies   \  qualsevol   obstacle: perquè  '1 cavall ensopega, perquè  cara el senyal miijor de la nostra impotionüia, y el
                                                                                                         reblament del estigma. No es una qüestió lleugera
de actes de homes mei·liissims, sacri- i la corda té un nús, perquè '1 cigarro no tira. No ho-           aquesta: no es una qüestió de policia. Es )'esperit
                                                                                                         català lo que s' hi juga. La paranla e» 1' esperit ma-
ficant tot a m o r propi; concurrència a : rroritza la nostra blasfèmia: fa iastich. Y fa tristesa;      teix que va pels aires: si ella aix«ca '1 voL T ««perit
                                            i  y gair^) bé desesperació.                                 ab ella; si ella s' arrossega per terra, no fat ka | ^
la elecció de tots els partits  polítichs   ;      Perquè, involuntàriament, un     mesura  molt baix    1' esperit esperança d' ahura. SOR le» ales. fypk^ntm •
sense distinció; cooperació     activíssi-                                          que dú  tal pes de   les, feules lleug-res; si nó jay del auoellf
                                               el límit de 1' ascensió d' un poble
                                                                                                             Ja no sé que més dirvos, y es gran ma trib«Iawió;;
m a de tota m e n a fins d' aquells ele- i fanch lligat al peus. Sospeseulo, sospeseulo bé, aquet        perquè si la paraula no salva a la paraula, d1'^<^ ^<^
                                                                                                         salvarà? Si '1 cor del home no mou el eor del home»·
m e n t s q u e no compten en les candi- i fanch. Tots podem ferho, per quo ningú de nosaltras           rtque '^nourà? Y si això no comença íintre cada hú
                                            I  n' està lliure. N' hi ha que'no blasfemen,   però gquí    de nosaltres, mal obrarà en i'àjiiaia catalana. Y hem
datures cap nom de .la seva     filiació,   \  no malparla? ^Quí de nosaltres no cedeix     al prurit    de salvaria, ^,ho enteneu bé? H e » ée salvaria. Y ca-
                                                                                                         da vegada que obrim la boca es la vida o mort per
«on en vritat la superior acció de tot ; de" la.paraula baixa, de la paraula obscena, de la in-          ella: es la nostra dignitat fi^umanà en perill. jAlertat

u n poble q u e vol redimirse de indig- I terjeccló posada de quan en quan, quasi siniétrica-                                                         JOAN MARAGALL.
                                            \  ment, com puntal de la frase parlada catalana? Oh!
nes tuteles; no la egoista,   la misera-    i  malhaurada frase, malhaurada llengua que tala pun-              ' De «La Veu de Cablimjn».
ble campanya de aquelles      altres soli-  \  tals necessita! Malhaurada arquitectura oral, mal-

daritats dels vividors de ofici que I haurat poble que sols així sab sostenir la energia de

desmentint avui lo q u e afirmaven air, 1 la seva llengua y així la caracterisa!
                                                   Una vegada, tornava jo de terres extrangeres, y
sense  consecuencia,   sense  ideals, pas-  i  vaig aturarme en una ciutat poch abans de passar la

san per tot y p e r sobre de tot sens i ratlla de França. Y allí en la estació mateixa ferí

altre objecte q u ç alcansar el P o d e r I mon sentit una locució innoble. El cor me feu un
                                            i salt. J a era a Catalunya. Així se 'm feia coneixedora
pera acallar baixes ambicions.
                                            i la pàtria. Y mes galtes s' enrogiren com per una bo-
    La gran campanya solidaria coinci- I fetada.
   1   2   3   4