Page 1 -
P. 1

El. ii«i> t'eiMlioliqiiiïs és el
                                                                                                                                                  procíedigiieiit segur per a

                                                                                                                                                    eiiíoiizsir-^e p o e sa p©e,
                                                                                                                                                       però ei&fia tlia iiié^

Any II                                                                        Valls 24 de Desembre de 1932                                                                            iVúm. 65

Íj'A c r i s i s i l ' a t u r                                      Mercadé a la üala Parés                                                       Carta oberta

IMirer! qiit en té Isi eiilpa?                                        A l'hora en que Barcelona tàlgia d'un triomf, o la auste                  A Camic Jaume Mercadé amb motiu de Papat
                                                                    es troba pletòrica de vitalitat, ritat pairal, o la delicia d'un                  dhomenaige celebrat a la Sala Parés

    Evidentment que és iot el món que travesa una crisis terri-     bulliciosa, com cada any pels civisme refinat, però sempre           Amic Mercadé: Ocupacions Vos, amic Mercadé, pintor i
ble. Les conseqüències de la qua! són de tothom ben palpables.
Crisis que aguditza l'atur forçós, i atur que aumenta la crisis.    volts de Nadal, s'està cele- amb un caire marcadament ra-            peremptòries m'han privat orfebre, sou un plasmador in-
Un cercle veritablement viciós, però certament terrible.
                                                                    brant a can Parés una expo- cial, ben nostre, tant definit           d'assistir a l'àpat d'homenatge fatigable de les innombrables
    Espanya, i la nostra Pàtria no estan exents d'aquest fia
geli. Sembla natural que sigui així perquè' les nacions lligades    sició d'argenteria d'en Jaume com la seva personalitat ma-           que us tributen els amics. Us variants del nostre Camp i de
per una infinitat d'interessos s'han de ressentir dels seus múlti-
ples conflictes com dels seus avenços o progressos. Però a          Mercadé.                           teixa.                            demano de tot cor que m'hi!a nostra gent. Heu adquirit
Espanya, al nostre entendre, el problema de l'atur forçós en la
forma tan agreujada com està, obeeix a altres raons. Entenem        Aquest compatrici no en va Sempre però la S3va obra                  compteu; com amic i com va- aquell caràcter testarut i perfi-
que a Espanya, i a Catalunya, en prou feines s'hauria de conèi-
xer. Espanya és un país poc, molt poc dens. Està poc habitat.       s'ha creat un nom a la capital. és un compost de bona exe-           Uenc.                              diós de la gent del Camp, que
Es per aquesta raó enumerada d'una menera simple, massa
simple potser però que ens sembla que hom sabrà fer ja les de       Tothom que tingui un espe- cució, refinament de gust, i              Seria una desconsideració per això ens diuen gent del
duccions que s'en deriven, que hi hauria d'haver més demanda
de mà d'obra que no pas excés de braços.                            rit cultivat, un gust refinat, tot elevació d'esperit.               imperdonable si davant els llamp. Es el llamp que comen-
                                                                                                                                         els vostres èxits d'artista els çà per esquinçar el vel què co-
    Perquè, doncs, l'atur ha fet tants estralls ja? Perquè doncs,   aquell qui sàpiga apreciar el En Mercadé quan fa orfe

                                                                    valor d'un esforç i les qualitats breria es recorda que és pintor    vallencs restéssim emmudits. bria el vostre innat geni d'ar

                                                                    d'un objecte, ha de sentir amb í en les seves execucions sap         Els vallencs tenim el deure de tista, i us ha fet produir obres

                                                                    simpatia el nom d'en Mercadé. jugar hi els reflexes d'un me          contribuir a l'enalMment de la admirables, de sensibilitat fina

                                                                    No fa molts mesos ens en tali brunyit contrastant amb les            vostra obra artística, plena i abassegadora, de concepció

                                                                    ocuparem des de aquestes ma- finors severes d'un oxidat, sap         d'emoció i perfecta de tècnica, ferma i perfidiosa amb mires a

                                                                    teixes ptgines a ran de la se- donar-nos mil variacions cro-         que nosaltres admirem amb to- la perfecció.

                                                                    va exposició de pintura, car màtiques ja amb l'adició d'es-
                                                                    sentim una cobejança davant mals d'incrustacions, en matè- ta l'ànima de vallenc. Hem Els vallencs sentim una me-
l'atur és ja una seria preocupació i un greu problema?
Aquest s'ha agreujat d'ençà el 14 d'Abril. Era natural que els èxits dels vallencs, i sense ries diverses, mai amb ento anat seguint pas a pas la tra- na d'envaniment a través dels
en els primers i més pròxims dies a aquella data hom mirés deixar nos guiar per un espe- nacions violents sinó amb ma- jectòria a través de la qual èxits assolits per les vostres
amb reserves i precaució el que podia succeir. ^Passats, però, rit de capelleta, ens creiem titzacions suaus que ens són s'ha format la vostra vida din- obres artístiques. Estem gojo-
                                                                                                                                         tre les emocions de l'Art; una sos, amic Mercadé, dels èxits
els moments de transacció, arribats a la consolidació del règim obligats a ocupar-nos dels nos- plaents.
                                                                                                                                         vida de  lluita, una vida d'espe-  que heu obtingut, dels que
republicà, havia de tornar la confiança, havia d'ésser vençuda tres artistes conciutadans go-            Però on   més considerem  el    rances,  una vida de vailenc.      obteniu en el present i dels
                                                                                                       mèrit d'en  Mercadé és en   ha-                                      que obtindreu en l'esdeveni-
la preocupació. No ha estat així, ni s'hi sembla, doncs, la des- josos dels seus èxits.                ver sabut imposar el seu art Perquè vos, amic Mercadé,               dor; i és per això que en
                                                                                                                                                                            aquests moments ens sentim
confiança ha anat en augment, el retraiment s'ha acentuat i la I l'èxit d'en Mercadé és ben            tant menyspreador de la ridí- sou un vallenc de soca i arrel.        penetrats d'entusiasme i us fe-
                                                                                                                                                                            licitem de tot cor.
crisis i l'atur de cada dia s'han fet més sensibles.                legítim.                           cula ostentació de riquesa, en Com més vallenc heu estat,

La raó de tot això, no hi ha cap dubte, està en el procedir Pintor, com cap altre ha ex-               un ambient tant estevisla com com més s'heu dedicat a inter-

dels governants que entestats en donar al poble carn que no pressat la llum, la terra, l'am-                                             pretar la puresa artística de

atipa, i pa que no satisfà, volguent lo omplir, han obtingut crear bent, l'esperit del nostre Camp     era el barceloní.
                                                                    i cantat amb un tal verisme Un brillant, en una joia seva l'Alt Camp tarragoní, més heu Visqueu molts anys per la
la desconfiança causa dels dejunis de l'obrer.                                                         és un element de la composi- refermat la pròpia personalitat, glòria de l'art i a profit de l'e-

Autoritat? Com és que pot durar tant aquell estat anàrquic cromàtic la nostra masia.
a Andalusia, on es cremen les collites, es mata el bestiar per Argenter o orfebre, la seva ció que juga admirablement I és que el Camp vallenc najtimení artístic de Catalu-
                                                                    obra és un complexe d'inquie- amb la resta dels elements que dóna a l'individu que sap guai nya.
llançar-lo i s'arruina així l'economia d'aquelles terres?
    Legalitat? Com es que s'ataca la propietat en tant que nin- tuts ja superades. Avui la se- l'envolten, tal vegada un òpal tar-lo amb els ulls de la veritat,
gú pot sapiguer si es amo o no del que li costa suors d'anys? va obra ja ha aconseguit la so- 0 un òxií 0 un gres dissimu- una fortalesa d'esperit inesgo                   F. BLASI VALLESPINOSA

Com es que s'afusella el capital en tant que se l'obliga a restar lidesa d'una personalitat ben lant discretament la seva opu- table, un sentiment i una tena-              Barcelona, 2 1 - 1 2 - 1932
                                                                                                       lència, talment la donzella ho- citat racial a prova de sacri-
amagat si es que vol viure?                                         definida.
                                                                    Poques persones poden te- nesta que dissimula sa formo- ficis.
Això es una de les principals causes de la crisjs i de l'atur.

No es ja afirmació nostra solament. Ja hi ha qui tot es'sent nir com Mercadé un bicairat sor.

socialista, ens dona la raó. j a hi ha qui s'ha lamentat dels atacs aspecte que el faci doblement Es per això que una joia

al capital comdemnant-los, doncs, al seu parer, el capital no es interessant. Mercadé no té un d'en Mercadé encisa, perquè

pot atacar i s'ha confós volguent atacar al capitalista.            violí d'Ingrès. Es pintor i or- logra supeditar el seu valor

Doncs, be, es creu que i,amb aquesta seguretat, els telers febre, orfebre i pintor.                    material a la bellesa de la com-

poden funcionar, les obres seguir el curs progresiu, la rella Malgrat tot, però, potser posició.

creuar els camps?                                                   ens ^arriscaríem a trobar-li Les joies del nostre artífex

No ens fem il'lusions. El capital deu i ha d'existir; atacant lo una superioritat en la execu- no són per a nous rics, són

passarà sempre el que toquem. Sense capital no hi pot haver ció de composicions plàstiques per aquells que sàpiguen com-                          La història ens diu

treball, sense treball no hi ha pa, ni goig, ni pau. Cal capità, amb rics metalls i pedres pre- pendre la bellesa d'una con-

per a construir, cal capital per fer anar les fabriques, cal capità] cioses.                           vexitat, d'una espiral, d'un re-

per a poguer menjar i viure decentment. I el capital no sortirà, Cal veure la elegància de picat, d'un trencat o d'una                            com ha estat sempre
perquè no pot sortir amb atacs per part d'uns i deixant lo inde- forma, la bellesa de propor- onda.

fens per part d'altres, àdhuc contra llei i dret.                   cions, les harmonies de con-         En Mercadé ens presenta la               de Cristiana la nostra
                                                                                                       perla auriolada en una mena                Catalunya; els nostres
Cal una actuació més decidida de respecte i segons dret. junt, la valorització de les qua-             de conquilla torriasolada, pot-            més abnegats patrio-
                                                                                                       ser amb sentors de mar, i de               tes han estat els m^és
Es cert que no es pot tornar als temps d'abans però en nom de litats dels metalls, les atrevi-         misteri pregon, capaç d'evo-
                                                                                                       car-nos la naixença d'una ne-                 fervents creients.
la revolució ni és humà llançar a l'obrer pels camins de misèria, des composicions a que s'ar-         reide, però mai ens la presen-
                                                                                                       ta, com el vulgar argenter, en-            En el patriotisme i en
enganyant-lo.                                                       risca ajençant la plata amb la     castada en una montura atena-                 la fe seguim-los!
                                                                                                       llada sols amb mires a la os
Qui ha predicat l'odi, qui es venja; qui ha dit que en el món fusta, amb el gres, el coral i           tentació.

hi han classes; qui ha fet veure demagogicament el que no pot mil matèries diverses, a voltes             L'art d'en Mercadé és justa-
                                                                                                       ment apreciat, perquè ell l'ha
ésser, a ell es deu la crisis i l'atur. No es amb paraules que fins poc nobles que en mans             sabut ennoblir.

l'obrer tindrà feina i treball. Fent renéixer la confiança s'asegu- d'en Mercadé adquireixen un          El felicitem tot i esperant la
                                                                                                       seva pròxima exposició de pin-
rarà que e! capital ocupi el seu lloc donant benestar a l'obrer. valor insospitat.                     tures que ens faci reviure l'e-
                                                                                                       nyorament del Coll de Lilla i
Tot el demés es una farsa. Tot el demés ja hem visí on ens Heus ací, un dels mèrits que                del Bosc de Valls.

porta.                                                              hem de reconèixer-li, no infe-

I això tots els que volem viure en el règim actual, tots els rior al de evocació que indis-

que realment s'ocupin, no de paraula, de l'obrer ho han de cutiblement hem de sumar-li.

procurar. Altrament Però es possible que hi hagi qui tingui Les obres d'argenterja d'en

el cor tant de fera que dient-se obrerista pugui resistir com es Mercadé, tant nostres, tant del

confon ei vertader obrer en la misèria, i s'entesti per l'odi a , nostre temps, tenen evoca-

altres, en esfonçar-lo més i més?                                   cions del gòtic i del romànic,

                                                   EUGENI CIRAC     a voltes la grandesa helènica,
                                                                    ni que sia en un senzill fruiter,

                                                                    a voltes ens fa sentir la nos-                        PERE CATALÀ

                                                                               /\/\ywy
   1   2   3   4   5   6