Page 1 -
P. 1

i * ^ !•-••.                                                                                                                                                           ^•^r^

                                                                                                                                                                                 Ceistra els fots ii® lii valen
                                                                                                                                                                                 paratiles« C a t a l u n y a no
                                                                                                                                                                                 v®l piftFftiilesi; ¥®! realitats.

Any íl                                                                                   Valls 17 de Desembre de 1932                                                                                       Núm. 64

Els nostres lectors opinen,., M^L·T M^M                                                                                                                                reny i les autoritats d'ainbdóg tractat va entrar en vigor i es
                                                                                                                                                                       paisos prengueren respectiva- cambiaren les ratificacions a
                                                                                                                                                                       ment possessió dels territoris Bogotà, Març de 1928, el Perú

A Famic JaiiMie MeFcatlé                                                                                                                                               entregats.                           no ha fet cap reclamació direc-

                                                                                         Ml conflicte Col©mtio-I®ertià                                                 Aquest tractat de 1922 es va ta ni indirecta contra la seva

                                                                                                                                                                       registrar a la Secretaria de la aplicació ni contra les seves

    Gairebé tots els vallencs capim el valor que en el món ar-                             Encara que potser es una mi-      disposar lliurement de les mi-            Societat de les Nacions el dia conseqüències. Mai ha mani-
tístic té la figura d'En Jaume Mercadé. El mèrit de les seves                            ca fora de to i del caire i caràc-  des necessàries per a restablir
obres li han donat relleu com a pintor i com a joier. En una                             ter de nostre periòdic, inserim     l'ordre a Leticia.                        29 de Maig de 1928. Conside- festat el desig de modificar cap
exposició inaugurada suara a la Sala Parés de Barcelona s'ha                             la següent nota que ens ha es-
personat com un gran orfebre, els treballs d'argenteria que ha                           tat tramesa pregant-nos la inse-      Persistint en la seva intenció          rant-lo avui com a nul, seria de les seves clàusules, ni tam-
presentat al públic terien una perfecció inconfundible i moit su                         ríssim el consul de Colòmbia.       de donar a aquest incident un
perior a la dels altres argenters que breguen per a dotar a la                                                               caràcter internacional, el Go-            per a l'institució de Ginebra poc el d'obrir una nova polè-
seva indústria d'una variant en sentit de novetat.                                          Els nost es lectors tal vegada   vern del Perú, va demanar, el
                                                                                         els plaurà conèixer els antece-     dia 3 d'Octubre, a la Comissió            un cop de lamentables conse- mica que els dos Governs ja
    La gent del Camp de Tarragona, que hem vist reflectides                              dents d'aquest conflicte. Es        i n t e r n a c i o n a l de conciliació
en les seves teies els més bells indrets de les nostres contra                           amb aquesta intenció que la         americana, de Washington, que             qüències.                            esgotaren i consideraren defi-
des, i'esíimem doblement, car ell ens ha desvetllat del jou de                           transcrivim literalment.            fos sotmès a una comissió de
l'indiferència en que estàvem avesats a esguardar aquelles re-                                                               conciliació «la integridad de los         Demés, l'article primer, pa- nitivament acabada. Cap co-
sants assolellades i enfiairades d'espígois i romanins.                                    Antecedents.                      hechos ocurridos ultimamente
                                                                                            «Els límits entre Colòmbia i     en el oriente del Perú» i ante-           ràgraf quart del Tractat diu: missió internacional, cap juris-
    Dedicar un elogi al seu talent d'artista, després que els crí-                       Perú suscitaren una controvèr-      riorment, amb nota de 30 de
tics hi han dit la seva, esdevé una tasca dificilíssima, car ells,                       sia que va durar prop d'un se-      Setembre a la Legació de Co-              «Las ailas partes contratantes dicció regular podria resucitar
amb mots molt adients han fet una jusíia apreciació de mèrits.                           gle. Ja esgotada la discussió,      lòmbia a Lima, el Govern de
Després de les lloances d'aquells homes competents em faig                               va finir el contracte de 1923,      Perú va declarar estar «dispues-          declaran que quedan definitiva- un procés que les parts fallaren
càrrec que la meva no ha d'embriagar vos els ànims, però ac-                             el qual definitivament fixà les     ts en cualquier momento a pro-
cepteu la amb aquesta humil nuesa, i enteneu bé, que el propò-                           fronteres dels dos paisos. Tam-     curar en forma amistosa y por             mente terminadas todas y cada per elles mateixes. Res seria
sit meu no és altra que donar forma als batecs del meu cor.                              bé estant lligades aquestes dues    medio de mutuas concesiones
                                                                                         nacions per l'acord sobre con-      el arreglo de estàs dificultades».        una de las diferencias que por més perillós per a la justícia i
    Quan jo era un xai en Mercadé va fer una exposició de pin-                           mocions internes, i neutralitat
tures a Valls, en una sala que en aquells íemps tenia r«Asso-                            firmat a Caracas l'any 1911, i         El Govern de Colòmbia no               causa de limites entre Colòm- per el Dret que un abús d'a-
ció Catalanista» en ei carrer de la «Cort». La memòria no em                             pel qual s'obliguen a no per-       accepta el que vagin ocórrer
falleix, com si talment ho estès copsant, veig aquella sala en-                          torbar, abans el contrari, faci-    fets que l ' i n t e r e s s i n «en el   bia y el Perú liabian surgido questa naturalesa. Seria dema-
garlandada, i les parets recobertes amb draperies de vellut gra-                         litar als seus respectius Governs   oriente del Perú» ni veu cap
na. Alxi, en aquell aspecte de serietat, el colorit de les teles                         les mesures necessàries per a       dificultat que tingui de resol-           hasta ahora, sin que en adelan- nar a aquesta jurisdicció que
agavellava més relleu. Al primer esguard hom hi interpreta cer-                          restablir l'ordre, cas de que fos   dres «por m e d i o de mutuas
ta candidesa.                                                                            pertorbat en el seu territori. En   concessiones». I no accepta les           te pueda surgir ninguna que al- sortís de les seves atribucions
                                                                                         virtut d'aquest tractat, Colòm-     suggestions que fa el Perú per
    En els seus termes generals, les seves línies eren d'una pu-                         bia va crear la intendència de      a portar el cas davant els Tri-           tere de cualquier modo la linea normals i es fes moralment
resa i suavelat infantívola. Cal subratllar novament la meva                             l'«Amazonas», designant capi-       bunals internacionals.
                                                                                         tal al petit poble de Leticia i                                               de frontera fijada en el presen- còmplice d'un vertader atropell
                                                                                                                                La tesis colombiana és apoia-
                                                                                                                                                                       te tratado».                         (coup de force). R. Poincaré».

                                                                                                                                                                       Des de l'època que aquest

                                                                                                                                                                       Impre^^ié paFlamenÉària

                                                                                         constituïdes les seves Autori-                                                   Nombroses i dures han estat       sió prou satisfactòria. Guar-
                                                                                         tats es dedicaren a millorar el                                               les crítiques adreçades ai par-      dem nos de donar precipitada-
                                                                                         port, considerant-lo com a ba-                                                lamentarisme. P e r ò , encara,      ment a l'esdevingut aquests
                                                                                         se per al desenvolupament del                                                 per a substituir lo, no sabríem      dies una valor simptomàtica.
                                                                                         comerç de tot el Sud-oest co-                                                 trobar altra cosa que no sigui       La comprensible nerviositat
                                                                                         lombià.                                                                       el poder personal absolutista. El    dels començaments i l'ardor
                                                                                                                                                                       que cal és tenir cura de no in-      natural de certs neòfits en les
                                                                                            Durant la nit del dia i al 3                                               córrer en aquells defectes que       tasques parlamentàries poden,
                                                                                         de Setembre un grup de per-                                                   han pogut motivar, més 0             si no justificar, explicar alguns
                                                                                         sones van assaltar, armats, el                                                menys justificadament, aque-         excessos. Però, és innegable
                                                                                         níentat port de Leticia, agafant
jovenesa, i constatar que aquestes impresions eren filles d'un                           les seves autoritats, apoderant-    da per opinions d'eminents in-            lles crítiques. Ha estat dií, én     que, si el Parlament, en la
influencianient que en aquest maíjs m'havia agermanat un pro-                            se dels elements de les oficines    ternacionalistes i jurisconsults,         tre altres coses,, que Ig tasca      pràctica, no hagués d'ésser al-
fessor que vivia completament al marge de l'evolució de la pin-                          públiques, àdhuc del diner de-      tals com l'ex-president de Fran-          parlameniària resulta lenta,         tra cosa que una ficció enco-
tura. Es per això que davant d'aquelles obres d'En Mercadé                               positat a les caixes, canviant la   ça Raimond Poincaré, l'ex-pre-            confusionària, entorpidora de        bridora de vel·leiiaís feixísti-
amb pedanteria d'home júve -—en aquella edat que hom no sap                                                                  sident de Mèxic Francisco Bar-            l'obra de govern i fins de vega-     ques, el poble tindria raó d'in-
res però està persuadit que poques coses resten per apendre,                             bandera de Colòmbia perla del       ra i el Xilè Alejandre Alvarez.           des ocasionada a excitar la fú-      dignar se. 1 encara, potser,
car els nostres pares amb ío de conformitat flageilen la veraci-                         Perú.                                                                         ria demagògica. Però, a despit       més que indignació, experi-
tat en la conciència de llurs fillols per solemne que hagi estat ei                                                                              **                    de tot, allò que majorment po-       mentaria una profunda pena.
dient contrasentit-— vaig dir: aquest senyor no sap de pintar, al                           El Govern de Lima tot seguit        Diu l'informe de IVI. Poinca-          dria vulner·ar el prestigi del       Certament, si la majoria, pera
col'legi ho fem molt millor.                                                             va desautoritzar aquest movi-       ré: «El sotasignat, jurisconsult,         sistema parlamentari, seria en-      respondre als raonaments del
                                                                                         ment diguent que es tractava        doctor en Dret, advocat davant            cara la demostració pràctica         contraopinant, que fa ús d'un
    En Mercadé ha fet altres exposicions i eu cada una d'elles                           de comunistes. El de Colòmbia       «la C o u r d'appel de París»,            que el seu funcionament és, si       dret i exerceix un deure, no
ha esgraonat vers la cim de! millorament, en cadascuna hi ha                             per la seva part va considerar      «Ancien Batonier», consultat              no contraproduent, senzilla-         sabés trobar altra argumenta-
desplegat un esperit neguitós de creació. Una ànima netament                             l'ocorregut a Leticia com una       pel Govern de la República de             ment inútil. I aquesta inutilitat    ció més convincent que els
revolucionària fimbreja sorollosament dins l'hisíòria de l'art.                          qüestió d'ordre intern, per tant,   Colòmbia, vist l'expedient que            esdevindria ben palesa sempre        crits, els insults i els dicteris,
                                                                                         va disposar-se a pendre les mi-     li ha estat presentat, essent,            i quan una majoria, desente-         implícita ment donaria una
    Jo, aquell xai, que conceptuava les obres d'En Mercadé,                              des necessàries per a restituir     després d'estudiar-lo, l'opinió           nent se de tot recurs dialèctic,     mostra d'incapacitat, una veri-
com un graciós joc infantivol, ara resto boca badant davant de                           en les seves funcions als seus      següent: En Dret Internacional            no respectant les regles de la       table prova d'impotència intel-
la més insignificant de les seves gestis artístiques, i em consi-                        representants i restablir l'ordre.  com en Dret privat, sembla im-            cortesia i menyspreant les nor-      lectual 0 d'insuficient solvèn-
dero incapaç de peritar les amb justesa i solament em sento                                                                  possible que el Govern del Pe-            mes de la convivència, adob-         cia política. I és clar que ales-
valentorós per a dir al meu amic: visqueu molts anys perquè                                 Com sigui que les tropes Co-     rú pugui invocar cap jurisdicció          tés sistemàticament la tàctica       hores el poble, en adonar se
vostre bellugueig d'artista pugui desenvolupar se ben ampla-                             lombianes que es dirigian a Le-     en el fet que ell ha produit a            expeditiva d'ofegar amb l'es-        que està sotmès a l'albir d'una
ment.                                                                                    ticia, tenien de passar per da-     Colòmbia i que fou anterior-              càndol la veu contradictòria de      majoria governant que ha de
                                                                                         vant de posicions peruanes, a       ment objecte de convenis difi-            les minories. Es IÒ4ÍC que el        recórrer a un tal comportament
                                                                           S. FIGUEROLA  tot el llarg del riu Putumayo,      nitius. La jurisdicció a la qual          partit que té la responsabilitat     —sofisticació vergonyosa del
                                                                                         que serveix de frontera a amb-      Perú pogués dirigir-se, tindrà            del govern imposi, en úUim           sistema parlamentari— per
Recordem-ho el mal ve tant                                                               dós paisos, el Govern colombià      evidentment que declarar que              terme, el seu criteri per la for-    força hauria d'escruixir-se'n.
                                                                                         va notificar la seva dessició al    ja no pot esdevenir cap discus-           ça del nombre. Petó, com q'ue        Un parlament on no fos possi-
per la malícia dels homes                                                                Govern del Perú.                    sió, tota vegada que ja abans             aquesta força no és una ga-          ble parlamentar, podria ésser
                                                                                                                             foren arreglades de comú acord            rantia d'infal·libilitat, cal abans  qualsevol altra cosa fora d'un
     com per la pacivitat                                                                  En aquest estat les coses, va     totes les diferències.                    la deliberació, la discussió se-     parlament. No ho éra pas, per
                                                                                         venir un nou Govern a Perú, i          Raons decisives son aques-             rena, aprofundida, respectuo         exemple, aquella assemblea
             dels bons                                                                   en resposta al seu avís, el Go-     tes: Les qüestions de límits en-          sa, mitjançant la qual els pro       del íemps de la dictadura; i ai-
                                                                                         vern de Colòmbia va rebrer          tre Colòmbia i Perú no son pas            jectes poden ésser peiteccio         xò, no solament perquè els
Les lamentacions no han                                                                  una nota de fetxa 15 de Setem-      d'ahir; [es discutien fa ja deu           nats, completats i, en tC't cas,     seus membres no foren elegits
                                                                                         bre en la qual el nou canciller     anys i foren resoltes per mitjà           envigoriís per la discussió ma       pel poble, sinó principalment
                                                                                                                             d'un tractat firmat en el mes de          teixa. En règim parlamentari,        encara per raó que no hi havia
                                                                                                                             Març de 1922, el qual fou apro-           és el control de les minories,       la menor probabilitat de fer
                                                                                                                             vat pel Congrés de Perú i rati-           que és pròpiament una col·la-        prevaler un criteri, per raonat
                                                                                                                             ficat regularment pels governs            boració, allò que dóna niés au       i excel·lent que fos, si no era
                                                                                                                             d'ambdos paisos. Més encar:               toritat a l'obra de govern, j        amb l'exprés consentiment d'a-
                                                                                                                             Aquest tractat va començar a              quan aquest control és violen-       queil Govern. Quan la raó
                                                                                                                             complir-se tan bon punt les co-           tament rebutjat, aquella dita        ha de cedir invariableinent i ir-
                                                                                                                                                                       corrent de governar des de           remissiblement a la força,
                                                                                         peruà manifestava la seva opi-                                                l'oposic'ó, que té un sentit pro-    quan el diàleg no és tolerat i-
                                                                                         nió contrària a la remesa de                                                  fundament democràtic, esdevé         ei debat parlamentari esdevé
                                                                                         tropes colorríbianes a Leticia.                                               un revoltant sarcasme.               un monòleg amb comparseria,
                                                                                         La Cancilleria colombiana con-
curat mai; cal activitat                                                                 testà expressant la seva sorpre-    missions demarcadores, previs-              Nosaltres voldríem per al          la inutilitat del .«istema resta
                                                                                         sa, i reafirmant el seu dret de     tes en el mateix iniciaren la             nostre Parlament el més alt          clarament evidenciada. I
                                                                                                                             seva obra, els treballs de la             prestigi i la màxima eficiència.     aquesta decepcionant evidèn-
                                                                                                                             qual foren acabats en el mes              I ens dol haver de dir que. de       cia volem creure que ens la
                                                                                                                             de Març de 1930; la frontera va           les sessions fins ara celebra-       sabrà estalviar l'actual majoria
                                                                                                                             quedar marcada damunt el ter-             des, no n'hem tret una impres-       del Pariatnení de Catalunya.
   1   2   3   4