Page 1 -
P. 1

El zel ha d'ésser conqueridor. La

                                                                                                                                                             passivitat no lia estat mai una

                                                                                                                                                             qualitat del zel; i avui en fora

                      4 f * >r '                                                                                                                                               la tomba.

                                                                                                                                                                                                    Giiiherf

  Aïiy fi                                                     Valls 10 de Desembre de 1933                                                                                                     Núm. 63
^ZÀ
                                   • 'S'M
                i:':

ím^^

JKSUSç P K I M € K P » E PAU Associació Catalanista                                                                                                      Davant el primer Parlamení cstalà

£/ Matí:                           nera forta, amb més incons-                                                                                               Poques paraules i clares.

  Ei Crií havia estat profetit-    ciència que malícia, s'enginyen                            DE TALLS                                                       Amb el cor a la mà.
zat com a príncep de pau, com      a íagiversar les paraules de
a senyor mansuet. En aquest        Jesús, 0 a buidar-les de sentit             Àpat d'homenatge al company T o m à s Selva i                   Quan aquest número sortirà, un edifici que fos construït per
saní temps d'Advent la litúrgia    per tai de cohonestar les seves        Grifell i de germanor entre els elements catalanistes
ens recorda ben sovint ies pa-     explosions d'intemperància             de l'Alt Camp per a celebrar l'èxit obtinguí en les                  el Parlament català ja s'haufà gent incapacitada, o poc ca-
raules profètiques d'Isaïas, i     amb l'aspecte del zel més lloa-        eleccions per al primer Parlament de Catalunya.
ens fa repetir els anhels del      ble.                                                                                                        obert.                          pacitada per aital feina?.
poble jueu per un Mesies bon-                                                            Diumenge dia 18 de Desembre
dadós i amable. Segons aquell         Deia un dia Jesús als seus                                                                                 Nosaltres hauríem volgut Correm perill.
profeta el Servent de Jehovà,      deixebles que hi hauria més                                                                                 que el parlament no fos inte- Si almenys tinguessin la su-
Jesús, es presentaria al món       goig en el cel per un pecador
ple de benignitat i mansuetud:     que retornés al camí de salva-                                                                              grat en la seva majoria per ficient prudència per deixar fer
«No disputarà ni cridarà, ni       ció fent penitència que per no-
sentirà ningú la seva veu per      rantanou justos, que no neces-                                                                              gent d'aquella que deia un mi- als altres, si almenys fessin el
les places; no trencarà la ca-     siten la penitència o conver-
nya esquerdada i no apagarà        sió. 1 en canvi, hi ha qui sem                                                                              nistre que els coneix: que no que varen fer amb l'Estatut:
el ble que fumeja fins que por-    bia que senti un goig estrany
ti a la victòria la justícia i en  a veure augmentar el nombre                                                                                 seria la representació de la ca- no dir res, perquè la seva
el seu nom les nacions tindran     dels heterodoxos. Hi ha qui
llur esperança.»                   demostra més acontentament                                                                                  pacitat,                        aprovació fos viable i deixes-
                                   d'haver descobert la irreligio-
   Però prou sabem que els         sitat d'algú, que no de la seva                                                                             Perquè si ell que els conei- sin fer als altres, menys mal.
jueus contemporanis de Jesús       catoliciíat. En lloc d'esmerçar
havien oblidat les paraules        els entusiasmes, les energies í                                                                             xia i tenia forta obligació de Però llavors varen tenir el
profètiques i no sospiraven        totes les qualitats que Déu ens
més que per un Mesies pode-        ha donat en el treball de con-                               LLISTA                                         saber el què deia, fent-lo fa- seny de callar.
rós i fort, que amb destra po-     servació i de r e c o n q u e s t a ,
tent sotmetés toies les nacions    sembla que sigui més plaent a                                                                               vor deia que no serien la re- Tindran, ara, seny per no
al jou dur de! pobie d'Israel.     molts, contribuir a foragitar de
Somni i ambicions imperialia-      l'Església els que estan en pe-                                    Entreteniments                           presentació de la capacitat, fer mal i no fer riure?
listes i de venjança congriava     rill o passen una crisi. No és                              Canalons a la «Rosini»
la raça escollida quan vingué      això estar ben mancaí d'espe-          Lluç de palangra grillé amb salsa verda i                            ens diem nosaltres: Si la inca- Veurem, veurem!
Jesús a predicar-los la pau,       rit cristià? No és aquesta una
l'amor, la superació generosa      actitud ben oposada a la del                                                                                pacitat ens té que gavernar... De totes maneres, saludem
de tot nacisnalisme agressiu i     diví Mestre?
                                                                                                                             maionesa          correm perill els catalans, i al primer parlament català.

                                                                                                                                               perill greu.                    1 voldríem que tots els cata-

                                                                              Pollastre Rostit amb patates            palla                    Fer les lleis fonamentals lans tinguessin ei seny sufi-

                                                                                                                                               d'un poble, vol i requereix la cient per fer aquelles lleis que

                                                                                                Dolços                                         màxima capacitat, perquè les han de fer grans als pobles

                                                                              Fruita variada                                                   lleis fonamentals d'en poble sense destruir-los i sense en-

                                                                                                                                               són igual a un edifici:         cendre cap guerra civil.

                                                                                                Vins                                           I qui gosaria anar a viure en

                                                                              Xampany                        Lincoln

                                                                                                Cafè                                           POLÍTICA

                                                                              Licors, San Salvador i Anis Catalunya                              IL^àpat de l*li@iiieiiaí^e

                                                                              Lloc, Associació Catalanista

tancat, i a implantar la con- Reflexioneu, encara, en la                      Preu 12 pessetes                                                 Voler ponderar l'importàn- pronòstics, si la Lliga Regio-
questa espirituai amb les ar- lleugeresa amb què es qualifi-

mes de la persuació í fins del ca ben ssviní l'ortodòxia de                   A un quart de dues en punt                                       cia d'aquest acte seria com nalista hagués estat una enti-

martiri, si era necessari. La molts caltòlics. Veureu gent                                                                                     descubrir la lluna, car la prem tat política creada de quatre

seva vida fou un exemple me- profundament religiosa, que                                                                                       sa en general n'ha parlat abas- dies a l'escalf d'un moviment

ravellós d'aquesta doctrina; per res del món, fins coneixent                  Assistiran a l'Apat els Diputats per           aquesta           tament i no hi ha perquè no     passional. S'equivocaven els
l'expansió cristiana en tots els alguna relliscada del proïsme,                                                                                saltres novament en fem Tapo    que així pronosticaven. Les

segles i en totes les latituds, no gosarien a titllar lo de vi- c i r c u m s c r i p c i ó S r s . J o s e p T a l l a d a i P a u l í , i J o s e p lògia. Però si que volem re arrels que té posades l'entitat

la confirmació més terminant       ciós, amic de! que no sigui            M/  Casabó i T o r r a s , i el regidor de  l'Ajuntament             marcar qualques de les seves    marc del catalanisme polític
de la bondat del mètode. Es        seu, informal, fals, etz.; i els                                                                            característiques.               en el nostre poble per la seva

un sistema llarg, molies vega- mateixos, amb una naturalitat i d e B a r c e l o n a Sr. A n d r e u B a u s i l i .                           Fa poc més d'un any que admirable actuació durant més

des poc brillant, que es com- lleugeresa que espervera, tit-                                                                                   eren molts els que creien que de 30 anys, no poden desapa-

pagina poc amb certs tempe- llen els seus germans d'heret-                    Punt d'inscripció; en la Associació Catalanista de dos quarts la Lliga Regionalista era poc rèixer tant fàcilment com creien

raments expeditius i en el fons ges 0 posen positivament en de vuit a dos quarts de nou del vespre de tots els dies. La ins- menys que morta. Prengué quatre il'lusos portats per la
peresosos. Per això, sempre        entredit la seva ortodòxia. I en                                                                            més peu aquesta creença des- passió i l'entusiasme de la
hi ha hagut qui l'ha considerat,   el seu atreviment arriben algu-        cripció es tancarà Dijous vinent.                                    prés de la derrota que expe- viclòria.

almenys en la pràctica, errat o nes vegades a inferir al sacer-                                                                                rimentà en les eleccions per a Poc podien pensar els que

poc eficaç.                        dot del Crisi, la injúria més                                                                               les Corts Constituents del Par- així raonaven, que en un pe-

   Els jueus que un dia havien     greu que pot inferír-se-l'hi, ai-      dòxia fins entre els mateixos      en surt malparada la justícia i   lament espanyo!. I ajudava a    ríode tant curt la Lliga pogués
somniat que Jesús realitzaria      xò és, considerar-lo en desa-          clergues. Amb una manca de         sempre la caritat.                crear aquesta atmosfera la      organitzar novament un àpat,
les seves ambicions i adobta-      cord i rebel'iia amb la doctrina       mesura i discreció les més ele-                                      campanya derrotista que es      com en els seus millors temps,
ria els seus procediments, l'a-    de l'Església.                         mentals, aviat promulga la            Que mai els nostres contra-    realitzava contra la mateixa,   on hi concorregueren més de
bandoraren, el menysprearen i                                             sentència: liberal, modernista,    ris i molt menys la nostra        qual cosa els feia suposar que  set mil persones. No tan sols
acabaren per odiar-lo i penjar-      Generalment és pintoresc,            francmaçó, sociolista... D'a-      consciència ens hagin de dir:     la Lliga no alçaria mai més     pel nombre respectable d'assis-
lo en una creu. Molts cristians    però alguna vegada és suma-            questes escomeses i d'aquest       «Poc sabeu de quin esperit        el cap.                         tents és digne d'esmentar se
de temperament semblant, poc       ment perillós el tipus del se-         zel, les més de les vegades        sou.» Jesús és Príncep de Pau.                                    Tacte, si que també per l'or-
avinguts a !a lentituí dels pro-   glar que es barreja en les             ben intencionat, però també        A la fi del món serà el regne        Segurament haurien acertat   dre que regnà en el mateix,
                                   qüesíios religioses, intervé en                                           de la justícia, aplicada amb cor  aquells que feien semblants

cediments persuasius i amics els problemes litúrgics i teolò- intemperant, poc o gens en de pare generós, no pas amb

del que podríem dir-ne la ma- gics i reparteix patents d'orto- guanya la religió, ben sovint odi de feble i petit.—P. D.                                                       (Seg-Meis a la pàs'ina S)
   1   2   3   4