Page 1 -
P. 1

Als esperits liberals de debò

                 ' . . - ' - r . v "..-•ii                                                                                                                              els iiiYitem llegeixin els dicta-
                      i.\'.:
                                                                                  ••                                                        >*  • •'           r 'i •'  men del projecte sobre les COÜ-

                                                                                                                                                                        g'regacioiïs Religioses.

                                                                                                      í ' ", ^ '                                                            Als esquerrans qne siguin
                                                                                                                                                                        amics de la llibertat i justicia

                                                                                                                                                                        també.

Any lï                                                                                Valls 3 de Desembre de 1932                                                                                                       :N^úin. 6 3

POLÍTICACal peaccl»ii.ar vers la polítiua                                                                                                                              à Barcelona n'ha obtingut uns capità a la Companyia havia

                                                                                                                                                                       50 mil menys. I Companys tam- d'apoderar-se dels seus béns,

                                                                                                                                                                       bé n'ha perdut uns 50 mil.              perquè els cadàvers no tenen

    Són en gran nombre els ciu-                La intervenció en la política      El sistema majoritari i                        Es que els vots de l'Esquerra            Continua el poble confiant           hereus.»
. tadans que no senten vers la              no es pot fer efectiva sinó a               el proporcional                          valen més? Això sols ja diu           en ells? 50 mil els hi han retirat
 política cap alicient i no tant            través dels partits. Als països                                                      com és antidemocràtic el siste-       la confiança, en tant, que en              «Recorda la frase d'un minis-
 sols alicient sinó alguns d'ells           que no estan sota règim de dic-          El sistema majoritari absurd                ma emprat per l'Esquerra.             Juny la majoria estava en ells          tre, de que no valia la vida d'un
 aversió. Es necessari doncs.que            tadura, no s'ha inventat cap al-      i antidemocràtic emprat en les                                                       i ara han quedat ja en minoria,         republicà com la crema dels
                                                                                                                                                                                                               convents, amb qual cosa es do-
aqueixa indiferència no conti- tre procediment. I és un gran passades eleccions ha fet que Si en lloc d'aquest sistema enfront dels demés partits.
                                                                                                                                 s'hagués emprat el proporcio-                                                 nà entendre que els republi-
                                                                                                                                 nal e n lloc d e tenir un partit
nuï i cjue de cada dia m e s el             bé que sigui així: un partit vol      el Parlament Català, el primer,                                                            J[a no som sol^                   cans eren bons incendiaris. Si
poble s'interessi per la política           dir un programa, una organit-         hi hagi una majoria aclapara-                  majoria en el Parlament sense                                                 hi hagués hagut cervell direc- •
car és l'única manera de que                zació, una jerarquia, una disci-      dora de diputats de l'Esquerra,                                                         Fins suara els que havíem            tor, no s'haurien comès sem-
les coses del cornú es posin a              plina i una continuïtat. Vol dir,     CONTRA EL PARER DE CA-                         tenir-la a Catalunya, q u a n el      criticat certes actuacions del          blants malifetes.»
lloc i que torni a renàixer la              a més, una responsabilitat, car       TALUNYA.                                       Parlament ha d'ésser la verta-        Govern de la República érem
confiança en el poble vers les              un partit s'enforteix per les ac-                                                    dera representació del poble,         qualificats de monàrquics, i ul-          ' «Passa després a tractar de la
institucions p o l í t i q u e s , que      tuacions encertades dels seus            Votaren 488 mil electors. D'a-              tots els parrits haurien tingut,      tra a q u e s t qualificatiu, de jaba-  situació social i ataca durament
prou ho necessita Catalunya i               homes, com pot sofrir el retruc       quest solament 228 mil donaren                                                       lis xics i g r a n s d e la República   la llei de defensa de la Repú-
no menys Espanya.                           dels seus desencerts o de les         el vot a l'Esquerra. Es a dir un               segons els vots obtinguts, els        demanaven pels que així pro-            blica, que titula de desditxada
                                            seves prevaricacions.                 46 °/o dels votants o sigui ni la                                                    cedíem que el govern ens apli-          perquè permet les arbitrarietats
   A propòsit d'aquest tema pti-                                                  meitat. Malgrat això l'Esquerra                corresponents d i p u t a t s . D'a-  qués la Llei de defensa de la           del Govern que es consolida
blica «La Veu de Catalunya»                    I,'«independent», que vol dir      i els seus coaügats tindran 67                 questa m a n e r a el Parlament       República, perquè, segons ells,         en el Poder gràcies a ella.»
un interessant article degut a la           l'irresponsable, no és alabat, ni     diputats, a m b 338 mil i els al-              Català hauria reflexat el verta-      sabotejaven el nou règim.
ploma d'En Francesc Gambo,                  tolerat tan sols, en cap país de      tres a m b 260 mil no més en tin-              der estat d'opinió,de Catalunya.                                                 «Qualifica de sistema inqui-
qui és necessari que sigui llegit           mitjana cultura cívica: és ex-        dran 18.                                                                                Semblava que una vegada              sitorial l'existència d ' a q u e s t a
i divulgat, que ens plau repro-             pressió incivil d'un home inca-                                                      Ara, no!                              aprovada la Constitució havien          llei, i si la inquisició fou om-
duir a continuació a fi. de r e a c -       paç de conviure amb altres ho-           Comptant així l'Esquerra ha                                                       de suprimir-se certs procedi-
cionar en aquest sen tit, íent              mes i d'acceptar una jerarquia i      necessitat 3400 vots per obtenir                  Heus ací, per a il·lustrar l'ar-   ments anti-liberals i pocs de-          niosa s'han de desfer aquestes
que desaparegui aquest indiíe-              una disciplina, bases essencials      un diputat. Els altres han ha-                 gumxnt, el resultat d'aplicar el      m o c r à t i c s que contínuament      tradicions polítiques.»
r e n t i s m e i el tipus de Vindepen-     de tota. col·lectivitat civilitzada.  gut de tenir 8500 vots per ob-                                                       estan abusant els que usdefrui-
dent que vol dir l'irresponsa-              Es l'expressió més recargolada        tenir-ne un altre. Això és just?               sistema de representació pro-         ten el poder. Però desgraciada-            «Censura que en el Parla-
ble.                                        de l'esperit anarquista, que,                                                                                              ment no ha estat així. Això ha          ment es voti sols per disciplina,
                                            per desgràcia, troba un clima              Esquerra . . . .                          porcional (segons el mètode           donat motiu que veus respec-            sens atendre a la consciència.»
   Diu així:                                favorable a casa nostra... i no            Lliga i coaligats                         belga d'Hondt) a tot Catalunya,       tabilissimes que havien treba-
   El grau de prosperitat d'un              solament entre la classe obrera.           Acció Catalana.                           en comparació amb els resul-          llat per implantar la República            «Afirma que ara s'estimulen
poble, tant en l'ordre moral                                                           Radicals . . . .                          tats obtinguts el dia 20:             també aixequessin la seva veu           les passions, posant-les al ser-
 com en el material, coincideix                 En el moment en què Cata-            t Coalició d'esquerres                                                            i qualques d'ells es retiressin de      vei del poble, per a poder ser-
exactament amb el grau d'in-                lunya, a més de participar en el           Dretes                                    Resultats      Resultats amb          la palestra.                            vir-se d'aquest.»
tensitat amb que els ciutadans              govern d'Espanya, té confiat el                                                       efectius      representació
                                                                                                                                                 proporcional              Darrerament ha estat el se-            Perquè continuar?
                                                                                                                                                                                                                  Amb el transcrit considerem
intervenen en la política. A un govern d'importants manifesta-                                                                   67 42                                                                         més que suficient perquè els
anglès, a un escandinau, a un cions de la vida catalana, i tots                                                                  17 28                                                                         nostres llegidors puguin fer-se
                                                                                                                                                                                                               els seus comentaris.
                                                                                                                                 —4
                                                                                      Bloc . . . . .
                                                                                      Altres partits                             —4
                                                                                                                                   I4

                                                                                                                                 —I
                                                                                                                                 —              2 nyor Unamuno qui des de la Si els troços copiats hagues-
                                                                                                                                                                  tribuna de l'Ateneu de Madrid sin estat pronunciats per una
suís, a un americà, si li pregun-           els poders públics, basats en el
teu si s'interessa per a política,          sufragi, funcionen a través dels         Com hom veu, els resultats                       85 85                            ha abocat el càntir pel broc            persona que no fos afecta al
us mirarà estranyat, talment                partits .polítics, el patriotisme i   a què s'hauria arribat amb                     adoptat. I, certament, el Parla-      gros, com acostuma a fer sem-           règim s'hauria aixecat una pol-
com si li demanéssiu si s'inte-             l'egoisme alhora han de portar        aquest sistema haurien estat                   ment resultant hauria estat molt      pre.                                    voreda que a hores d'ara el po-
ressa pels seus fills o peis seus           tots els ciutadans a inscriure's      molt més justos que els obtin-                 més representatiu i molt més                                                  bre mortal que hagués tingut
aiers personals.                            en un partit, en un dels grans        guts mb el sistema majoritari                  «català» que l'actual.                   Llegiu:                              semblant gosadia, hauria estat
                                            partits que poden influir en el                                                                                               «Nega que la república la            segurament deportat en alguna
   Aquest interès per la cosa               govern de l'Estat, de la Gene-        Ija premsa esq[iicrraiia i                     Ells prou ho saben que no po-         portessin els republicans. Ella         illa ben despoblada, car se li
pública s'és intensificat arreu—            ralitat i dels Ajuntaments. Es          els litlers esquerrans                       den i per això pretenen altra         fou qui portà els republicans.          haurien suposat unes inten-
àdhuc en els països de menor                precís que hi aportin el seu                                                         vegada enganyar els incauts.          Després vingué la desil·lusió           cions malèvoles i era p r e c í s
cultura cívica—d'ençà que l'in-             concurs personal i la seva con-          Aquesta mena de premsa i                                                          perquè no es feu la revolució.          aplicar-li el corresponent càs-
tervencionisme d'Estat ha por-              tribució econòmica.                   també els liders en comentar                      Però els que sabem llegir les      Ara diu que s'està fent, però           tic. Però al Sr. Unamuno no se
tat l'evidència que la política                                                   els vots obtinguts h a n pretin-               xifres els haurem de tirar a ca-      es fa a m b actes vertaderament         li poden suposar semblants in-
                                                                                                                                                                       barroers, com fou la crema dels         tencions, doncs, com tothom

no afecta sols els interessos ge- j                                               gu.t n o v a m e n t e n g a n y a r el p o -  ra la seva deniagogia.                 convents i la dissolució de la         sap, fou un dels homes que
nerals; smà sis Darticulars de j Es conveniència de tots. Lo                      iiie. Cert que no h a n llançat les                                                   Companyia de íesús amb el              més treballà per l'irnplantació
c a d a ciïïtadà, tant si és indus- ' és principalment del país, q':>e            campanes ai vol com ho hau-                       Diuen: l'Esquerra ha obtin-         miserable subterfugi del quart         del nou règtni.
trial, com agricultor, obrer, í els partits polítics siguin forts i               rien fet si els resultats els ha-              gut molts milers més de vots           vot. Després se li confiscaren
                                            I siguin rií's: q«P fuiguin viure de  guessin estat més favorables                   que en les eleccions de l'Abril.       els béns, considerant això lògic          Hora era ja que sortissin al-
rendistíi, etc.                                                                   de! que. ho h a n estat r e a l m e n t .      Però i en les eleccions, poste-        en la revolució perquè si es de-       tres veus que clamessin per la
E! que lli .ha és que als països i la col·laboració tic-rmal de llurs                                                            riors a l'Abril, del Junj'? Macià                                             llibertat i la democràcia.
de t:'.dtura cívica més incoiii- i afiliats. Ai;íi podran 'i.rganitzar,
pleta (i Espanya, sense que Ca- ' '. ' . •> I -^r pt-.rmanent, llurs
                                            .i«iii'^ 1 llurs arxius i llurs
talunya sigui una excepció, és
un d'ells), la intervenció dels hdihfílequeb amb tot l'utillatge
ciutadans en la vida pública no modern, perquè els joves amb
té lloc sinó amb motiu de les temperament polític puguin fer
                                            la preparació per a l'exercici
eleccions, aportant, els més,               dels càrrecs públics. Gal que                                                        rijrica dC
llur vot, i uns pocs un concurs             els partits, en venir eleccions,
econòmic als partits que els
mereixin major confiança o no hagin d'escollir els candi-
                                            dats entre gent adinerada, sinó
simpatia.
No n'hi ha prou a m b això, ni entre els que tinguin major vo- Hom diu que a Catalunya la produí a hom forta sorpresa, que s'hauran de fer, si n'hi de l'Esquerra local (oficiós i
és així com intervenen els ciu- cació i millors aptituds.                                                                                                                                                      oficial) recomanà a un indus-
                                                                                  crisi del treball, pel resuH'at (agradable sorpresa) en tant, haurà de feina!
tadans en la vida pública als Q u e pensin tots que no hi ha obtinguí el dia 20, serà ben que no pogué menys que pre- La crisi de treball estarà re- trial que abans d'esriure «pija-
països que, en tots els ordres, res tan car c o m u n mal g o v e r n aviat un mite.
                                            i que tot el que es faci per a as-                                                   guntar a què obeia tot aquest solta. Tantes cases!?                           mes» havia d'haver consultat
                                            segurar-se un bon govern—i
podem pendre com a models;                  això sols . s'aconsegueix amb           Els rumors es basen en la pa-                moviment.                                 Diuen que la crisi municipal        als correctors de la premsa
en aquests països, l'acció políti-          l'enfortiment i perfecció dels        raula dels homes de l'Esquer-                     El contractista, satisfet, pri-     local ha estat resolta. Ahir s'e-      amiga.
ca no és un íet isolat, que es              partits-té una màxima remu-           ra. Es per això que hom (igno-                                                        legí alcalde i tot seguit es féu
produeix de tant en quant; és               neració.                              rem qui) pogué presenciar els                  mer s'el mirà irònicament, com         piiblic.                                 Però és el cas que fa uns 4
un fet que es produeix tothora i                                                  primers símptomes de la solu-                  vo'guení tirar-li a la cara la se-                                            ó 5 dies que en «L'Opinió», el
que té múltiples manifestacions.                                        F. GAMBO  ció de l'enuíjós problema de la                va poca visía. Després digué:             A la plaça una multitut es-         diari cap de l'Esquerra, en un
                                                                                                                                 Sempre he estat previsor. Ai-                                                 anunci inseria amb lletres bon

                                                                                  crisi. xò m'ha produit bons guanys. perava la grata nova. Quan es xic grosses «pijames». Qui ho
                                                                                      Era a casa d'un important Es per això que ara em vull conegué el nom algú encara llegí es digué tot seguit: ara si
                                                                                  contractista, el despatx del previndre. Dintre poc ha de digué: Ara si que no sé qui és que no sé corn s'escriu. Per
                                                                                                                                                                                                               uns «pijames» està malament.
                                                                                  q,ual estava ple. Les comandes començar la construcció de l'alcalde.
                                                                                                                                                                                                               Per uns altres està bé, perquè
                                                                                  que hom anotava eren impor- multitud de cases i hortets. Es

                                                                                  tants: tones de ciment, milions creu vostè que haig d'esperar Als lectors de certa premsa i'escriuen. Ho hauré de pre-

                                                                                  de totxos, cargaments de fusta allavors per encarregar tot el esquerrana els ha de rodar ei guntar als correctors de l'altra

                                                                                  i de ferro. etz.                               material? Figuris vostè amb cap.                                              premsa.

                                                                                      Tot aÏTiò, com és natural. els milers de cases i hortets Temps enrera el portaveu
   1   2   3   4