Page 1 -
P. 1

ïf^ P i i^, ^ f^i ^ ; . ^                                             Encendrem Valls, Vendrell i
                                                                                                                                                                              Montblancli a base de la filestió
                                                                                                                                                                              rabassaire i tot l'Ebre a base del
                                                                                                                                                                              comunisme.

                                                                                                                                                                                                Manifestacions d'un can-
                                                                                                                                                                                                    didat de l'Esquerra

Any II                                                                                              Yalls 5 de Novembre de 1933                                                                              KÚBí. 58

iie passiria ú -Éuaoieii les dretes? POLÍTICA

    Esíem cançats de sentir, d'ençà e! 14 d'Abrii i ara amb més                         Els propòsits electorals de l'Esquerra                                primer Parlament de Catalu- del partit imposa, i en cada cas
insistència, blasmes contra les dretes. Estem cançats de sentir
com es vo! presentar a les dretes enemigues 'irreconcilia-                                                                                                    nya, passa a fixar la posició de amb expressa autorització d'a-
bles amb les idees de progrés i justícia. S'ha dit i es diu amb
un atreviment inconcebible que cal una políuca d'esquetra i                             Sota aquest epígraf, deia «Les doncs, l'Esquerra Republicana          la Unió Democràtica de Cata- quest, puguin integrar aquelles
que fora un gran mal el íriornf de les dretes.
                                                                                        Circumstàncies», de Reus, de- de Catalunya a les comarques            lunya davant les eleccions im- candidatures que, fonamenta-
    Què passaria, hom s'ha de preguntar, si guanyessin les
dretes, doncs?                                                                          gà dels diaris republicans de la tarragonines, a j u d i c a r per    minents. Hauria preferit un sis- des en el prestigi de les perso-

    Encara fins avui ningú ha sapigut definir què són esquerres                                                            aquestes referències. Anar a       tema de representació propor- nes que les formin, pressupo-
i dretes. Algú amb gosadia ha dit i repetit que esquerres són
les amigues dels humils i dels obrers. Que esquerra és noblesa                          Península:                                                            cional, que assegurés el respec- sin el compromís de defensar
1 en ella hi ha els ideals d'humanitat i justícia. Esquerra repie-
senía la continuació de la revolució. Esquerra abomina el cleri-                           «Fa pocs dies, un amic nos- avivar la tasca d'agitació de ra-      te a tots el matisos d'opinió, un ideari de llibertat, de demo-
calisme. La dreta per tant és l'enemiga de i'obrer i de l'humil,                        tre va tenir ocasió de parlar bassaires a la Conca de Barbe-
representa la injustícia; el resorgiment del clericalisme. (Quan-                                                                                             realment existents a Catalunya. cràcia, de convivència social i
ta farsa!) Naturalment, si íriunfessin, que portaria la seva vic-                       amb un senyor que sembla que rà, a l'Alt Camp i al Baix Pena-
tòria?                                                                                                                                                        Però, davant la realitat de l'ac- relig osa i de catalanitat, que
                                                                                        serà candidat de l'Esquerra a des, prosseguint la que, de
    Diguem ho d'un cop i ajustem-nos més a la realitat i a la                                                                                                 tual sistema electoral, reconeix dins la varietat de fecetes de la
veritat. El poble ha dividit l'opinió pública en dos sectors.                           les nostres comarques. L'amic temps, hi ve fent l'ex-maurista,
A uns els ha dit que eren dretes i a altres esquerres. Prescin                                                                                                que no pot anar sola als comi- vida humana no contradiguin
dirn de com a algú li ha convingut desviar el vertader concepte                         va demanar al suposat candidat ex-regionalista, ex-marcel·linis-
i fixem nos en el sentit intuïtiu pel qual el poble volgué distin-                                                                                            cis, sense constituir un entre- la nostra.»
gir els dòs sectors d'opinió. Dreta! en el mateix mot trobem                            macianista quina mena de fo- ta, ex-etz., etz., senyor Manuel
una esplícació: aimant de les coses dretureres. Quan una cosa                                                                                                 bans, però tampoc no vol ínhi- Així, tots els elements cata-
s'aixeca ferma, sense decantar-se, hom ha dit i diu: s'aixeca                           llia els empenyia a presentar Gales. Prosseguir, aixi mateix,
dreta; una línia recta, hom l'anomena, dreta. En el mon de les                                                                                                bir-s'hi.                          lanistes que se senten solidaris
idees, dreta, prenent peu del concepte popular esmentat, és i                           candidatura per un indret on, la tasca comunitzant que a Mo-
serà l'amiga, la propulsora, de les coses rectes, justes, que es                                                                                              «Per això Unió Democràtica de la civilització occidental, i
tradueix per la defensora de la justícia, de l'ordre, de les coses                      fora de dos o tres localitats, ra i Gandesa informa el senyor
tal com són i han d'ésser, en una paraula, de la veritat. Així el                                                                                             de Catalunya—i repetim les se- tenen una significació social-
poble, el sentit comú, ha nomenat als defensors de la demagò-                           l'Esquerra no té partit. El supo- Rauret; fer sorgir la qüestió ra-
gia, de l'error, parailels amb la injustícia, el desordre, amb el                                                                                             ves mateixes paraules—partit ment conservadora, donant a
mot contrari a la dreta o sigui esquerra. L'esquerra ha estat per                       sat candidat li contestava arbo- bassaire al camp de Reus.
ço, sempre, la que ha predicat la revolució, la que prometent el                                                                                              de joventut i de renovació, sen- aquest mot la seva més pregona
que més podia afalagar a la feblesa humana ha enlluernat més i                          radament:
Í3er consegüent ha fet més fàcilment adeptes.                                                                              A la capçalera dels onze (fan-     se renunciar al seu objectiu transcendència humana, i que

    Una cosa no estava be, tot seguit s'ha dit: les esquerres                           —No tenim partit, però didats, segons sembla, hi seran                principal de prosseguir treba- volen actuar Ileialment dintre
l'han d'arranjar. Però es possible que la injustícia, el desaquili
bri pugui donar a cada u el que sigui seu?; pugui anivellar el                          ens farem nn moviment posats els senyors Rovira i Vir-                llant per la seva ideologia de de la República, coincideixen
que convingui?                                                                          d'opinió, encendrem els gili i Ventura Gassol, per mirar
                                                                                        partits judicials del Ven- d'enlluernar els catalanistes, i           llibertat i de democràcia, de en una mateixa posició. D'a-
     De les prometences demagògiques, dels absurds hom ha                               drell, Valls i Montblanc darrera, tota la recula d'agita-
dir que era revolució. El poble incaut, impressionat per coses                          a basse de la qüestió ra- dòrs professionals que cuidaran             cultura i de justícia, està dispo- questa manera realitzen la unió
noves ha cregut que la revolució era el benestar i que no la                            bassaire, i tot l'Ebre a de l'acció als pobles rurals 'on
podien fer sinó les esquerres. Utopia. Es vol més revoluciona                           base del c o m u n i s m e . hi hagi possibilitat d'enverinar         sada a permetre que els seus els que realment senten la ne-
ria que la justicia?; es vol més revolucionaria que la veritat?                         Valls i la Conca de Bar- problemes.
Revolució! posar les coses a to, i això no es patrimoni exclus-                         berà cremarà tota. Diuen Nosaltres, respectuosos com                  membres, sense minva de la cessitat de l'hora. No en parlen,
siu de la justicia? No es feina exclusiva de les dretes l'adminis-                      que a Hens no M Iia qües- som amb totes les idees, res-
tració recta de la justícia?                                                            tió de la terra: Ja bo veu- tiectariem els propòsits electo-          seva ideologia i sense ruptura la practiquen.
                                                                                        reu si n'hi liaurà! Po- rals de l'Esquerra R. de C. si els
   Certament que s'ha volgut fer fondre les dretes amb el                               drem perdre, però deixa- ideals que projecta propagar                 de la disciplina que l'existència
egoisme que s'ha intentat presentar lo pel conservadorisme.                             rem un llevat per anys. fossin sincers. Ens indigna, pe-
Mes, mai dreta voldrà dir egoisme i mai conservadarisme vol-                            Serà la nostra venjança. rò, que, meditadament, amb la                                Altra vegada el Sr.
drà dir egoisme.
                                                                                                                                                              La premsa ha publicat les succeixen i multipliquen d'ençà
    No tenim la pretensió d'haver difinit el mot de dretes i es-
querres. Però si d'haver nos acostat molt més a la veritat que                                                                                                manifestacions que el Sr. Ma- que l'Esquerra és poder. El que
molts esquerrans.
                                                                                                                                                              cià ha fet a «El Sol». En elles ha passat fins ara no es ja una
   Què passaria, doncs, si guanyessin les esquerres.
                                                                                                                                                              s'amenaça a m b la revo- revolució amb la sola diferencia
                                                                          EUGENI CIRAC
                                                                                                                           màxima mala fe, hi hagi un         l u c i ó s o c i a l si les dretes sur- que s'ha fet i es fa en benefici
       es amanaces son                                                                                                     partit polític que munti una
                                                                                          El nostre amic, petit comer-     propaganda electoral solament      ten guanyant.                      d'uns quants únicament?
    eh arguments dels                                                                   ciant local, va restar sorprès     a base de desencadenar pas-
                                                                                        d'aquests propòsits. Amb tot,      sions morboses. A cada poble       Això mateix o semblant fou Voldríem veure com el se-
    què defensen Verror                                                                 va tenir esma suficient per 0 dir  on els oradors de l'Esquerra
                                                                                        al possible candidat:              passin, restarà una llevor anàr-   dit en les eleccions passades nyor Macià feia la revolució
          i la mentida                                                                                                     quica, antirepublicana. Els ora-
                                                                                           —^Però no imagineu les con-     dors passaran i allí restaran els  pels de la F. A. I. En les actuals d'acord amb el poble que en
                                                                                        seqüències d'una propaganda        problemes enverinats i amb ells
                                                                                        d'aquesta mena? Si que queda-      caldrà que s'apanyin els polítics  el Sr. Macià ha substituït als donar la majoria a les dretes,
                                                                                        rà un llevat!                      locals, els legítims represen-
                                                                                                                           tants comarcals i les autoritats.  anarquistes.                       retirava a ell la confiança que
                                                                                          Tot fou inútil: el prohom es-    Els oradors de l'Esquerra pos-
                                                                                        querrà (de l'E. R. de C ) , amb    siblement no tornaran mai més      No mes hi cap una cosa a dir un dia li posà.
                                                                                        vivesa incorrecta, va començar     al poble...
                                                                                        a llençar penjaments contra els                                       i ésque el poble no oblidi que No creiem que a ningú facin
                                                                                        grups democràtics de les co-
                                                                                        marques tarragonines i tornà a                                        siguanya Macià es continuarà por aquestes amenaces. Tot el
                                                                                        fer promesa de transformar tot
                                                                                                                                                              amb la sèrie de desgavells, per- mes demostren la por que els

                                                                                                                                                              torbacions anàrquiques que es que les diuen, tenen.

                                                                                                                                                                              La qüestió rabassaire

                                                                                                                                                              Lleguim que a Vilallonga la ren 3 tendències. Una d'elles ja

                                                                                        el camp tarragoní en una flama Es estimar Catalunya això?             autoritat ha ordenat la restitu- manifesta que tal vegada el se-

                                                                                        roja. Val la pena que cada elector                                    ció de la part que cert rabassaí- nyor Companys li interessa

                                                                                        Belis propòsits electorals té, reflexioni aquesta pregunta.»          re s'apropià i que seguidament més l'Unió Rabassaire com a

                                                                                                                                                              fou processat.                     força política que no pas per

                                                                                                                                                              També hem llegit que arreu les seves reivindicacions.

                                                                                                          Solidaritat i Unió                                  on la qüestió de la rabassa te- Tot plegat és que el prestigi

                                                                                                                                                              nia el seu camp d'acció s'ha or- de l'Esquerra trontolla visibla-

                                                                                        Els diaris insereixen dos do- tres corporacions públiques i           denat el processament de cen- ment. Amb els processaments,

                                                                                        cuments de veritable importàn- per aconseguir aquella pau es-         tenars de rabassers. I que a Vi- i restitucions es dona un cop

                                                                                        cia política: la declaració de la piritual que ha d'ésser la base     rrodona s'han íet bastants em- mortal a l'Esquerra. No obstant,

                                                                                        Dreta Liberal Republicana i el més sòlida de la consolidació i        bargs contra rabassers.            hom es pregunta: perquè s'ha

                                                                                        manifest de la Unió Democràti- estabilitat del règim. Diu que         I encara hem llegit que en el deixat fer tant gros el mal?; tal

                                                                                        ca de Catalunya.                   ofereix l'exemple de la seva       Congrés suara acabat de l'Unió vegada també es això un joc

                                                                                        La Dreta Liberal Republica- pròpia conducta a totes aque-             de Rabassaires» es manifesta- electoral?.

                                                                                        na, com a conseqüència de l'a- lles agrupacions a tots aquells                        Així es fa la campanya

                                                                                        cord pres com a resultat de l'as- homes independents que com-

                                                                                        semblea de delegats del partit, prenguin que cal la transacció i      El Sr. Gerhard, candidat de enterats de com anà aquella

                                                                                        fa pública la seva incorporació el sacrifici mutus per a bastir       l'Unió Socialista de Catalunya Assemblea, davant aquestes

                                                                                        a la Lliga Regionalista. Aquesta les obres patriòtiques de con-       coaligada amb l'Esquerra de atrevides manifestacions, que

                                                                                        decisió de la Dreta Liberal Re- junt.                                 Catalunya, en un rniting de hem de dir? A tot arreu les ad-

                                                                                        publicana és una resposta al El manifest de la Unió De-               campanya electoral, en el qual hesions que ens diuen reben,

                                                                                        manifest electoral de la Lliga mocràtica de Catalunya és tam-         hi prengué part, digué, segons són iguals com la de Valls?

                                                                                        Regionalista, que signava el ve- bé molt digne d'ésser recollit.      L'Opinió, que «no podia silen- Quina dosis d'atreviment, per

                                                                                        nerable patrici Ramon d'Aba- Després d'una definició sintèti-         ciar la grata nova de que el Ca- no dir una altra cosa, es neces-

                                                                                        dal. Pensarit sols en la Repúbli- ca dels seus principis, que no      sal Republicà de Valls, que fins sita per targiversar la veritat i

                                                                                                                                                              ara havia estat mes aviat adicte enganyar el públic incaut?

                                                                                        ca i en Catalunya, la Dreta Li- són altres—diu—que els de la          a la política de Marcel·lí Do- Aixi, d'aquesta manera l'Es-
                                                                                                                                                              mingo, en la darrera Assemblea querra Catalana fa la propagan-
                                                                                        beral Republicana proclama civilització occidental, genera-           celebrada havia acordat adhe- da. L'elector vallenc i el de fora

                                                                                        que la Lliga Regionalista és da tota pel Cristianisme, i,             rir-se a la política representada que aprengui l'altesa de mires,

                                                                                        avui com un instrument efi- doncs, afanyosa d'un règim de             pel partit del senyor Francesc la noblesa dels homes de l'Es-

                                                                                        cientíssim per a deturar l'onada llibertat i justícia, i de recordar  Macià».                            querra*

                                                                                        demagògica que desfà les no - la transcendència que tindrà el         Els que som de Valls i prou
   1   2   3   4