Page 2 -
P. 2

EL TEMPS

                                       CRÒNICA                                                                                                                               ni ha agut d'abjurar d'un sepa-
                                                                                                                                                                             ratisme que sempre havia repu-

  De tant en quan se n'escolten                                                                                                                                              diat; ni ha hagut de rectificar

ÜN ALTRE PROJECTE DE LLEI SECTARIunes que en pesen quinze. L'al-                                                                                                             quant al procediment renun-
tra dia em deien que d'ençà de                                                                                                                                               ciant a predicar la violència per

la É.epública havien quasi de-                                                                                                                                               acomodar-se a la tàctica del
saparescut els captaires. Jo
                                       Sense         cap dubte  que els amics d'aquesta llei          de l'Estat. Així també      un Estat   laic, que  no        vol        Parlament    i de la concòrdia,
                                                                                                                                                                             perquè l'ha  practicada sempre.
vaig fer un esforç pensant si
allò que em deien era un som-          tornaran     a invocar   i a escampar per tots       quatre    saber   res de religió, es reserva el dret    d'intervenir             No ha hagut de rectificar per a
                                                                                                                                                                             intervenir en els problemes es-
ni, perquè ací, poc ençà poc vents, com aquell que té raó, que no és pas sec- en el nomenament dels bisbes. I que més?
enllà veig els mateixos captai-                                                                                                                                              panyols i per a participar en

res d'abans aproximadament. tària; que és l'aplicació de l'article 26 i una munió                     Que     es digui el que es vulgui però        això no és               els governs d'Espanya; no ha
                                                                                                                                                                             hagut de rectificar ni tan sols
Ara potser n'hi ha algun menys
perquè han anat a engrossir les        més     d'afirmacions,   al seu  gust, les    quals  no  de-sectarisme? això    no és un atemptat a les      creences                 quant a la forma de govern,
                                                                                                                                                                             perquè la seva doctrina ante-
colles dels sense feina. Conve- mostraran altra cosa,—a aquell escèptic de les pa- religioses? Com és possible que hi hagi sers que rior, de sempre, exigia com a
nim, dohcs, que la República
                                                                                                                                                                             corol·lari indispensable, que
ha fet minvar en certs llocs els raules si els fets no s'adiuen, sinó el desig de no ho vegin?                                                                               canviat el règim, per la volun-

captaires, però amb el seu pro-        treure   endavant el projecte de llei    únicament per-        Es dirà que no hi han d'haver privilegis, que tat del poble, l'acceptés fran-
cedir ha augmentat els sense
                                                                                                                                                                                           cament i sense reserves.
feina. Encara que donem per què els plau a la seva ideologia antirreligiosa ma- tots han d'ésser iguals, però on és la igualtat? Les
sentat que en algunes pobla-                                                                                                                                                              Ventosa i Caivell

cions no es veuen tants captai- nifestada prou clarament pels seus actes particu- ordres religioses han de tributar, es dirà. Be però, Aquesta claretat de concepte
res com abans, no succeeix així lars els quals influeixen en els públics.
                                                                                                      perquè no s'els deix tributar ara? Perquè fins ara i ponderada actuació, se la sa-
a Barcelona que ha augmentat
                                                                                                                                                                                                 boteja no deixant que sigui ra-
en proporcions un xic alar- Qui hagi llegit el projecte de llei d'Associa- no ho havien fet? I això és prou raó perquè ara diada la conferència del senyor
mants, tant els sense feina com
                                                                                                      s'els negui el dret a la vida, els drets de ciutadà,                   Ventosa, quan ho havien estat
els captaires, cosa que ho pot cions i Congregacions religioses i el vulguin me-                      els drets que la seva consciència exigeix i s'els ha                   altres tres conferències parlant
                                                                                                      de respectar?                                                          del mateix tema. Però els que
comprovar qualsevol que acos-          ditar,  no   més  cal una mica,  ens ha de donar         raó.                                                                         avui tenen el govern de Cata-
tumi a visitar la capital de Ca-                                                                          I mentres es legalitza així. Veiem uns pressu-                     lunya no els convé que el poble
                                                                                                                                                                             s'enteri de moltes coses i de la
talunya, i ho confirma el solt Àdhuc liberalment com hom pot admetre que es
que reproduïm a continuació:
                                                                                                                                                                             veritable actuació d'aquest sec-
                                   despolii a uns esssers, ciutadans esdevinguts per

«Encara els pobres pels ca-            la mateixa llei i Constitució, d'uns drets que a postos, amb els mateixos defectes que els ante- tor d'homes que durant trenta

rrers de Carcelona!

  Fa pietat de veure tanta de          altres  s'els  concedeix? Per    virtut  de la llei,—que       riors.  Desigualtat         en la contribució, —perquè el              anys han treballat sense defa-
gent miseriosa, autèntica, pro-                                                                                                                                              lliments per obtenir les reivin-

fessional o simulada, que pul- ho serà— es nega als religiosos l'ensenyament i no nou impost sobre la renda no ho arranja pas—; dicacions pàtries. Es fa més en-
lula pels carrers de la nostra                                                                                                                                               cara, no en tenen prou privant-
ciutat. Fa més pietat, perquè          obstant      no es nega  que un altre    ciutadà tot  exer-    tributs sobre la classe     mitja i obrera i menys lleus               li la radiació de la conferència,

comencen de sentir-se els pri-         cint  un ofici    es dediqui     també   a l'ensenyament.      sobre altres. Veiem una llei d'incomptabilitats que                    sinó que demanen que se li
mers freds. I, naturalment, llur                                                                                                                                             apliqui la Llei de la defensa de

pidolament sembla que us fe- On és l'equanimitat? on és el liberalisme? I àdhuc es comença a discutir i per encant ara ni s'en la República. Tot això en nom
reix més. Us fereix, diem, per-
què és així quan us trobeu da-         amb     quin   dret es despulla als pares     de la facultat   parla. Veiem...                                                        de la llibertat i de la igualtat. I
                                                                                                                                                                             és que al encarar-se amb la

vant una, i una altra cosa, i una      de donar als seus fills l'educació i instrucció ba-                Ens diran derrotistes. Però es que no és veritat                   realitat molts senyors que avui
altra necessitat, i un hom, per        sada en els principis cristians?                               tot això? Nosaltres voldríem acabar d'un cop de                        són al candalero es troben en
bona voluntat que tingui, no                                                                          dir: això no pot ésser. Però quina culpa tenim no-                     moltes contradiccions i no po-
pot, és clar, socórrer-les.                De la mateixa manera que a les ordres reli-                                                                                       den sentir que ningú els ho
                                                                                                                                                                             faci observar. Que ells diguin
  I sobretot és més colpidor

quan encara el qui es dedica a gioses s'els prohibeix l'ensenyament — i també saltres que no ho poguem dir? I ens sab doble les mil pestes del veí d'enfront,
la mendicitat — professional o                                                                                                                                               inventant històries i calumniant
no — s'acompanya de pobres l'exercici d'una indústria o comerç— es naciona- greu perquè per aquest camí la República no serà si cal, això ja està bé, perquè

c r i a t u r e s , que s'arrosseguen  litzen  els béns  de l'Església. De      manera que les        mai alegre, i com a republicans ho voldríem.                           és la voluntat del poble, però
pels carrers, tot ploricant...                                                                                                                                               que el calumniat es defensi i

  En això el sentit cívic ha esglésies, cases parroquials, convents, etc. seran                       S'obtindrà? Poble tu pots fer-ho.                                      posi els punts allà on corres-
                                                                                                                                                                             ponen, i desfaci històries que
d'imposar-se per a fer que                                                                                                                                                   no han existit, això no es pot
aquests espectacles cessin. Les                                                                                                                                              permetre de cap manera per-
veritables necessitats han d'és-

ser ateses, si; però no d'una          d'explotació i molts en són, això zelosíssimes i els ciut dans haurien de veure realitats; i tot               * **                 què saboteja als homes que us-
manera esporàdica, i a base                                                                                                                         Regionalista      ha deíruiten el govern de la Repú-
d'una almoina: ha d'ésser l'or-        quan hi ha criatures pel mig—, cooperar-hi.»                   per bescantar el veí d'enfront,    La  Lliga                no
ganització de l'assistència que
les ha d'atendre. I per als casos      cal ésser implacable. Pobres al Res, lli ha homes que la Re- però sense tenir en compte           hagut de rectificar, ni quant a blica.

                                       carrer, no!                      pública els ha pujat al cap i a aquell adagi que diu «qui escup  l'ideal, que era l'ideal de la Ca-

                                       Les autoritats han d'ésser en tot arreu veuen visions, allà on al cel s'escup a la cara».         talunya lliure dintre d'Espanya;

                F E R ROS                                                                                                         TÍUIBA60NA JDIISTBIAL S. A.
                V ! G U ES
                 D O G U ES                                                                                                                 Fàbrica de farines
                CARBONS
                MINERALS                                                                                                                                        #

D I P Ò S I T A, V A L L                                                                                                          SUCURSAL DE VALLS

                  ' a eàrre® de l a .                                                                                                       Plaça República, 1
                                                                                                                                            Telèfon número 50
             GUARDIOLA
                                                                                                              FARINES                                                 OESPDLLES D£ BLAT
CARRER DE BALDRICH, i a
                                                                                                              superiors per a                                         en sacs precintats
                 TEL EFON 17 B.                                                                               pasteleria
                                                                                                              pa de luxe                                              Puresa
                                                                                                              pa familiar                                             garantitzada
                                                                                                              pa integral
   1   2   3   4