Page 1 -
P. 1

Està bé que es pensi amb els HU-
                                                                                                                                                 MILS per millorar la seva situació,
                                                                                                                                                 però està malament que aquest mot
                                                                                                                                                 es posi en boques impures com un
                                                                                                                                                 esquer polític. Està be que s'alleugerí
                                                                                                                                                 la seva sort bastint obres eficaces de
                                                                                                                                                 millorament i assistència social, però
                                                                                                                                                 està malament que, a més de no fer-
                                                                                                                                                 ho, es facin servir els humils de cap
                                                                                                                                                 de turc per fins interessats i polítics.

Any II                                                                Valls 33 d'Octnbre de 1933                                                                                    Núns. 56

ÜI MAÜÍiA, Ml POC

    Es diu que el catolicisme no ha de servir de bandera a cap        TTiàn
partit polític. I certament, al nostre entendre, es té raó. El ca-

tolicisme ha d'estar per damunt de tot i no ha d'estar exposat

a les ires de cap ciutadà i a les resultes i a la sort d'un partit

determinat.

Les raons són tant clares i obvies que no ens entretindrem

ni poc ni molt en exposar-les. La sort del catolicisme, de l'Es-

glésia universal predicadora de l'amor al Déu de tots els ho-

mes; de la doctrina espiritual, encaminada al bé de les ànimes;

de la pau social pera rics i pobres indistintament; de la moral                                                                                  sentà en regresentació del go- d'autarquia econòmica, i rebut-

única i vera que lliga a tots, ha d'estar lligada a la vida o mort    Els sindicats cristians a Alemanya                                         vern i es declarà favorable al gen tota política agrària, qae
d'un partit, d'uns individus, a la sort o desgràcia, al creixement                                                                               sindicalisme,— i els ordres del limitaria encara més les modes-

0 esmortuiament d'un partit, d'uns individus? De cap manera.            Les discussions i resultats       manya no es poden valorar so-          dia aprovats, no deixen cap        tes possibililats de les classes
L'Església, la seva doctrina, la seva llum no la pot portar nin-      concrets del Congrés de les         lament pel nombre.                     dubte sobre l'ànim de les mas-     obreres.

gú més sinó Ella. No pot passar pel risc de les flaqueses Chisiliche Gewerkschaften o sin- En realitat, els homes més ses éristianes i sobre llur actitut Hi ha diaris que han deplorat
humanes. Han de caure els homes però el catolicisme ha de dicats cristians d'obrers i em- eminents i autoritzats que en hostil al gabinet extraparlamen- que el Congrés, per primera
permanèixer dret i fort. I podria ésser això si servís de bande pleats, —que, tot proclamant- aquests dotze anys darrers com tari volgut per Hindenburg.                            vegada en la història dels sindi-

ra 0 el far que irradia la llum vera fos portada pels homes?          se políticament independents a representants del Zentrum i En una de les resolucions, és cats cristians, s'hagi apartat de
                                                                                                                                                 afirmat que el govern, amb les     les qüestions socials i profesio-
Però entre massa i poc...                                             es mouen en l'òrbita de l'asso-     del govern han guiat, més o            seves darreres ordenances (les     nals de categoria en el camp
                                                                                                          menys directament, els destins         anomenades Notverordnungen)        obert i insidiós de la política.
De cap manera ha de servir de bandera de combat l'Esglé- ciacionisme catòlic i flanque-                   del Reich, provenien de llurs          ha privat de tota base d'existèn-  Però és tal volta possible, en un
sia i els seus principis, però tampoc mai es poden bandejar, i gen, en el terreny obrer i social,         files; d'elles vénen l'ex-canceller    cia milions, de connacionals,      moment com el que travessa
especialment quan són combatuts. 1 en aquest error hi cauen l'obra del Zentrum,— mereixen                 Brüning i Stegerw^ald, ex-minis-       per la qual cosa el Congrés de-    ara Alemanya, de fer una dis-
                                                                      d'ésser revelats i assenyalats, no  tre del Treball, que en el camp        mana un canvi decisiu de ruta      tinció neutra entre els dos
molts avui dia. Be en no barrejar els imm^'culats conceptes de        solament perquè fixen, sense        polític actual tenen sempre una        i l'abrogació immediata de les     camps o obligar els obrers cris-
la Religió amb les idees polítiques. Però molt malament, amb          possibilitat d'equívocs, l'actitut  posició de primeríssima impor-
excusa d'això, no cercar qui pugui defensarà l'Església dels          d'aquesta part rellevant de l'o-

atacs de que és víctima.                                              pinió pública catòlica enfront tància. En la formació de la no- normes antisocials. Els sindi- tians a tancar-se en l'àmbit de

Naturalment que això implica una cura molt especial per tal de l'actual Gabinet presidencial va Alemanya de la post-guerra cats cristians es declaren també llurs interessos de classe?
de sapiguer destriar convenientment la Religió de la política. i en les imminències de les no- i especialment dels seus orga- contraris a qualsevol temptativa

Així com cal evitar l'erro de caure en la barreja perjudicial per ves eleccions, sinó tombé per- sinnismes de caràcter social, el

a la mateixa Religió, cal tenir ben present que els homes es què indiquen els probables de- dicalisme cristià va saber fer                       La desastrosa situació russa
deuen a Ella i per tant res pot reclamar-lis, i es deu, la subjec- senvolupaments futurs del mo^ sentir el seu pes i fer valer els
                                                                      viment, tingut compte de les        seus principis, destruint el mo-
ció als principis cristians.                                          noves idees socials que fermen-     nopoli i el predomini absojut          Malgrat els esforços fets,         nat per Stalín en aquests últims
    No oblidem que calen homes decidits. S'ataca al catolicis-        ten en el camp polític. El Con-     del socialisme.                        el «Dumping» no ha po-             anys, ha precipitat i agreujat la
                                                                      grés celebrat els dies passats à                                           gut salvar el pla quin-            crisi general, i la política agrà-
me, a les creences religioses. Amb el pretex doncs de no fer          Düsseldorf, era vivament espe-        Amb aquests precedents, i                                               ria del Govern de Moscou ha
servir al Catolicisme de bandera política es pot descuidar, no        rat i el lloc que a les seves dis-  donat l'estat general d'ànim de          quennal, el fracàs del           portat a la reducció de la sem-
s'ha de pensar que s'ha i s'han de defensar? Exigir, reclamar,        cussions i manifestacions ha        les masses organitzades cristia-             qual és cada dia             bra.
volguer homes que combreguin en aquests principis no es ba-           donat la premsa de tot color in-    nes, p r o f u n d a m e n t colpides           més evident
rrejar una cosa amb l'altra. I obrar conseqüentment, é's donar        dica la importància anexa al        pela procediments de govern                                                 Però les vertaderes causes del
i posar al primer lloc el que hi ha d'ésser.                          seu ordre del dia.                  de Von Papen, era d'esperar            La crisi econòmica i financiera

    S'acosten ara les eleccions catalanes. Es per això que hem        No serà de més fer constar que que el Congrés no deixaria fu- de la Rússia soviètica, és de fracàs cal cercar-les en el doble

escrit aquestes ratlles en aquest sentit.

    Es per ço mateix que s'ha de tenir en compte ies creences         els sindicats cristians alemanys,   gir l'ocasió d'afirmar la seva                les més tràgiques que       error comès pel dictador del
de cada u. S'ha parlat arran d'això d'unions i coalisions. El que     que eren ja molt forts abans de     posició decicida al Gabinet pre-                  s'han registrat         Kremlin, quan volgué indus-
cal per damunt de tot, és que els catòlics reclamin dels homes        la guerra monnial, fins al punt     sidencial i a la reacció social                                           trialitzar Rússia a tota costa, i
que han de votar que facin honor a la seva religió.                   de formar el nucli més poderós      que als ulls dels sindicats re-          Encara que sigui difícil tra-    col·lectivitzar l'agricultura. Fou
                                                                      de l'organització internacional     presenta. La previsió ha estat         vessar la tanca que aïlla el po-   per a Rússia un bell somni te-
    Fer-ho així no és barrejar el que no pot ésser, però no es        del mateix nom, han superat         superada per la realitat, perquè       ble rus de la resta del món,       nir les més belles fàbriques del
descuida el que convéi                                                brillantment les dures proves       el discurs de Stegerwald ha es-

PROBLEMES                                              EUGENI CIRAC   de la guerra i del col·lapse que    tat una autèntica i despietada         certs informes segurs que es       món: però de res no li han ser-
                                                                      seguí a la desfeta. En un perío-    requisitòria. Amb violència ver-       posseeixen, permeten assegurar     vit, perquè li han faltat tècnics
                                           SOCIALS                    de de gravíssima crisi econòmi-     bal ha acusat Von Papen del            que no tot va bé en el paradís     i obrers capacitats. El camperol
                                                                      ca i de crisi obrera, en què tots   diletantisme més primitiu, dig-        soviètic. Al contrari, es pot      rus, a desgrat del seu ascetisme
                                                                      els sindicats veuen normalment      ne d'Amèrica del Sud o dels            afirmar que les coses van mala-    i de la seva resistència al dolor
                                                                      disminuir l'interès per l'organit-  Balcans, no d'un poble com l'a-

Per la cultura dels                   Uns grans menjadors confor-     zació, en què les caixes han de lemany, inculpant-lo de prepa- ment.                                          i a la privació, no ha pogut ad-
         obrers                     tables amb les seves cuines
                                    elèctriques...                    buidar-se per a assistir als sen-   rar un trist hivern al país i ga-        Hi ha un íet cert: el pla quin-  metre per molt temps que el
                                                                      se treball i llurs famílies, les    rantint-li que no s'atrevirà a di-     quennal, aquell famós pla per a    fruit del seu treball anés a bene-

  Per tal que serveixi d'exem-        Una ben muntada secció d'in-    Christliche Gewerkschaften—per      soldre per tercera vegada el           la realització del qual el règim   ficiar els altres, mentre a ell
ple i estímul. Exemple de con-      fermeria.                         bé que diverses de llurs federa-    Parlament, per bé que sigui            demanà al poble rus una de-        se'l deixava morir de fam.
còrdia i amor a l'obrer i estímul                                     cions de categoria tinguin el 67,   cert que les eleccions del 6 de        mostració de la seva capacitat
perquè es l'única manera d'aca-       La secció de lavabos wàters,    el 70 i fins el 90 per cent de so-  novembre nó portaran cap can-          de sacrifici, ha fracassat. Estem    El balanç terrible d'aquesta
bar amb tals conflictes, donem      etc, està feta amb totes les me-  cis sense feina,— no han per-       vi essencial en la composició                                             política és aquest: el treball for-
a continuació algunes dades         sures higièniques,

ben interessants.                     À l'hivern funciona un servei   dut, en els tres anys darrers,      del Reichstag dissolt el 13 de         en 1932, l'any de l'esperança i    çat en un país que s'envaneix
                                    automàtic de calefacció central.  més que el deu per cent de          setembre de la manera que tot-         mai no ha estat la situació eco-   d'ésser el refugi de totes les lli-
  A la fàbrica Samaranch S. A,,                                       llurs membres, i els ingressos      hom sap.                               nòmica més angoixosa a Rús-        bertats; la íam en una terra que
de Molins de Rei s'inaugurà            Actua una germandat regida     no han disminuït gaire més del                                             sia. Naturalment, hi ha dues       és una de les més productives
dies enrera una biblioteca pels     pels mateixos obrers i subven-    30 per 100. La federació general      Més moderat ha estat el pre-
obrers. No as però aaixò sola-      cionada per la Gasa, que per-                                         sident, general Otto, el qual es
ment. Ultra aquesta biblioteca      met socórrer tots els treballa-

l'obrer te diferents privilegis. dors en cas de malaltia, defun- Compta encara, en les seves di- declarà per una agitació com- causes que són independents del món; la crisi financiera i
                                    ció i maternitat.
Vegeu-los:                                                            vuit seccions professionals, una    posta i dominada pel sentit de         del sistema soviètic: d'un costat  econòmica més tràgica que es
                                      Els vuit dies de vacances       massa imponent de 700.000 afi-      responsabilitat. De la seva ban-       la crisi econòmica mundial que     coneix ai món, en un Estat que
   Hi ha instal·lada en la Fàbri-   d'estiu són escollits per cada    liats. Es veritat que les Freie     da, el secretari, Kàiser, en la        ha aturat les exportacions rus-    s'enorgullia d'haver escapat a
ca una sala de lectura amb una      treballador en l'època que més    Gewerkschaften, els sindicats       seva relació insistí en la neces-      ses i ha minvat les fonts credi-   les urpes de les nacions capita-
biblioteca circulant pels treba-    li convé.                         obrers socialistes, oscil·len sem-  sitat de posar particularment de
lladors, com també una secció
ben muntada d'escriptori.             Els setmanals capdirigents de

Hi ha també dues seccions seccions, participen tots d'un prr entorn dels quatre milions refleu el pensament i la volun- tícies del pla; per altra banda, listes.
                                    tant per cent per producció de
de dutxes per a homes i per a       la fàbrica.                       de socis, però llur disminució      tat nacional dels sindicats cris-      la mala collita d'aquest any, de-    Comentant aquesta situació,
dones, amb tots els detalls pràc-                                     ha estat proporcionalment molt      tians.                                 guda als temporals. No obstant,    un periòdic de París diu amb
tics i higiènics.                      L'assumpte de les festes in-   més gran que entre els cris-                                               aquestes causes no ho expli-       ironia: «I ara, tot això va a aca-
                                    tersetmanals està solucionat des  tians, i pea altra banda, la valor    Però l'acolliment tumultuós          quen tot. El «dumping» orde-       bar en himnes a Lenín»...
  A les obreres se'ls faciliten     dels primers dies, per un pacte   i importància d'aquests últims      fet en la primera jornada del
veetits de treball en les seccions  establert amb tota concòrdia,                                         Congrés al ministre del Tre-
de guarda-roba que per a tots
                                    entre dirigents i dirigits.       en la vida social i política ale- ball, Schaeffer, —que s'hi pre-
hi ha instal·lades.
   1   2   3   4