Page 1 -
P. 1

Si hi hagués un fet, o l'amenaça de
                                                                                                                                               fer-se algun dany al be de la comuni-
                                                                                                                                               tat o al d'alguna classe social, i si tal
                                                                                                                                               dany no pogués d'altra manera evitar-
                                                                                                                                               se, cal que surti al pas el poder pú-
                                                                                                                                               blic... les lleis; es dir, que no deuen
                                                                                                                                               aquestes abarcar mes ni extendres
                                                                                                                                               mes del que demani el remei dels mals

                                                                                                                                                        i la necessitat d'evitar-los.

                                                                                                                                                                                 LLEÓ XIÍI

Any II                                                                        Valls 11 de Juny de 1932                                         Núm. S'ï

Ara eciiiieitça la lluita                                          M L·, T A W lE U Les relocions eatre el capifal i el treball

                                                                   Ca indústria petrolera importància comparable a la de                       Hei' Miuiieiti t^it'n»'

                                                                              Russa                    l'Acció Econòmica. A propòsit

     Ha entrat aquesta setmana l'Estatut català en la seva més     L'exportació de petroli no pot      d'això, cal remarcar que el mo-             Terminàvem el nostre article anterior prometen enuraera-
difícil fase.                                                      obeir a altres causes que a les     viment de la joventut agrícola          riem les dificultats i objeccions que s'han posat i es fan al con-
                                                                                                       així masculina com. femenina,           tracte de treball que, derivat de la igualtat de drets entre el ca-
    S'ens ha escapat dir l'Estatut català, perquè no es aquest el                 polítiques           s'estén ràpidament i constitueix        pital i el treball, esdevé com el més just aquell que considera el
que es discutueix sinó el de la Comissió Parlamentària. Cata-                                          un sòlid element de l'organitza-        treball com a part cooperant amb el capital i dóna, com a con-
lunya el féu, si, però, no féu res més.                              Rússia és el pais que ha aug-     ció d'acció catòlica al país fla-       seqüència la formació d'una societat a la qual per uns és aportat
                                                                   mentat la seva producció. En        menc. La Lliga de pagesos               el treball-capital i altres el capital-treball. Fonamentarem aquesta
     Fins ara els atacs eren de paraula. D'ara endavant, hom       tots els altres països de política  compta amb 107.000 membres              afirmació basant-nos en la doctrina catòlica i aportarem a més
podrà apreciar com la República ha influí't en fer canviar els     de restricció s'ha prosseguit du-   en una sola regió, i en un Con-         l'asseveració de competents sociòlegs.
nostres homes. Presumint però que al final ni els catalans res-    rant l'any reduït la producció      grés provincial celebrat l'any
tarem contents ni els enemics quedaren satisfets. Temem que        mundial del petroli brut durant     passat, pogué reunir més de                 Ja sabem el que ha de costar l'aceptació d'aquestes teories.
                                                                   1931 a una xifra aproximada a       12.000 congressistes, entre do-
                                                                   10.1000.000 tones mètriques.                                                El capitalista està massa mal acostumat i viciat. Ha vist i ha
                                                                                                                                               cregut fins avui que era una classe superior i que del seu diner
es repetirà el mateix fenomen que fins ara ha influit en els nos-  Heus ací les xifres de la pro- nes i jovenets.,                             podia fer el que vulgues. D'aqui l'explotació iniqua per una part
tres homes. Fer tes coses de tal manera que a ningú acaben de                                                                                  i anticristiana i que clama justícia a Déu (paraules del Sant Pare)
plaure. Es la falta de comprensió i la poca equitat que pre-       ducció de petroli a Rússia, se- El «Boerenbond» desenrotlla                 i per altra part les disbauxes i els vicis manifestats àdhuc públi-
sideix els seus actes.                                                                                                                         cament que s'han convertit en un escarni a la misèria de l'obrer
                                                                   gons les publicacions sovièti- una gran activitat en defensa                qui amb les seves suors mal pagades fan assequibles aquells de-
     L'ignominiós però es la conducta seguida pels Royos i                                                                                     sordres dels capitalistes.
Cia. tant deia dreta com de l'esquerra. L'obstrucció sistemàti-    ques:                               dels interessos dels seus mem-
ca, que no porta a cap res, anunciada públicament, encara que                                                                                      L'Església no ha dit únicament i ha recomanat austeritat a
disfressada de patriotisme, els mots despectius per l'ànima ca-^   De primer d'octubre de 1927, bres, especialment en les qíies-               uns i a altres conformació. Amb veu forta ha cridat que les in-
talana són impropis d'homes com cal.                                                                                                           justícies d'aital naturalesa poden ésser castigades i que allavors
                                                                   a 30 de s e ' t e m b r e de 1928, tions de les pensions per a la           la conformació sigui recomanable també als qui fins avui ni
     Aceptem que es discuteixi. Ningú pot negar el dret d'és-                                                                                  saben el q u e é s . Però aquesta veu el trinc de l'or l'ha volgut fer
ser jutjat. Però un poble mereix més respecte i un tracte més      11.687.000 tones mètriques.         vellesa i dels subsidis familiars.      callar i's'ha perdut en el desert. Avui ja hi ha qui propugna un
noble del que algú vol fer-lo objecte.                                                                                                         canvi, però egoista encara s'atura a mig camí. Es per això que
                                                                   De primer d'octudre de 1928. Després de la lectura d'aques-                 creiem que la qüestió social que tindria un fàcil arranjament
     Sincerament no comprenem aquesta actitud. S'estranyaran                                                                                   aceptant per part dels capitalistes les úniques mesures que po-
després que a Catalunya existeixen separatistes? Qui els la?       a 30 de s e t e m b r e de 1929, ta memòria, diversos oradors               flen resoldre-lo. començant per elevar el trcbaí! a la seva cate-
                                                                                                                                               goria i nivell, és difícil encara i no es veu pas la solució. Tai ve-
     Cal, doncs, que ara més que mai Catalunya no perdi el         13.687.900 tones mètriques.         van pendre la paraula, i el mi-

                                                                   De primer d'octubre de 1929, nistre d'Agricultura va pronun-

                                                                   a 30 de s e t e m b r e de 1930, ciar un discurs sobre l'estat ac-

                                                                   18.875.300 tones mètriques.             tual de l'agricultura.

                                                                   De primer d'octubre de 1930, Aquests discursos de tanta

                                                                   a 30 de s e t e m b r e de 1931, actualitat, foren atentament es-

                                                                   22.334*700 tones mètriques.             coltats pels assistents a i'Assem-

                                                                   Estudiant aquestes xifres no blea.

                                                                   cal dit, de cap manera,      qai:   '•  li'  emir  Fèiçal       ha  estat
                                                                   l'augment de la producció    rus-
                                                                                                           rebut amb un luxe iin-              gada vingui í allavors sigui el capital el proscrit, cosa també
seu seny. Ara més que mai precisa l'unió sagrada de tots. En*      sa sigui antieconòmic o inútil;           propi'de les doctrines            injusta.
el moment de la lluita que ara comença cal el íron únic. Qui       el caràcter antieconòmic resi-                   soviètiques
                                                                   deix més aviat en les exporta-                                                  Del contracte de trebaU que- ve de la cooperació d'aquest

assumirà la responsabilitat d'excloure o apartar se del bloc com-  cions inútils de Rússia en mo-            A l'arribada a Moscou de Fe-^     í el capital, es deriva la participació per igual en els beneficis.
pacte que cal que existeixi?                                       ments que les necessitats eco-          mir Feiçal, segon fill del rei      Això que faria produir més i més bé, i permeteria que l'obrer

     Que el poble de Catalunya no baixi al nivell que els seus     nòmiques del dit país no han            Ibu Saud, li ha estat tributada     pogués, com diu el Vaticà, convertir-se en propietari, motiva
enemics volen portar-lo. Ara que comença la lluita que tothom      estat cobertes. Les últimes xi-         una rebuda d'un bril·lantesa ex-    per altra costat la més forta' de les objeccions. Hom diu, si el
es senti, com és o si ho és de veritat català.                     fres oficials soviètiques en el         traordinària.                       treball té part en els beneficis perquè no l'ha de tenir en les
                                                                   que respecta al consum interior                                             pèrdues? Aparenment és de torça aquesta dificultat però no és
                                                                                                             Quan l'emir Feiçal ha descen
                                                                   (Vold Petroleum 1931) mostren                                               res més que un vertader sofisme i demagògia pura.
                                                                   que Rússia treballa febrosament         dit de l'exprés de Varsòvia, l'es-      Primeramerít cal dir que la cooperació evitaria un tant per
                                                                                                           tació de Moscou oferia un as-r
                                                                   en el pla quinquennal. Les ne-                                              cent molt crescut de ruines i daltabaixos en les indústries. La
                                                                   cessitats d'aquest pais en pro-         pecte impressionant de luxe i       major part d'aquestes han estat motivades per mala administra-
                                                                                                           brillantesa. Tant l'interior com
                                                                   ductes petrolífers a u g m e n t a                                          ció, per competències í per l'afany del lucre luxuriós. El treball
                                                                   d'una manera enorme.                    l'exterior de l'éstació es troba-   resoldria en proporció crescuda aquestes dificultats i el sistema
                                                                                                           ven guarnits amb banderes
                                                                                                                                               de contracte propugnat mataria d'arrel els mals fonaments sobre
                                                                   Fer què exporta Rússia pe- verd-blanques i soviètiques.                     els quals son aixecades moltes indústries, evitant la seva .creació.
                                                                                                                                               No discurrem mes, però, sobre aquest aspecte, per bé que sigui
                                                                   troli? Prou es veu que no és En descendir l'emir de l'ex-                   ben interessant. I aceptem el probable i possible cas d'una ruina
                                                                                                                                               i en la qual l'obrer, el treball, no perd res i si el capital, I si no
                                                                   una raó econòmica sinó polí- prés li ha rendit honor una                    oblidem, i recordem tot l'anterior escrit i fonamentat afirmat,
                                                                                                                                               veurem clarament la seva fluixedat.
    VISITEU                                                        tica, companyia de la Guepeu, de
                                                                                                                                                   HOm diu: el capitalista perd part del seu capital, el treball
            l'exposiciíé d©                                        L·'·  act  ivitat del   «Boereii-       gran gala, mentre   una música      res, i això és just? Nosaltres diem, tal vegada el capitalista ha
            fiíiïftl de cwrs                                        bo   nd   Belga» per    a fer          militar executava   l'himne na-     perdut res seu? El capital és administrat per un home determinat
                                                                                                           cional del Hedjaz.                  per tal de complir el fi social pel qual Déu el destinà. El capita-
                      de                                                  front a la crisi                                                     lista no té el diner en plena propietat; el té per tal que el treball
                                                                                                           En nom d'Stalin, ha rebut           pugui realitzar-se, complint^aixi la sentència Divina. Si es perd res
FEscola del' Trelball                                                                                                                          no perd quelcom també l'obrer? El treball pot exigir que el capi-
                                                                   En aquests temps de profun- l'emir el Comissari adjunt als                  tal exerceixi el seu fi, si en aquest exercici el capital deix part de
   «oberta de d a 9 del veinifre                                                                                                               les seves coses, l'obrer també deix part del que li correspondria,
                                                                   da crisi, els membres del «Boe- Afers Estrangers, Krestinski,               obtingut, no ja per la igualtat esmentada, sinó pel seu enginy
                                                                                                                                               posat al servei de l'empresa. No es digui que ja l'obrer cobra el
                                                                   renbond» cerquen un ajut en però el cos diplomàtic, amb l'ú-                jornal, perquè aquest és de justícia. Tal vegada la suor no té un
                                                                                                                                               preu? 1 quines són les suors del capital? El jornal de l'obrer és la
                                                                   llur organització. L'Assemblea nica excepció de l'ambaixador                paga de la seva voluntat, del seu treball, del seu enginy. La par-
                                                                                                                                               ticipació en els beneficis és la paga dels seus drets que Déu li ha
                                                                   general que s'ha celebrat aquests de Pèrsia, es trobava absent.             donat per tal com sense treball el capital és mort i sense capital
                                                                                                                                               el treball igualment. En cas, per això, de ruina no perd l'obrer?
                                                                   dies, n'és una prova.                   Passant sota innombrables           I després de tot en justícia qui ha de perdre la major part?

                                                                   Quasi totes les seccions lo- banderoles que contenien ins-                      Anem i reflexionem el que passaria en cas de beneficis. Quins
                                                                                                                                               foren aquests que es repartirien? Fixeu-vos. Després dels tants
                                                                   cals hi eren reprensentades per cripcions en llengua àrab, l'e-             per cent per amortització, despeses totes, son del capitahsta en
                                                                                                                                               moltes indústries per tal com exerceix la gerència e t c , i inte-
                                                                   un o dos delegats: aquests arri- mir Feiçal ha passat revista a             rès també en aquest cas, o interès just únicament en altres in-
                                                                                                                                               dústries que per la seva composició el capital reb el benefici plà-
                                                                   baven a 2.000.                          un batalló d'infanteria i a un es-  cidament, llavors vindria la participació i el repartiment del re-
                                                                                                                                               manent per igual. D'aquesta emuneració qui del capital i del
                                                                   D'altra part, la memòria pre- quadró de cavalleria formades                 treball en sortiria més beneficiat? El primer. No és just, aixi

                                                                   sentada per Móns. Luytgaerens a la vasta plaça de l'estació.

                                                                   testimonia l'activitat s e m p r e Seguidament, en un luxós au-

                                                                   creixent del «Boerenbond» i tomòbil, l'emir Feiçal ha estat

                                                                   l'augment dels socis. Aixi com conduït al Palau Spiridonewka,

                                                                   també prova que les operacions que fou antany residència d'un

                                                                   econòmiques de l'Oficina d'ad- multimilionari rus i que ac-

                                                                   quisició i de la Societat d'Asse- tualment és utilitzat pel Comis-

                                                                   gurances, s'han' desenvolupat sari Soviètic d'Afers Estrangers.

                                                                   notablement. Els dipòsits de la A la nit s'ha celebrat al dit

                                                                   casa central de crèdit han aug- palau una recepció de gala que

                                                                   mentat mentre que els préstecs s'ha prolongat, fins a avançades

                                                                   han disminuït. I això és un efec- hores de la matinada.

                                                                   te de la crisi puix que els page- Als cercles soviètics de decla-

                                                                   sos redueixen el capital esmer- ra que d e i a visita de l'emir del

                                                                   çat en llurs hisendes.                  Hedjaz es derivaran conseqüèn-

                                                                   L'organització social té una cies politigues de gran interès                (Negaelx a la |»laua 3)
                                                                                                              per a Rússia.
   1   2   3   4