Page 1 -
P. 1

X^oneü jst entreiiilg^ h i h a
                                                                                                                                               el pleliijsclt de Cataloiiya
                                                                                                                                               n o pitt haiver-hi tllfiiitatís
                                                                                                                                               que a^çeeptiii esmenem a
                                                                                                                                               allò que el poble eataià

                                                                                                                                                            v a Votaí*

                                                                                                                                                                Maspons i Anglasell

Any II                                                               Valls 30 d'Abril 4e 1933                                                                                            ^úm. 3 1

                                                                     AyTAV                                                                     Reportatges vallencs retrospectius

Mil e l llIíMlar d e l a Cataluii;jra n o v a

 Goin comefiíià el catalanisme a VallsA pesar i malgrat la tempesta que amenaça a l'Estatut,

volem esforçar-nos en tenir fe en eli. La sobirania d'un poble,
                                                                               Fe i clèH«la               tots portant davant seu senyals                      VII
                                                                                                          clares de misèria i de fam.
                                                                       En un llibre publicat a Lon-
                                                                     dres, amb el titol de «La religió       Sota un cel excepcionalment
                                                                     dels homes de ciència», trobem       clar. Mossèn Cox apareix a l'al-

tan treta a relluir per molts que es presten a lliurar batalla       les respostes enviades a un          ta tribuna^ la seva petita talla     Andreu Avelí Comei·ina. - Joan Tomàs Salvaiij . - Itulaie-
a la voluntat del poble català, serà—així ho ereiem—al cap           qüestionari sobre l'existència de    passava totjust el cercle dels             c'i C a s t e l l s . - L·'iniiirenita L·l·l tUtlnlaníu.- El >íe§oii
de vaií reconeguda.                                                  Déu, proposat als homes de           aparells de T. S. F. posats al

Es per això que als catalans ens toca mirar en el esde- ciència. Es interessant el resul- seu entorn per trasmetre les se-                       Certamen vallenc

venidor.                                                             tat. Dos cents membres de la ves paraules a tota la gran am-

    La primera cosa que l'aprovació de l'Estatut portarà serà        «Royal Society», que és el més       plada de l'estadi. Sobre la pista      El que fou n o s t r e il·lustre     Allí cultivà les lletres castella-
—sens cap dubte—la celebració d'unes eleccions, per les quals        alt consell científic d'Anglater-    centenars d« fotògrafs.              compatrici Andreu Ayelí Co-            nes, si bé continuà enviant al-
Catalunya haurà d'elegir els homes que l'hagin de guiar amb          ra, han respost al qüestionari                                            merma també aportà el seu gra          guns treballs en prosa i vers a
equitat i justícia, no fictícies sinó vertaderes. Homes que a        de la manera següent:                  Durant una hora aquella gen-       d'arena en el renaixement ca-          La Renaixensa, i al convertir-
l'hora que esmercin en el servei de Catalunya tot el seu zel                                              tada immensa, fascinada per          talà.                                  se aquest en diari l'any 1881
i capacitat, siguin els veritables i indiscutibles representants        -^^Creieu en l'existència d'un    les paraules de Forador, ha se-                                             seguí publicant hi correspon-
del poble català.                                                    poder espiritual (o/" a spirüual     guit religiosament l'exposició         Trobant-se a Londres dele-           dències, principalment de ca-
                                                                     domain)? Si: I3i; no: 13; cap        realitzada sobre el terreny legal    gat pel govern espanyol, publi-        ràcter literari i teatral.
    Veí aquí perquè, en aquests dies, la major part de la prem-      resposta, o no prou clara: 66.       per auxiliat els sense treballi      cava a LaRenaixensa llargues
sa barcelonina i també comarcal, s'ha fet eco d'un temor i ha                                             sisguidàcnent exposà les raons       cartes o c u p a n t - s e principal-     Per aquells anys 1881-82, l'In-
                                                                        —^Creieu que ITiome és en         que rhàn portat a permetre la        ment de ciències i política in-        daleci Castells, jovenissim, es-
                                                                     certa manera responsable de íà                                            ternacional. L'any 1882, es tras-      crivia Epigrames, Acudits i co-
                                                                                                                                               lladà a Munich amb motiu d'u-

demanat i demana es digui quin procediment es seguirà.               seva llibertat {for his acts of      proclamació de la seva candi-        na Exposició d'Electricitat, des       ses per l'istíl, que li publicaven,
    Ei temor ha vingut pei fet d'existir en alguns pobles qui        choíce)? Si: Ï73; lío: 7 ; cap res-  datura, A l'acabament una tem-       de o« continuava les corres*           en pseudònims diferents L'Al-
                                                                     posta, d no prou cíarar: 20.         pesta d'aplaudiments féu tre-        pondències.                            manac de L'Esqiielld i alguns
intenta renovar el cens al seu gust excluiní ais qui no són del                                           molar l'estadi.                                                             periòdics humorístics d'aquella
seu gust. El temor ha vingut augmentat per les declaracions             —,;La ciència renega de la                                               També publicà a La Pàtria            època.
                                                                                                                                               Caícriona a l g u n s articles, en-
d'una personalitat, avui, de relleu per les quals es mostrà par- idea d'un Déu tal com l'ha en- Després, i n t e r c a l a t s entre viats des de Londres, entre ells

tidari del sistema majoritari. Es per això que essent ei Pre- se'ïyada Jesucrist? Noi loj; si; himnes religiosos i patriòtics, un sobre els nostres castells.                         Ei dia 8 de Setembre de 1882,

sident de Catalunya qui ha d'aclarir i corretgir abusos la prem-     36; cap resposta, o no clara: 71. cantats per chors pertanyents a           Avui que es tracta de reivin-        s'inaugurà la impremta La Ca-
sa s'ha dirigit a ell demanant-li faci sentir la seva veu.             —Creieu que la vida humana tres Estats diferents, altres dis-           dicar la glòria per a nostre           talana. Fou fundada per l'Eu-
                                                                                                                                               compatrici d'haver estat, pri-         sebi Oller, en el mateix local
    Si les eleccions es vol siguin no una ficció sinó una realitat,  continua després de la mort del cursos han estat pronunciats              mer que ningú, ei que projectà         on tenia la llibreria, carrer de

l'expresió viva dels pensars i sentiments del poble, no es poí       del cos? Si: 47; no: 41; no es       per protestants i israelites, afir-  un ferrocarril per sota l'estret       la Cort, 16.
seguir altre procediment que el de la representació propor           pronunciaren o donaren respos-       mant el seu acord amb els catò-      de Gibraltar, dreièm és oportú
cional, pel qual tot nucli d'opinió real hi es representat. Altra-   ta incerta: Ií2.                     lics, per esforçaf-sfe a assegurar   també fer constar aquest motiu           El propòsit d'establir aquesta
ment no es demostraria altra cosa que un desig no pas pa-                                                 pel novembre pròxim, el triomf       d'agraïment a la seva memòria,         impremta, què es la del senyor
triota sinó ben egoista.                                                —^Creieu que ei notable de-       del sacerdot eatòííc.                que li devem tots els catalans.        Castells avui, nasqué quan es
                                                                     senvolupament actual del pen-                                                                                    publicava La Pàtria Catalana,
                                                                     sament científic és favorable a                                              Altre compatrici, J o a n To-       amb la intenció de continuar la
                                                                                                                                                                                      seva publicació, cosa que com
                                                                                                                                               màs Salvany, tingué activitats ja vam dir, no succeí per cau-
    Ca! preparar Catalunya per tal que les seves lleis, en tots      la fe religiosa? Sí: 74; no: 37;     Les eleeeioii» ültlniei»             catídanistes molt més impor- sas que ja direm mès endavant.
els ordres, siguin model de democràcia i liberalitat. D'un poble     cap resposta, o no clara: 96.               a Alemanya                    tants de! que donàvem a enten-
que es lliure i vol la llibertat per a totes les idees nobles                                                                                  drer a l'ocupar-nos d'ell en un Amb motiu de les festes per
i dignes.                                                              Aquestes respostes dels ho-        No ha passat desapercebut            d«ls articles anteriors d'aquesta rinauguració del ferrocarril, que
                                                                     mes de ciència del «Royal So-

     En vigília, doncs, d'aquest fet cal i es precís es digui ben    ciety», que professen diferents      de ningú el gran triomf dels         sèrie, i encara qae sigui tornant      s'apropaven, la societat Cir-
clarament el que demana s'ha aclareixi la premsa catalana.           ideologies religiós, socials i po-   «nazis», els quals, malgrat la       sobre els nostres passos creiem        culo Espanol, establerta al Tea-
Nosaltres ens ajuntem i esperem que seran ben, aviat desfets         lítiques, tenen molt d'interès;      derrota que els inringí Hindem-      un deure donar-los a conèixer.         tre Principal, organitzà la del
tots aquests temors imposant el compliment de la llei i pro          Apuntem que la majoria adme-^        burg, han mostrat que són el                                                segon Certamen literari cele-
                                                                                                                                                  Tomàs Salvany, l'any 1871,          brat a la nostra població.
                                                                                                                                               ja va publicar a Lct Renaiieensa,

curant que el pobie pugui manifestar se ben lliurament.              ten aquestes veritats fonamen- partit més fort alemany.                   que era revista aleshores, un Es publicà el Cartell el I.er

                                                                     tals del Cristianisme: l'existèn- A Prusia de 8 diputats n'han treball en p r o ^ titolat L'ena- Novembre d'aquell any 1882.
                                                                                                                                               mormt d'eü mateix, i un sonet.
                                                                     cia de Déu i l'harmonia de la        assolit l6a.                           El mateix any fou nomenat            El Jurat estava format per:
                                                                     ciència i la fe.                       Aquesta victòria es a costa                                                 President, Excm. Sr. D. Víc-
                                                                                                                                               president de la Secció de Lletres
                                                                                                                                                                                      tor Balaguer; Vice-president,
                                                                                                          dels socials-d€m<ïcrates-(socia- de La Jove Catalunya, tal volta D. Àngel Guimerà; Vocals, don
                                                                                                                                               la primera societat catalanista
Vo oblidin els va-                                                      lln sacerdot catòlic              listes) els quals de dia en dia      que es fundà, i de la que n'era        Joan Montserrat i Archs, don
llencs de procurar                                                      proclaiiiat candidat              veuen esfumar-se les sòlides         president Àngel Guimerà.               Francesc Mateu; Secretari, don
siguin inserits en                                                                                        possicions que tenien.                                                      Josep Ixart i Moragas.
                                                                       Mossèn Cox, el sacerdot tan                                               Presidint l'obertura de curs;
                                                                     popular entre *ls sense treball        No pasa el mateix amb el           l'any 1873, de dita secció de Lle-        Aquest Certamen no fou del
                                                                     dels Estats Units, acaba d'ésseç     «Zentrun» — els catòlics ale-        tres, llegí u» bell discurs ama-       tot catalanista, doncs per alguns
                                                                     proclamat pel «Partit del sense      manys — els que, malgrat les         rat de catalanitat i d'amor a la       dels temes s'admetien treballs
                                                                     treball» candidat a les eleccions    circumstàncies especials q u e       nostra Itengua.                        en castellà.
                                                                                                          atravessa Alemanya i presen-
                                                                                                                                                  L'any I873 havent estat elegit         El repartiment de premis es
                                                                                                                                                                                      celebrà el dia I.er de Febrer de
                                                                                                                                               diputat en les Corts de la Re-
          el non eens                                                preskléttcials. El partit comptà     tar un programa de defensa de        pública per Barcelona, el seu          1883, amb mottu de' les Fetes
                                                                     radhesi<ó d e 8 milions de sense     la Constitiició republicana, a       germà Josep, passà a viurer a          delferrocarrü, que resenyarem
                                                                     treball. Mossèn Cox, ha accep-       costa de sacrificis i a base de la   M a d r i d amb la seva famil·la.      en el proper article.

                                                                     tat aquesta ptoclamaçió sense més pura democràcia, no tant

Cal que les dones                                                    fer-se il·lusions: no hi ha el di- solament conserva la mateixa
                                                                     ner necessari per a sostenir la posició, sinó que segueix un ca-
                                                                     campanya electoral. Més val, mí ascendent.

          s^en preocupin                                             pensa ell, socórrer els sense          Feren els socialistes que rà-      Anuncíeu-vos                           a
          també, o més                                               treball.                             pidament pujaren.

                                                                       La proclamació de la candi-          Són els «nazis» que s'inílen
                                                                     datura de Mossèn Cox ha estat        amb rapidesa.

                                                                     feta en un gran míting què ha Es el «Zentrun» que amb tre-

                                                                     Im:tingut lloc a l'estadi de Pitts- ball i constància va fent la seva IMB.  I C H W I JT'^ ^ ^ I

                                                                     bourg. Cent mil oients: blancs via solidificant l'edifici. Es la ve-

                                                                     negres, infapts vells, dones ritat que va conquerint adeptes.
   1   2   3   4   5   6