Page 2 -
P. 2

3 EL TEMPS

PROBLEMES SOCIALS                                                                                                F D NI ^ INI C

       L'oiensiva contra la classe menestral                                                                                                        COMENTARI

  En les lluites socials dels nos-  hi ha desplegada en tots els       més el terrible capgirament ac-             Dissortadament el problema       guem de referir-nos en aquesta          Precissament en aquests dies
tres dies, que es desenrotllen      camps de les més variades for-     tual i la, que com hem deixat             social, que a hores d'ara i de     secció al fet social, per a rela-     observàvem amb la satisfacció
entre el Capital i el Treball, la   mes del socialisme. I és que       dit abans, en tasta en un grau            cada dia amb major intensitat,     cionar-lo amb l'actual estat de       del cas, com el mercat Bursàtil
classe menestral és la que en       precisament, el mateix socia-      més elevat, les seves terribles           constitueix una de les més se-     coses, econòmic-financier del         s ' h a n a v a deseixondint i um
resta més malparada. Es la més      lisme, per les raons que més       conseqüències.

soferta, la més abnegada i per amunt hem deixat exposades, I la solució del problema so- rioses preocupacions de tots els país; perquè, qui negarà la gra- palpable, si bé prudent confian-
                                    malda per extructurar la socie-
consegüent la més castigada         tat en dos grans nuclis, el ca-    cial no és altra cosa que la re-          Estats, és ja a casa nostra, que   vetat que reporta per ala eco-        ça ens deia com es desbroçava
per l'etern desgavell que suposa    pital í el treball, el patró i     cerca de l'anivellament entre             es manifesta amb forma alar-       nomia nacional, en aquests ins-       el camí vers la normalitat, fem
un litigi entre els dos factors     l'obrer, el ric i el pobre, fent   les dues forces que lluiten: do-          mant i aguda ja en una regió,      tants de consolidació, ja de si       que el diner acudís novament
més importants del £os social       cas omís de les classes interme-   nar a cadascú el que sigui just           ja en altra deixant l'ordre i la   prou compromesos, del nou rè-         a donar vida a aquest caire de
de la nació. Damunt d'ella pre-     diàries, les quals més aviat ve-   i prou; però hi ha un factor              tranquilitat pública greument      gim, que és poc tot esforç que        la vida econòmica nacional.
cisament, és on cauen totes les     nen a fer-li nosa per a les seves  que pot decidir d'una manera              compromesos.                       es realitzi per a procurar-nos
conseqüències que es despre-        campanyes i per a les seves        definitiva que la balança es de-                                             una major dosi de confiança tan         Aquest pas que ja semblava
nen del trasbalsament d'unes        lluites que vol tenir localitza-   canti d'una banda o bé d'una                 Escrivim a q u e s t comentari  a l'interior com fronteres enllà?     definitiu, no fóra estrany que
lleis i d'uns costums que havien    des entre els dos grans poders,    altra. Aquest factor és la classe         acabada la lectura dels fets que                                         quedés anulat novament, dei-
fet de la classe menestral el       a l'entorn dels quals giravolten   menestral, de la qual ningú no            acaben de produir-se i són en-        Es de doldre que per manca         xant en canvi un ambient de
centre eiitre el capitalista i el   tots els problemes socials.        és recorda o no vol recordar-             cara latents en una de les co-     d'autoritat o per una inconcient      desconcert i malfiança que tants
treballador i que servia d'inter-                                      se'n. Cal que hom no la deixi             marques més floreixents de la      tolerància en els que ens go-         perjudicis està produint.
mediari entre aquestes dues po-       Per això nosaltres, tots         en oblid, car ella, com l'òbrer           indústria catalana. Si bé pre-     vernen davant les persistents
tències. Però ara, sembla tal-      aquells que treballem per a do-    o com el capitalista, té dret a           veiem que l'atrevit moviment       propagandes destructores d'or-           Una vegada més hem d'aixe^
ment que aquests dos poders,        nar una solució definitiva al      la vida i pot venir el rrioment,          de caire comunista serà, ràpi-     dre social, ens trobem sempre         car nostre clam desitjosos d(
per raó de les circumstàncies       problema social, no tenim més      en què cançada d'ésser el blanc                                                                                    que la tranquil·litat, renaix
s'hagin unit,—i valgui'ns la pa-    remei, que considerar qüe l'en-    de tots els trets, i la solució

radoxa que això suposa,— per        frondament de la classe menes-     econòmica dels dos estaments              dament i acertadament ofegat,      davant l'incertitud, pel que fa       definitivament    en nostre mal
aterrar la classe mitja, que al     tral equivaldria a la pèrdua del   oposats, es redressi valentment,          no per això deixa nostre ànim      referència al p e r v i n d r e d'a-  haurat país.                     R.
cap i a la fi no és res més que     poder moderador, que fa aguan-     deixi el seu paper de víctima             de quedar-ne apesarat.             quells valors considerats bàsics
la gran consumidora de la ma-       tar quan menys, sinó perfecte,     per adoptar una actitud agres-                                               en -tot país degudament orga-
joria de productes fruit del tre-   un aparent equilibri entre les     siva i digna.                               Ja comença a ésser simpto-

ball de tots.                       dues parts en litigi, socialment Per justícia, per equitat, per màtic el que tant sovint tin- nitzat.

Per una banda els sindicats parlant. I vet ací doncs, la ne- sentit comú i més que per res
obrers, amb la seva política cessitat que tenim de donar per conservar una classe tra-
p r o t e c c i o n i s t a a base d'aug- medis de subsistència a aques- dicional, mitjancera entre el
ment de jornals i de limitació ta abnegada classe menestral ric i el pobre, hem d'intensifi-                                         LA BORSA DURANT LA SETMANA

d'horaris de treball que suposa que veu com al seu entorn s'o- car tots els nostres esforços a
una minva de producció i un pera una ràpida transformació fi de què la nostra menestralia Vertaderament optimista co- sectors.                                                            Municipis han perdut els gu«

augment de preus; i per i'altra,    de la vida en la classe obrera,    catalana no sigui aferrada, sinó          mençà a desenrotllar-se el mer-      Els fets ocorreguts a darrera       nys inicials.
el poc interès de les classes ri-   mentre ella es troba sumida en     al contrari, cada dia més enlai-          cat bursàtil aquesta setmana.      hora han tirat per terra totes          El fi de mes queda esmortui
ques en aliar-se anib la menes-     un profund abandó, talment         rada, amb nous medis de sub-                                                 les esperances forjades, i alguns
tralia pel sol fet de pretendre     com si no tingués els mateixos     sistència, noves a t r i b u c i o n s ,    Foren remarcables els aven-      valors, particularment d'Estat i      i amb poques operacions.
fer pagar a ella, les diferències   drets i els mateixos deures que    nous elements, i nous entu-               ços aconseguits en els diversos

econòmiques imposades per la complir dins la societat huma- siasmes perquè en ella rau pre-
classe treballadora, en un sens na, car com a part central, és cisament, la part més sana de
fi d'articles d'absoluta necessi- la que forçosament h^ de sentir l'economia de la nostra terra.
tat, i imprescindibles per ia                                                                                                                       Canvis del dia                                          Canvisdel dit
                                                                                                                                                    14/1 2I/I                                               14/I. 2I/I
vida.                                                                  FRANCESC DE B. LLADÓ

  Perquè és evident, que si                                                                                      accs. f. c. Nord .                 54'7o 54'5o Deute Interior 4 % . . . .                  6673 65'-
l'obrer no guanya prou, jà es                                                                                      » » Alacant                      3 7 ' - 3 7 ' - Oblgs. f. c. N o r d 3 ° / o l · ' ' •  5 8 ' - 59'i
cuida el sindicat de plantejar
                                                                                                                 » Mines Rif .
conflictes i fer reclamacions; i    l^a divisil6 territorial eatalana                                            y^ Explosius                        62'- 63'-          » » Alacant 3 "/o l.''.              5I'25 5i'3
si el productor, per raó de pres-                                                                                » Colonial .                       ii3'75 109'—        » Tranvies Barfia. 6 %               8 4 - 85-
sions, li surt encarida la prime-                                                       (Vé d e la |tàg;ina 1)   » Petrolis. .                       53'35 53'5o       » Catalana Gas 6 "/" G
ra matèria o bé la mà d'obra,                                                                                                                                       Bons Energia El. Gat*. 6 "/o-            99'75 98'3
en augmentant els preus de la                                                                                                                         5'70 5'6o                                             100'— 93'3
manuiactura, ja té arranjada la

situació, o quan menys, solu-

cionada en bona part, la crisi
econòmica plantejada per Ta Si fiaguessim de donar-lo per bo i ésser csnseqüents, caldria
necessitat o bé per l'imposició esborrar els límits de cinc o sís comarques naturals circum-
                                    dants i soldar-les a Tarragonaj car totes mantenen un tràfic in-
de l'obrer.
Però la classe m e n e s t r a l ? tens amb el seu port.
Aquell individu, oficinista, bu-
ròcrata o bé aquell altre que           Una observació. El senyor Pau Vila en diversos punts del
es guanya la vida amb qualse-       seu treball defensa el criteri d'escollir per a capitals de comar-
vol professió liberal que pot       ca poblacions amb excèlients mitjans de comunicació i que
donar molt de prestigi, però        ocupin un lloc avinent per a tothom, és a dir, al centre, en si-
molt poques pessetes, que gua-      tuació equidistant dels extrems. Es aquest el cas de Tarrago-
nya exactament el mateix sou na? No costa gaire d'adonar-se que el centre natural de l'Alt
                                    Camp, Valls, la seva capital indiscutible i tradicional, aventatja
que deu anys endarrera, i que       de molt la que es proposa en el projecte. Venen a, tomb unes                 BANC DE VALLS
no pot demanar més perquè no        paraules de l'amic Iglésies escrites en el llibre abans esmentat:
té ningú que l'ampari, i que es     «Terres enllà, del pJancolí al Gaià, el nivell acusa una major                             ANY DE FUNDACIÓ: 1 8 8 1
troba, per virtut de l'evolució     alçada que del Francolí a Ponent. La planura, per aquella ban-
operada en camp social, que la      da, perd també precisió i forma tot de pujols lleus. Allò és l'Alt           Sucursals: Montblanch-Borges Blanques
seva subsistència és molt més       Camp, ai nostre entendre. Valls el presideix amb el seu clo-
cara del que amb el seu sou         quer prim i alterós i els pobles d'aquells encontorns hi acudei-
d'ingrès pot fer-hi front, que el   xen a mercat».
problema actiial de la vida se
Ji presenta de la manera més

crua i de més difícil solució. Com contrasten aquests molts d'un coneixedor perfecte de
Perquè la classe menestral, avui les terres tarragonines, que ha seguit i resseguit amb coratge i
dia, que com vulgarment es          constància admirables els llocs accessibles i els verals perde-               CORRESPONSAL DEL BANC D'ESPANYA
diu té paladar de senyor i but-     dors, amb els següents que figuren en el projecte Vila, massa                Capital escripturat. . . . . Ptes. 10.000,000'00
xaca de pobre, cosa en certa        lacònics per a que no els considerem com a poc meditats:                     Capital desemborsat i reserves » 4.277,000*00
forma explicable donat el Hoc       «Valls i Montblanc, centres comarcals secundaris, mantindran
que ocupa dins el clos social,      llur jactivifat natural, filla de la producció agrícola de llurs roda-
per raó de les circumstàncies
que han fet la vida anormal en lies 1 de les contractacions que origina».

molts dels seus extrems, es tro-        A tan greu desconeixença o negació de les característiques                                       SERVEIS
ba en un estat que no pot em-       de la nostra ciutat no podem, ni avui, ni demà, ni davant.un
prar els mitjans de defensa que     fet injust consumat, conformar-nos-hi. Perdonar-nos les activi-              Compliment d'ordres de Borsa i eompra-venda de Valors
empra l'obrer o bé els que po-      tats agrícoles, i arrbeassar-nos la resta, no seria el mitjà ade-
sa en pràctica el patró quan les    quat de comunicar nova vida a aquesta petita part de Catalu-                            NegoeiaeiÒ i descompte d'efeetes, capons
qüestions socials fan sentir la     nya que habitem, sinó el camí segur de crear una cèlMula mor-                                             i títols amortitzats
seva influència en qualsevol de     ta més.
                                                                                                                 Custòdia de valors, lloguer de Caixes individuals en Cam«
les dues parts en litigi.                                                                                                        bra blindada de completa seguritat

  I és que l'actuació dels sindi-       Es naturalíssim que davant tal perspectiva, tan poc riallera                    Comptes corrents. Caixa d'estalvis, a la vista
cats anarquistes està precisa-      i tan possible, els compatricis comencin a desensunyar-se. Se-                                               i a termini fixé
ment encaminada a fer desa-         ria també convenient que, entre ells, els que tenen autoritat i
parèixer la classe menestral,       responsabilitat, àdhuc s'esveressin. No els mancaran motius si                  I totes les altres operacions pròpies de la Banca
per la senzilla raó que un obrer    hi posen atenció. Que meditin, només, les paraules del projec-
que pugui arribar a posseir una
situació envejable—, com evi- te que fan referència a la futura missió de la ciutat, i que ha-
dentment ho era la menestral, vem retret. Veuran que ni els afers judicials haurien de per-
ara fa una trentena d'anys,— tànyer-nos!!
per obra del seu treball i àdhuc                                                                                 El Bane apliesfà a totes les operaeíons i s e r v e i s la CO-
del seu estalvi, mai més no             Es, certament, una bona previsió el cercar advocats, més                 m i s s i ó miflICDA de la tafifa de eondieíons fixada pel
pensarà en vagues ni amb coac-      que més si comparteixen les nostres aspiracions. Cal, però, fer              CONSBIíLt SUPERIOR BANCARI, la qaal eondieió é s obli-
cions, i ni voldrà saber res dels   un copiós arreplec de les dades i informacions que els ajudin a
que, dient-se redeníiptors de       executar una tasca eficient. En el treball del senyor Indaleci                   gatófia peir a tota la Banea establepta a Espanya.
l'obrer, resulten redemptors de     Castells, que servi l'any 1927 per a plantejar l'oposició al pro-
llur pròpia butxaca. I això, als jecte de supressió del jutjat d'instrucció de Valls, hi abunden.
moderns vividors a costes de Es interessant, també, la petita monografia sobre «La Comar-
l'enverinament de les lluites de Valls» editada per iniciativa d'«Els Amics de l'Art i la His-
socials, no els seria pas cap co- tòria Ic-cals» en 1925. No serà gaire difícil de completar amb-
sa profitosa, sinó tot el contra-   dós treballs amb noves aportacions.
ri, i vet ací doncs, el secret del
perquè la classe anomenada Sí, vigilància i atenció. Com més millor. Però, i més enca-
mitja, es vegi d e s e m p a r a d a ra, molta previsió,
                                                                           F. ALENTORN                           Propagueu E L T E M P S
d'una manera ben poc addient
amb la moderna activitat que
   1   2   3   4