Page 1 -
P. 1

ps                                                                                                                                 Insolents i embrutits fins a la punta

                                                                                                                                                           dels cabells, els capdavanters soviè-

                                                                                                                                                           tics, xuclen la sang i els fruits del po-

                                                                                                                                                           ble afamat, i ES lliuren a una dança ca-

                                                                                                                                                           nibalesca per a festejar llur victòria

                                                                                                                                                           sobre el noble Don Quixot, es a dir:

                                                                                                                                                           sobre la gran Rússia.

                                                                                                                                                                        Paraules TielrevolucionaTi TUS Georguy
                                                                                                                                                                        Alexandrovitch, a i a portada de la ver-
                                                                                                                                                                        sió espanyola del seu llibre, traduit di-
                                                                                                                                                                        rectament del rus al francès, sota el ti-
                                                                                                                                                                        tol: Parrhi les maitres roiiges.

Any II                                                              Valls 23 de GeHer de 1933                                                                                            Mwm. 16

€' li. O iV ï'€ A                                                   El plet de le^ Éerreí^                                                              JLm diviüM tei'rlím^íml emt&lumn

                                                                                                lli m

                                                                    S o b r e l a r e v i s i ó «le c t w i t r a c t e s , e n c a r a .               De tots els treballs que s'han publicat darrerament sobre

Els fets esdevinguts aquests dies, des de Arnedo fins a                                                                                                 l'actualíssim tema de la Divisió Territorial de Catalunya, indub-

Manresa, demostren d'una manera palesa que estem vivint en La febre de govern, és una de les malalties de caràcter més tablement el del senyor Pau Vila, inclòs, com a part principal,

un pla revolucionari, dirigit per l'extrema esquerra contra l'ac- greu que pateix avui dia Catalunya. Aquesta febre que ha arri- dins el segon volum .úe la «Biblioteca d'Estudis Comarcals» és

tual règim, l'extensió del qual i la importància, són exíremada- bat a una temperatura molt alta, a! nostre entendre, és deguda el que ha estat objecte de més discussió. Entorn d'ell s'han

nieiit grans. L'atac contra l'estat de coses actuals,—política i so- principalment a una falta de patriotisme.                             * congriat els elogis- fervoroses i les crítiques de la disconformi-

cial—és dirigit, malgrat certs obtimismes, segons un plapre- Si els homes que varen empendre la campanya de revisió, tat, segons resultessin ateses o meny-stingudes les aspiracions,

nied'tat. Això vol dir que el moviment té un cap i uns manda- haguessin tinguí una fe cega en el pervindre de Catalunya, no i àdhuc, el dret i les necessitats dels respectius afectats.

taris. haurien comès l'imprudència d'encendre la lluita d'una manera Aquesta preferènci'aié la seva explicació en el fet que, el tre-

No obstant, fins en aquests moments d'una gravetat ex- impròpia entre la gent del camp.                                                                 ball del President dé Ja Ponència íiomenada per la nostra Ge-

traordinàcia, que al poble se li deu parlar amb noblesa, que no Es que nosaltres ens declarem contraris a una revisió de neralitat, és l'estudi més complet, el que tracta del problema
és hora de dividir, altra volta el tòpic indecent i vergonyós dè contractes de la propietat rústica? No. Nosaltres que vivim,en- fins al capdevall, es à dir, fins a la fixació de! mapa de les co-
l'insidia i de l'engany és explotat, no per a la prosperitat d'Es- tre pareers i arrendatariís i, per tant, coneixem les condicions en marques i la probable capitalitat de. cadascuna. Els d'altres en-
                                                                    que ells tenen les terríes, hem de declarar amb tota sinceritat tesos i cooperadors només n'estudien un caire o no van més
panya, sinó per fins l'adjectiu dels quals no volem escriure.
Per ço hem pogut constatar com homes que pertanyent a que hi ha molts contracltes que no són )ust%s i, per tant, és pre- enllà després d'assenyalar els trets principals d'un projecte
un partit—sobre el.qual recau la màxima responsabilitat d'aquest cís que es modifiquin d"una manera raonable. Però per a portar gairebé embrionari oles normes ;generals,a seguir quan aquest
sediciós moviment per tal com és el fruit de la sembrada de- a cap aquestes modificacions, dintre casa nostra, creiem que sigui desenrotllat sobre el territori català a organitzar".

uiagògica que fins avui s'ha anat fent--amb un cinisme que no hem d'éser nosaltres mateixos que ho tenim de resoldre, sense No cal amagar-ho. Entre els vallencs que n'han tingut es-

el capim i amb irresponsabilitat incomprensible llencen la acusa- necessitat de prendre per a patró el que ens dictin de Madrid ment, el projecte del professor Pau" Vila,, en la part que ens

ció contra l'extrema esquerra i extrema dreta, com autors de estant. Els motius que ens empenyen a opinar així creiem que afecta, ha causat tanta estranyesa com desgrat. La seva solu-

l'actual moviment.                                                  no hi ha cap bon català que ens ho pugui reprobar.                                  ció, si fos la que prevalgués a l'hora definitiva, significaria la

Per ço mateix hetfi pogut constatar com homes que el po- Es per això que ens ha defraudat que üna sèrie d'elements pèrdua toíal de les nostres aspiracions,'i el que inclou més gra-

ble, sigui com sigui, els ha donat la seva representació, s'aixe- que s'anomenen a si mateixos catalanistes, en vigílies de reco- vetat, un menyscapte evident del nostre dret. No ens veuriem

quen del seu escó, per escupir verí, aprofitant se de l'apasio- brar el dret de governar-nos hagin emprès una campanya ser- alliberats del burocratisme foraster que xucla les energies i

nanient i intenten exitar l'odi contra una Associació de Religio- vint-se. per esquella d'uns decrets dictats des de Madrid i no crea les cèl·lules mortes. En un mot: aquest projecte pera no-

sos culpant-los de sediciosos i de mestres de cavernícoles.         gens ajustats als nostres problemes reals. 1 és que aquests se- saltres significa tant com un plet fallat i perdut.

Per ço mateix hem pogut contemplar, amb pena, com homes nyors pateixen la malaltia que hem exposat més amunt; tenen EI de Rovira i Virgili, del qual no en coneixem més que el

que deurien tenir consciència de !a responsabilitat que els pe- febre de govern, tenen set .Dsr,„abarcar tants càrrecs públics bastiment o l'armaduraino jBreiuüaJa.defÍJí^^

s r-i «obre, volen .Jttga-i*-..1'©xti'eíH'a -dpaia.^i-ssíí-efua ' esqüèrra pre-•com eiS SlgU! pOSSlDie í per aCCrrracgan v.^ «x» r c p a i c n ^ n ci»  —quatre, cinc o sis— amb les subdivisions comarcals avinents
sentant-les com a responsables d'aquest moviment. Com si la procediments.                                                                               per a una organització administrativa, política i Judicial que es-
F. A. I. pogués mat avenir-se, amb qui sigui, de l'extrema En els mítings de propaganda es llençaven tota una colec-                                    devingui eficaç de tai manera que la Catalunya gran trobés «el
                                                                    ció de frases fetes i de mots eníàtics que ja feia temps que es-                    sosteniment més fort de la seva perennitat». Aquesta concep-
dreta!                                                                                                                                                  ció, que té un antecedent en temps de Jaume II, guanya terreny
La maniobra es clara. Enganyar novament al pòbié iiiten- tafen desats cóm antiquats i de poc efecte. Un dels tòpics que                                 entre la Ponència i partidaris per tot eLterritori català. Havem
tant fer-li empassar un nou error, amb l'unica finalitat de que en tots els actes no es descuidaven de treure à relluir, és                             de felicitar-nos en per tal com, deTnoment, no tanca la porta a
                                                                    aquell en que comparen la yida de Sant Isidre que mentre resa-                      les nostres legítimes aspiracions.
embrutant el vel hom queda més alleugerit.
                                                                    va, els bous llauraven guiats per àngels, igual que els grans hi-                       Tornem al projecte Vila. Quina solució proposa, o més ben
1 causa pena tot això!                                                                                                                                  dit, estableix, per a la partició de les terres tarragonines? Dei-
En lloc de confessar el mea culpa .i rectificar, escarmentats, sendats d'avi dia què, mehtres ells es passegen, els arrebas-                            xem de banda les comarques que anomena Ribera i Baix Ebre,
                                                                    sers els hi eavenj llauren les terres. Realment, aquest exem-
intenten de carregar ei mort a un altre!
                                                                    ple, encar-que ridíidul en extrem i d'una gran ingenuïtat, causa
En lloc d'unir atots els republicans novament intent de di-         va molta gràcia en un bon nombre d'oients. Primerament, a la

visió!                                                              nostra terra són pocs els homes que no es dediquin a una acti- les capitaHtats de les quals adjudica a mora d'Ebre i Tortosa,

En lloc de dir al poble la veritat O sigui que el moviment vitat o altre i després cal remarcar que els parcers no cobren respectivament, per tal com llur permanència o modificació no
ha estat organitzat pels comunistes llibertaris, però que cal vi- amb oracions com cobraven els àngels de Sant Isidre i més que afecten d'una manera immediata el nostre cas. Parlem, sola-
gilar més, perquè la monarquia no intenti aprofitar-se de lès tot, fora curiosíssim de saber el que farien aquests senyors que ment, del Camp, inconfusible comarca natural.
baralles, altra volta s'enganya al poble, per aquell que tant es s'entretenen a contar aquestes històries, si per atzar de la for- Considerant la seva excessiva extensió, el projecte del Pre-
desüiul                                                                                                                                                 sident de la Ponència adinet la divisió dfi consuetud en Baix
                                                                    tuna esdevinguessin grans propietaris.
Es pot esperar s'acabi tanta farça, per bé de la República?         Eífet es que molts pobles de Catalunya es troben dividits Camp i Alt Camp; «per més que radjunció del marc munta-

Hem de terminar. Nosaltres oferim el nostre insignificant en dos bands: parcers i propietaris, i no hi ha cap dubte que nyós que rodeja el camp pròpiament dit desvirtua aquestes de-
tal vegada, però sincer apoi a la República, fins, si cal, arri- d'aquesta divisió no en sortirà beneficiat ningú, es adir ningú, nominacions seculars». Aquest criteri, fonamentat damunt la
bant al sacrifici, però aquest sacrifici ens dona dret a formniar tret d'uns quants advocats i procuradors.                                             realitat i una tradició, tal vegada imprecisa, és una contradic-

un prec. Prec a la fi, però enèrgic. Cal que s'acabi amb tanta      Qui té raó? En aquest cas la raó i la culpa va a mitges. ció, tanmateix, d'un dels extrems importants de la solució pro-

claudicació, que és això ei que vol dir, tanta tolerància. La de- Hem vist com parcers que tenien les terres en molt bones con- posada. Efectivament, si pel fet de tenir les fites de limitació
magògia predicada i explotada pels radicals-socialistes i socia- dicions, condicions estipulades per ells mateixos, hari demanat massa'llunyanes es parteix el Camp, perquè, doncs, s'ha de
listes és la que ens ha portat a aquest estat de coses, obrint la revisió, sense cap classe de reflexió, per pur egoisme, o pel dilatar soldant a les meitats les comarques naturals anomena-
el pas i precipitant les mases cap ei comunisme llibertari. sol fet que algú els impulsaba a fer-ho. En canvi hem vist com des Priorat i Conca de Barberà? Amb tal modificació, que al-
Aquesta actuació ï no cap altra és la que realment íorpedeixa propietaris que tenien donades les terres en condicions no gai- guns titllen d'arbitrària, resultaria que cada fragment agafaria
i fa perillar la República. I per acabar ho no hí ha altre remei. re justes, quan s'eis hi han presentat els parcers per canviar el una extensió gairebé equivalent a la de la unitat indiscutible
Cal dotar Espanya d'unes Corts dignes, competents i que si- contracte, per incomprensió o per pur egoisme també s'han que ha calgut desunir.
guin la vertadera representació del poble •espanyol. Com més negat a concedir-loshi volutariament.
es trigui, més es debilita la República.                                                                                                                La capitalitat del Baix Camp s'atribueix a Reus. Hom poc
    Ment res tant, sensació d'autoritat, sense presions de fora.
    Qui infringeixi la llei, que s'el judiqui i compdeni amb ener-      Les imprudències sempre se solen pagar cares i el remei                         hi trobarà a dir. Com molt eneertadainent remarca En Josep
                                                                    per a corretjirles és molt difícil de trobarlo de moment. En                        Iglesies en el seu llibre <Delimitaeió del Camp de Tarragó-
gia. Ni comunisriíe ni monarquia. Avui no hi pot haver-hi res       aqüésí cas quasi bé serà precís que deixem transcórrer un cert                      «ü», Reus és el mercat inalterable dins la faixa compresa del
més que republicans. Però cal governar per tot Espanya.             període de temps, perquè ell es cuidi de calmar les discòrdies i                    Francolí a les muntanyes de ponent. Quant a l'Alt Camp, se-
                                                                    oblidarels errors comesos per les dues parts.                                       gons l'autor del discutit projecte, M > e r capitalíndiscutible la

                                                                    Si volem que torni a reviure la tranquilitat i l'harmonia en ciutat de rarrc^ona. Motius? Per Ja seva tradició i pel seu
                                                                    les comarques agrícoles, caldrà que uns i altres es desprenguin port.               ,

Si en lloc d'entretenir^se secularitzant cemen- '                   de certs prejudicis que són ün un obstacle perquè imperi el bon En el nostre article precedent ja posàrem de relleu, a través
                                                                    sentit i ia reflexió. I sobre tot serà precís que escollim pel go- de la història, com ens ha estat perjudicial la preponderància

tiris i en tota mena de banalitats les Corts                        vern de Calalunya, que és el que ha de resoldre els nostres d2 ia ciutat imperial, i després, no hro oblidem, senyorial i pro-

Espanyoles es preocupessin de les qüestions                         assumptes, uns homes que per damunt de la vanitat personal i vinciana. Perjudicial à ia nostra població, a les seves germanes
socials, vives i candents, no serien possibles                      per damunt dels partidismes mesquins i entorpidors, siguin uns veïnes i, alguna vegada, a ía terra catalana. El primer augment
                                                                    verdaders patriotes, perfectes coneixedors de tots els proble- no el podem admetre, per,tadt, sense pregones reserves. Tam-

els connats revolucionaris com els d'aquests                        mes de la nostra terra i que tinguin un coneixement exacte del poc no és decisiu, ni vàlid el segon. Les activitats del seu port

                    darrers dies.                                   sentit de responsabilitat.                                                          són limitades, rer ventura, a benefici exclusiu de l'Alt Camp?

                                                                                                                L. BATALLA ROSELL                          (üegueix a l a itlaiia H-
   1   2   3   4