Page 1 -
P. 1

s-if.* í.'vi-!*- ' ;••• ''.Cí' • *v*S«!.                                                                                                  Amb ia present edició d'EL
                                                                                                                                          T E M P S , doiiem per acabada la
                                                                                                                                          nostra primera etepa. En el nú-
                                                                                                                                          mero seg-üent pnblicarem un arti-
                                                                                                                                          cle pnntnalizant el camí a segnir.

Aiij' II                                                              Valls 0 de Qener de 1933                                                                                Múm. 14

4'llOMf€A                                                                                                                                 ALTAVEU)

C A K A 'L·^MM € IIJL A ïja g:eiit d e l Caiiip a Caiiibrils €|uiiia m o r a l ? l·aplem-iieí

    Havem indicat i puntualitzar en anteriors cròniques la,nos-                                          Per P. ALENTORN                  El senyor J. S. S., edjtorialista de «Lluità», el setmanari
tra posició davant ia llibertat d'ensenyança i Jlescola laica. Ho
                                                                                                                                          boixiviczant dels comuni&foides vallencs,, dedica el seu article
liem fet, no llençant afirmacions graíuites sinó'reforçant les            «Palestra», l'agrupació d'entitats que té per objecte la for-   de fons a comentar un concepte sobre el subsidi de maternitat,
auib arguments. Ho hem volgut fonamentar per tal que no si            mació de joventuts catalanes espiritualment patriòtiques i cor-     aparagut en un periòdic «local, catòlic i liberal». Elà nostres
wiji a ía dita lleugera que es segueixi, sinó a ia raó, que exer-     poralment sanes, a les darreries del mes proppassat, celebrà        lectors ja l'hauran entès: aquest periòdic és el nostre. •
cint les seves funcions serenainent i Sense, cap prejudici, obíi      a la tarragonina vila de Cambrils la commemoració de la capi
per la veritat. Hi ha qui, encara, gosa volguer fer creure que        tulació feta l'any 1640 pels seus braus defensors, davant l'exèr-       En la secció de Problemes Socials, trobarà el Sr. j . $. S.
i'escola laica pot ésser, sense que sigui atea. I per això afirma     cit poderós que Felip IV havia tramès contra Catalunya aixe         el corresponent comentari al concepte concret que tant l'ha
amb un aplom que no comprenem que en l'escola laica pot in-           cada en armes.                                                      escandalitzat. Deixant de banda, doncs, ei fet de què es diri-
culcar se en la ment i ànima del joveneí ia idea de la Divinitat,                                                                         geixi a tots nosaltres, prenent peu d'una apreciació emesa per
encara que mai pugui parlar se de la idea esgarrifosa de l'in             Remembrem, una vegada més, el fet històric. Les forces          un redactor nostre sobre una matèria, perfectament opineble,
fern, í val a dir que encara avui no hem arribat a esbrinar si        de les quals era generalíssim En Pere Fajardo de Zúfïiga i          direm queel què ens interessa, en aquest moment, és la seva
era dit això amb serietat o amb una ironia disfressada de sin-        Requesens, Marquès de los Véle2, després de la seva sortida         divagació sobre moral.
ceriíat. Es pot concebre que es parli de Déu, sense: que es pu-       de Tortosa havien rendit el Coll de Balaguer i l'Hospitalet amb
gnin explicar els seus atribuís, un dels quals ha d'ésser, la jus-    menys dificultats de les que havien comptat. El primer obstacle         De primer — ho confessem, sincerament — no l'enteníem.
ííí !<i? íi en l'escola es pot inculcar la idea de la Divinitat, cal  seriós el trobaren a Cambrils, on els catalans s'havien tancat      Paria d'una moral-suport, acordada per una societat hipòcrita.
lògicament pensar, que pot hom referir-se al Suprem Creador,          dirigits pel Baró de Rocafort, En jacint Vilosa i el sargení        D'una moral que no priva l'explotació de l'home per l'home.
a Déu, diguem ne, dels catòlics. Altrament seria la confessió         major En Carles Meírola, «tots ells—segons Melo—homes de            D'una moral que bandeja la noia inexperta i afalaga el se-
i afirmació més clara i contundent de les nostres afirmacions         valor i fidelitat a llur pàtria». Feia alguns dies que durava la    ductor. D'una moral que és severa amb la mare i indulgent
feta pels mateixos enemics, o sigui que i'escola laica no pot         defensa. Part de dins les muralles mancava gairebé tot. Era         amb el pare. Moral de famílies austeres que no fan sinó adular
ésser neutra, sinó que és atea. Doncs, bé, si el mestre pot re-       temerari perllongar la resistència, i per tant, exacerbar els       l'amístançada del fabricant, del banquer, de l'aristòcrata, etc.
ferir-se a Déu, Creador, amb tots els drets del creador sobre         rancuniosos enemics de fora. Previ parlamaní en el qual inter-
ia í-tiíitura, com pot exp'licar-se que no és pugui referir al càs    vingueren els susdits caps catalans fou convinguda la capitu-           Hom sap--ociós és el dir ho—que les nostres doctrines
tifí, quan Ell mateix ho afirma? Potser si que en lloc d'atea es-     lació de la plaça, «sense cap més tractat o avinença que es-        morals son diametralment oposades a la que descriu e! senyor
taria millor la classifiquéssim de acatòiica, perquè certament        perar tota la clemència i benignitat del general del rei Catòlic».  J. S. S. Sempre que, al davant nostre, sorgeixi el panorama
                                                                                                                                          d'un capteniment moral com elque l'editorialista de «Lluita»
                                                                                                                                          evoca, serem—naturalment—els primers en condemnar-lo.,.
                                                                      Mentre els rendits sortien pel portal de la vila, els soldats No l'enteníem, francament. Però quan, desconfiàvem de -pos-
y !s els trets són contra el catolicisme. Sinceritat i per da-
HM if de tot claretat! No podrem dir res que un ateu i acaíò- estrangers del terrible napolità Marquès de Torrecuso provo- seirThabiliíat necessària per a veure la relació existent entre
lic -vUlgui i'escola atea, però disfreçar-ia amb el ropaíge de lai- caren inçidatíís, .els,,qita|s,.,laren .aprolj.ía.ís.. com 3-..pfetext per a) !a morai d.escríla pel senyor J. S. 8. i üosaltres, hem donat
ciíat, ni és decent ni digne. Totes les coses cal nomenaries llançar-se a mata degolla. Set cents cadàvers catalans restaren amb la soJuciói Escolteu eJ que diu: «Moral que, amb un for-
pel seu nom, no íerho, és enganyar. I no n'hi ha prou ja de escampats.pel sòl. Diu Melo: «només es sentien queixes^ crits mulisme litúrgic absoit tota una vida de cràpula»,
faísetats i enganys? Igualment passa amb l'anomenada única. i plors dels qui sense motiu eren esquarterats; només es veien
                                                                                                                                          Ara reníenem! Es refereix a la mora! cristiana; La moral
Mot llençat sense'saber el que vol dir i explotat també com a que caps esberlats, braços trencats, entranyes paipitants; per cristiana, doncs,—la nostra moral—és identificada pel senyor
                                                                      terra tot era sang, lot l'espai remorejat de crits: tot el que es J. S. S. amb la que mes amunt ens ha dibuixat. Es aquesta
seductor de la inconscient massa. ,                                   veia era confusió i revoltam'ent». Afegeix el mateix cronista

Escola única. Igual per tots. Hom ha reflexionat les seves que Los Vélez en tenir esment de l'esdevingut, se n'avergonyí                  la moral que l'articulista de -sLluita» troba insuficient, hipòcri-
aventaíges per tal com aquestes la facin mereixedora de les i exclamà tot punyit: «hauria ofert amb gran constància les                   ta, convencional i egoista, com la sociteat que s'edifica da-
simpaties de! poble? No hi ha dubte que no. Hom vol i és innocents vides dels meus fillets a fi que no s'hagués vessat                    munt d'ella. Ho diu seriosament?
amic de l'escola única i no sab el que aquesta li donarà.
                                                                      la sang de tants infeliços». Poc devien ésser sinceres tals pa-         Quina moral, desitj-iria, doncs, el senyor J S. S.? Simple-
No ens fixarem precisament en el valor real, en ço que raules, si és que les pronuncià, ja que aquella mateixa tarda,                     ment: ja socialista. Els que, per manca de documentació o per
realment vol dir i'escola ú lica. D'importació, ha arribat, però com si la mortaldat irreparable no fes escruixir, lliurà els tres        candorositat excessiva creuen que el socialisme és una doc-
completament canviada la seva fesomia. Acceptant, per ço, valents caps de la plaça, el batlle i els seus jurats als repug-                trina purament econòmica, s'erren d'una manera lamentable.
com a vert el significat que se li vol donar, parlem-ne una mi- nants jutges catalans que seguien l'exèrcit invasor. Sense co             El socialisme és un cos de doctrina que aspira a una íergi-
ca, doncs.                                                                                                                                versió de tots els valors socials: Poseeix, doncs, una moral.
                                                                      neixement dels càrrecs que els feien, sense la concessió de         Es evident que elsenyor J. S. S. aspira a la moral predicada
Ensenyança única. Pels rics i pels pobres. Tant pels fills defensors, foren condemnats a la pena de garrot. L'endemà                      pels socialistes ja que, ultra ésser l'editorialista d'un periòdic
dels obrers com dels capitalistes. Obtingut això, conquerida llurs cossos, amb les Jnsígnies militars i civils, penjaven dalt.            netament socialista, hom dedueix de les seves afirmacions con-
aquesta igualtat, el fill de l'obrer és ja reivindicat. Evident- els marlets del portal i les muralles.                                   ceptes idèntics ais que expressava el seu «company» Douai,
ment. Però, es. pot aconseguir això? No ens fem il'lusions. No.                                                                           l'inseparable de Bebel i d'Stern (Wider Gotes-und. Bbel-
Podem demostrar ho amb arguments forts i contundents. No                  Amb parlaments paíriòticSj els oradors de «Palestra», ren-      glaiben). Diu així l'esmentat socialista: «Li moral de la de-
ens mancarà temps. Fixem-nos avui amb l'experiència de les            diren l'homenatge fervorós que mereixen els catalans que su-        mocràcia socialista és més noble i més eficaç que la practicada
                                                                      cumbiren a Cambrils quan encara no havia finit el preludi           per cap religió existent i, sobretot, pel cristianisme».
nacions estrangeres. En quantes d'aquestes s'ha implantat? sagnant d'una lluita de dotze anys. Per no haver-se precisat
França, després de í)0 anys, encara avui la veu com un somni. prou molts pensaran, tal vegada, que les víctimes pertanyien                    El qae potser no sap el senyor ). S. S. és de quina manera
Alemanya, Holanda, Suiça, Àustria, Anglaterra e'i cap. a la vila dissortada que havia capitulat. La gran majoria dels                     els socialistes han practicat la seva moral, quan les circums-
I Rússia?, avui ja hi ha diíereníes escoles,, en algunes de les set cents catalans occits eren del Camp de Tarragona. For-                tàncies els han estat propícies per assajar la en la realitat. No,
quals no més hi van els fills dels diplomàtics i dels homes de maven part dels sometents que s'alçaren en armes al crit eixit             he?... L'anem a documentar una mica.
govern i altres No vol dir res això? No vol dir res que fins en d'una reunió de la Comuna de la Selva, durant la qual el síndic
els paisos més demòcrates i aimants de la llibertat no l'hagin de Reus, En losep Pedret advocà fermament per la defensa de                    Quan s'entronitzà la Cornune a la capital dé Frai;ça, el
pogut implantar? No vol dir res que a Rússia, disimuladament la terra. Eren els,escamots de voluntaris que acabaven de                    socialista Liaz—especialitzat, precisament en la prèdica de la
0 no, en fugin?                                                                                                                           moral socialista—va pendre, en nom del partit, possessió de
                                                                      tiobar llur baptisme de foc al Coll de Balaguer.                    l'asil d'«Eugeni Napoleó», el qual, estava destinat a l'educació
El que passa és que mentre es predica i'escola única l'obrer                                                                              de noies obreres i orfes. Era la tarda del 29 d'Ab li de 1871.
                                                                      Entre tants anònims caiguts, atraïdoria, és ben segur que           Es va expulsar, immediatametit, a les religioses que tenien
il·lusionat segueix, però els seus fills segueixen també en la                                                                            cura de l'asil—no faltava més!-i varen romandre-hi, encara,
ignorància.                                                           s'hi trobaven voluníai-is vallencs, car la nostra Universitat, se-  unes cent noies obreres... Va passar la turbonada socialista i,
                                                                      guint l'exemple general i tal com s'havia convingut a La Selva,     en retornar les religioses a f^r se, novament, càrrec de l'asil
Prou d'escola única, que prou es sab que no pot ésser. Cal també havia armat un contingent d'homes. A més, el cap prin-                   varen trobar... ho ig lora el senyor J. S. S,? Doncs li
si que el fill de l'obrer pugui assolir els mateixos llocs que el cipal dels Sometents del Camp, N'Antoni Armengol, Baró de               anem a dir: Varen trobar cinc noies completament cegues,
jel patró, però per obtenir ho, no són paraules, i promeses, si- Rocafort, era persona ben coneguda a la vila. L'hi lligaven,             dues de mortes, varies d'agonilzanís i més de trenta inundades
nó fets. Que doti l'Estat, el municipi, als obrers per facilitar àdhuc, interessos de partit com a afiliat al bàndol dels Voltors.        de sifilis. Podríem donar tota mena de detalls que segurament,
l'estudi als seus fills i tot el demés es passar temps i engany. La seva influència^ forçosament havia d'esperonar les Auto-              esborronarien, al' m.ateix J. S. S. Però hem de tenir en conipte
1 cal no oblidar que el fet que l'Estat ajudi a l'obrer, no és ca- ritats locals, si és que ja no ho havia fet a bastança el senti-       que ei nostre periòdic va a totes les mans i no voldríem es-
•itat que rebaixi, sinó que essent el premi de la interiigència, ment patriòtic.                                                          candalitzar a ningú.
ïs justícia que dignifica.
                                                                      Passat un mes després de la gesta vandàlica de l'exèrcit,
   Per això cal blasmar de tant abús dè les paraules. Ja n'hi
la prou de promeses. Es hora de realitats i de solucions. I so-       de.Felip IV, quan els camins del Camp foren lliures d'enemics,      Es inconcebible el que feren en aquella casa els demòcra-
!re tots els que s'han imposat l'obligació d'orientar, que en si-     el cabdill Margarit s'imposà l'obügació de retre el darrer tribut
guin esclaus.                                                         a les despulles dels màrtirs principals, les quals romanien en-     tes socialistes — exclama irídlgnadís.«im l'acadètnic francès
                                                                      cara brandant en els marlets. Per indicacions.seves reberen
L'obrer rpereix els mateixos honors que el capitalista. Tre- sepultura cristiatia a Cambrils. Les de N'Antoni Armengol, a                 M. Màxim Camp—pels quals la moral crisiidna no és sufi-

lallar, doncs, per obtenir-ho, en el qual treball les paraules                                                                            cientment noble i eficaç!  .,

'uides i sense vida, no hi tenen feina. . ".                                                             (!«4>Kuei$< a la plana S                                    (Wes-Heix a^-la |t|.aira-:%'|'.
   1   2   3   4   5   6