Page 1 -
P. 1

.\

ANY         .J  4                                                Val lO cts.
     1. NÚM.

                                                                                                                                                                                                                                                                           ,,

                                               .<: :~- '-']~)J "-1 -'

     periòdio defensor i pFopulso~ dels interessos Denerals de MONTB,LANG

                       Tarragona, 6 novembre 1915 .11            LA CORRESPONDENCIAAL DIRECTOR

                                                                            Comll¡ed~ Rius, 9,-lmprcmta

AI voltant de les eíeccícns                                      .números i ccnslderacícns electcrals

         Propera la dà ta en quina el poble ha d'escullir els           Ciutadans: EI dia de les elecci~ns municipals és el dia
     seus representants, creiem nostre deure fer un? crida         de l'obtimisme per a tots els que's preocupen de l'engrandi-
     a fi de que s'orienti (si se'ns permet el mot), però no       ment i cultura del poble en que hi tenen acoblats els seus'
     per a conduir-lo per viaranys partidistes, que sempre        interessos i hi tenen enca rnades les més pures i patt iòtiques
     son perjudicials, sinó fent-li Veure la necessitat abso-      afeccions. A Montblanc, per a que aquelles preocupacions
     luta d'acoblar, en una sola fracció, pura' i absoluta-       se confonguin amb la realitat, precisa, en primer lroc.tque'ns
     ment administrativa, a tots els homes debana voluntat        deslliurem de la dominació caciquista que, feliçment, ja fà
     que estimin a la Vila nadiua, procedeixin del' camp que       els darrers badalls, Per a acabar-la d'eníenzar , ens resta a
     vulgan, doncs el fer-ho a;xís, ben lluny d'é~ser una         fer, tan sols, el postrer esforç.
     negació del partit polític que, perteneixin, n'és una més
     forta afirmació, comptant amb la diferencia que hi hà             I no perdem lafè en l'esdevenir. Hom que perd la fè, és
     entre aquell! una administració municipal que sigui'l '      mort; és còs sense ànima. Deixem-se de si tots son uns; de
     signe més perfecte de rectitut i noblesa.                    si els que víndràn seràn això o' allò. La nostra regeneració
                                                                  un dia o altre té de començar, i pensem que si nosaltres
         Per aital motiu .llencem avui aquesta idea, amb el       volem, ho lograrern, Vaia si ho lograrem,
     ben entès que'l ressorgiment necessari per a fer que
     la nostra administració sigui tal com reclamen nostres            Avui, no més hem de fixar-nos en que, els que s'han fet
     aspiracions, no pot pas ésser posant-la a les mans            amos de Ca la Vila, l'han convertida en Casa de Misericor-
     d'homes febles i malaltisos, corcats per el convencio-        dia pagant nosaltres; regalant tants per cents', posant-hi, i
     nalisme, sinó que siguin forts i que les seves convic-
     cions no siguin altres que les de curnplir com a bons        pretenguem posar-hi, res més que estámagos agradecidos
     per a defensar la bandera .devall quins sagrats plecs        per a que sécundín, feina de la qual ja'n son mestres, els"
     ens aixopluguem, fent-la voleiar en l'aire de l'entusias-
    me, sostinguda per' braç fort que desafiï la tempesta.        per a ells i per a ningú més, beneficiosos plans que porten
                                                                   entre mans. Aquesta és l'administració d'aquella Casa;
         Una sola paraula concreta nostre pensament, admi-         aquest és l'estat present de la mateixa. La cendrosa neteja
     nistració; sí, administració és lo que volem, però sen-       clama per llur vindicació, i espera, per a que d'ellas'en fassi
     se tòrts ni drets, que per a tots sigui igual, sense mira-   un veritable dissabte, el dia 14 del corrent.
     ments, sense diferencies de cap TI1ena, aqueix es
     nostre ideal, ideal que s'imposa, que's indispensable i           De lo que ha de venir, ja'npatlarem quan sigui hora.
     amb aquest fi el prediquem: d'aqueix acoblament de            Avui no'n podem parlar, perque sols Deu ho sab lo que ha
     forces no n'ha pas de venir la proclamació de la Repú-        de venir. Com que EL POBLE no és dels futurs ni dels pretè-
                                                                  rits, sina dels presents, se reserva' ls seus judicis, imparcials
, blica, I'entronitzament den Jaume tercer, ni l'implanta-        sempre, per a quan arribi l'ocasió.

     ció de l'autonomía de Catalunya, però sí que si aqueixa           Per això, avui EL POBLE aixeca la veu, no tan sols con-
     Trinitat, que separada lluita constantment contra' I ca-      tra'ls que porten. demostrada la seva ineptitut per a adminis-
     ciquisme, reforçada amb els indiferents, amb els tant-        trar els cabals del comú, sino, damunt de tot, contra'ls que,
     seval que s'uniràn al nostre moviment tan aviat com           amb tota la mala fè, s'han possessionat d'aquella Casa per a
     coneguin nostres fins, no hi hà cap dubte que 'ns             satisfer el seu egoisme, tan moral com material. Es per això
     obrirem pas; i arrebatarern de les mans d'aquells cacics,     que la derrota de ra candidatura caciquista s'imposa, no sols
     el govern del poble que malmenen.                             per conveniencíes socials i econòmiques, sino per dignitat.
                                                                   La voluntat del poble ha de triomfar en tota la línia, aquesta
         A la lluita enarborant la bandera de l' administració,   vegada. Que ningú s'atansi a nosaltres per a cap-girar-la.
    montblanquins, que 'ns serveix d'escut, i per "a defen-o       Ha arribat èl dia en que nosaltres hem de ser nosaltres i
    sar-la fem ofrena a tothom de les planes de. nostra           ningú més. No volgueu que'ls vostres vots del dia 14 consti-
                                                                  tueixin la fabricació d'unes altres anelles de la cadena nova
    humil publicació, segurs de que per aquest camí asso-          amb que encara pretenen, de nou, .tenir-vos estacats aquests
    lirem la ~ictoria.-LAREDACCIÓ.                                tres o' quatre galifardeus que durant l'any no més pensen
                                                                   amb ells i tap sols se recorden de vosaltres en temps d'el ee-
                                                                  cians. Non serviam J vàrem dir, ahir; s'ha acabat la comedia,
                                                                   afegim avilí. La cadena està -trencada i no s'ha de soldar
                                                                 . més. Tots contra ells i després ja'ns arreglarem.

                       )
   1   2   3   4