Page 3 -
P. 3

~ I.- I

                                         na
                                         br Il"ï .

' l n 11 eruo I;,t t b ex iliats a mu nten ir la r utm a UI1< a unr.

I I!t;; o. ,.( que é" pit ior, a rear-ne de n us, am b e ls seus 1
b.",'-c tru s t om i t i IIn8
                                         q ue no t' ve u ' 1Il1or . Això t' S In-

meutable. no oia m n t p,·n ¡u" re sul a grotesc in" perqu è m an te

- In cua l co n í que és g re u-e- antigues i 1I0ve S Iiccion es i s h i

ucri fiqu 11 l'1s ve rit a bles int ere sso ' del pob le cn ta là, Ai xí. hem

pogut veure com l'E qu erru Repu blicana, pe r con erva r u nes

po icions adquir ides en nit re tem p • ens ho impo at , amb tecni-

• ism es legals. un P r sirlen t el qua l tothom sab ia que 110 podin

esta r a l'ult ura de les fun ions que se li en comanaven, 1 h lli

ha gut de sc fr ir . t nn b é pel ".llll i inacion Jloli titju s ~ t: " nr u-,
IJ1l G ov e rn d e la G en e r.. lit a t a m b In in crustnci o clel svn v l ' 0 <11\

Com orer a, Ii txat a '\ 'a h ing to n com un ugcn t d'espionatge, en

temps del pacte ger ma no- ov í ètic, jun t amb un volum in ós ex¡ e-

clien t de Ics seves activitats. Mé s m alam en t. don cs, 110 t'S po-

die n servir' l'Is in teressos de Cat alun y a, Es in discutible q ue el

joc de ls partits. per les m on s an ot udes i altres de men or en .....r
gadura . hu esta t nef ast a l'exil i, T,a n~nl1 teix . en un altr e ll,pet :
te. des del nostre pun t de vista m es import un t que el de f,N' I

de fe r gove rn s ell terra es tra ngera . el tem ps per du t resulta 11"1"<:'

parable. Els exilia ts ten íem el deu r e. ja qu e h em u n g ut llt ·

bertat i tem ps per 11 fer-ho, de llan çar-nos a un a profu nda IY'

visi ó de les teories polí tiqu cs i socials qu e informa ven les d is-
tin tes id eologi es del n ost re pobl e, p~rticul~rm ent aquell es de les
qua ls ha víem estat devots, , Les o~ garqU1es q.ue. dirigei xen els

vells par tits han pro curat evita r-he I conse r va r m colume el tresor

del seu programa. I, no obstant, qui pot pensar tal com pen -

,,>:sava l'any trenta o trenta-sis o trenta:»ou? És u . o hem

 ..I ca ) '<'I· ir., ia? L ,s ,r ell'in , q ue nh i ';!:~ :J.,' . In, .
110 e n s podeu l J1 ll~ r (' . s r& r lJ.;. lü l n lc n. d\,, ~p l. C ~ . h. l i l !l'.::> l 't
pel foc viu de la més teri -ihle de les p ra,ct.lques. Molt a 1 ~¡} I¡¡ ,                         Pcrq ue I... (" O ~l nn-- pp 1 r.  '!~, ~1 -, I ..I l . ' "h ' t~ -1\.)(. Ll1 la : .

"oca. q ue h av iem JlI',:5 }ler .I)en ;;am ~nt sò lid ha crem a t. l " t'                        i per a rn hic ions dc coru pe t èucru, t' re prod uiss in vell es llui tes.

rots aq uell s en farfecs Ideologl< s nom es "!I q ued en els .esQ ~If'I f' ls,                   La reacci ' somor ta, peni no ven çuda, les aprofi tnri r, '. un u

Davan t aquest dalta baix de valors sur~ I home de partit , I hO,lI~c                             experiènci a que, pel' haver-In fe ta, no s'heuria de tom ar 11 re-

de principis, i ens .diu qu e ell v!1 parur de Catalunya r epublicà,                              petir, T ots pl egat s con t ituïm una força <¡U I', no obstant no és

(1 federal. o cornum sta, o anarquista, I que pen sa tornar-hi I mo -                             po t desintegrar. perquè al eshores no en queda res. Totn Iu n os-

i-ir- h i tul com er a. Sota lo màscara farisea de lo seva pur,:su,                               tra forç a radieu, Joncs, en una coordina ció d'esforços; en l'est .

es traeix ell mateix ; no vol pensar. vol tornar al punt de partida                               bliment de contactes sòlids; en un Intercanvi d'id ees, d'opinion s

per raons múltiples, però .n o sempre nobles, Superar aquests                                     i de propòsits. En els nous temps no hem d'intentar imposar

lòssi!s. Ics rutin es de partit qu e es cobreixen amb ci pompos                                   el n ostre creuo com un a veritat re velada. ans bé h m d'intentar

110m de disciplina, l es ambicionetes i petits interessos person al s,                            com pren dre les aspiracions i el pens am ent dels altres i procura r

                                                                                                  assimilnr-Io i cxpressarlo a la nostra mnnera . Hem de man-

                                                                                                  tenir les nostres conviccions, però no en s ho d'avergonyir d,'

lectol' Ill\ue lla atmosfera. ~mb més oxigen que .lU1híd~id carbò-                                cedir allà on les dels altres siguin justes. Només hi h d'haver
nic en lo qual a ban s respiravem, qu e aj ud in li SOl'Ur de I a n uosferu
                                                                                                  uft pu n t respect el q unl, a la dr eta o l'I' qu orra, en s hem d'a

nm b més anhidl'id cBI'bònic que o;\;gen en la qual avUI en s                                     gu antar intransigen ts i que heu rà de ser el nostro nglutinador: III

"Irun etzine m. Aquest oxig en . que la cen sura tr eUl'ia dels seus                              idea, l' esperit i lo pràcti co do la llibertat , ind ividu al i coJ.!ecli vlI,
escr its, cal que esti.guin disJ?Osats a donar·nos·el ~er lo .pr~sn
                                                                                                  Podem fer concessions en moltes coses. per ò en ci principi de

dpaI'invdaedsetsi,nac~mellsi  revI stes   seml.legals,  en   con verses     1  con fere n CIes    IIibertl1t h aurem de set· incommovibll's i haurem de marx ur
                              gui ...    (i CRÒNIQUES,   no   ca.! dir-h       ; s posa a Iu
                                                                          o,                      mira 'sats cont m tot es les tond ¿'ncil's, per ·n ll uerna uOl"S <IU"
                                                                                                  si ~u i n " Is seus oh jetius finals. qu e pl'essup osin un t ractamellt
seva disposició i prom et publicar t~ts. «;ls artIcles, assmgs, ett". , qu e
                                                                                                  <li ctat ori al de 111 societat humana.
di guin coses que la censura prolllblI'la, en cara q!-lll algunes ve·

gad es siguin coses amb les quals els que fem CRONIQUES no es·                                          És amb aqu est pensament vel's el futur qu e h aurí em desit-
tiguem d'acord, . . perquk almenys tots este~ ?'acord en .uno co-                                 jat - i algunn vegada ho hem intentat sense gaire fo1'tunll-
                                                                                                  que a l' exili s'hagués ·establer t un ampl e diàleg id eològi c, llei
sa: l'U que no hi ho Ihbertat sense els mllJans matenals per

exercir·lo, i CRÒNIQUES disposo, en cara que en grau mod est,                                     uamunt dels purtits i organitzacions, en tr e homes ue distintes.
                                                                                                  tendències, per IIssolir una opl'oxim oció, n fi d'a rribar a un o
d'aqu ests mitjans).
                                                                                                  sin tesi. basad a en Ics quatre gron s aspirn cions qu e, en llncun t.,, ·
    il'l'I' a no ser col .l abo~acionista per o~ssió, l'intel:l ec!lllll ~a ·                     o rebut jant-se, commouen ci nostre pohl e: llibertllt do l'home,
                                                                                                  llibertat nacional, reivindicacions obreres í aspiració a unn pr o-
tnlà (i no solament l'escriptor) ha de flxar.~ un obJectIU: alu -                                 funda transformació econòmico-sociaL Com tlèiem, la submi il.
dar o fer que mai, més , en ~ata il, !la es pugulll comprendre cer:                               a les cled es i ols ídols ho ho entorpi t i jo sem blo ha ver passat ,
tes concepcions ro es pugulll llegir certes raspallades, Perquc                                   d'una manera gen eral. el temps d'aquestes cosCS. T anmat eix ens
un idioma val només que per allò que expressa. El catal~ é~ un                                    entossudim a l'epetir ols homes de l' exili i a ls de Cat alunYII qu t'
motlle Cal posar·hi la fonta i cal que aquesta fonta sIguI de                                     cal onar de les posicions simples a les complexes. trobont form e
cer be~ trempat, que n.o es trenqui, un cop fre~a . ¿Què en fa -
ríe m demà d'un eatala ben poht I ben pur, SI la nostra gent                                      de convivència. sof¡¡ unR <líversitllt (!t. malisos, ell un a sín tesi tic
                                                                                                  tots els grans anhels del nostre poble.
no pogués parlar.lli altre llenguatge que el de l'ocupaut o el

dels capcigronys?

                                                                          V¡CTOll ALB.-\. .                                                A , TO A I NA DALMAI.
   1   2   3   4   5