Page 2 -
P. 2

~ Ia r . l G -{

                                     ,;

                           ELS LI~'IIT S DE LA COL· L nORACIO

A l' exili , i tam bé o Ca talun ya , encnra que no p úblicmu en t,

Po I l', es di cuteix m olt si es conven ien t i lícit - des d' un p UI'.
      ista ca ta l à-e- re presen tar comèdies en ca ta là, publicar Ili br ~

ca talans i fins i tot, si ci cas es presenta, pu blicar revistes cu-

lola es,

Hi ha, naturalment, dues tendències extremes. La dels qu e
It •rm en CJ I . fer Qual vol A n tl'~ rlul'. CO'!
                                                             0 1" ' 111<'.1''; '-

l'oc upa nt, l H'n l \:è er ~t'i.:\ pe r li h =- e ·ClJ1V ;  V' n t (1' t p C • • •     \"
                                                                                     l'll~ It.-.l l«. ttlnt 5of' \ .11 I . Iu il. 1 1" l la t li: l 'h ro Au t rudo rs per oru i siu,
,l" bons nois d'un iform e - uniforme de pa isà, sovin t-s- i qu e
                                                                                           Com que els pri mers són m as li conegu t (a lmenys massu
1015 ens podem en ten dre (com si apart de l'id iom a no hi ha -                     pel seu gu t) , i j a tothom els té el dit o l'ull, potser que por.

guessin m il coses tant o m és profund es qu e ens separen },                        ilessin de lo col -Iabora ci ó po ivo en lo qual incorren, encaru

H i ha l'altre extrem, el dels qu e afirmen qu e col apro fitar                      que no ens agradi, la majori a de s nostre, int el -lectu al s.

totes les opor tunitats pel' m antenir viva lo consciència de cata-                        En efecte, la censura de l'ocupant - lo c n sura en 11\ qu al

lan itot, per cultivnr i propagar la ll engua i qu e això no farà pa s               col-lnbornre n els Martins del Riquer i els ï mchez Junn , per

combregar la gent am b la rodo de moli de la suposo do toler àn -                    exemple-e- no deiva dir re s del que lo majorin dels notrc e -

cia de l'ocupant.                                                                    criptors solien escriure, no ja de pol íticn, sinó simplom mt dol

P er als amics dels principis, la primera posició és la justn.                       to de les seves novel-les, de I'ntmosfera dels sens assaigs, de lc

Però com que la realitat no sap res d'aquests principis, pot ser                     imatges de la seva poesia , dels problemes plantejats en el 'eu
                                                                                     teatre .. , Un escriptor no posa senzillament mots ls un s darrer
la segona té més en compte els fets. L 'embrutiment de lo
                                                                                     els nitres. Expressa també idees, creences, experiències, p ro.
nova gener ació, la manca de memòria de la mossa del poble,                          blemes: aporta dades i teories, interpretn . . . Tot això , m'u i,
                                                                                     110 es pot fer legulrnent, 'passan t per 111 consuru, excepte si els
l'ensenyança en llengua forastera exclusivament, tot plegat acon -                   probl em es, les teories, els fets, les interpretucion s son innocus
                                                                                     o si plauen o l'o cupant i li fan la gara-gara. Davant aquest
sell a aI,rofillll' les ocasion s; l'er petites que siguin i cultivar 1 ca-          dil em a, els escriptors catalans en catnlà han optat - en el 9C)
                                                                                     per cen t dels casos- per dir coses inofen sives, de les qu e l lO
tal à Ior-lo conèixer, mantenir en cès el caliu de Iu pròpia parl a
                                                                                     punxen. de les que no fan pensar ni a jud en a don OI' sabor i per-
i sostenir el record dels avenços fets en la llengua com in stru -                   fu m a l'atmosfera mental d'un pa is.

ment d'expressió depurat )0, reglamentat i modernitzat.                                    Col aprofitar el permís -<).uin m ot l- d'escriure en catnl à.

(¿Com no parlar aqur, de passada , dels vuitanta anys qu e el                        Però cal , a més, que sense permís, signant o de manorn anò -

mes de febrer complí el m estre F abra, allà en lo seva caseta                       nim a, els escriptors catalans diguin clandestinament all ò qu e

de l' exili. sota el Canigó, on treballa encara inlassablement en lo                 l..galmcnt (quina legalitot!) no els deix en dir. Cal qu o s ntin

seva obr ú. .. aquesta obra que, pel teatre, pels llibres i revi stes                la necessitat de fer-ho així, que no pu guin escriure amb la plo -
                                                                                     mo tranquil-la si nom és diuen el qu e els deixen dir i no s'a fn-
i com sigui, ha de ser continuoda i ha de Iructificarê )
                                                                                     nyen a afegir, sense sotmetre's a la cen sura, tot allò qu e els '
P erò no es pot pus adm et re qu e tothom, un dia, ens vingui                        volen fer callar,

amb la història Que perquè ha publicat llibres o ha repr esen ta t                         ¿O és que tota la seva personalitat, abans de la gu er ra, e l~
                                                                                     ven ia simplemen t del fet d'escriure versos, nov el -Ia o teatre
comèdies en català es pot senti!' jo net de culpo , després d'Ull
                                                                                     en cotalà? ¿Es que només er a el català i no el contingut el que
ban y en el Jordà massa ample de l'idioma. ¿Com podria as-
                                                                                     comptava ? ¿O és qu e el qu e lla vor s deien de substa nciós cr u fur ,I,
pira r a l'oblit un Josep Pla, i amb ell tot l'equip de predestinats
                                                                                     oport unisme o falòrnies per a omplir qu artilles?
de Destin o? ¿Com podrien suposar que els serà perdonadn la                                Si, no n'hi hil prou amb manten ir el catal à litern ri vivent ,

[ein eta policiaca feta a França d'un Xavi er Regàs , o a Esp a-                     Cal que, o més, els escriptors cat alans ajudin a crear uno men -
                                                                                     talitat en el lector, que substitueixin a la vegada l' escolo, el
nya d'un Opisso? (¿Com no expressar ací la nostra satisfacció                        miting, l'ateneu obrer, el llibre d'as saig, lo pr em sa estrangera . . .
                                                                                     En fi, qu e amb el que publiquin cla mlestinome n t creïn per ol
en veure que la majoria dels intel-lectuals catalans, si han es-

tat sovin t m assa transigents o mas sa tif es, no han ofert cap nom

de r ell eu o de vàlua autèntica a la cròn ica dels crimin als o dels

covar ds bocamolls? )
El català, la llengua, és només un instrument d'expressi ó,

Eu cata là es podem dir moltes coses: bones o dolentes, nost res i
d'ells, No porta contrametzines dintre la seva sintaxi i III seva

ortografia ; no obliga a emprar-lo solament per dir coses decents

i amb vergonya. La col-lnboració amb l'ocupant no és solament
   1   2   3   4   5