Page 6 -
P. 6

REQUIEM PEL                                                                        cants del poble posaven una dolça nota de mistic conçol
                                                                                   en la serenitat d'aquelles matinades de Setmana Santa...
R A V A L DE                                                                       «Perdona al teu Poble, Senyor». He sentit també, la per-
                                                                                   fumada sentor de la ginesta en la solemnitat del Corpus,
SANT MATEU                                                                         al pas majestuós de Jesús Sagramentat en la pau serena
                                                                                   del nostre lia val...
                                                        «Avant ciutat dels comtes
                                                        de riu a riu ja estesa»          Totes aquestes visions evocadores d'un temps inobli-
                                                                                   dable, s'han aturat en el meu cor d'humana criatura i
                                                                     (Verdaguer)   per uns moments, he sentit una intensa esgarrifansa de
                                                                                   dolor. He tornat a mirar per darrera vegada la renglera
      He volgut veure per darrera vegada, el Raval de Sant                         de cases petites, acolfades damunt la terra que tan estimo ;
Mateu, el Raval d'Esplugues; el nostre Raval. He vist per                          le he mirat senzilles, indefenses, acariciades encara per un
darrera vegada aquest recó tan amable, tan emotiu, tan                             raig de sol de febrer, que deixaba damunt les seves teules
estimat per tots nosaltres, l'he vist per dins i l'he vist                         ennegrides i les parets escrostonades, una mica de tebió,
ferit de mort: He vist algunes cases a mig enderrocar,                             una mica de caliu en aquesta tarda de diumenge encara
acusant les ferides mortals que unes màquines havien pro-                          freda, c o m si el sol volgués acomiadar-se definitivament,
duit en el seu punt més vital: Portes, vigues, teules i                            d'aquelles pedres i d'aquest boci d'Esplugues tan estimat
tota una pila de runes, oferien als ulls del visitant, el                          dels seus fills, i avui ferit de mort.
més desolador espectacle que pot contemplar un fill d'
Esplugues, que de sempre havia vist aquest bocí del seu                                   Demà, tornarán les màquines i les brigades, i un altre
poble, amb els ulls il·lusionats d'infant, d'aquella mara-                         dia, i un altre, fins a desaparèixer totalment la darrera
vellosa infantesa q u e ' s recorda tota la vida. He volugut                       casa del nostre Raval.
entrar encara en una de les cases i en aquesta tarda freda
del darrers de f e b r e r , he pogut c o n t e m p l a r c o m en la                     Després, la gran ruta, l'autopista i els automóvils llis-
llar de foc enecsa, les flames ballaven una mena de dança                          caran esbojarrats damunt l'asfalt, i alló que per espai de
macabra, tot i acullint la meva presencia, amb aquell ca-                          tants anys havia estat pau serena, adornada a m b cants
liu patriarcal, símbol de les més cares tradicions del nos-                        d'ocells i perfúm de ginesta, esdevindrà un terrible guiri-
tre pais.                                                                          gall de clàxons i sorrolls que eixordaràn l'espai. Es el
                                                                                   progrés, es la normal e v o l u c i ó dels p o b l e s , es la f o r c a d"
                                                                                   expansió de les grans ciutats i Barcelona com a tal, no
                                                                                   podia ésser una excepció...

      En uns moments, han passat per la meva m e m ò r i a tot                           I la vida seguirà implacable, creadora i robadora d
un gran enfilall de records; he vist encara els rostres bon-                       il·lusions, els anys aniran rodolant, i un dia, q u i sal» si
dadosos de les monges del col·legi de Sant Josep amb la                            algún d'aquests infants que avui contemplen astorats la
mainada que com gentils papellones anaven i venien entre                           desaparició del nostre Raval, anirà acompanyat del seu
cançons i rialles il·lusionades amb els seus jocs infantils;                       net passejant pels voltants de l'autopista i deturan-se co-
be vist aquelles vinyes ufanoses dels defores del nostre                           mençarà d'esguardar al seu entorn i tot fent memòria
Raval. les he vist carregades del raims sucosos quan 1'                            dirà al menut: « V e u s fill m e u ! ací, en aquest mateix
oreig del setembre les acariciaba, he vist els florits amet-                       indret, ací va néixer el teu a v i ! » . I si la criatura vol saber
llers aunciant la Primavera i fins he sentit c o m si una                          més, afegirà: «Si. petit, ací hi havia el Raval de Sant Ma-
xerradissa d'aucells iniciessin el seu inefable concert, ofre-                     teu i en una de les seves cases hi va néixer el teu avi! d
na permanent de la Natura, a m b ressonàncies franciscanes                         aixó ja fa molts anys fill meu. aquells, eren uns altres
He sentit encara, tot el p e r f u m dels horts gemats després                     temps!»... 1 mentre els ulls del vell. s'aniràn humitejant
de la pluja i he recordat a m b tota perfecció, la vinya de                        a m b la p r o f o n d a calma dels records, els de l ' i n f a i n t s*
«Cal Cargol» la de l'Oncle Rafel», amb la seva barraca                             aniràn il·luminant a m b la vertiginosa velocitat dels vehi-
al cim, els garrofers del «Vallanes» dalt la carena, els                           cles que tallaran el vent per l'autopista i qui sab si, a m b
ametllers del «Si, si» i tants i tants bocins de terra aca-                        una indiferencia esglaiadora, iniciarà un somriure, aquell
riciats per la constant dedicació de tants homes i tantes                          inafable somriure de cristall qu'es patrimoni exclussiu
dones del meu poble, que amb les seves suors, convertien                           dels infants i que tan sols existeix en la i n c o m p a r a b l e il.lu-
els defores del nostre Raval amb un bellíssim exemple de                           ssió del seu món privilegiat!
laboriositat i una gran fidelitat a la terra que els havia
vist néixer; he recordat també aquelles tardes de diu-                                                                                   Joan B R I L L A S 1 V I L A
menge. en que al defora, assegudes i formant rotllana, un
grup de dones «mataven» les estones amb unes velles car-
tes entre els seus dits arrugats mentre la mainada movia
innocentment la terra amb les seves tendres mans.

      I sobretot, he pensat en la solemnitat del Divendres
Sant. quan el pas del Crucificat planava en la pau del
Raval, posant-hi el p e r f u m e x e m p l a r de la seva Divina
presencia * he sentit encara com en mig del dolor, els
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11