Page 6 -
P. 6

DESEMPOLVÀNDO TEXTOS                                                                             COMPARACIONES

TORRAS Y RAGES V LA RNIDAD                                                                                      Comparemos y elogiemos en vez de
                                                                                                             quejamos sin motivo. Comparemos
   UfMs 0nsenanaas histàricas arbi- rals que la naturalesa i l'historia ha-                                  nuestro hogar de paz con otros hoga-
                                                                                                             res de infierno... Comparemos nuestro
   trarüas bastaran para inoculao vien establert eutre'ls diferents poble,                                   nan. dorado, con otro pan marchito .v
                                                                                                             salado con làgrimas... Nuestro cielo
   toda urna(jonioracumti marbo de espanyols.                                                                azul con otros cielos de nubes negras y
                                                                                                             grises...
   un particularismo tyijei~mizo. Qui-                        El relatiu ofegament del pensament
                                                                                                                Elogiemos, valoremos y no pidamos
   xas sea opoi<titno en e.,ta hom «t- català vingué desprès, en part perquè                                 demasiado a la vida. No colguemos an-
                                                                                                             helos de las estrellas. Pidamos que aque-
   rma y dempa&ionada, tapi propi- a l'hora de l'unió l'esperi,, català ja ha-                               llo que poseemos no nos sea arrebatado.

   cia ai estudio objelivo; reposar ei via fet florida, que degué quedar reclosa                                Tenemos, sin saberlo, mil cosas gra-
                                                                                                             tas al corazón... Que no sea nuestro
   pqnsamvemto deJ ito^íl/ie obúspo 'To- dins de més estrets termes per la f a u a                           corazón herido, porque, a veces sólo al
                                                                                                             través^ de ,1a hexida valoramos lo que te-
   oros y Bages, dechido i\egionalistj., de l'imprenta, trobant-se de front amb                             niamos..., cuando ya està perdido, le-
                                                                                                             jano 0. muerto.
   sobre el hecho-aave de la unidad                           el poble castellà qui; venint més re ra->-
   nacional: el «compromís» de                                sat, aleshores estava fent la puja. I per         Elogiemos nuestra casa, r.uestro cielo,
                                                                                                             nuesu'a suerte, nuestro amor, y compa-
   Caspe.                                                     l'absorbent importancia que'l trono do-        remos, sí comparemos, porque sólo así
                                                                                                             sabremos cuànta es la dicha nuestra y
                                                              nà a Castella, i a les condicions parti-       cuàntos los dones que poseemos.

" E s Sant Vicens Ferrer c o m ei verb culars dels castellans, qui per l'ufana                                                                                              SÍLVIA W A T T E A I ;

de Catalunya, «1 català d'influència més de son caràcter congeniava millor amb                              CONTRASENTIDO

viva en el moviment general de la ci- la tendència del segle, somniador de                                      En la Plaza de Aimas de Lima, Piza-
                                                                                                             rro tiene una estàtua. Pero no busquéis
vüizació. En una època que ha de re- grandeses, que no pas la gent catalana                                  aquí, en México, otra efegie de Hernàn
                                                                                                             Cortés, que la infame representación
soldre dificultats de seculars conse- amiga de les pràctiques llibertats de                                 exisòente en el Palacio Presidencial: un
                                                                                                             Cortés verdadero reverso de la noble
qüències, és el qui dóna el cop decis- terra, treballadora i reflexiva.                                      prestancia que acreditan los retrà, os
                                                                                                             reales del fabuloso conquistador y ge-
siu e n dites ressoluciones^ i en un temps                       Ademés, el Renaixement| a nostre pa -       nial estadista que creó — a punta de
que va prenyat de suoessos fu urs, que                        rer, donà el cop de mort a la literatuia       corazón — esta inmensa Nueva Espana.
han dè cambiar la faç social, és el vi-                       catalana, que estava informada de l'es-
dent qui amb ull penetrant contempla                          perit popular, i ia nova moda cercava             En cambio, Guautemoc, ei soberano
                                                                                                             az.eca, tiene una gran estatua en cuyo
l'esdevenidor".                                               una litera ura oficial i cor.esana, tenia      plinto se lee: "A la memòria de Guau-
                                                                                                            temoc y sus guerreros que lucharon he-
                                 » **                         un gust aiistocràúc, mens^reant tant la        íoicamente en defensa d e su patria".
   ' El parlament de Casp és una de les                       filosofia com l'art literari, i l'arquicc-
                                                              tónic, i filis ei govern polític, de la Mií-      Bien. Permiíidme una ironia: i No es-
                                                                                                            taria esto mejor escrito en lengua az-
majors glòries polítiques «le l'historia de jana E d a d " .                                                teca?

la monarquia d' Aragó, no sols per les                                (La Tradició catalana)                                                           GUILLERMO DIAZ PI,AJA
raons damunt alegades, que tal volta son
                                                                                                              AUSIAS MARCH
sospitoses per la gent poruga dte .la lli-
                                                                                                            y su opinión sobre el
bertat popular, sinó per la consideració                                                                        amor y la íelicidad

de que la fou la realizació d'un acte                         Üidtios del Verano                            Aixis d'amor qui no se»c lo turment
necessari".                                                                                                 en sos delits 110'a cur a delitar,
                                                                                                            Lot amador preng, en aço esment
                                                        *» «     Al verano, tabernera, y al invierno,       que sen tristor no's pot molt alegrar.
                                                              pamadera.
   "El mateix arquebisbe de Tarragona                                                                                                    i—Si
que votà en Jaume d' Urgell, féu la de-                       Julio, lo venle y lo maduro.                  Lo be del hom en dues parts se pren,
claració de que en punt a l'utilitat del                                                                    quan veritat l'enteniment entent,
regne el considerava inferior a Ferran                        Junio, julio y agosto, ni dama ni             c 1 apetit a ralio consenti.
d'Antequera, qui sobrepujava a tots els
altres".                                                      mosto.                        i

                              « *•                            Lluvia de solano, no deja nada sano.

   "Pero lo que toca a la ruina de les                           El sermón y el zamarro 110 son para
institucions populars nostrades> Balmes,                      verano.
amb sa acos.umbrada claretat i talent,
remontant-se a les causes, demostra que                       Agosto, frío en el rostro.
l'unió de les corones d'Aragó i Caste-
lla n e fou la causa, no per la persona                          Agosto tiene la culpa, y septiembre
tal o cual, sinó per les circunstaucies i                     lleva la pulpa.
condicions pontiques i socials, que pro-
duiren l'evolució de la monarquia ab-                            Agosto y vendimia no cada dia y sí
soluta.                                                       cada ano, con ganancia y otro con
                                                              dano.
   Mes, i podia preveure to. aixó Sant
Vicens Ferrer? Es difícil de dir. Al afa-                        Agosto y septiembre no duran siem-
vorir, peró, el Sant l'unió dels estats es-                   pre.
panyols, no va fer altra cosa que seguir
el pensament d'homes il·lustres de la                            El agua de agosto, azafran, miel y
terra convertir en jurídics els llaços mo-                    mosto.

                                                                 Aire en solano, mayo en Invierno,
                                                              pero peor en verano.

6
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10