Page 1 -
P. 1

PUBLICACIÓ SETMANAL DEL DISSABTE                                                                                                                                          —

                                              Redacció i Administració: TRINITAT, 6, 2.on2.a

Penóctl’Fsqudeerfrean,dseolersspirconkbeiaitdseniocrtiqpuí esi sevaconia

ANY U NUM. 94                                 sCnflrns exernpar                          SETEM8E DE 33

Wifredus       comte                                                                     Associació Sindical i Co
                                                                                         operatista de treballadors
   Sembla que el primer que va afir           i la situació de principi creada pel fet
mar que Guifré fou comte indepen              mateix de la conquesta carolíngia no       deI camp de les comar
dent és Prósper Bofaruli fonamentant                                                             ques dOlot
se amb una escriptura quina interpie          sofrí cap alteració. És en fet, quu no
tació Rubió i Ors no troba justa.                                                                 EL SEU PROGRAMA
                                              pas en dret, que la marxa es desen
   Per altra part, en l’acta de donació       ganxa progressivament per a formar            Ha restat constituida a la comarca
del Monestir de Ripoil, ilegim “Et sic                                                   dOlot, l’Associació Sindical i Coope
consentiums per preciptuni regis nos          un veritable Estat”.                       ratista de treballadors del cap (A. S.
tri” ( i així ho consentim per mana              Heu’s ací que aquestes últimes pa       C. T. C.).
ment del nostre rei), prova evident de
manca di’ndependéncia.                        raules són les justes, és aquesta la ve       Aquesta associació tindrá com a pro
                                              ritat histórica: poc a poc i no tot d’un   grama i’aplegar e nel seu si a tots els
   Una altra prova la trobetn en temps                                                   sindicats agraris de la Comarca d’Olot,
de Sunyer, fil de Guifré, en l’acta de        cop, Catalunya aconsegueix la seva         i junts, cohesionats, establir un tot,
dedicació del Monestir, l’any 977, que                                                   per mitjá del qual defensar-se, diritre
diu: “Demanaren la sanció del Rei             llibertat.                                 la Llei, de tots els conflictes que so
Lluís IV el Temerari, inquirint minu             Resumint, podríe mdir que des deis      brevinguessin en el camp; iluitar in
ciosament ço que podria perjudicar o                                                     tensament a fi de qué es reconeguin
contrariar amb el temps als monjos i          temps prehistórics Catalunya manifes       totes les reivindicacions que de dret
als seus súbdits d’aquella comarca, i         tá la seva personalitat, que reviu a       pertanyen als treballadors de la terra,
extirparen d’arrel quants obstacles                                                      malgrat que aquests haguessin estat
s’oferiren”. Si era sobirá, com devia         través d’invasions i conquestes. En        arrabassats des de molts anys, i aix!,
demanar sanció?                               aquesta personalitat geográfica, histó     d’aquesta manera, s’establirá la igual
                                                                                         tat social entre els trebailadors del
   En la confirmació de la possessió de       rica i social, rau la nacionalitat cata
Montserrat es ilegeix: “Vidus de fe                                                      camp i els d’altres rams; impulsar a
brer de l’any IV en que mor! Caries           lana que no té fundador a través de        tots eis Sindicats al cooperativisme i
rei. Crist reinant i esperant rei”. Si        la história, peró que té sí poderosos      facilitar als Sindicats petits les matei
eren independents, si no eren feuda                                                      xes bonificacions que poguessin tenir
taris, a qué ve l”esperar rei”?               irnpulsors, entre els quals podem          hi els altres per mitjó de fer les com
                                                                                         pres d’abonos, maquinária o mercade
   Tinc entés que en I’arxiu del Bis-         comptar-hi al senyor feudal, feudatari     ries de consum particular deis seus
bat de Vic (hauria sortit de I’arxiu de       de França, home valerós i culte en         adherits col.lectivament i amb l’ajut
Ripoil?) hi ha un document ue és                                                         de la Caixa de Crédit Agrícola.
prova feacent de qué el comte Guifré          tre els del seu temps, en Guifré 1, el
era feudatari del rei de França, És                                                         Aquesta associació anirá intensifi
rumor recoliit i no puc afirmar-ho;           qual aconseguí fer hereditari el com
peró ho cito perqué qui pugui investi         tat, en benefici de la seva nissaga, hi     cant el seu programa entretant que les
 gui i vegi de restablir la veritat his                                                   circumstóncies i oportunitats ho per
 tóirca.                                      consolidó les conquestes deis indepen       raetin.

    Em plau citar aquí les paraules           dents, deis invasors francs i les que pel     Suggeréncies presentades a la pri
 d’historiador tan autoritzat com Rovi        seu compte féu. El seu comtat és una        mera Assemblea en quedar constitui
 ra i Virgili, en fer el resum que el!                                                    da l’Associació Sindical i Cooperatista
 intitula: “Estat actual de la qüestió”.      bona página de la história de Catalu        de treballadors del camp de la comar
 “Avui la qüestió es pot donar per re         nya; per aixó no dóna dret a qué en         ca d’Olot, va reunir-se una Assemblea
 solta en el sentit que Guifré no arri                                                    general en la qual varen ésser presos
                                              pedra es gravi una faisetat histórica,      en consideració uns acords que varen
      a ésser comte independent, “ni de        que, com diuen Caimette i Vidal, “pot      ésser suggerits al nostre bon amic ¡
 dret ni de fet”... i més enllá afegeix.                                                  diputat al Parlament Catalá per la
 “La independéncia comtal catalana no          falsejar el sentit veritable de la his     Comarca, A. Dat Arxé, cornptant se
 va ésser d’una disposició o concessió         tória.” En fi, que la lápida posada en     rá secundat per tots els diputats de
 rejal, ni nasqué en un moment deter                                                      l’E. R. de les comarques gironines,
 minat, sota Guifré o sota Borrefl II.         la façana de la Casa de la Vila pot        perqué es dongui solució favorable a
 Fou resultat d’una evolució histórica,                                                   uns problemes greus plantejats a la
 etc.”                                         ésser fila d’un desig patriótic deIs ri    nostra comarca, que anirem a exposar.
                                               poilesós i d’un entusiasme sentimen
   Diuen J. Calmette i P. Vidal en llur        tal de Catalunya, peró és una falsedat        i.er Una secada ixnponent ha fet
                                                                                          que els treballadors de la terra d’a
 “Histoire de Rousséilon”: “L’expressió        histórit que no pot seguir en peu en       questa comarca no recollin res. Es
 “comte sobirá”, per a designar els com                                                   preveu una crisi paorosa, ja que hom
 tes hereditaris, és sovint emprada peis       nom de la veritat, per esperit de jus      rio compta amb mitjans económics
 historiadors. Nosaltres la rebutgem                                                      suficients per fer els pagaments a
 ací, perqué procedeix d’un error de           tícia i fins i tot per patriotisme, cal    l”amo”, ni per al sosteniment de la
 principi que aniria a risc de falsejar        treure o reformar la liegenda d’aque       família. L’A. S. C. T. C. demana que
                                                                                          aquest any es rebaixi un o % de l’ar
  el sentit veritabie de la história... i Si   ila lápida. A Guifré, com a gran pa        rendament de les terres, puiz així la
  les manifestacions de la sobirania reial                                                pérdua seria tainbé pel propietari i el
  varen ésser intermitents, cada vegada        triota i coni a impulsor de les lliber     conreador podria soportár-1a millor.
                                               tats nacionais, alcem-li un monuriient
  més raresi menys eficaces de ilavors
  endavant, no és formulé cap renúncia         en la plaça o en el carrer, peró fo
                                               mentar la mentida histórica per pur

                                               xenovisme, no!, aixó no hi tenen dret
                                               rnés que els feixistes i els nacionalis

                                               tes d’esperit tancat i incomprensiu.

                                                  Ens fa l’efecte, peró, que els que
                                               portaren a cap l’idea de la placa, res

                                               tant-ne els nacionalistes de bona fe,

                                               rendien més homenatge al senyor feu
                                               dal i al fundador del Monestir de Rl-

                                               p011 que donava al seu abad atribu

                                               cions de senyor de forca i colteil, que
                                               no al gran patriota.

                                                  Per molts, en aquella lápida s’hi ile

                                               geix: “Al comte Joffre qui a Ripoil

                                               fundó el Monestir consolidant el do-
                                               mini de 1’Església i el feudalisme so-.

                                               bre Catalunya.”

                                                         CASADEMUNT ARIMAN.Y
   1   2   3   4