Page 1 -
P. 1
-. r’— Redacció i Adminhtració: TRINLTAT, 6, 2,on2a
PUBLICACIÓ SETMANAL DEL DJSSABTE
Peóc d’qr, detní deles consU!beriaseniocrfidves a sevcaomar
AÑY U ?UM. 9 CénUffins exempar SET1EMBREDE 933
Wifredi conte siderar a Guifré una de les figures de
més reilen en la história de Catalu
El segon periode de la nostra recon lié, cosa que ens din que per ara té nya. Peró cm permetré fer una obser
questa és una vertadera invasió de les yació. Si Guifré enlloc d’ésaer cristiá
be npoca importéncia. hagués estat mahometá i amb les ma
nostres terres portada a cap peis francs Llarg seria l’explicar les anades i teixes gestes s’hagués totaiment liibe
rat de francs i alarbs, en els nostres
i eis gods expulsats de les mateixes. vingudes deis exrcits; sois farem
Els nobles bárbars que no saberen die stindria la importéncia que se u
constar que Ludovic, fu de Cárlemany,
contenir l’allau de serrains, fugiren al dóna? Per molta gent, estic segur que
sud de França, on tenien :nolts pa per veniar una expedició feta per Ala no, i avui nosaltres hauríem de reivin
rents i fas n-ioites propietats, esperant kem, que arribé firis a Narbona, entra dicar-lo. Si moita gent avui u té cert
l’ocasió de retornar; pocs foren eis per Catalunya i arrabassa deis moros
fetitxisme és perqué fundé esgiésies i
que s’encastellaren a la rnuntanyá. En les ciutats de Girona, Vic i Urgeul, ar rnonestirs, nó pci seu valor intrínseca
canvi, els rornans que en temps de la ribant flns a Lleida i Osca. L’any 798 ment históric.
invasió bárbara restaren entre nosal es reuneixen a Tolosa els capdiiis, ge En fi, que certament no sabem de
rierais francs, comtes de la frontera i qui era fil, Guifré: peró tot fa sup o-
tres, ja fan causa comú amh eis mdi sar que era d’una poderosa familia de
genes i també els trobem entre els pri els independents i acordaren una no- visigods invasors de Catalunya i un se
rners independepts. Així podem veure nyor feudal enter i vertáder; la seva
va expdeició a la “Marca hispánica”. esposa tampoc és fila de cap família
coin els independents lluiten per la pá Feta l’expedició, és quan Catahnya netament catalana, i si haguéssim de
tría i els gods lluiten per reconquerir creure la llegenda, resulta que Guifré
queda de fet sota el poder deis francs fon educat Iluny de Catalunya i que
els privilegis perduts. Notable diferén els qual nomenen i separen comtes i la seva muller era de Flandes. És un
gran mérit a favor seu conquerir mol
cia que fa que la noblesa visigótica marquesos i demés cérrecs nobiliaris tea terres sense l’auxili deis reis de
s’acosti més als francs que als natu França, peró ajudat de nobles d’Aqui
i de govern. tánia i Septiménia, i cuidar de fer só
rais del país. Així segueixen les coses amb contí lides les seves conquestes i fent he
rditari el comtat.
En arrit,ar les tropes franceses, tro nues expedicions per ambdues parts.
ben desiliurada del jou serraí peis na en aquest temps que trobem corn Fou independent? No.
Costa ben poc dir que no, amic lec
turals del país gran part de l’Urgell, eis naturals del país envien queixes eis tor; perb les proves en ada clares i
la Cerdanya, terres del Nord de l’avui evidents, per aixó és que aquesta af r
“província” de Barcelona, o sigui el eraperadors francs deis atropelis que mació pot fer-se.
els nobles cometen, prova evident de En el proper número parlarem de
Bergadá. També cap a la plana, trp fina on arribé la independéncia de Gui
bern que Berenguer de Crullles i Ar qué aauests es consideren en terres de fré i que representa l’Abadia i Mones
conquestes i no en la ceva própia tir de Ripoll per Catalunya.
nau de Cartellá compten amb terres
lUures. terra. CASADEMUNT ARIMANY
Per certa acusació d’un noble, sem
Sernbia que al retirar-se el primer Les festes deis
bla que el primer comte Baré inten
exércit francas deixé iliures gran part carrers
de les terrés de Catalunya velia i que té o planejá fer-se independent.
Succeint-se diversos comtes-governa Amh breus dies de diferéncia ela
daren nomenats alguns comtes i ba velas de dos carrers o barriades, cia
roas. Vejem com ho diu la História. dors arribem a l’any 875 en qu Gui de la placeta i carrer d’en Dama i els
fré és nomenat comte de Barcelona de la Plaça de Llupions, han celebrat
“Fou Catalunya partida en nou respectivament la seva festa anib una
i en pie tercer periode de la nostra alegria, una esplendidesa i una anima-
parts: “Primera”, Comte de Rosselló, gestació d’independéncia. rió encisadores.
vesconite de Casteil Nou, noble de Gradualment es debiiita la casa Car La celebració d’aquestes dues festes
Canet, vaivasor de Montenet. “Sego iovíngia de França. i cada día la no cas ha fet recordar; amb enyorament,
na”, Comte de Cerdanya, vescomte de aqneiles populara festes de barri que
biesa o senyors feudais es fan inés in es succelen correlativament en dife
Querforadat, noble d’Hurc i valvasor renta ¡loca de la vila durant vuit dies,
depedents. desiiigant-se de la reale
d’Enveig. “Tercera”, Comte de Pallars, sa, fins a l’extrern que alguna nobles
vescornte de Vilanur, noble de Valie
de França i alguna abats gocen en
ra, valvasor de Torayé. “Quarta”, carar-se amii les tropes del rei. fts
Comte d’Empúries, vescomte de Ro
l!avors ciuan Guifré i els corntes d’Ur
caberti, noble de Serviá, valvasor de
Foxé. “Cinquena”, Comte de Besalú, geil, Cerdanya, Rosselló i Empúries,
procuren fer-se independents i fas fon
vescomte de Bac, noble de Poroueres.
valvasor de Besora. “Sisena”, Comte ela comtats hereditaria. Cal fer cons
d’Ansona, vescomte de Cabrera, noble tar que eis comtes de Cerdanya i Ur
geli eren parents o germana de Guifré
de Centelles, valvasor de Vilademunt.
i fon el seu hereder.
“Setena”, Comte de Barcelona, vescom
te de Cardona, noble de Montclús, val Podem, per aixó, dir que Guifré fou
vasor de Boxadors. “Octava”, Comte comte independent? No. Si no fon
d’Urgel!, vescomte d’Ager, noble de
comte independent, si no té el mérit
Terrnens, valvacor de Guimeré. “No
d’ésser deis prirners que s’aiçaren con
vena”, Comte de Tarragona. vescomte tra els serrains per a la defensa del
d’Escornaibou, noble de Castellet, val
terrer, si fina i tot podeni dir que és
«rasor de Mediona. Fins ara, en lloc
deIs que vingudes ilurs famílies d’altres
trohern ni Ripoli, ni cap indret del Pi terres, s’arreiaren en la nostra, per
quina set sous hem de cometre el dis
poliés citat en la reconquesta, sois barat históric de dir-li “fundadór d’una
nacionalitat”?
Montgronyeu, temps d’Olger o Quinti
Consti que per moits inotius, cal con-
