Page 1 -
P. 1

-. r’—                                       Redacció i Adminhtració: TRINLTAT, 6, 2,on2a

PUBLICACIÓ SETMANAL DEL DJSSABTE

Peóc d’qr, detní deles consU!beriaseniocrfidves a sevcaomar

AÑY U ?UM. 9                               CénUffins exempar                          SET1EMBREDE 933

Wifredi                                    conte                                      siderar a Guifré una de les figures de
                                                                                      més reilen en la história de Catalu
  El segon periode de la nostra recon      lié, cosa que ens din que per ara té       nya. Peró cm permetré fer una obser
questa és una vertadera invasió de les                                                yació. Si Guifré enlloc d’ésaer cristiá
                                           be npoca importéncia.                      hagués estat mahometá i amb les ma
nostres terres portada a cap peis francs      Llarg seria l’explicar les anades i     teixes gestes s’hagués totaiment liibe
                                                                                      rat de francs i alarbs, en els nostres
i eis gods expulsats de les mateixes.      vingudes deis exrcits; sois farem
  Els nobles bárbars que no saberen                                                   die stindria la importéncia que se u
                                           constar que Ludovic, fu de Cárlemany,
contenir l’allau de serrains, fugiren al                                              dóna? Per molta gent, estic segur que
sud de França, on tenien :nolts pa         per veniar una expedició feta per Ala      no, i avui nosaltres hauríem de reivin

rents i fas n-ioites propietats, esperant  kem, que arribé firis a Narbona, entra     dicar-lo. Si moita gent avui u té cert
l’ocasió de retornar; pocs foren eis       per Catalunya i arrabassa deis moros
                                                                                      fetitxisme és perqué fundé esgiésies i
que s’encastellaren a la rnuntanyá. En     les ciutats de Girona, Vic i Urgeul, ar    rnonestirs, nó pci seu valor intrínseca
canvi, els rornans que en temps de la      ribant flns a Lleida i Osca. L’any 798     ment históric.

invasió bárbara restaren entre nosal       es reuneixen a Tolosa els capdiiis, ge        En fi, que certament no sabem de
                                           rierais francs, comtes de la frontera i    qui era fil, Guifré: peró tot fa sup o-
tres, ja fan causa comú amh eis mdi                                                   sar que era d’una poderosa familia de
genes i també els trobem entre els pri     els independents i acordaren una no-       visigods invasors de Catalunya i un se
rners independepts. Així podem veure                                                  nyor feudal enter i vertáder; la seva
                                           va expdeició a la “Marca hispánica”.       esposa tampoc és fila de cap família
coin els independents lluiten per la pá    Feta l’expedició, és quan Catahnya         netament catalana, i si haguéssim de
tría i els gods lluiten per reconquerir                                               creure la llegenda, resulta que Guifré
                                           queda de fet sota el poder deis francs     fon educat Iluny de Catalunya i que
els privilegis perduts. Notable diferén    els qual nomenen i separen comtes i        la seva muller era de Flandes. És un
                                                                                      gran mérit a favor seu conquerir mol
cia que fa que la noblesa visigótica       marquesos i demés cérrecs nobiliaris       tea terres sense l’auxili deis reis de
s’acosti més als francs que als natu                                                  França, peró ajudat de nobles d’Aqui
                                           i de govern.                               tánia i Septiménia, i cuidar de fer só
rais del país.                                Així segueixen les coses amb contí      lides les seves conquestes i fent he
                                                                                      rditari el comtat.
   En arrit,ar les tropes franceses, tro   nues expedicions per ambdues parts.
ben desiliurada del jou serraí peis na          en aquest temps que trobem corn          Fou independent? No.
                                                                                         Costa ben poc dir que no, amic lec
turals del país gran part de l’Urgell,     eis naturals del país envien queixes eis   tor; perb les proves en ada clares i
la Cerdanya, terres del Nord de l’avui                                                evidents, per aixó és que aquesta af r
“província” de Barcelona, o sigui el       eraperadors francs deis atropelis que      mació pot fer-se.
                                           els nobles cometen, prova evident de          En el proper número parlarem de
Bergadá. També cap a la plana, trp                                                    fina on arribé la independéncia de Gui
bern que Berenguer de Crullles i Ar        qué aauests es consideren en terres de     fré i que representa l’Abadia i Mones
                                           conquestes i no en la ceva própia          tir de Ripoll per Catalunya.
nau de Cartellá compten amb terres
lUures.                                    terra.                                              CASADEMUNT ARIMANY
                                              Per certa acusació d’un noble, sem
   Sernbia que al retirar-se el primer                                                Les festes deis
                                           bla que el primer comte Baré inten
exércit francas deixé iliures gran part                                                     carrers
de les terrés de Catalunya velia i que     té o planejá fer-se independent.
                                              Succeint-se diversos comtes-governa        Amh breus dies de diferéncia ela
daren nomenats alguns comtes i ba                                                     velas de dos carrers o barriades, cia
roas. Vejem com ho diu la História.        dors arribem a l’any 875 en qu Gui         de la placeta i carrer d’en Dama i els
                                           fré és nomenat comte de Barcelona          de la Plaça de Llupions, han celebrat
   “Fou Catalunya partida en nou                                                      respectivament la seva festa anib una
                                           i en pie tercer periode de la nostra       alegria, una esplendidesa i una anima-
parts: “Primera”, Comte de Rosselló,       gestació d’independéncia.                  rió encisadores.

vesconite de Casteil Nou, noble de            Gradualment es debiiita la casa Car        La celebració d’aquestes dues festes
Canet, vaivasor de Montenet. “Sego         iovíngia de França. i cada día la no       cas ha fet recordar; amb enyorament,
na”, Comte de Cerdanya, vescomte de                                                   aqneiles populara festes de barri que
                                           biesa o senyors feudais es fan inés in     es succelen correlativament en dife
Querforadat, noble d’Hurc i valvasor                                                  renta ¡loca de la vila durant vuit dies,
                                           depedents. desiiigant-se de la reale
d’Enveig. “Tercera”, Comte de Pallars,     sa, fins a l’extrern que alguna nobles
vescornte de Vilanur, noble de Valie
                                           de França i alguna abats gocen en
ra, valvasor de Torayé. “Quarta”,          carar-se amii les tropes del rei. fts
Comte d’Empúries, vescomte de Ro
                                           l!avors ciuan Guifré i els corntes d’Ur
caberti, noble de Serviá, valvasor de
Foxé. “Cinquena”, Comte de Besalú,         geil, Cerdanya, Rosselló i Empúries,
                                           procuren fer-se independents i fas fon
vescomte de Bac, noble de Poroueres.
valvasor de Besora. “Sisena”, Comte        ela comtats hereditaria. Cal fer cons

d’Ansona, vescomte de Cabrera, noble       tar que eis comtes de Cerdanya i Ur
                                           geli eren parents o germana de Guifré
de Centelles, valvasor de Vilademunt.
                                           i fon el seu hereder.
“Setena”, Comte de Barcelona, vescom
te de Cardona, noble de Montclús, val         Podem, per aixó, dir que Guifré fou

vasor de Boxadors. “Octava”, Comte         comte independent? No. Si no fon
d’Urgel!, vescomte d’Ager, noble de
                                           comte independent, si no té el mérit
Terrnens, valvacor de Guimeré. “No
                                           d’ésser deis prirners que s’aiçaren con
vena”, Comte de Tarragona. vescomte        tra els serrains per a la defensa del
d’Escornaibou, noble de Castellet, val
                                           terrer, si fina i tot podeni dir que és
«rasor de Mediona. Fins ara, en lloc
                                           deIs que vingudes ilurs famílies d’altres
trohern ni Ripoli, ni cap indret del Pi    terres, s’arreiaren en la nostra, per
                                           quina set sous hem de cometre el dis
poliés citat en la reconquesta, sois       barat históric de dir-li “fundadór d’una
                                           nacionalitat”?
Montgronyeu, temps d’Olger o Quinti
                                              Consti que per moits inotius, cal con-
   1   2   3   4