Page 1 -
P. 1

PUUCACO STM ANAL DELDSSATE.                               edacci6 Admns1ració: TRNTAT, 6 2. 3°

Periddic’Esqudeerfrean,dseolersaspíacilloibnesradisemocrtidqueReisp¡olaltsevcaoniarc

ANY U. NUM.73                                    sCéflms  exempar                          15 ARL DE 933

ru:•‘1 • LII   1%1L..,.UH                     ... J                                    .i

Un any més                                    cert to; un hábit de monjo i unes al         vats sense entranyes que enyorell
                                              forges, una barba i tenien assegurada        aquells bons temps en qué furidaven
  Amic lector, un any més i un any                                                         hospitals pels pobres que havien fet,
menys. Un any més de República i en-          la capta i la consideració públiques. 1      presons per a protegir els pistolers i
cara no hem arribat al Paradís, ni tan                                                     bandits oficials que perillaven davant
sois a la terra de promissió.                 el poble s’ernbaucava davant les histó       d’una reacció del poble, hospicis per
                                              ries de bandolers, de vagos, de toreros      tancar els fills de les dones que per
   El jardí de les Hespérides resta trist                                                  la fam o per la força havien prosti
i turbulent, la pau no regna en els           i de tots els plagues de la societat;        tuit... i val més que posem etc., etc.
cors, l’alegria del viure no ha enva’it       arribant a l’extreni de convertir en
ni les places, ni els carrers, ni les ilars.  ídols i herois a grans pecadors i a             Homes de bona voluntat, arnb (los
Qn és, diuen els arnargats, l’alegria de                                                   anys de República s’ha legislat més i
la República ?—i contesten—En lloc.           grans brétois i assassins.                   miltor que amb dos segles de m&nar
                                                 1 ara són molts els desenganyats de       quia; manca ara que tots hi posem
   Els carrers són plens de vagavons i                                                     el máxim esforç per a complir les lleis
pidolaires; les carreteres continuen en       la República, perqué amb dos anys no         i fer-les complir. Humanitat i cinta
vaides pels llargs de camí, currúa de                                                      dania amb la República.
formigues sense niu, corn per l’home          ha. pogut resoidre aquest mal, que no
del sae i ilur cornpanya espellifada. Els                                                     Energía i virilitat contra els falsa
íabricants tanquen Ilurs fábriques uns        m’atreviré a dir crónic, perqué sóc          n i pertorbadors.
dies a la setrnana, per tal d’aminorar        molt optimista, peró sí que diré que
el jornal als obrers. Els propietaris         está. profundament arrelat, que neces           54 d’abril de ‘933. Ben. vingut sies.
amenacen amb llençaments i cargolen                                                        1 si algú gosa enfosquir el sol de lh
un xic més a l’arrendatari, rabasser o        sita una profilaxi acurada i un llarg        bestat, caigui sota el pes de la justicia
partamenter. Els velis resten abando                                                       republicana inflexible i rápida.
nats, llençats del trebail i sense un re      tractament. Vicis de segles o són jI-
tir, l’aturat forçós no té el socors que      lusos o són ignorants els que pretenen                CASADEMUNT ARIMANY
 Ii cal. La mare pobre no es ven ate
 sa ni assistida, i d’infants encara en       que amb dos anys es guareixin.
 resten pels carrers, sense escola. Els          Ara que, amics lectors, els que més
 crirninals, els malfactors, els pistolers,
 fan de les seves.                            en parlen i els que més difamen l’ac

    Els extremistes de totes les tendén       tuació de la República, no són ni els
 cies, no donen repós al pacífic cinta        il.lusos ni els ignorants, són els mal-
 dá, a l’autoritat i als seus agents. Un
                                              La signjkació de la diada
 anys més de República, i resten totes
 aquestes xacres. Dos anys de Repúbli            Encara que volguéssim no ens po           veure la fi del nou régim.
 ca i no se’ls ha posat remei.                dríem sostreure a la influéncia del 54
                                                                                              Els segons, podem dir que són el
    Veritat, pura veritat ,ni bern de ne      d’abril de 1931. Ni nosaltres ni fin         veritable poble. Els que toquen de peus
 gar-la, ni cal que ens esforcem a ama                                                     a terra i saben donar una ullada al pa
 gar-la, és així, i així cal acceptar-ho.     gú. Ni els que várem empényer el mo
 Peró de 1474, que es verificá la Unió,       ment emocionant de la seva naixença,         norama universal per a comprendre el
 flns els nostres dies, han transcorre                                                     moment que vivim; els que porten
                                              ni els que yaren obstaculitzar sistemá
 gut 459 anys que, amb caires diferents                                                    amarat el seu esperit d’esséncies
 i anib les característiques de cada una      ticarnent el pas de la seva aparició. Ni
 de les époques s’han mantingut totes                                                      d’amor a la República i desitgen que
 les xacres i llagues, totes les purulén      els que han estimat la seva naixença
 cies i malures socials que hem esmen         com si ens fos la nostra própia vida,        el poble sigui l’amo i senyor deis seus
                                                                                           destins. 1 per aixó estimen el signi
 tat. El bandolerisrne era típic i carac      ni els que han possibilitat tots els mit
 terístie a Espanya. Per un tres i no                                                      ficat, i l’entranya de la diada.
 res s’enfonsaven els espanyols una na        jans per a minar la existéncia de jove
 vallaa la tripa, digueu-li faca, digueu      níssim régim. Tots, en un sentit o al           Pls darrers són els eterns descon
 Ii pistola, en el fons l’instint és el ma                                                 tents, els il.usosl, els obcecats i els que
 teix.                                        tre, estem absorvits per la significació     no saben adonar-se de qué sovint fan

    La vagáncia i la pobretalla ha em         de la diada.                                 el joc als extremistes de l’altra banda.
  plenat sempre els carrers i les carre           Qué ha produít aquest 54 d’abril,        Aquests són els que caminen tapats
  teres, i tots sabem que diferentes tan-
  des de persecució s’han fet contra          que concentri l’atenció de tots els ho       d’ulls i no podran ni adonar-se de qué
                                              mes de la nostra terra i de la de tots       es troben impulsats a manipular sota
  elles.
     Pins tot aixó es feia amb certa ele      els pobles ibérics. La seva considera        les directrius i conveniéncies deis ene-
                                                                                           mies de tota llibertaf.
  gáncia i amb cert tipisme. Molts se         ció depén de la situació política de ca
  nyors protegien, amparaven i admira—                                                        Tot, segons llur posició, consideren
                                               dascun. Per als uns, el i4 d’abril ha
  ven els bandolers, i fins molts altres,     produit molt i massa, excessivament           la diáda, peró estan absorvits per la
  a més, tenien per orgull el tenir tota
                                               massa. Per a d’altres, els més. ha do        força de la seva influéncia.
  mena de relacions amb ells. La vagán
  cia i la mendicitat es feien també amh       nat el fruit que l’estudi objectiu del         És el fet vital que sura i reíx per
                                               gran esdeveniment i deIs cornponents         tot arreu, la prova eloqüent de la se-
                                                                                            va fortalesa. El poble commernora amb
                                               a realitzar-lo, podia oferir. Per uns al-
                                               tres, ha produt tan Poe que és com           ella el moment de la lliberació i de la

                                               dir res, i per aixó la bescanten.            dignificació humanes. 1 aixó consti
                                                                                            tueix l’esséncia de la seva alta estima
                                                  Els primers són els que volen que
                                               perpetuitzin els privilegis de casta i       i sol, per tant, que la celebraçió de la

                                               que s’alimenten cada dia la iLlusió de       diada tingui el pas de l’avenir ben
                                               no renunciar a veure’ls establerts de        franc amb el sentit de la continuitat

                                               nou per a llur própia satisfacció. No        que sigui el camí ascendent de la per
                                               saben, ni poden, ni volen avenir-se a
                                                                                            fecció poltica i social de la nostra
                                               la incorporació de Catalunya i d’Es          terra.

                                               panya als corrents de l’Europa civilit                     F. ARNAU 1 CORTINA
                                               zada. 1 per aixó tota llur obssessió és
   1   2   3   4