Page 1 -
P. 1

ED IT O R IA L

         El apa Escolar:
una reflexió des de la comarca

           L 'inici de I'any 1995 ens va portar I'aprovació parlamentaria del Mapa Es-
                                                   colar de Catalunya. Amb algunes veus crítiques, la seva aprovació va
                                                   se mblar que res ponia a un pur i rnon óton canvi. L'organització educativa,
                                           base de la reforma pro posada des de la LOGSE , es basa en tres pilars fona-
                                           mentals: una nova concepció curricular, una nova definició de centres educatius
                                           i una planificació económica que fac i possible I'aplicació de la, reforma. Ningú
                                           pot qüestionar la necessitat d'afronta r una reforma educativa. Es imprescindible
                                           en una epoca de canvis perman ents que afectara a I'esfera deis coneixements,

                                       les noves tecnolog ies i I'estructu ra económica territorial. L'ensenyament ha de

                                           garantir la conservació del patrimoni social de la cultura i ha d'inserir-se en el
                                           dia a dia deis humans , de les seves necessitats i preocupacions i en la rac io-
                                           nalització i plan ificació de I'esp ai social en que ens movem.

                                              El Mapa Escolar, expressió terri torial de la reforma educativa, es constitueix
                                           en un instrument imprescindible per validar l'exit de la reforma. No s'escapa a
                                           ningú que és des del territori des d'on mill or s'avalua la part negativa i la positiva
                                           d'un pla. Humilment ens toca avui -des del Baix L1obregat- assenyalar aquells
                                           aspectes que en aquest "temps obert d'aplicació" puguin millorar-se. Mo ltes
                                         forces socials han afirmat l'existéncia d'un divorci entre aquest mapa esc,olar i
                                           les necessitats derivades de les estructures económiques comarcals. Es un
                                           mapa que podia aplicar-se igu alment, si exc loem concentracions urbanes i
                                         expressions dernoqr áñques pr ópies, a qualsevol comarca de Catalunya. I
                                           aquest fet invalida el projecte . L'ensenyament és una inversió de futur que té
                                           a veure amb la formació humana personalitzada i amb el ben estar social del
                                           territorio Aquest mapa escolar trenca amb la trad ició progressista deis moví-
                                           ments de renovació pedagógica que havien apostat pe r un suport prioritari a

                                        I'estructura escolar pública com a fo rma de democratització cultural i de reta-

                                           llada de les desigualtats socials. Algu nes dades ho confirme n: insuficient oferta
                                           públ ica d'ESO a moltes localitats, indefi nició de la necess ária inversió econó-
                                           mica, edificacions noves i rehabilitaci ons necess áries, etc. S'imposa un pacte
                                           comarcal entre les forces po lítiq ues i socials que res ituin les necessitats edu-
                                           catives de la comarca i afrontin amb dignitat la reivindicació d'una planificació
                                           educativa rac ional per al territori. Plan ificació que s'ha d'estendre des de les

• etapes inicials fins a la revitalització d'un projecte d'ensenyament superior
                                           universitari, del qual el nostre Centre d'Estud is ha estat un valedor perman ent.
                                           Entenem que la singularitat de la nostra co marca, oficialment recon eguda com
                                           una de les més deprimides de Catalunya, exigeix en ju stícia un tracte de dis-
                                           criminació positiva al respecte.

Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobreqat

                   Pare de la Torre del Roser, s/n. 08980 Sant Feliu de Uobregat
                   Telefon 666 67 03 .

                   Número 29. Segon trimestre de 1995

CE TE;) ES oS      Redaeció: Pilar Antolín, Jaume Codina, Silvia Creus, Enrie Ferreras.
                   Agustí Garcia, Maribel alié, Oriol P árníes, M. Luz Retuerta , Eulalia Solé.
COMARCALS          Producció i impressió: AQUI + MAS
                   DipOsit legal: 8-4.612-84
"EL BA,XL. BREGA-
   1   2   3   4