Page 4 -
P. 4

AVENÇ

mateixos, si és que són guapos, creient-se que ja                          generales pobre; primer perquè els terrenys són
                                                                           gastats i segonament perquè es crien poques bès-
n'hi ha prou.                                                              ties que equival dir que manquen adobs per fer-los
      Si en lloc de eniplear-se aquests mols, es                           produir.»

diguessin els altres (els que s'hauiien de dir),                               Un dels millors adobs per seves i alls, és la
llavors, es despertarien sos seniinienls, i en compte                      sutxade les xemeneies. Las beuracLes de marquede-
de tenir el desitg d'ésser «macos» les seves accions                       ria a lessèves han d'ésser donades clares i els alls
serien per a ésser bons minyons, i almenys no                              els perjudiquen.
estarien tan equivocats.
                                                                               Els terrenys regadius s'han d'adobar el doble que
      En una ocasió em digueren: «Quan són petitsge-                       els de secà; i els del vessant i conca del Llobregat el
neralment per ells té la mateixa significació la pa-                       doble que altres, com del Ter que són més frescals
raula «maco> que la paraula «bo». Hi estic conforme.                       per raó climatològica i condició de terra.
Segurament és així. Pro, jo no crec que perquè
s'usi un mot o l'altre, l'infantó sigui més o menys                             Mongeteres, pataleres, tomaqueres i carbaseres
dolent; i si de petit se li digués sempre per reptar-lo                    s'han de sulfataramb la mateixa proporció de la
que és dolent, segurament faria tanta bondat amb                           vinya més amb més calç. També s'ha de fer amb tota
aquella expressió que amb la que es diu ara; des de                        llei d'arbres fruiters. El remei més eficaç és
llavors sabria el verdader significat de la paraula, i                     brarceniat,mes també el més costós i perillós.
no tindria d'explicar-se'ls-hi després, com passa ara,
que l'un mot vol dir la bellesa física i l'altra re-                       Quant les peres tenen la gruxària d'una nou
presenta la bellesa moral.
                                                                           poden ésser embosades amb paperines de paper
      Potser alguns diran que el que acabo d'ex-
pressar, no té l'interès que jo vull donar-li; potser                      transparentes i impermeables. Aquesta pràctica per-
tindran raó; tothom pot tenir les seves idees, i jo no
seré qui les discuteixi; pro potser altres seran de la                     met recullir fruits més sans, grossos i gustosos.
meva opinió, i tant de bó fossin forces, car jo crec
que amb una altra manera de procedir, alguns
infantons serien més simpàtics que ara.

                                                         MARIA SALA SAUZO

                                                                           Sabeu perquè? Perquè les preserven dels insectes i

                                                                           plagues que venen sofrint. Direu que és un sistema

                                                                           car i engorrós. Es veritat més aquest món tot lo que

                                                                           no costa veiem que tampoc no val.  >

Revista de revistes                                                            Es bo sembrar girasols a prop dels busc d'abe-
                                                                           lles, perquè aquestes produeixen més quantitat de
     (Medicació cívica agricola)                                           mal.

                                                          L: Recull            Es el tot els treballs fondos en els terrenys de
                                                                           conreu. Es bo arribar fins a 60 centímetres, sempre
    Apuntem breument diferentes dates i coses sobre                        que siga possible. No s'enpenedireu mai i tindreu
lesque invitem a pensar a nostres agriculiots per el                       més collites.
seu bé i el progrés de nostra agricultura catalana,
digne de tota estima i font de riquesa.                                        El gripau que molts desprecien i maten és ei
                                                                           millor amic del pagès i hortolà, sobre tot, perquè
    Diu un enginyer agrònom argenti que la gallina                         persegueix llimacs,cargols i tota llei d'insecies noc-
que pon més és la de raça catalana.                                        turns. Els inglesos els compren a 16 pesseus la
                                                                           dotzena, per sàneixar el seus terrenys i conrreus.

      A França la superfície plantada de vinya és                              La festa del arbre va fer-se per primera volta a
d'un milió trecentesseixanta mil heclàieas, va de                          Nort Amèrica, a l'any 1872. No serà res aquesta
baixa.                                                                     festa memres no s'instrueixi el pobre a respectar
                                                                           l'arbre, i sobre tot a les escoles els nois i noies.

     La opinió d'un enginyer suec que acaba de                             EMILI PASCUAL D'AMIQÓ
visitar Catalunya diuí—«L'agricultura—d'aqui en                                                        CSeguirà)
   1   2   3   4   5   6   7   8