Page 2 -
P. 2

AVENÇ

no n'hi ha prou amb la gestió de la molt digna                                                                                                 Senitud, pamflet viril; però serè. Serenitat
Associació Protectora d'Animals i Plantes:                                                                                                que no desfigura els fets, serenitat que ens apa-
aquesta dedica preferentment la seva tasca a                                                                                              ciona que ens fa sentir i en« fa coinpendre abas-
sembrar cultura; a fer que l'home respecti com                                                                                            tament tota la vida moral d'aquells pobres éssers
és degut a les bèsties i a les flors i als arbres.                                                                                        que ell tracta, talment gosariem a dir, un tractat
                                                                                                                                          d'anatomia de l'esperit.
     Però els senyors de la Junta del Refugi
d'animals amics del home entenen que no n'hi                                                                                                   Aquells apòstols, als que els hi manca un
ha prou d'això: era precís fer quelcom pràctic                                                                                            Jesús, és una suggestió la qual fa pensar molt.
i a ben segur que després de madurar-ho molt,
de les seoes priviflegiades testes va eixir-ne ta                                                                                              Són tant pocs els capaços de sacrificar-se!
realització del asil irracional.                                                                                                               Els tres al·lucinats. El materialisme dominant
                                                                                                                                          l'ideal. El sexe dominant l'esperit, Vilaret Tris-
     Beneits siguin ells, dunes; i quant allà en                                                                                          tany, Tarrer, Saumell, Joan Antoni... Però per
la intimitat de les seves consciències, es sentin                                                                                         damunt de tot l'onada lírica; l'enbranzida poètica
reconfortats pel plaer d'haver satisfet una ne-                                                                                           amb que descriu.
cessitat canina, ja es poden esperar a que un
seu semblant, vell u orb, inutilitzat o xacrós li                                                                                              Els llocs i persones. Aquell encarament amb
allargui la ma en demanament d'almoina, per a                                                                                             la ti.'i morta és tot un poema narratiu. I tantes i
fer-li la contestació dé consuetut:                                                                                                       tantes coses trobaríem qne farien interminable
                                                                                                                                          a(]uest comentari.
     "Déu vos ampari".
                                                                                                                                               I els camins de França? Aquests incompara-
                       fOSEP CERVELLÓ SADURNÍ                                                                                             bles cuniins de França, on hom hi veu rajar la
                                                                                                                                          sinceritat a dolls. Aquesta sinceritat que segons
             illllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll  Carlyle és tret essencial dels herois. Pàgines
                                                                                                                                          magnifiques, qui amb una senzillesa gens comú,
 Homenatge merescut                                                                                                                       us mostren, sense vels, la formació moral, i in-
                                                                                                                                          tel·lectual de son autor.
     Merescut ben merescut és l'homenatge, que
els seus amics del "Camp" preparen a Puig i                                                                                                    Odissea humana, lluita aferrissada per tal
Ferrater.                                                                                                                                 de dominar la voluntat... Lluita que gairebé tots
                                                                                                                                          hem de sostenir; lluita que defugim; però que a
     Nosaltres des d'aquesta gaia riba del baix                                                                                           la curta o a la llarga ens aniquila. Aquesta lluita
Llobregat, no podem de menys que adherint-s'hi                                                                                            sorda, amb nosaltres mateixos...
amb tot entusiasme. Estem segurs que així ho
farà tot Catalunya, i una piova palesa, és que                                                                                                 Ell no la defuig no, si no que lluita, lluita i *
gairebé tota la premsa comarcal s'hi ha adherit.                                                                                          encar que moltes voltes quedi retut, torna a la
                                                                                                                                          lluita amb més daler.
     Es un deute que fa temps hem contret, i no
podem fer el tocason en pagar-lo.                                                                                                              Un llibre, és sempre el seu conçol, a voltes
                                                                                                                                          un espeió que l'invita a la lluita.
    No volem pas emprar adjectius, superlatius
en parlar de la forta personalitat de Puig i                                                                                                   I la niúsica... Aquella suggestió, a la novena
Ferrater. La seva obra potser se'n ressentiria.                                                                                           simfonia és tot un poema. Poema que tots por-
                                                                                                                                          tem dins, poema que no s'escriu, però que vivim .
     Ell mateix ha dit que no és amic de sorolls ni                                                                                       intensament.
de vanes paraules, que moltes voltes enganyen
al més avisat.                                                                                                                                 Els herois—La bíblia de la seva juventut.
                                                                                                                                          Per suggestió d'ell hem llegit aquestes planes,
     La seva inquietut, a voltes tràgica, ha devin-                                                                                       enceses d'amor envers els grans homes. Quant de
gut frutífera per casa nostra.                                                                                                            bé ens ha fet. Hem conegut Burus, el dissortat
                                                                                                                                          Burus. El ferm animador de l'esperit nacionalista
     Mateix que Dostainski, potser amb un liris-                                                                                          escocès. Més tard hem llegit un sonet de Heais,
me més accentuat, ha fet desfilar pels nostres                                                                                            davant la tomba de l'heroi, i hem sentit una in-
ulls les més baixes misèries morals sense deixar                                                                                          tensa emoció. Convé no oblidar els grans homes,
t r a s p u a r gens de fel per tal de blasmar algú.                                                                                      convé no deixar-los arreconats.

     Ha parlat amb passió de tot: però amb passió                                                                                              L'heroi, ha dit Carlyle, no és reconegut pe)
serena que diguem, paradoxa si voleu; però que                                                                                            seu criat. I nosaltres diem, ningú és profeta en
no deixa de tenir cert caire corrent.                                                                                                     la seva terra.

                                                                                                                                               Convé desterrar aquestes dites de les nostres
                                                                                                                                          latituds; honorem a qui ho mereixi.

                                                                                                                                               Procurem honorar tant com poguem l'home i
                                                                                                                                          l'obra de, Puig i F e r r a t e r . Q u e trovi entre uo-
   1   2   3   4   5   6   7