Page 2 -
P. 2

AVENÇ

profonds secrets que la ciència atresora, tot el                                                       Iroduir a les escoles d'Aisacia i Lorena.o quan
demés és fum d'encenalls.                                                                              menys als pobles que parlin l'alemany, un ensenya-
                                                                                                       ment de la llengua vernàcula.
     L'home del primer quart del segle XX, té la
seoa fesomia espiíitual ben definida: li manca                                                              No cal dir que les conclusions que practiquen
voluntat: la suprema força que podria arribar a                                                        en les escoles franceses són acceptades amb
emancipar-lo, completant, perfeccionant l'obra                                                         entusiasme per a el professor anglès. Després el
de la creació.                                                                                         notableprofessor Findlay cita un exemple del país
                                                                                                       de Gales. Diu que el poble d'Anglaterra i el deOales
     1 és que ha comfòs llastimosament la rica                                                         han après a la llarga a respectar-se l'un a l'altre el
pedra de la voluntat, amb el negre carbó de                                                            seu llenguatje i altres elements de cultura, i creu que
l'egoisme.                                                                                             aquesta és una via fàcil que ha conduit a arreglaren
                                                                                                       molt el problema del bilingüisme en el seu país.
                      JOSEP CERVELLÓ SADURNÍ
                                                                                                             Acaba dient que sab que prontamenl es reunirà
llllilllllllllillllllllllllllllllllllllllllllliillllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll^  una Assamblea internacional a Luxemburg, i que hi
                                                                                                       seran invitats diversos països de tot el món.
     l>asseiiililea
  de Ijuxeiiiburg                                                                                            Al capdavall de la revista hi ha el programa-
                                                                                                       anunci de la reunió de Luxemburg, que és molt
      Amb plaer acabo de llegir en el nombre del                                                       prometedor.
passat mes de gener de la publicació madrilenya
«Revisla de Pedagogia» un raonat article del pro-                                                            Fins aqui el senyor Findlay i la «Revista de
fessor J. J. Findley professor de pedagogia de la                                                      Pedagogia». Mes ara nosaltres també hi afegirem
Universitat de Manchester, amb el següeni tilol                                                        quelcom encara que lo niés esencial ja ho han dit
<E1 problema del bilingüisme en l'escola primària>.                                                    els professors anglès i francès respectivament.

      L'article—per ésser de qui és i tractar-se del                                                         Aquest quelcom nostre que hi afegirem, es
que es tracta, te per a nosaltres un singular interès.                                                 senzillament que, desiízariem que amb calma i
                                                                                                       comprensió fos llegit aquest fascimil d'article, tant
       Comença fent veure als mestres joves, la                                                        interessant per els conceptes clarissims que enclou.
necessitat de que amb sentiments de pau i voluntat
estudiïn a fons la qüestió de importància—en tots                                                            El senyor Findlay podrà fer entendre a mo.ltes
sos aspectes,—mondial i es dediquin a cercar una                                                       persones que no bo entenien que el problema'de
solució per arribar on el cas es presenti a una                                                        l'ensenyament en llengua diferenta de la vernàcula,
reconciliació profitosa per a totes dues llengüe?.                                                     reporta en realitat una dificultat que retrasa la
                                                                                                       marxa normal del individu. A més està en el seu
      El profesor J. J. Findlay diu que la presència de                                                punt quan diu que dedica l'articlea Espanya i quan
dues cultures no produeix cap xoc desastrós molt al                                                    creu i exposa que el respecte i acceptpció a les
contrari—opina—que poden reportar grossos bene-                                                        escoles d'ambdues llengües és una solució ben bona
ficis espirituals i intel·lectuals aliíora. Ell—com                                                    i honorable pels que l'accepten.
molts de nosaltres—creu que 'deu consedir-se iguals
honors i iguals afectes a ambdues llengües^*.                                                                No cal dir per la nostra part, quina alegria
                                                                                                       tindrem que les tasques de l'Assamblea de Luxem-
      Més avall cita un documenl-circular del pro-                                                     burg fosin profitoses i marquesin una orientació que
fessor francès Pfister rector de l'Universitat d'Siras-                                                fes girar certs ulls envers la realitat i fessin com-
bur^ als inspectors d'acadèmia dels departaments                                                       pendre les inútiles rivalitats que porta el problema
del Alt, Baix Rliin i de la Moselle, en que els obliga                                                 de la llengua.
a l'ensenyament del alemany en les escolesfranceses
d'aquella regió. A més el professor Pfister es recolza                                                       Ara, que si no s'adopten en el nostre país les
en el seu antecesor senyor Charlety que ja havia                                                       solucions que proposin en l'Assemblea de Luxem-
estudiat el mètode d'ensenyar l'alemany junt amb el                                                    burg, tindrem a favor de les nostres conviccions de
francès.                                                                                               temps-ha, avalades moralment per iota una colla de
                                                                                                       professors eminentíssims dins el ram de la pedago-
      En fi Pfister i Charlety creuen que les dues                                                     gia que seran de més valor que les conviccions
llengües ensenyades conjuntament són un «enriquf-                                                      d'alguns influencials que s'esforcen en mantenir
ment per l'esperil» i creuen que és necessari d'in-                                                    l'error i eviten el respecte—en tols sos aspectes—
                                                                                                       mutu i convenient a totes dues llengües.

                                                                                                                                                                     M. BARUTA VILA
   1   2   3   4   5   6   7