Page 1 -
P. 1

N,O 30 - Maig 1985

                BUTLLETí INTERN DEL P.S.U.C. DE BANYOLES

                EL LENT CAMí DE LA DEPURADORA

       Difícilment trobaríem algú que no estés d'acord que a la comarca hi ha d'haver
una planta depuradora d'aigues residuals, doncs el r'iu Terri està considerat un dels
més bruts de les contrades gironines. Efectivament es tracta d'una pr9blemàtica
greu,' però el que passa és que com que no afecta massa ningú d'una forma di-
.recta, veiem que no hi ha una preocupació per donar-li una solució urgent. Podem
dir, (per tant), que aquesta la de la depuradora és una reivindicació compartida
per tots, però per desgracia no suficientment sentida.

      Aquesta mica de desinterès ens està costant als ciutadans més del que ens
pot semblar a primera v·ista, ia que al allargar tant la gestió i els tràmits per la
posta en servei de ,la central ha significat un augment considerable del que seran

les seves despeses. Vegem sinó que passa ,amb les quantitats:  ,-f:'

L'expedient per 'Ia seva instal-Iació s"inicià l'any 1972. Si el proiecte s'hagués

tirat endavant tant sols ara fa vuit anys¡eI1977, hagués costat no més dà cent cin-

cuanta mi-lions de pessetes. A l'any 1980, les noves valoracions ia feien puiar el
pressup~s~ per damunt dels tres-cents milions.

      Les últimes actualitzacions fetes Públiques ens donen un valor de dos cents
milions pel que fa el Plec de Bases pel concurs de 'la depuradora (data d'aprova-
ció, Abril del 84), i referent a l'emissari i col-lectors el presup~st puia per damunt
dels dos-cents seixanta milions (data d'aprovació, el Febrer del 84). Quantitats,
aquestes, valorades ia fa un any i a les que caldr·ia afegir-hi les dels preus dels
terrenys (més de deu milions) i les possibles indemnitzacions. Per tant, segons
l'última actualització s'hauria de valorar el pressupost en no menys de c'inc cents

milions de pessetes. Una diferència gran c~mparat amb aquells cent cinquanta mi-
lions ·inicials .

      .De tota manera, no es pot atribuir seriosament això :només a'l desinterès dels
ciutadans, ia que, tant sols cal seguir les passes del procés de les gestions que
s'han fet, per adonar-se de la lentitud burocràtica seguida i la manca de previsió
i de coordinació entre les diferents ,institucions. Per exemple: l'última decisió. per
a procedir a l'actualització dels proiectes es va fer el Ger:aerdel 84, i en èanvi no
va ser fins el .mes d'Octubre que va arribar la ressolució per la que s'aprovava l'ac-
tualització completa.

Poc interès, manca d'agilitat en l'administració, poca capacitat, ... mala pràc-

tica política?  "

       Sigui com sigui, el que resta per fer dependrà ia, a par't·ir d'ara, més que res
dels Aiuntament i la Mancomunitat, i en aquest sentit hem de demanar la tant es-
mentada «eficacia» comenci a funcionar ia d'una vegada ..

                                                       ,,

       Una altra 'qüestió 'que el mateix tema planteja és el de les subvencif;>ns i la
forma de pagament. La meitat de les despeses corren a càrrec del Ministeri d'O-

                     .,. ,

                suc., '
   1   2   3   4