Page 1 -
P. 1

ACCIÓ                                                                                                                       il ti ai ii tot trontolla: quan veiem
                                                                                                                        caure institucions seculars: esglé-
SINDICAL                                                                                                                sia, exèrcit, propietat, una força
Portantveu de la C. N. T. de la Comarcal de Valls - Monlblancli                                                         nova s'aixeca per a substituir els
                                                                                                                        valors vells i caducs: els Sindicals
                                      (Periòdic bilingüe)                                                               de Productors. Aquests seran el
                                                                                                                        Nou Ordre.

Any I               Valls, Dijous 22 d'Octubre de 1936 Número 3

                  Hacia el orden nuevo                                     A V I S O S EDITORIAL

La personalitat sindicalEl espíritu de clase en nuestra revolución Es prega atots el sindicatsde
                                                                                  la Comarcal Valls - Montblanc,
                                                                                  ens indiquin el nombre exacte
                                                                                   d'exemplars que necessiten d'Ac-
Es en estas formidables con- sindical obrero, de no importa ció SINDICAL a Pobjecte de poguer                           La doctrina sindicalista revolucionària s'assenta en el fet que les

vulsiones como la que nos ha cual tendencia, se presten a ser regularitzar la tirada del mateix. classes obreres organitzades per a la defensa de llurs interessos i per a

deparado la guerra civil en Es-       rigurosamente consecuentes al Així mateix, ens comunicaran l'a-                   Vobtencíó de llur emancipació de Vesclavatge capitalista, tenen capacitat
pañi—guerra social al mismo           espíritu netamente clasista que dreça on hagin d'ésser tramesos.                  per a dirigir els seus destins de productors. Es per això, per a salva-
tiempo—cuando se pone mayor-                                                                                            guardar aquesta independència i aquesta autodeterminació dels treba-
mente a prueba el valor real del      rn de presidir todas sus actua- Tota la Premsa confederal ens                     lladors revolucionaris que la Confederació ha sostingut les més abran-
espíritu de clase del proletariado.   ciones; que no pueda levantarse enviarà un exemplar per a esta-                   dades lluites i ha sofert les més violentes persecucions, no tan solament
                                      en plan de competencia de di- blir l'intercanvi.                                  de VEstat, si que també deb partits polítics d'esquerra burgesos i pro-
  No es posible ninguna revo-                                                                                           letaris.
lución genuinamente socialista o      rección ningún grupo ni sector         Preguem als companys que
inspirada hacia firmes realizacio-                                         editen el «Boletín de Información                  Nosaltres creiem que la primera condició de l'home és la d'ésser pro-
nes socialistas sin la participación  ni partido, i que todo se subor-     C. N. T.-F. A. |.» ens trametin              ductor. Sense aquesta funció no fóra possible la vida dels pobles. I és en-
                                      dine a la deliberación i a las de-                                                torn de les condicions del treball i de la forma de posseir el fruit d'aquest

                                      cisiones obreras arrancando del un exemplar, com així mateix l'a-
                                      taller, de la fábrica i de la oficina, dreça de tota la Premsa confe-             treball, que es mou la vida política económica i social dels pobles. Dintre
directa de los organismos de          i lo que no está logrado aún i deral que s'edita a Catalunya i                    la comunitat d'interessos i d aspiracions de les masses organitzade
clase de los trabajadores i a         qne ú'ge llevar a cabo como a Va'ència.—L'Administració,                          on es forgen les noves formes de retribució del treball hi on es projecten
nuestro entender estos no pueden      condición de triumfo definitivo:                                                  les noves formes de convivència social i política de la humanitat. En el
ser, ni por representación, los       la unidad del proletariado, se man; Sindicatos y Cooperativas                     fons, la lluita de classes és el fonament de totes les escoles socialistes. Es
partidos po'fticos, i aún a condi-    realiza en toda su pura i práctica de la Alemania pre-hitleriana,                 en Venïronlament diari i secular del treball i el capital que s'ha format
ción de que esa participación sig-    acepción. I eso seria el triumfo grandiosa obra testimonio de un                  la consciència de classe que ha fet avui del proletariat la força preponde-
nifique todo el calor, todo el en-    del espíritu de clase de los tra- admirable esfuerzo económico y                  rant en el viure polític i econòmic del món. 1 és això el que ha defensat
tusiasmo, toda la confianza, toda                                                                                       sempre la Confederació, i abans la Regional Espanyola de la Primera

la colaboración expontánea de bajadores; consciente, inconfun- que solo sirvió para ser el com- Internacional.
                                      dible.
las masas obreras.                                                         bustible simbólico del incendio              Per això, la nostra Central s'ha resisüt sempre a sortir-se del marc

Que la ortodoxia ultrancista ¿Donde está la clase obrera es- del Reichstag...                                           deia lluita de classes, i ha procurat sempre n apariar la Confederació

de nuestra afirmación choque a pañola en ese aspecto de abso- No vamos a cometer el error                               del tutelatge dels partits polítics demòcrates i de classe. El seu exaltat
                                                                                                                        esperit d'independència li ha fet veure un perill a qui, eticara que es di-
determinados criterios revolucio- luta personalidad para regir por de pretender que puede estable-                      gui amic seu, sigui una força organitzada al marge de la mateixa, per-
                                                                                                                        què les lluites socials li han ensenyat que, casi sempre, els pretesos amics
narios, sean o no marxistas (de si misma, por los órganos que a cerse una semblanza entre la                            no aspiraven més que a convertir-se en llurs dominadors.

todos lados los hay), es mas se- ella la representan la nueva vida Alemania del 1933 con España                               Perquè, el que són en realitat els partits obrers en relació a les or-
                                                                                                                        ganitzacions obreres, és això: dominadors seus. Els partits es creuen
guro que el poder demostrar el social-económica del país, o por 1936 deduciendo paralelas con-                          una élite, una aristocràcia, i com a tal, l en tots llurs defectes, es creuen
                                                                                                                        ésser l'element dirigent de les organitzacions obreres a qui consideren
error de la misma i mas fácil que lo menos demostrar que nada de secuencias, no. Esta revolución

negar que precisa a determinada cuanto se ponga en sus manos española provocada por el mas

gente hacer grandes esfuerzos ha de malbaratarse?                          criminal de los alzamientos de

para hacerse con la idea de que No nos cabe ninguna duda de tipo fascista traerá forzozamente incapacitades per a llur autodeterminació.
Sindicalismo i Cooperatismo en que hoy, todos, desde el primero un concepto nuevo de la vida so-
                                                                                                                        Avui tenim un exemple viu del que exposem.. La C. N. T. repre-

el hecho social revolucionario: O al último de los obreros se ha cial en nuestro país, una estruc- sentació del sindicalisme revolucionari organitza la nova economia d'a-
lo son todo, o no pueden signi- «reintegrado» a su organización turación muy distinta del viejo cord en el possible amb els seus postulats. Els sindicats d'indústria van
                                      sindical respectiva; que ya no se Estado burgués, una mayor jus- controlant i regularitzant la producció i el mateix succeeix en el camp.
ficar gran cosa.                                                                                                        1 quan ha vingut el moment que, degut a la gravetat de la guerra ha
Pero es necesario que las ma- d'scute ni se titubea sobre la con- ticia y un gran avance en el ca-                      aconsellat compartir les responsabilitats de la direcció política del país,
                                                                           mino de formación  de un pueblo              la C. N. T. no ha delegat a ningú per aquesta funció, sinó que ha ac-
sas obreras, agrupadas en sindi-      veniencia de estar organizado. I     libre.                                       ceptat amb gallardia la pròpia responsabilitat. En canvi, la seva ger-
catos i cooperativas, sientan ellas   a^ui viene a tono como una pa-
mismas la importancia de la mi- rábola, el caso de las mastodón- Pero, no obstante eso, también mana sindical, la U. G. T. què ha fel? Ja ho sabeu. Ha delegat en
sión que tienen asignada i un cri- ticas organizaciones obreras ale- estamos persuadidos de que aquest conglomerat de partits que és el P. S. V. C\ la seva representa-
terio i visión amplias hasta llegar manas en la vispera misma del nuestra revolución social espa ció en el Consell de la Generalitat. ¿Es que els obrers ugetistes són tant
a comprender, i querer, que los advenimiento al poder del fas- ñola precisa de esa educación poca cosa en l'aspecte social i polític que no hagin d'ésser ells mateixos
organismos que mejor las ha re- cismo hitleriano. Continentes de revolucionaria que los sindicatos qui portin llur representació en el Consell català? No, no és això preci-
presentado como clase en 11 épo- millones de afiliados; que si no y cooperativas tienen asignada, sament. El que succeeix és que les masses ugetistes són educades pels
                                                                           porque en ellas reside el verda- liders socialistes en aquesta moral d'inferioritat i quan es presenten mo-
ca de luchas frente al Capitalis- en el terreno político por lo me-        dero valor del espíritu de clase ments de la gravetat del present, es troben desplaçats dels llocs de co-
mo son los que lógica i racional- nos en el orden sindical consti-         del proletariado, y sin cuyo es- mandament i privades llurs organitzacions de laborar directament per
mente las ha de representar en tuían una fuerza unificada; con                                                          llur emancipació. Però, ¿els obrers ugetistes, no acabaran per    donar-se
la transformación socialista de la propiedades v empresas en el            píritu, firme, consciente,  obsti-           compte d'aquest paper secundari que els fan jugar en aquesta     hora tan
economia i la instauración de un movimiento cooperatista, de só-           nado como una mística,      no es            prenyada de possibilitats emancipadores els seus mentors del P.  S. V. ('.,

orden político i social nuevos, lidas bases financieras y depura- posible garantir el mañana.                           i sortint pels seus furs, recabin la independència d'acció a que tenen
porque llevan en si, los Sindica- da administración; cooperativas Julio de 1936 sorprendió a la dret?
tos i las Cooperativas, cada uno y sindicatos que ostentaban orgu- clase obrera espinóla en plena
en su función propia, la plasma- llosamente, y hasta legítimamen- educación revolucionaria de cla-
                                                                           se. Lo que resta por completar
ción de esa nueva sociedad sur-       te, los documentos de propiedad      en el espíritu de nuestras masas             Aquesta guerra no és un moviment repressiu
gida de la Revolución según el        de edificios enormes, verdaderos
                                                                           hay que hacerlo trabajando sin
ideal del proletariado; si se quie-   palacios, cada piedra de los cua-    perder un minuto.                            contra la militarada feixista; és més, molt més que
re no como a centralizadores de       les llevaba prendido un poco de                                                   això. Aquesta guerra és la guerra del proletariat
todo, pero si, indiscutiblemente,     ese espíritu de clase, excesiva-       ¿Nos damos cuenta de que pre-              contra el capitalisme absorbent i criminal. Aquesta
como a punto de partida básico        mente político, refinadamente uti-   cisamos rápidamente de una la-               guerra no pot tenir altra finalitat que això: destruir
para ordenarlo todo. Ahora mis-       litario, no sabemos a ciencia cier-  bor intensísima de «Komsomols>               el capitalisme en llurs més profundes arrels. Pen-
mo, en plena lucha armada con-        ta sí también marxista cien por      rusos pero con ideas que están               seu-hi, obrers i camperols.
tra la reacción, dar todo el poder    cien o si excesivamente materia-
a los Sindicatos i Cooperativas;      lista, pero todo ello tan peculiar   en el espíritu de nuestra revolu-
                                                                           ción de hoy?.

                                                                                                          MARIANO PRAT

que los líderes del movimiento a la mayoría del proletariado ale- 6 <Je Octubre.
   1   2   3   4