Page 1 -
P. 1

,

                   PUB L l C A C l Ó O ·U·I N ZEN A L

PORTAVEU DE LES DELEGACIONS COMARCALS DE BERGA' SOLSONA

Any I.                            30 d'abril de 1932.                         Núm .5

                REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:              PREUS DE SUBSCRIPCIÓ;
CASAL D'ACCIÓ POPULAR DE BERGA l SOLSONA
                                                      Un any, S pessetes.  • N~úmero solt, 20 cèntims.

        / L 'E

Tristor i pesar del bé d'altri. Patrimo- .industrial d'altre industrial, un comerciant

ni maleït de la discòrdia. Consellera ma- d'altre comerciant, un amic d'altre amic.

lestruga de la difamació. Llebrosia de l'àni- Planyem l'envejós.

ma. Germana de l'odi i de la vanitat. Una             La nota característica del progrès ·de

de les set testes del monstre grotesc i veri- tot poble, és que aquest viu ungit d'una es-
nós, flagell dels pobles. Ridícula mona imi- piritualitat indispensable de religió. D.ir-se
tadora, solament sap apropiar-se de les ini- catòlic i ésser envejós, és .antagònic, ridícul.
ciatives d'altri. Sap, però, engendrar a me- '
ravella la malèfica gelosia i tot~s les baixes ·.  '  La religió cristiana combat a ultrança l'en-
passions fraticides; sap enverinar el cor que         veja ·per mitjà de la caritat, virtut formida-
                                                      ble per a la dignificació de la societat.
·li dóna acollida. La seva còrpora turmenta- L'enveja no pot pas mantenir-se quieta din-
dora ·sol nodrir-se de les llàgrimes i àdhuc tre l'ànima que ~énvaeix: tot seguit incita
 de la sang de llurs víctimes. Monstre inno-
. ble, sol presentar-se disfressada, com els          l'odi i la . calúm~ia, malvesta~s humanes.
 porucs. S'ha dit que el sentit comú és el
                                                      . ·I aq~'est elemeflt 'pertorbador que s'a-

menys comú .de tots els sentits: el sentit nomena ef:iveja, ¿d7a0n hà1;.'sostit? ¿Es pos-
comú repugna l'enveja. Cal no confondre sible, sa existència? Vertaderament seria
l'eñveja amb l'admiració que hom· pot sen- que té· una : bena als· ulls o el cor insenssi-
tir .envers les bones qualitats d'altri, ni tam- ble, qui . s'atrevís a negar l'existèncja d'a-
poc amb els desigs lícits d'imitar: les per tal questa baixa· p-a_s'sió,' ·car qui més qui menys,
de perfeccionar-se o de millorar de condi- n'ha rebut les cons~qüències. Sembla que
ció. Aquests desigs no són pas enveja, per- l'enveja huria d'ésser incompatible .èn el
                                  .. cor d~ls homes que volen ésser homes;
què admiren, mes no escòm.eten.·
- L'enveja és enemiga d~ la llibertat, ·de ' però, pºer més sarcasme, l'enveja coneix sa
                                                   .pt{>pia maldat i li és . plaent esperonar les
la cultura, de la ciència, ·de ·la pau social ·i   alt~es baixes· passions. Hem vist qui té per
del progrès dels pobles. L'enveja vol er1lai-
rar a, l'home, ¡oh paradoxa! · posant-li per virtut l'enveja. Com · hi ha qui d'un intri-
cimhell les víctimes que ha perseguit·i es- gador en diu un. home llest. ¡Quína llàstima,
fondrat amb la baba verinos~ ·de_la injustí- quína vergonya!

cia i de la calumnia. L'enveja oféga l:espi-          El diumenge prop-passat en el míting

ritualitat dels pobles. B.en sovint fa l'enve- del Bosc, foren llegides unes quartetes de
ja qu e un obrer sigui llop d'altre obrer, un Cambó en l~s quals deia: «A Catalunya,
   1   2   3   4   5   6