Page 1 -
P. 1

,

                    PUBLICACIÓ QUINZENAL                      SOLSONA

PORTAVEU DE LES DELEGACIONS COMARCALS DE BERGA

Any I.                                   2 d'abril de 1932.                         Núm.3

        R E DACCIÓ I AD M INISTRA CI Ó:      l               PREUS DE SUBSCRIPCIÓ;

CASAL D'ACCIÓ POPULAR DE BERGA l SOLSONA Un any, S pessetes.  Número solt, 20 cèntims.

        Qui la fa, que la pagui!

      El Protestantisme al implantar el siste-   lliberalisme, els patrons explotaren els seus
ma de la pròpia i personal interpretació de      obrers, forçosament la reacció devia ésser
                                                 violenta: l'obrer, deixant-se enlluernar per
la Biblia, sense el mestratge i guia de l'Es-    la llibertat sense Déu i, despreciant, també,
                                                 la doctrina catòlica, s'organitzà en el socia-
glésia catòlica, va posar la pedra fonamen-      lisme, per a capgirar la societat, fins a arri-
                                                 bar a la «dictadura del proletariado» del
tal del Iliberalisme.        ·                   comunisme d'avui.

      L'Església, en l'edat mitjana, havia as-         Si la primera fase de la falsa llibertat
sociat el sentiment religiós al treball i el     va portar-nos el pauperisme de la classe
fruit foren els Gremis, instituciol)s models,    obrera, per les mateixes lleis, la segona fa-
que, amparant i defensant tota mena de           se de la sofística llibertat, de la lluita en la
                                                 qual vivim, ens portarà, augmentadament
drets de l'obrer, salvaguardaven els del pa-     per reacció, al pauperisme absolut de totes
                                                 les classes i de tots els estaments.
tró, que esdevenia, de fet, el «Germà gran»
                                                       La societat com l'individuu són res-
del treballador.       ·                         ponsables dels seus actes d'acord amb una
                                                 justícia absoluta i, .tant l'home singularment
      El principi de llibertat absoluta, sense   considerat com socialment, en el seu pecat,
Déu, aprofitant-se dels grans ·invents de la     hi troben la penitencia.
època i, valent-se de l'increment de la ma-
quínària, va desfer els Gremis, va rompre              No podem, d'una manera absoluta, ni
amb el germa obrer, i va fer d'aquest un         aturar ni modificar els esdeveniments. Som
esclau, una peça de la maqui nària, exigint-li   tots petites peces del gran engranatge de
jornades llarguíssimes amb retribucions les      !'humana societat. Movem-nos, però, amb
niés esquifides.                                 llibertat cristiana en l'eix de la nostra situa- ·
                                                 ció particular, tots podem amb la nostra
      Substituït el contracte de treball, el     manera d'ésser i d'obrar, acel·lerar o retar-
principi d'amor fraternal cristià, per el tru-   dar aquesta gran maquinària social; i de
culent í rovolucionari d e la llibertat, el pa-  l'esforç que en aquest sentit haurem fet, en
tró va desentendre's de les necessitats d el     som responsables tots davant d els homes i

seu operari i aquest restà isolat .i víctima de

l'explotació: va fundar-se el pauperisme i va
donar-se peu a totes les aberracions ideals
que avui sofrim.

      Contra els abusos amb que, despre-
ciant la doctrina catòlica i fundant-s e en el
   1   2   3   4   5   6