Page 1 -
P. 1

,

                    PUBLICACIÓ QUINZENAL                        SOLSONA

PORTAVEU DE LES DELEGACIONS COMARCALS DE BERGA

Any I.     19 de març de 1932.                                    Núm.2

                REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:  PREUS DE SUBSCRIPCIÓ¡
CASAL D'ACCIÓ POPULAR DE BERGA l SOLSONA
                                           Un any, S pessetes.  Número solt, 20 cèntims.

    ·Figura bíblica de la Passió de Jesucrist.

            Abans de tot, devem donar les gràcjes més corals als nombrosíssims amics qui ens
  han felicitat per l'èxit assolit pel primer nombre d'aquesta humil publicació. Ens felicitem
  en veritat, de la bona acullida que ha tingut, i això, ens esperona per a trebalJar amb du-
 plicat delit pér als nostres comuns i salvadors ideals. Complert aquest deure, passem al
  nostre assumpte.

           Estem en els temps sagrats en els quals l'Església commemora els grans misteris de
 la redempció del llinatge humà. Som en temps de la ·Passió del Fill de Déu, de la Gran
 Setmana, i no respondriam pas al nostre ideari cristià, si no ens deturavem a fer unes con- ·
 sideracions sobre aquest fet culminant de la història de la humanitat.

           El llibre dels Nombres, escrit per Moisés més de quinze centúries abans de Jesu-
 crist, porta una profecia i figura commovedora de Jesucrist mort a la creu. El poble de Is-
 rael es rebel·là contra Déu i contra Moisès. Llavors succeí lo què transcrivim a continua-
. ció del cap. XXI del citat llibre, versos 6 i següents: «I Yaué (Aquell qui és, Déu de Israel)
 trameté contra el poble els xardorosos serpents, que mosseguessen al poble. I molta gent
 de Israel moria. I el poble anà a Moisés i digué: Hem pecat per haver parlat contra Yaué
 i contra tu. Prega Yaué que allunyi de nosaltres el serpent. I Moisés intercedí pel poble.
 I Yaué digué a M.oisés: Fes-te un (serpent) xardorós i pÒsa'l dal.t d'una perxa (un pal de
 fusta); i s'esdevindrà que tothom qui haurà estat mossegat i l'esguardarà, viurà. I Moisés
 feu un serpent de bronze, el qual posà dalt la perxa. I s'esdevenia que si el serpent havia
 mossegat algú, i (aquest) esguardava vers el serpent de bronze, vivia». (Traducciò directa
 de l'Hebreu, de la Bihlia de Mòntserrat).

           No altra explicació pot tenir aquest pas bíblic, sinó la quina li ha donat sempre i
 unànimament la tradició cristiana que entronca .amb la dels Sants Pares. Es més, la mateixa
 Veritat increada ens la dona quan diu Qoànn. Ill, 14 i 15); «De la mateixa manera que
 Moisés enlairà el serpent en el desert, així convé que s'enlairi (a la creu) el fill de l'home,
 per tal que tothom qu·i en Ell cregui no mori, sina que obtingui la vida eterna». Ambdós
 són enlairats: e] serpent a la perxa (o pal de fusta), Jesucrist. a la creu (de fusta): ambdos
 són esguardats pels homes amb esprit de fe, doncs, per la confiança que tenien els hebreus
· «en Déu Salvador dels homes», es guarien al mirar el serpent (Sapientire XVI, 17) i per la
 fe en Déu Salvador se guareixen els cristians: per ambdos se salven: els hebreus de la mort
   1   2   3   4   5   6