Page 1 -
P. 1

1

Any I  Valls 12 de Setembre de 1925                                                                Núm. 15

       Redacció: Baldrich, 33, 2.on - Telèfon 58 - Preu de subscripció: 2 pessetes trimestre

l a MMiograíia de Catalunya                      ha augmentat molt notablement, és també un        serveis de propaganda i d'expansió comer-
                                                 fet cert que manca encara an gran cami a          cial del llibre català. L'idealisme portat en
   Dies enrera l'editorialisía de La Publici-    recorre abans no arribarem al lloc que cal        squest punt a un grau excessiu, perjudica la
tat \&\a notar i ho comentava, com és natu-      perquè la Bibüografia catalana pugui desen-       mateixa causa que tracta de defensar, L'e-
ral, molt favorablement, que en la publicació    rotllar-se en tots els aspectes i matisos que     ditor s'ha de preocupar tant de tirar al ca-
de llibres o revistes catalanes, havíem gua-     formen una cultura; aquell zero a ia dreta        rrer un llibre esculiit, com de fer que aquest
nyat un zero a la dreta; els 300 exemplars       que han guanyat obres més a i'absst de tot        llibre tingui e! màxim de difusió possible,
que d'una obra s'editaven anys enrera, ara       el públic, t«i vegeda no l'haurien assolit en-    prestant un bon xic d'atenció a i'iníerès del
s'han convertit en 3000; allò que era ruïnós     cara produccions de caràcter científic o tèc-     comprador, i això precisemer.í és el que no
per autors i editors i us deixava el cor con-    nic posem per cas. I això ens dóna la mesura      es fa 0 es fa en un grau molt reduït.
tristaí, ara comença a pendre caires espe-       0 quan menys és un indici del que ens cal
rançadors. Heu's aquí una cosa que, mal-         treballar per a intensificar la Venda del llibre     Els qui sentim un plaer en l'adquisició i
grat totes les contrarietats i toies les cir-    català en totes les variants de l'intelecte.      lectura de llibres, hem pogut notar més d'una
cumstàncies diverses que des d'un quan                                                             vegada que per regla general els ediiors es-
temps tenen en suspens la vida política de          Evidentment que anys enrera hauria estat       tranyers són molí més ematenís que els edi-
Catalunya i un bon nombre de manifesta-          més difícil, per evemple, poder publicar          tors de llibres catalans i cssíeiíans, car es
cions del seu esperit, no s'ha deturat gens      dues grans revistes—ademés d'altres de no-        preocupen més de cultivar el públic i la
ni mica el seu eixamplament literari; ben al     tabilíssimes que n'apareixen, toies les quals     clientela posant-los sempre ai corrent de to-
revés: serà o no casual, però el fet positiu     fan honor ai peís que les edita—del caràcter      tes les novetats literàries i amb l'atenció fi-
i que està a la vista de tothom, és que la       de !a Revista de Catalunya i La Paraula           xa a ço que els interessa; tenen una organit-
producció literària catalana pren una forta      Cristiana perquè als pocs números és segur        zació comercial bon troç més perfecta que
volada que us reconforta l'ènima.                els hi hauria mancat públic, com íannpoc          la nostra en l'expansió dels seus llibres, I
                                                 hauria estat possible publicar una Ortogra-       això és una de les coses que hauríem de pro-
   Efectivament, si comparem els temps ac-       fia catalana com la d'en Pompeu Fabra que         curar fer nosaltres perquè eis llibres cata-
tuals amb aquells altres que l'escriure llibres  ha editat la Editorial Bsrcino, començant         lans entressin amb més facilitat i abundància
en català venia a ésser com un luxe d'home       amb un tiratge inicial de 3000 exemplars i        que ara, en totes les llars. L'organització
ric; si recordem aquells dies que l'edició       exhaurint-se ràpidament l'edició, sinó que        perfecta que tenim en altres aspectes de la
d'una obra catalana en prou feines pagava        s'hauria hagut d'ésser més prudent, però          nostra activitat, resulta massa deficient
les despeses materials de l'edició, els temps    malgrat l'eloqüència d'aquests fets, cal tenir    quant a l'expansió del bon llibre català; és
actuals són uns dies esplendidissims com mai     presents tots els matisos de la cultura cata-     inútil, doncs, ponderar com se'l perjudica
havieai vist, i bé Va! la pena de sentir-nos-en  lana i fer possible que en cadascú d'ells         ara.
gcijosos, i amb doble motiu quan la nostra       abundi i tingui mercat la producció biblio-
llengua ha arribat a un grau de precisió i       gràfica.                                             Coneixent que aquesta tara—no essent la
d'unitat ortogràfica que, malgrat les inco-                                                        única—ens enlletgeix i ens fa força mal,
rreccions i els mancaments més o menys              El problema de l'expansió del llibre escrit    l'hem volgut fer remarcar i tal vegada una
greus que s'^escapen i seguiran escapant-se      en català—ho hem notat altres vegades—el          mica cruament, per a veure si entre tots
encara llarg temps, és possible presentar        tenim descuidadissim i d'això els que ens en      ajudem a crear l'ambient necessari perquè
llibres catalans sense aquella anarquia gra-     adonem força, som els qui vivim en pobla-         el llibre català respiri a ple pulmons i guanyi
matical que ens feia caure l'ànima als peus,     cions subalternes, on no tenim la facilitat de    ben aviat les posicions que li són pròpies.
 (i que era una de les armes més fortes que      Veure constantment als aparadors de les lli-      Es sabut que en totes les empreses una de
els mateixos catalans—catalans descatala-        breries totes les novetats literàries, on l'am-   les bases més sò ides de la seva prosperitat
nitzsts si voleu—esgrimien contra la produc-     bient no és prou ajudat, i a manca d'un bon       és una bona organització comercial per a la
ció bibliogràfica catalana) car el front anti-   servei d'expansió del llibre català, moltes       venda dels seus productes; un bell pic els
 normista ha quedat tan desfet, que gairebé      publicacions deixen d'adquirir-se i fins hi ha    editors comptin amb aquesta base per a ia
 no existeix i són les orientacions gramaticals  cops que passen impercebudes. Els nostres         Venda del nostre llibre, és indubtable que
 i filològiques d'en Fabra les que s'han impo-   editors no es preocupen de ia venda del lli-      ells seran els primers que en tocaran els re-
 sat i segueixen o s'esforcen en seguir la flor  bre cata à tot el que caldria; en una paraula:    sultats directes, però també amb la propa-
de !a gent de lletres dels nostres dies.         l'edició del llibre català no s'ha mercaníilit-   ganda i el íi'trament intens de les nostres
                                                 zat encara i consti que aquesta expressió no      belles produccions, hi sortirà guanyant l'es-
   Però si és una veritat ben plausible que la   ia usem pas en un sentit pejoratiu. D'un cap      piritualitat catalana. í això és l'interessant.
venda de llibres o revistes escrites en català   de l'any a i'altre, són a milers els llibres que
                                                 deixem de comprar per manca d'uns bons                                                                      XAVÍER
   1   2   3   4   5   6