Page 1 -
P. 1

ACClO COMARCAL

Any I  Valls 24 de Juliol de 1925                                                                  Núm. 7

       Redacció: Baldrich, 33, 2.on - Telèfon 58 - P r e u de subscripció: 2 pessetes trimestre

GBAR BALNEARI VILLA EÜGEAGIA D'ESPLUGA DE FBAMOLI

                   Inaugurat el nou servei d'autòmnibus de VALLS ai BALNEARI d'ESPLUGA.
(Preu de! passatge de Valls al Balneari 5 ptas.) Trajectes intermedis a i'20 ptes. El servei es fa el dilluns, di-
jous i dissabtes, sortint de l'estació de Valls a tres quarts de cinc de la tarda i dsl Balneari & \&s cinc de! ma-

                          ti per enllaçar amb el tren que surt de Valls a un quart de set

      MOTEL V!L·L?1 Ef^Ci^^íCIM - Cuina de primer o r d e - Reformes rcsccoís
                   P1SSI/1 DE L*?íl£iU;^ - Pensió compicla, 9 ptes. diàries
                         Informes i tractes en el mateix Balneari. - Telèfon n." f d'Espluga

           Pmp'mtaríz 5MLV/100R ROCH i BMLLBER

Vulgaritzacions                                     Un setmanari local que per la seva esfera      gers—francesos, belgues, alemanys, nord-
                                                  d'acció i per l'horitzó no fan vast com el de    americans etc—portant aixi cap a! seu pais,
           econòmiques                            la premsa diària o el de la revista especia-     absorbint ho de casa nostra—uns productes
                                                  litzada, s'acostuma quasi sempre s moure         nets que cada any sumen molts milions de
  Per la premsa diària i altres mitjans de        dins uns límits més o menys reduïts, no és       pessetes, els quals els serveixen d'una ma-
publicació ens iiem pogut enterar aquests         un lloc gaire adequat per a comentar afers       nera admirable per a satisfer altres activitats
dies d'un fet de gran transcendència econò-       d'aquesta naturalesa. Però com que som en        de la seVa terra, en benefici l'ur exclusiva-
mica, si bé l'interès que per regla general       temps que hom no pot triar, i al cap i a !a fi   ment. Meditant un xic aquest cas, ric per si
aquestes coses desperten, encara avui queda       és un fet que unit amb algun altre que en        so! en subtància, podem calcular amb poc
reduït a una minoria: un grup financier inte-     podríem esmentar, deix entreveure que és         esforç mental si ens en manca encara a no-
grat principalment per banquers de Barcelo-       ve a continuar amb encert i competència una      saltres de camí a recórrer abans no intervin-
na i altres de peninsulars, ha adquirit ia ma-    orientació econòmica iniciada l'any 1920,        drem en una proporció semblant a la que
joria del capital accions dels Tramvies de la     amb benefici evident de! pais, no sabem re-      som intervinguts, la vida industrial i mercan-
metròpoli catalana. Això vol dir que aquesta      sistir la temptació d'escriure aquests lleu-     til de l'extranyer. Amb bastant menys ara
empresa que fins ara estava en mans d'es-         gers comentaris, amb l'intent de contribuir      per ara, quedaríem ban satifets.
trangers, els quals és beneficiaven dels ren-     a fer moure l'interès del públic, divulgant un
diments d'un dels negocis més productius i        dels aspectes de major relleu de la nostra          Ens imaginem que potser no seria gens de-
sanejats que radiquen a casa nostra, d'avui       economia.                                        sencertat que ens hi anéssim fixant una mica
endavant quedarà nacionalitzada. En virtut                                                         en aquestes coses sospesant les com cal,
d'aquest fet, que com més hom el pensa més           Econòmicament patíem i patim encara «na       pu''x tenen caires Varia!^^ i tots ells igualment
en va apreciant la seva importància, una su-      gran invasió estrangera que ens converteix       plens d'interès, i aleshores arribaríem amb
ma molt important de milions de pessetes          —dolorós és haver-ho de confessar—en una         facilitat a formar una major consciència de
que cada any sortia d'aqui en forma de di-        mena de semi-colonia d'altres païssos, els       ia seva significació.
vidends, i d'impostos a l'estranger, restarà      quals exploten en llur propi benefici una di-
ai país i podrà servir de base, entre diverses    versitat d'empreses que haurien d'ésser nos-        En una empresa de tramvies o d'electri-
aplicacions, per ai desenrotllament d'altres      tres. El capital i la direcció tècnica de molts  citat, per exemple, l'èxode del capital es en
indústries i negocis, enriquint i enfoftint així  negocis que aquí rsdiquen—i no pas dels          forma de dividenís i d'imposíor, però deix
el patrimoni econòmic nacional.                   menys importants—estan en mans d'estran-         aqui una enorme quanliíat de riquesa que
                                                                                                   per la índole del negoci no pot ésser trans-
   1   2   3   4   5   6