Page 4 -
P. 4

Página

     Camins enllà de

    Camins enllà de Penyafort Hi ban unes       el cûslelioi                               de la riera de Pontons, ens porta de P^
terres muntanyoses. Quan, dones, arri-                                                     nyafort a la casa de Mossèn Jerque. Es un
bat l'estiu, són obertes les portes de la                                                  caminet molt airós, pròdig en vistes estu-               U£
Casa de Colònles, és ja costum que le»                                                     pendes sóbrela valí, els boscos i Pontons.                A
diverses tandes que hi troben sopluig.
a'endinsin per aquells camins bo i fent                                                         Un altre caminet, també deliciós.és                  m
                                                                                           el que va de casa de Mossèn Jerque a li
                                                                                           Font Orlóla. Es també un carni penjat,                  esta
                                                                                                                                                    ini
alguna que altra excursió.                                               fonTpoMin«           guardat per roures, a través dels qualsia          :deS
    Amb aquest motiu. a Mossèn Sayrach                                                        bonic de mirar el pöblet de Pontons
                                                                              ^latloctAoq     I, a sobre, la muntanya amb Mas FonoU               tole
H ha estât donat de poder conèixer una                                                        a la carena. I a Thora en què el sol co-               Ei
p a r t d aquelles rodalies. I fa ja uns dies.
                                                                                                                                                  iifica
aprofitant el Heure que li oferia el retora                                                   menta ja a declinar, fan bonic sobre e               or
                                                                                                                                                 Cuar
d'un viatge, de caire apostòlic, a Madrid,                                                    carni les ombres dels roures.                     ^atif
                                                                                                                                                ; iquia
precisament en vigilies d'abandonar la                                                            La Font O r i o l a - a part de l'aigua-no     ébsei
nostra vila per haver estât S nomenat vi-                                                     té res especial. Està molt abandonada,             f los
cari de la Parròquia de Santa Maria del                                                       ajmenys sempre m'ha donat la impresiié             fan t
                                                                                                                                                '¿jerni
Taulat. a Barcelona, va escriure rer                                                          de cosa deixada. L'esplanada, però                 ^arrc
                                                                                                                                                 ^arci
ACCION, en uns intéressants Jarticlea-                                                        àtuplia i fa com un anfiteatre perqué II             oqu
                                                                                                                                                  liistlr
itineraris; les impressions d ' algunes                                                       muntanya, aci molt rocosa, la tanci.               IÍonr£
                                                                                                                                                 i liei
d'aquestes sortides.                                                                          A aquesta esplanada sovint hi bem trobit           empr
                                                                                                                                                 iin di
Llegint-los. sabem del goig que li do-                                                        campaments escoltes. Pels seus jocs-cli            la ge:

nen aquelles terres altes i ens adonem de                                                     uns fan d'anglesos, els altres de ianquis,        f rá lejí

l'amor que ha anat sentint per elles.                                                         o de japonesos — eis deuen anar hi                r^T>•^gru
Unes terres, avui, pròdigues en casais                                                        aquests cingles i tant de rocam. Ami                  Esl

1 Castells enrunats. en llogarets i antigües                                                  també m'agrada molt de pujar-hii di               'dad «
                                                                                                                                                ^ostr
«sglésies abandonades, en boscos i racons       rierö                    ai                   cridar a Teco, Es un paisatge plenamcnt            dte se
d'inoblidabU bellesa. Unes terres que,                      ÇonV orîola  cai^HWar             salvatge.                                         Cuantt
formant part la majoria d'elles del nostre                                                                                                       fiere
Penedès, creiem generalment massa obli-             Aquesta mateixa sensacíó Texperi-             Per dessota d'aquest» cingles segudl
dades, massa poc conegudes per nosal-           mentarem [al cim del Castellar. Des de        el cami que ens porta al Castellar. Tambl             Of
tres, els vilafranquins, que en definitiva      dalt de la creu, el panorama que abai-        é s u n cami molt bonlc. I d una pujadi           iiañar
som els qui. d'aquesta comarca, n'osten-        quem és extensíssim. Si bé quasi Túnic        constant. De primer el bosc és de rour^           Monts
tem la capitalitat í en som responsables.       relleu s5n les muntanyes. Muntanyes           Després de pins. A mà esquerra durant             lugar L
                                                                                              un bon tros, i per baix el torrent                qn ]
      A continuació, dones, donem a conèi-                                                    s esmuny la ¡riera. Aquest cami és mol            •Bnelií
                                                                                                                                                ^.urat
xer el primer d'aquests escrits.                i més muntanyes: el puíg Formlgosa, les dret. A Taltra vertent de la valí trobi

EL                     I                        serres de Vallespinosa, el Montclar, la       Cim dct               CasUttai'
                                                de la Brufaganya. la de Miralles, el Pire-
    CASTELLAR                                   neu, el Montserrat, les serres dç Font ru'    Agenoílaf, acosfo
                                                bí i de Foix, el MontmelL.. Només a sota

    (944 m.)                                    del Castellar, el llogaret de Torrebusqueta   devofament els llavis

    L'excursió al Castellar té fama d'ésscr     i, molt destacat, el poblé de La Llacuna,     al sòl, i sobre aquesta
dura i alxò que de les que en diem «llar-       que fins sembla gran de tan sol. El silen-
                                                el, per tant, i la solitud, són d una vasti-  ferra, des d on s'albíren

gues» no és pas la que h© slgul més. Però tud imposant. I és que a l'esplanada més            uns camins i muntanyes

és que d'anada tot ve costa amunt i com alta del Castellar no hi han árbres i això            ja meus de tant recórrer%

que és relativament curta, l'acostumem li dóna una major grandesa.                            no pucsinò            deixar-hi

a fer en una tarda l alxò fa que ens arre-                                                    un bes, que en fu hi concreto

plegul cl sol durant Tascensió.                 LA FONT ORIOLA                                tot e¡ teu àmbit, Pàtria!

                                                L'excursió comença pròpiament a la                                    Antoni Massanell

Per a mi. però, és una excursió molt
bonica. Es passa ptr un paisatge boscós. Font Oriola. La Font Oriola queda enea'
rocós i solitari. I ens fiquem molt endins, ra—com el seu limit superior—incorpO'
                                                rada al paisatge de Penyafort. Moites         riem el cami que passa per CalW
a un paratge feréstec. Ja des de que dei-       tandes tenen començ amb la sortida            i els Carbons. Però fa ?més volta
xem la font Oriola. el carni s enfila bosc      a aquesta font per donar temps a què els
endintre i no en sortirem fins a l'arribar      dirigents puguin quedar s e a la casa,        meny» bonic.
a Cai Menut. tocant a Pollina, Llavors          a arreglar les coses. Però m'agrada recor-         Aixl que sortim del bosc, arribeff
quedem ja molt amunt i molt lluny de            dar el caminet que, enfilant s e per la
poblat i ens envaeix la impressió de so-        muntanya bo i resseguint un troç el curs      Menut. molt a la vora ja de Pollin»
litud.
                                                                                              tant, del Casteller.                         lié
                                                                                                                               pàêi^^
                                                                                              (Segue/:*:            a  lo
   1   2   3   4   5   6   7   8   9