Page 3 -
P. 3

P á g i n a TI 7

      Pabliqucrn integre en eonsonància arnb la nostra Edito

Iría , un iirticle d e V i d a N u e v a , revista catòìica, vafenta, de                                                                                                   ESVALD  SCHILDT

castellà castis,~-el titol aaquest arttcle.nés uno                                               mostra--,                    (traduit de Vanglès per Rafael Vidal)

      uens descobreix el cor sincer i afable d'uns hornea que ve

en comptndre i encoratjar a la joventut. VÍÚR Nueva, mol-                                                                          Esvald Schild ba possot un temps entre  nosoltres. Sobiem que
                                                                                                                              era un bon observador i Ii vàrem demanar     un article pel nostra
csé'ácití^s!                                                                                                                  periodic.

      La' juventud es la « v e d e t t e » de n u e s t r a g e n e r a c i ó n . P o r q u e                                      Sempra ens ho semblât interessant conèixer /'op/n/ö quelVila-
   ada vez tienen m e n o s valor, ai t r a t a r de ella, los t ó p i c o s de                                               fronça mereix ois qui no s o n vi/afranquins.
   iempre. La tremenda experiencia que supone el haberse visto
Atraída y i l t v a d a p o r el o l e a j e de la p o l í t i c a i n t e r n a c i o n a l y n a -                               Per oixà publiquem ovui aquestes        ratlles en les que Esvold
 ícioaal de este último cuarto de siglo hace que la juventud pase                                                             Scbildt, de monero molt diplomàticof         ens parla de les nostras vir-
                                                                                                                              tuts i dels nostres defectes.
' -A

% la edad m a d u r a c o n m e n o s a ñ o s de los q u e h a c í a n falta h a s t a

;^hora, hablando en |términos ggenerales. Si un niño de seis                                                                     . La meva vinguda a Espanya               prés d'una petita estada en el
 años se maneja con seguridad en la barra de un café, un joven                                                                per primera vegada, en febrer                Monestir. Igual que a Montse-
  iniversitario normal, en plena época estudiantil puede tener,                                                               de r.iny passat, anà acompa-                 rrat vaig èsser rebut aquí amb
 y tkne, un criterio relativamente hecho sobre los temes decisi-                                                              nyada per una gran especta-                  la més cordial benvinguda.
vos de la vida p ú b l i c a . A s í n o s lo h a n d e m o s t r a d o —y es un                                              ció. Estava cansat de viatjar i              Tant és això que mai em sentí
 botón de muestra —los universitarios a l e m a n e s que h a n sido                                                          desitjava passar alguns dies a               un estranger.
 Cometidos a un «test» por el Instituto de D e m o s c o p i a de la R e '                                                    Espanya, com espiai, després
 pública Federal.                                                                                                             d'una fressosa i moguda estan-                    La sola dificultat seriosa va
      El cambio de mentalidad que ha tenido lugar en estos jóve-                                                              ça a Itàiia. En un principi vaig             consistir en Tús de l'idioma
-|es, con relación a la g e n e r a c i ó n anterior, es todo un s í m b o l o                                                suposar que els pobles espa-                 castellà, ja que malgrat de co-
   e lo z a r a n d e a d o s q u e se h a n v i s t o s u s p r i n c i p i o s p o r l o s a c ó n '                        nyol i italià eren semblants,                nèixer quelcom del mateix no
  ^cimientos que viven. Lo que más llama la atención en sus                                                                   però més tard vaig haver de                  posseeixo el suficient encara,
 l^spuestas es la ponderación, el equilibrio, la falta de apasiO"                                                             canviar de parer. Amb tot i                  per bé que tine I'esmena d'a-
v^miento. Valores como el de Patria están siendo tan repensa'                                                                 així ht d'acìarir que quan par-              prendre'l aviat, com també el
 (ios                                                                                                                                                                      català.

          que nos e n c o n t r a m o s c o n que la juventud a l e m a n a , que                                                                                           TYPICAL SPANISH

aína entrañablemente a la suya, distingue entre p a t r i o t i s m o                                                                                                             Gairebé tot el món, a Suè-
                                                                                                                                                                            cia, pensa que I'Espanya és un
ytdisposición para morir por la Patria. Cuando un estudiante                                                                                                                país molt pintoresc, amb una
                                                                                                                                                                            grän riquesa de coloraines I
alemán de hoy dice que no e s t á dispuesto a morir por la P a t r i a ,                                                                                                    eis espanyols un p ö b l e m o l t e-
                                                                                                                                                                            xaltat i un xic peresós, amb
znao lqauiideerea ddeeciirr aq ulae gnuoe rersat.á Sdai sbpeuqe suteo laa sgeurevrirralan, os i ns eor íqauemroetci vh aa ''                                                una gran propensió pel ball, cl
 i"                                                                                                                                                                         cant i la música.

(Ja por el s e n t i d o de P a t r i a , s i n o p o r o t r a s c a u s a s . E s t o s m i S '                                                                                Jo mateix sóc un apassio^
                                                                                                                                                                            nat deis colors forts i vius. Per
mos jóvenes desean, sin e m b a r g o , que h a y a un ejército a l e m á n                                                                                                 això fou molt gran la meva d e
                                                                                                                                                                            sil'Ìusió quan vaig veure tote»
y^morirían d e c i d i d a m e n t e p ó r la religión o la l i b e r t a d .                                                                                               les cases grisenques, sense co-
                                                                                                                                                                            lors, com mortes, aixf com els
      Saben, además, perfectamente qué política les convence                                                                                                                vestits endolats i enfosquits
                                                                                                                                                                            que Ies dones solen portar el»
yjpor qué. Juzgan a sus h o m b r e s de gobierno con verdadera                                                                                                            dies íeiners.

objetividad. Leen los periódicos y revistas m á s recios, menos                                                                                                                 Anà creixent el meu dcsen-
                                                                                                                                                                           eis al trobar-me amb una na^
apasionantes y más ponderados de su país y del extranjero,                                                                                                                 tura estéril, oríe de vegetación
                                                                                                                                                                           Desgraciadaraent sols he visi'
Y|todos s u p o n e m o s c o n q u é s e r i e d a d h a r á n u n a e n c u e s t a de                                                                                   tat I'Espanya durant l'hivern í
                                                                                                                                                                           començaments de primavera
este tipo los g e r m a n o s .                                                                                                                                            per el q u e dec a c r é i x e r les mc-^
                                                                                                                                                                           ves coneixences amb successi^
      Si                                                                                                                                                                   ves visites en altres estación»
                                                                                                                                                                           de l'any.
               nos trasladamos a Norteamérica, en £stados Unidos hay

un Presidente a q u i e n p r e o c u p a e n o r m e m e n t e t a m b i é n la ju-

ventud. Y propone m e d i d a s un t a n t o severas para desfaciiitar                                                         lo del pöble espanyol em r e f e
                                                                                                                              reixo al pöble català, puix no
)a vjda de los j ó v e n e s y a n k i s . K e n n e d y s e ha r e v e l a d o c o n t r a el                                he viatjat per cap altre regió
                                                                                                                              d'Espanya.
abuso del «push b o t t o n » — a p r i e t a el b o t ó n y ya está—y quiere
                                                                                                                              L'ANY PASSAT
que la forma física sea u n a m e t a d e n t r o del m a r c o e d u c a c i o n a l                                         A BARCELONA

de    ,sE^uns  Bcoogmopt áa,t  rliao  tUa  ns .i  v  e  r  s  i  d  a  d  laica  ha  consultado  también  les                       L ' any passat vaig visitar
                                                                                                                              B a r c e l o n a i d e s p r é s la raera-
   f                                                                                                                          vellajde Montserrat. Allívareig
                                                                                                                              conèixer a Mossèn Sayrach,
opiniones de seiscientos de sus aluninos, obteniendo resulta-

dos muy positivos r e s p e c t o a c a t o l i c i s m o práctico. La encues-

ta. que duró seis m e s e s , fue dirigida p o r el p r o f e s o r R o b e r t C^

Williamson, de la Facultad de S o c i o l o g í a .

fiarI¿. Ycoenntsreerineodsaodt, r loas ?o pSienriíóanddeeenx tureasotrrda i nj uavr ieon t uvda l opra raal biinevnesdtie-

                                                                                     (Pasa a la página 119) i'vaig èsser el seu invitât des-
   1   2   3   4   5   6   7   8