Page 7 -
P. 7

'Apostolat socia                                                                                                                      Página 493

                                                                     Parroquiales El LCÚn Dorinltìo

obra de  esia                                                        Domingo, 19 de Noviembre.               El jueves día 3, el Club jn-

 UNA REUNIÓ                                                          Dominica XXVI después de           venil de la J.I.C. presentó en
     El 8 d'octubre passat un grup de militents d'Acció Católica
                                                                                  Pentecostés           el Salón de actos de la «Cafa
 Obrera es reunien en un local de la ciutat de Roubaix, Franga,
la ciutat tantes vegades descrita per Van der Meersch en les se-          Basílica Parroquial           de Ahorros del Panadés», la
ve» novelies, per revisar i per pregar pels problèmes del món               do Santa María
obrer. En mig d'aquests hemes i joves conscients de la seva                                             obra del escritor católico Gra*^
vida hi seta el cardenal Liénart, bisbe de Lille que portava amb          Horario dominical de Mi-
la seva persona la presència de l'Església en aquella assamblea      sas. Por la tarde, a las 3'45'     ham Green, «El león dormi*
reunida en el nom de Crist.                                          Catecismo. A las 7'30, Rosa-
                                                                     rio, lectura y bendición euca-     do», en sesión de teatro leído.
i S S PARaULES D'UN CARDENAL                                         rístíca.
     Díficultats. fracassos. aíegries, esperances anaven sortínt en                                         Teniendo en cuenta que era
                                                                         Fiesta de Santa Cecilia.—      la primera actuación en públi'
el curs d aquelles jornades de treball. El cardenal Liénart inti-        Hov, a las 9, la Schola        co de didio grupo juvenil, con
mament vinculat amb aquella porció de la seva església els hi        Cantorum honrará a su Patro-       su mejor voluntad estos jóve-'
deia : «...No es pot mirar a l'obrer únlcament com un número         na cantando una Misa So-           nes nos ofrecieron una obra
contractât, dones és un home, és un pare de familia, és un prO"      lemne.                             de muy varios matices y que
fesional; tot allò que és inherent ais seus drets d home, de pare                                       por tanto se presta a una larga
de familia, de profesional deu èsser respectât». «Jo estimo prO'            Parroquia do la             discusión en cuanto a la inter«
fondament, encara que no els conegui, a tots aquells que su'             Sontísima Trinidad             pretación de las ideas que
ireixen en la seva vida de treball. Jo desitjo amb l'Església aju-                                      supone el escritor Graham
dar*los a defensar se contra les injustícies de que són victimes;        Misas, a las 7, 8'30, 10       Green.
jo desitjo amb l'Església la seva promoció a aquest grau de vi-      j 11'30
da familiar i social que permet expansionar les seves persones                                               El problema de la íe, en el
jiles seves llars; }0 els hi desitjo que e^s hi siguia assegurats         Catecismo parroquial. —       seno de una familia, el afán
l'estabilitat deis seus càrrecs, l'exrrcici de les seves responsa-»  A las 4, Doctrina Cristiana        de la búsqueda, el reencuentro
bilitats en el treball o en la vida publica i tot el necessari per   para los niños y niñas.            de una fe dormida durante
l'exísténcia i que la poden fer conforaie a allò que Déu vol pels                                       años, son los temas que nos
seus fills.                                                              A las 7, Rosario, visita al    presenta Green en esta obra»
                                                                     SahtíMmo, ejercicios en sufra-     como en todas las suyas. La
LA MISSIÔ DE L'ESGLÉSIA                                              gio de los fíeles difuntos y       familia que nos presenta el
    L'Església afirma la seva missió educadora de les conscièn-      plática.                           autor encuentra a Dios pot
                                                                                                        muy distintos caminos, ante
cies «n la tasca de realitzar la vocació de les persones huma-           Todos los días, a las 7 y 9,   la evidencia de un nnilagro;
nes. Coneix i ensenya ais hemes el seu autèntic desti i els mit'     santa Misa.                        uno tras otro, los personajes
jans per obtenir lo, Aixi mateíx forma les cansciències a fi de                                         reconocen la existencia de
que coneguem els nostres deures en el terreny de nostra activi-          Mes dedicado a tùs Almas       Dios. El «despertar» del sacer*
tat humana. Com a cristiana afirmem que la salvació s'exten          del Purgaíorio —Cada día, a        dote a la fe, es un momento
a tota nostra vida social i econòmica. Tot l'humà té un valor        las 7 45, Rosario, visita y ejer-  sublime y a él se remitió todo
teal. L*ordre social i economic no s'escapa del plà de Déu. El*      cicios del mes.                    el forum que siguió al fínal de
t a posar un seatit divi en el cos, en el treball i en l'amor humà                                      la lectura.
Va vincular unes responsâbilitats en els esposos, en els pares'          Jueves Eucarísticos. — A
en l'art, en la tècnica, en la comunitat humana.                     las 7*45, exposición mayor del         En resumen, este acto es
                                                                     Santísimo, Rosario y Hora          una nueva muestra del desper-
LA C I V I L I T Z A C I Ó CONFORME AL PLA DE DÉU                    Santa.                             tar de la juventud de Viiafran-
    Les paraules del cardenal Liénart ens diuen com la civiíit-sa                                       ca, deseosa de ofaecer sus
                                                                       iglesia dei Convento             inquietudes culturales y por
i^                                                                                                      tanto no hemos de esperar
                                                                     de Ntra. Sra. del Carmen           elogios para que continúen su
;ció que posa en joc ais homes té necessitat de la Redempció s                                          labor.
vol trobàr tot el seu sentit en confjrmítat al pia de Déu. E|            Domingo, día 49. dedicado
món, i més en eîs moments actuals, urgei5 ser purificat per          a l a Santísima Virgen. —A las                                          / n.
Crist Redemptor, Les obres de la civihfzació poden ser ambi-         siete y media, Misa de Comu-
gúes; pfìden servir pel progrés de rhumanitat o per la seva          nión general.
destrucció. Els esforços dels militant» de Roubaíx, els esfor-
ÇOS dels nostres mi<it¿<nts ttndeixen a salvar aqüestes obres            Tarde, a las euatro y me-
a ti que estíguin al servei de Iveiitable piogrés, de l'ascensió de  dia. Reunión de la Junta |
l'home vers els seus fins suprems.
                                                                         A las cinco. Función car*
ESTRUCTURES POSITIVES                                                melitana y besamanos.
    Per això la doctrina aocial de l'Església està en funció de
                                                                     el món segons la seva fe. Un món en que eis homes no sfguin
fervei, mai de domini. Ella voi ajudar als cristians a estructurar   destruíts per unes estructures que no considerin a Thome
                                                                     com a tal.

                                                                     EXIGENCIES DEL PROGRÉS SOCIAL
                                                                         No hi haurà un progrés social autèntic si no té relació emh

                                                                     Déu, i si no mira a l'Evangeli. Per damunt de tots eis esforços
                                                                     humons es troba la llei de Déu i l'Evangeli que ens ensí^ryen
                                                                     lord re absolut dels sers, dels fins, îa jerarquía de valors un
                                                                     ideal de Verität, de justicia, de Ilibertat, com la necessitat d'ima
                                                                     participació de tots eis bens de Ici terra i ura reparticló més
                                                                     justa deis mateixos, ja síguin materials, cuittríls, socials. No
                                                                     es pot professar una fe stnse compendre que la salvació ptrso-
                                                                     nal depe-ndrà de la m a n e r a en que es practiqui la justicia i la
                                                                     caritat en la vida professional i social.

                                                                                                                                    Ferràn Bueno, vvre.
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12