Page 4 -
P. 4

Página 426

EL PERQUE DE LA

         dt u d a Una evangelització

      La Míssió Comarcal sìnicia amb una missa de Pontifical.                          intensiva                                        per Joan E, Jarque. pvre^
S e r á impressionant Taspecte que oferirà la nostra Basilica : el
S r . Cardenal, els ministres assistants, els rectors entorn l'aitar,                       L'Evangelització és una tas-         c e p q u e j a h i é s i ja viu. Una
 els fidels représentant a tots els pobres de la comarca, el ser-                      ca constant'en TEsglésia. Es              activitat que s'apoi en el qué
¡mó, Torgue, els cants, les Hums...                                                    a tots els homes que cal fer              ja hi ha i qué millori.

      En contrast, imaginem nos un íet rcial que. sens dubte,                          arribar la Bona Noticia de la             Una gran ciutat pagesa
 s'està donant en un altre Hoc, qui sao si en una habit^ció ama-                       Salvació. A tots els homes de
dada, potser en la celia d'una oresó : un bisbe sense orna-                            tota la terra i de tots els                     A\ui ens hem adonat tam-
ments. comptant només que amb un mos de pa i un got de vi,                             temps.                                    bé que els nostres pobles for'
es disDOsa a «pontificar», no amb IVsplendor i ma^nifìrència                                                                     men una ciutat ¡superior. Que
del nostre pontificai d'obertura de Missirt, però si a m b la ma^                           Per això, Tevangelització            ja han passat aquells temps
teixa pficàcia sacrificai i reial presèncta de Crist. Una é* la fe.                    no s'acaba naai. C o n s t a n t m e n t  en que la gent vívia a l'ombra
nin el sácrificf. una l'Es^lésia.                                                      deuser renovada i posada al               del campanar i no sentia altra
                                                                                       dia. Un país que ha tingut un             veu que la del Sr; Rector al
      En la Mtssa de Pontificai la grieta del Cel perqué la llavor                     p a s s a t cristià pot tornar a ser      p e u de l'aitar cada diumenge.
•de la oìiraula de D é u fructifiqui a b u n d o s a m e n t en els cors dels          camp d'evangelit2ació. com
p c n e d e n c s . El que d o n a força al C q t o l i c i s m e i el fa present en-  tants paísos de TOrient Me                      Se'ns podrá titilar de som-
m f é del m ó n , n o s6n les Es^lésit^s nlenes. sinó ía personal                      díterrá.                                  niadors, però no podem esca-
adhesió a Crìst per la fe i la nersonal vivència de la caritat.                                                                  par a aquesta unió suggestiva
                                                                                             El nostre Peaaedès —aques-          q u e se'ns imposa constatit"
      T o t Î tenfnt plenes les Fsgl^sies de la Vila í dels pobres de                  ta gran ciutat pagesa —será
la comarca s asse^urat el ressò de la Míssió. potser Déu espera
a m b m^s ur^ència el nostre treball i la nostra orncì<^, c u e n o
Taparent ur^ènria de la missa nobr** î « m a g a d a d'nn bisbe,
pastor d'una Esg^ésìa persegtiida i ultratjada.

      FÌ^glésies cremades. crucifixes profanats, sacerdot» î fidels
^ u n ' t s . Hiuen de p(»rsecució però no nrecísament de manca de
vitaH^at de catolicisme —la nostra ^s una relígííS f o n a m e n t a d a
en Tanarent fra'^às de la Cren — . Encara que els ramnanars
de le<i esgl-^sles es manting^in drets. encara aue l'Fs^l^sia »Iguf
r e c o n e g u d a pels governants del nos^^re pafs, encara aue podem
obr^ir ^n catòHc a m b ampli marg^ de llibertat, n o m é s per això,
«s pot dir catòHc el nostre país, católica la nostra comarca?

     I qnè hem dieu dels fruits bords d'aquesta mateixa època                          objecte aquest any d'una evan             ment ais que creuem sovint
de p i u i o r d r e exteriors?: pag^nitznciA dels costums, çrisi de                   gelització intensiva.                     d'un cap a Taltre la nostra
vida famtMnr. formulîsme en el cumoMme^t relîglôs. inpisticia                                                                    comarca
social, despreocupació davant els problèmes, manca d'înquie-                                 El» nostres pobles. però,
tuds ..? Per altra banda, dóaa rìmoressìó de que han queda!                            a diferència deis pa'ísos que                   D e r O r d a l a la Rubiola, de
pendents moUes coses, de mo-n-ínt soterrades, però que                                 anomenem propiament de mi                 l ' A n o i a a Calafeli, els pobles
tenen ocasió de rebrotar la seva força i abast ens deixarà sor-                        ssió, ja tenen l'Església ^sta            del P e n e d é s cada dia se'ns
presos a tots. S ' h a S'=ïmbrat molt odi i poca caritat, s ' k a n dît                b'erta, N o cal anar-hi a fundar          a f i g u r e n m é s com una gran
moites paraules i s'ha prédicat poc amb l'exemple.,.                                   l'Església, no cal enviar hi mis          ciutat pagesa: Els ómnibus
                                                                                        sioners. Ja hi són- Els missio-          i e l s trens q u e l e s creuen i la
La Missió ens of ^reix o c a s i ó d'alliçonar-nos, de reflexionar                      ners per dret i deure propi són          munió cada dia creixent de
                                                                                        els propís rectorsi tots els ba          motocícletes i automóbils de
a o b r e les veritats fonamentals de la nostra fe, que trascendin|                     tejats conscicnts de la seva             tota mena, comunicant ¿OS
                                                                                        dignitat cristiana.                      per una xarxa inextrincable dt
çspai, ternos 1 esievmimínits. h a a de motivar, hanMe fer cor»-                                                                 relacions familiars presentí
                                                                                              Cal dones una evangelifza-         o fatures i d'assc ciacions co"
cient cl nostre sentir 1 actuar ea cristià. De cristians d'aqut ata                     ció que s'cmpelti en aquest

laiçô, ara per ari., en s6a q i a s i baidea les nostres'Es^'ésies

plenes,

         Mn ], M. luan-Trrres
   1   2   3   4   5   6   7   8   9