Page 7 -
P. 7

Ustí*n&H¿s <u iuia MontserratPágina UÇ
      23 - Sentit de responsabilitat
                                                                    Mîlers de cors nnits sota la mirada de la Moireneta
En Kennedy i eis periodistes
                                                                       Duesestdcsblanqucsi paralelics es dibuixcn enei blau
     No fa pas molts dies els periòdics donavcn la noticia de qué   del cel quan tot just matineja.
 cl President dels Estais Units d América havia dirigit una rcco'
 manació a la premsa d'aqu^ll pais en el sentit de qué els matei'       Casualment la direcció que porten eis modems Avions, caur
%os periodistes i directors s'imposessin un «auto-control» i una    sants d'aquest rastre, coincideix amb la que hem de seguir
«assenyada sobrietatJ^. Les reaccions no es van fer esperar:        nosaltres per a pujar la Santa Muntanya de Montserrat.
 Alfiun director hipersensible va protestar aïrat: «Ningú em té
d'ensenyar com haig de dirigir el meu periòdic». AUres varen            Em recordo d'aquella estrella que fa vint segles també co-
donar la raó al President, i varen fer li costat.                   rría pel firmament, i comprcnc l'empenta i decisió que porta^
                                                                    ven aquells tres homes al seguirla amb obsessió,
     Ara bé, és bonic de veure com en Kennedy ha sapigut tocar
    «botonet». i que. en aquests moments dificils per al seu pais       El so eixordador i estrident, caracterfstfc de les mèquircs
1 per a tot l'Occident, ha confiat més en el sentit de responsa-    de tren, cm retorna a la realltat: ara és quan em dóno compte
bilitat. que no pas en la contundència de les lleis.                de Tinusitat moviment de joves que s'observa en la nostra es-
                                                                    tació. quan es Heneen àvidament vers eis vagons acollidoi^t
     Encara que no ho sembli,és en aquest terreny on cal edificar   carni de Montserrat.
 ia nova societat, que es vegi totalment despullada dels vicis
i defectes que han buidat, inutilitzant-la, la nostra socittat          Veig aquests joves entusiasmats, de cares rialleres, on eis
ftctual.                                                            trasllueix la sana alegría d'haver deixat per unes horcs les o*
                                                                    cupacions habituais i la paii d'esperit a Tacudir a la crida da
     El Sant Pare, en la majoiia dels seus discursos no fa altra    la Dolça Moreneta.
,cosa que repetir als responsables dels diversos sectors de la
vida humana, que en siguin plenament, que arribin a les últi'                              I
^mes conseqûéncies en la defensa de la Verität, de la bondat.
de la justicia.                                                     Entusiasme i animaoió

\Ël Mentidcr i el Lïop                                                  Sempre que pujo a Montserrat m'agafa per sorpresa aques*
                                                                    ta imoressió que hom sent a l'establir contacte amb aqüestes
    Tots recordem la fàbula : el pastor mentider. quan es va tro-   muntanyes agrestes; una sensació de petitcsa, d'impotència»
bar, de veritat. amb el llop que li destroçava cl ramat.es deses-   però, a la vegada, de protecció i d'apropament al sobrenatural.
perava perqué els seus Companys no se'l creien.                     Però és que avui he quedàt sorprés i imprcssionat pei bullid 1
                                                                    Tanimació d'aquella multitud de jovent, dones des de que hom
     Es corrent no 'donar importància a tes mentidts. La gent       arribava a Montserrat fins al vesprc. s h a mantingut en tota els
diu «no fan mal a ninéú». Jo pregunto : —Si no fan mal a nin-       moments del dia.
^ú, per qué Déu Ics prohibe^x en el Oecàleg?
                                                                        Des de la Gran Missa a l'aire lliure al mati, fins a l'acte de
     Si, que fan mal Ics mentides-^i al dir «mentidcs» vull dir     clausura de la Jornada, he presenciat l'entusiasme viu en Tac*
tambe les exageracions que són una altra mena de mentidcs.          titud de tots eis nois i les noies que han acudit a Montserrat«

     El mal que fanles mentidc» é^el de destruir la confiança       La unió ens farà forts

mutua'                                                                  Una de les coses qne m'han agradat. i crcc digne de men"
                                                                    cionar. ha estât l'acte de clausura, on s'han exposât problèmes
     El que és mentider desconfia perqué pensa que els altres       de viva actualitat. i s'han unitfpublicament. mitjantsant eis res-
també ho són.                                                       pectius représentants, tots eis j j v e s dels diferents pobles de la
                                                                    diòcesi per. aixi junts. poguer estudiar eis seus problèmes, es*
    El que ha sigut eogaûyat desconfia perqué pensa que poden       trényer fortament eis lligams que eis uneixen, i amb aquest ac*
tornar lo a enganyar.                                               te fer ofrena a la Verge de Montserrat del seu treball. dels seul
                                                                    problèmes i de les seves inquictuds.
     Quan de les persones i de les institucions només se ns pre^
senta la cara bonica, i sixò sislemàticament. amb una exube-            Estic segur que tots aquests joves han tornat a casa seva
rància ditiràmbica de lloances. amb descarat «passar pels nas**     encoratjats, invadits d'aquest alé que omple i llença a les em»
ICS» eis mèrits i les qualifeats excepcionals—quan no'«providcn-    preses grans.
cials»—i, d'una manera sistemàtica tombé, és eliminada la cri-
tica severa i ponderada. la gent arrufa el ñas i pensa : —«Mo                                                         Lluis Giménez i Nos^uera
será tant! A mi no m'enredeai pas». I acaba no crcient res de
res, i malfiant de tothooi, inclús sense tenir raó. Això és trist.
Aquí està el mal!

Sìguem ponderáis!                                                       Sapiguem—sempre—mcsurar'lcs lloances i moderar le» fcrí*
                                                                    tiques!
    Comenceín les coses per baix, com les cases, que no es co"
Mencen per la teuladal Anem a la transformació dels indivi-             Només així sabrem fomentar la confiança i tindrem el millor
duus, només així arribarém a la de les societats.                   ciment per a edificar el nou món, que tots somniem.

    Comencem per nosaltres. Siôuem sincers i ponderata nosaN            Recordem, però, la promesa de Jesús: «vindrà l^Esperil
tres mateixos. <                                                    Sant» i Ell us ensenyarà tota veritat.»

    Després, eis pares i edueadoi». eduquem en el respecte-i en         Tinguem set de veritati
l'amor incondicional a la veritat.
                                                                                                                       Mit. A, Verdura ÍRoget
   2   3   4   5   6   7   8   9   10