Page 3 -
P. 3

Fág no Ì U

Carni
vers rasqua

    Heu vist de poc eis camps? Ja comen-
ccn a verdejar, ja fan goig; però quante»
vcgadcs el pagéa haurà patit per aquelles
llavors que un dia reparti en el si de la
terra? eli no es donà per satisfet al veure
colgftts aquells petits grsnets, ni tan sols
quan les pluges enfangaven la tetra i sa-
bia que aquelles esperances de vida, es

podrien per tai de resorgir amb plenitut
de vida, Aleshores no es fa festa, es se-
gueix punt per punt el temps, tots els f a c
tors. Només veu triomi quaa veu esber^

iar-se la terra i sortir aquella verdor d'es-  En a noche del Viernes Santo
perança, Aleshores creu en el biat: all6
ba estât un Carni, aixó és Verität, aixó            Cada Viernes Santo recorre las calles   nes Santo con el sacrificio de la cruz,
és Vida.                                       de la vüla la procesión de la soledad o      culmina en este exponente del dolor y la
                                               del silencio. Este cortejo triste y sincero  fe de un pueblo que sabe que su salvación
    La mare IJuita quan sent dintre seu        que acompaña al Santo Cristo y a la          está en la cruz.
aqueli anbei de vida; estima petquè creu       Virgen Dolorosa es presenciado por mul-
en la vida que fiorirà al llarg d'un carni,    titud de vilafranqueses en respetuoso             Mientras avanza el cortejo, con el
i es prepara, i quan sent aprop l'infanta^     silencio, que recuerda ante el crucificado   fondo triste y solemne del canto del mi-^
ment, no celebra aquells últims passo»,        que lo que fué por nuestros pecados y que    serere, alternando con el Stabat Mater,
áofreix amb paciència, amb siienci, mà-        revive el sacrificio de la cruz.             se nos presenta ante nuestra mente todo
^im invita a altres companyes que l'aju-                                                    el sacrificio y grandeza de los misterios
din, que estiguin amb elia. El íi és donar         De la iitúrgia de la Semana Santa tal    de pasión,y ante tanto en favor un escalo"
Vida, es arribar a la Verität. 1 aleshores     vez es esta manifestación la que llega       frío nos invade y nos hace prometer que
hi ha gran gatzara i alegria. Hi ha vida       más al fondo de las almüs sencillas. Des"    mos mejores. Al paso de la Virgen Dolo-
pova; vida pura i neta, b'ha arrlbat a la fi.  pués de la solemnidad alegre de un jueves    •ererosa y del Cristo crucificado, avanza-
                                               santo en la que se revive la Santa Cena y    remos en nuestro camino esperando c o n '
    Nosaltres, arribem alpuntd'incertesa:      se comulga como lo hicieren los apósto'      fiados el día de la Resurrección,
Crist fracassa. Ëls homes no i'entenem.        lea, y de la imponente Iitúrgia de un Vier^
Ë11 ha fet molts miracles, ha dit coses                                                                                Montserrat Hugaet
molt boniquesí però a on és la seva Veri'
tat? a on és la seva força? Un simple dei-
xeple seu el traeix í uns homes quciabans
de pendre*!, cauen per tres vegades a
terra, el fan passar com un boig i blasfem
1 Tabofetegen, De qué serveix haver-lo
seguit? Tots s'escapen. Ahi però es precis
que el gra de blat es podreixi. Crist ens

diu que ha arribat I'hora de la seva glori-        No n*hi ha prou de que la terra s'es-        Aquí podem sentir-nos felinos. He1m*
ficació i es precis que siguí natural.         berli o que la mare senti eis dulors; no     sofert pel triomf i aquest triomf és reaL
                                               n*hi ha prou de parar-nos en la mort i en
    Quin pagès ha cregut en el blat quan       el sofriment de Crist. Aixó son eis ultims   No podem celebrar, nosaltres, l'Església,.
tan sols la llavor s'ha començat a podrir?     passos i Crist no és un fracassat. Ha
                                               d'arribar a la Verität i la V da. Aquí si    una Setmana Santa, sense pensar lea
    Quantes vegades ens quedem a mig           que som redimits.
camil En tenim prou en contemplar i                                                         Pasqua. Ella ens farà ser, i d'aquí arsiba'^
volguer creure sense arribar*hi¡ quantes
vegades em dif : Itant, pobrets!                                                            rem al t^are,

                                                                                                           Joan Terrade^
   1   2   3   4   5   6   7   8