Page 7 -
P. 7

A q un ami                                                                                                           Página 395

 anta Mi
                                  (>

                                                                                                                                                     por Mn. /. P. Sayrach

     N o fa gaires dies ens vem trobar a    entireu néíxer al vostre cor un desig             mort. Què hi voi dir que íin hagi cstu-
Madrid més de cent sacerdots de tot Es-     profund d'allargar una mà" al pobre nen           díat moits anys, ò que tingui mare, o què
^panyaï. M'iiauria agradat preguntar a ca-  de la pellicula.Delinei—em sembla que             la gent sigui moit primitivaP Es miren
nda un d'ells d'en venia—côm havia co-      eîj diu així, el nten— víu en nîig d'un món       massa les renúncies i soblida l'amor,
mençat á voler ser sacerdot, quines il'lu-  sense amor. Els seus pares no s'entenen.          1 es pensa pOc que seguint a Crist —que
sions i'tiavien sustingut, qué havia so-    Ni poden entendre'I a ell. Com el com-            està en tots els germans—es Va a gùa*
fert— i a on anâva. Perqiiè ém semblava     prendrien, si no estimen? El renyen i el          nyartot.
que les respostes haurien d'abocar-nos al   c a s t i g u e per les coses que fa. Però están
misteri del sacerdot, tan estràny semprc    tan lluny do la seva ànima i de les petites                               I
entre els homes.                            iiiusions i dds gran^^dqlors del seu cor.
                                            I la jsocíetat que el rodeja—leseóla, la          aquell «sevillano»
                                            justicia, tot Paris— son igualment, im-
I m'hauria estât senailÎ de fer-vos         placablement, insensibles. Doinel ha de                                                                                                                                                         /• /
                                            fugir. La^^c'arrera final' és impressíonant.
^quest, article,; ara que un amie canta     I també a|quçlla mirada insistent, deses-         pensava això, quan yeia aquell

œissa.^             ;! :                                                                      «sevillano» tan eixerit i al mateix temps

                                                                                              tantpoca cosa, rectoret d'un potile tan

         n>                                                                                   miriùscul i inìsignificant, però que vibrava

Mossèn Josquim                                                                                com ningii, trasbalsat pér Támot ató seuá

    Però m'hauré de limitar a suggerir vos perada. d'home acorralát que ha perdut             parroquiano^,          ' ^ ^^ '
alguna cosa, De ?er com un esboç de ruta ja —ais 14 anys—tots elá camihá del níóh.
                                                                                                ^Tanmateix; no és i'amor el^^ue comp-
que vosaltres —cada u des del vostre        En el curset intensissim de Madrid, en            te»?o

Hoc—completaren.                            l'apostolat al que Déu chda els sacer-                           •'      I ' • ; fi                                                                                                                               'í

Per com<:nçar vull mostrar vos Mos- dots, em sembla yeure-hí aqüést mateíx                    ;J
                                                                                                                                                                                                                                                      • 'i '

sèn Joaquim Vem fer junts tot cl viatge.     desig de sortir en ajudá de 'tants  Doinels      flé toles Ies regions  )
Acabá de sortir del nostre Convictori.      . com hi ha al món.¡
Ara és a una parròquia de suburbis difí-                                                           Nostre Senyor va 4ir que í l'Esperit
cil i dura. Però d'eli us sorprendria la     caini de Venezuela                               bufava nllà on volía. La presència a la vi-
                                                                                              lla de San Pablo de sacerdots del nord,
mirada bondadosa. I oberta. Diriau que           Entre els sacerdots assistants, sobres"      del sud, del centre, m'era com una mani-
està obert a la vida; que vol aprendre.     sortia l'abbé Gunson. Però no us I'imagi-         festació d aquesta presència universal de
I no obstant el meu amie tío és gens un     neu un senyor respectable, de patxoca.            TEsperit.
intelectualista.. M'he adonat de que esti-  per això d'abbé. Era jovenfssim i molt
ma. I que la il'lusió dels SÇUS uils li ve  blanc, quasi transparent Només que era                 l a i x ò resulta molt consolador, Cfist
d'un gran dcsig de donar se a aquells que   belga i això de ser Túnic extranger el            segueix present entre els homes a través
elbisbeli ha confiat, en nomenàr-lo vi-     singularitzava.                                   de la seva Església. Com uri'dia va reco-
cari.                                                                                         rrer els camins de Palestina, ara recorre
                                                I sabeu qué l'havia dut de Lovaina a          els camins de tot el món, estenent a tot-
                                                                                              hom Teficàcia salvadora del seu gest i de
la mirada de Jesús                          Madrid? El desig de conèixer l'apostolat          la seva paraula.
                                            obrer i preparar-se per anar de missioner

Aquestatnateixa mirada The vist en els a Venezuela, Sota la seva mirada inte-

tìltres sacerdots,                          rrogant. d'alumne intelligent i mimat, pot.

iHauriau sentit amb quin afecte ex- ser US hauria estât difícil de llegir el mis-             ara, novameni a Vllairanca

poisaien els seus problèmes i manífesta- ten d'amor de Crist, que havent vençut                    I ara, novament. ha cridat a Vita'
                                                                                              franca.
ven el neguit per aquells nois que han la petítesa del cor humà -^qui sap a cos-
                                                                                                   Quan demà el nostre amie Totosaus
mirât i estimât. Les monografies per ells ta de quantes renúnciesí—el duia pels               pugi a l'aitar, hsuriem de iep un esforè
                                                                                              per veure més enlla de la magnificència
presentades eren impressionants.            llunyans camins dels homes...                     del eulte i de ia festa, aquesta meravello-
                                                                                              sa crida de Déu. Sense aquest misteri, 1«
Però per dessota d'aquestes històries,                                                        festa de demà es reduiria cn una vanitat
                                                                                              més, sense cap mena de sentit. Però si
hi vèia l'amorosa mirada sacerdotal com     en un pnlilet de mala mort                        pensem que eK Seeyor ha passat entre
                                                                                              nosaltres, cn sentirem tota la jola.
una continuació —com un signe!—de la             El que deu passar és que nosaltres,
mirada de bon pastor amb que Jesús ens      els saccdots, no debem ser prou fidels a
segueix sempre.

^Ifls cualrocientos guipes»                 aquesta crida i deu quedar amagat el pas
                                            de Déu. O potser la gent no te prou fe.

Si fineu a veure «los cuatrocientos         Altrament no seria comprensible que

íolpes». per poc sensibles que sigueu. es parlés amb recança de poblesdemala
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12