Page 2 -
P. 2

Página 390

         Qui s'humiliï                                                     s'ha cansat. Que aquella noia no té èxìr. Que l'amie no es
         será exaiçat                                                      confessa mai. O que a la germaneta li faria il'lusió de sortir
                                                                           amb mi.
n o t a n t que els fariseus^ escollien els p r i m e r s Hocs
                                                                                Perqué desseguida vindrà la fe i ens fdrà veure que tot el
                                                                           que fem pels altres ho fem per Jesucrist. I que és el m£.teix Je-
                                                                           sus que està trist, que s'ha cansat, que no té èxit.

                                                                                Qui ha vist a Jesús en els altres, no pot ja viure si no és fent
                                                                           de la vida un continuât acte de servei. Acaba no veient altra
                                                                           grandesa que la de servir a Jesús en tot el,que fa. Segur, d'altra
                                                                           part, que un dia sentirà com Jesús, agraït, li diu ; «Amie, puja
                                                                           més amunt».

     Es vcu que de fariseu tots en teniœ una mica al fons del              Se UaMS (U
nostre cor ; perqué cada vegada que l'evangeli ens els mostra
amb algun dels seus defectes, ens hi veiem en part retratats. Es           Hermanos Milá                     parte la adquisición por Bal
l'home veli que hi ha en nosaltres i que ens és précis fer morir                                             duino del castillo de Bará, y
cada dia més.                                                                   Escalón tras escalón, mien-  de otra el marqués de Casa
                                                                           tras ellos cortaban el hielo se   Riera (hermano de Fabiola) es
     Avul Jesús els sorpren escullint els primers llocs.                   extendía debajo el inmenso        el dueño de un amplio coto de
     Com nosaltres, en la nostra vida. Per exemple, a l'hora de            vacio de los Alpes. Estos dos     caza que se extiende en el pa-
pujar al t r e n . Us hi heu fixât, quines empentes? La qüestió és         hermanos vilafranqueses sa-       raje de la «Plana d'Encosa»,
que jo pugui pujar, que jo pugui seure. O quan anem al cine.               ben compartir su afición «ais     entre Poníons y La Llacuna,
0 en qualsevol cosa. Un dia estareu llegint una cartellerà.                Castells» con la intrepidez de    Felicidades.
Arriba un altre i no para fins que s'ha obert carni i s'ha posât al        la escalada y ellos habrán sido
davant. Fins quan anem a combregar p en anar a confessar, hi               sin duda los primeros vilafran-   La O.N.U.
ha gent que s'obre carni amb empentes deixant els altres al                queses que, en abierta escala-
darrera,                                                                   da, han coronado la sima del      Sinceramente creen que
     Els exemples són petits. Però valen, perqué —tantdebó ho              Montblanck alpino. ACCION
entenguéssim per sempre—el que ens fa bons o dolents és,                   les saluda de.'de esta s cción    aún sirve p^ra algo, aparte de
principalment, la nostra actitut interior. 1 a través d'aquests            y anuncia al lector una más
petits fets de cada dia podem veure còm som extremadament                  amplía información sobre la       mermar los presupuestos na-
egoistes i interessats en trobar stmpre per nosaltres el primer            que no duda en considerar ex-
Uoc.                                                                       traordinaria hazaña deportiva     cionales. Estamos viviendo
                                                                           y asi lo apunta pira cuando
posait a l'últím Hoc                                                       llegue la hora de la elección     uno de los más críticos mo
                                                                           del mejor deportista del año.
     Al costat d'aquests exemples d'egoïsme, se'n veuen, al món,                                             m e n t o s de la organización ín-
d'altres que manifesten un gran esperit de servei. I que son               Fabiola-Baldulno
com una crida a la vida d'amor. Recordo ara aquell home que                                                  ternacional : S u irregular ac-
eas va acompanyar un bon tros i pesât, el dia que des de Pe-                    Querer abstraerse de esta
nyafort vem anar a ^^ontagut. Per eli el camí era ben conegut«             boda regía estando en el «bo'     tuación en el Congo donde
Però ja sabeu que quan un no conelx el bosc. qualsevol sende-              lio» periodístico, es imposible.
rol el pot despistar. L'home ho va veure que dubtàv^m. L'home              Pero desearíamos descubrir        sus fuerzas han presenciado y
ho va veur¿ que la seva indicació no ens era clara. I l'home               un aspecto inédito, si aún hay
— que ens va dir després que no li agradeva caminar; que esta-             uno, en esta boda La vincula-     tolerado matanzas y aceptar
va enfeinat réparant la moto perqué devia marxar; que estava               ción a nuestra comarca de
cansat perqué no havia dormit amb això de la festa m a j o r de            ambos contrayentes, De una        en Nueva *'York la presencia
B o n a n y — va deixar la seva moto, i el seu disgust pel caminar,
1 el seu cansament i la seva son i la seva pressa, i ens va acom-                                            vergonzosa de Janos Kadar,
panyar més enllà i tot del que calia.
                                                                                                             el asesino húngaro. Y la bue-
     Aquell home potser no va veure a Crist en nosaltres. Proba'
blement ni aniria cada diumenge a missa. Però aquell home era                                                na voluntad de mister «H», el
senzill i b o n d a d ó s i al menys ens va re> re com a iguals, com a
a l i r e s homes a qui valia la pena d'escoltar i atendre. Entre eli                                        buen sueco que no sabe donde
Í nosaltres, l'amor egoista no es va interposari va néixer aquell
acte de servei tan bonic i tan gran, com un miracle esperança-                                               dirigirse en busca decompren^
dor en mig del bosc hostil dels homes.
                                                                                                             s i ó i en medio de esta isla de

                                                                                                             desconfianzas en el mar de

                                                                                                             Manhattan  ÉRTÍ

                                                                           COI-EGIO »El.                     AVE-A\AMTÀ
                                                                           CakR^E»-. 2 - TEI.. 868

                                                                           Abierto desde las 3 tarde a 9 noche

Amie, puja més amunt                                                       Especialidad en Contabilidad, Mecanografía,
                                                                           Ortografía, Correspondencia, y Cultura General
     Aquest és el secret de la verdadera caritat : c o m e r ç - r a veu-
re els altres. Començar de veure que Tun està trist, que l'altre                          Plazas limitadas y a horas convenidas
   1   2   3   4   5   6   7