Page 1 -
P. 1

V  . r ..                                                 f-

AU* X X                         VlLAFftANCA DEI PENEDSS, 13 d e ogosto de I 9 6 0  Número 32

ti

      Sala de premses

                           del

           Museu del Vi

Kf                                                                      merç exterior en perpetu desequllibri com és el nostre. Per
  Î.                                                                    tampoc podem ignorar aquella constant invítació al guany im-
    El Turisme i... altres coses                                        moderai i iì'ìicìt que el comprador passavolant provoca, és
                                                                        dar, sense culpa seva, en els que li presten un servei. S i no
          El Turisme com a fenòmen col'lectiu, és bastant modern.       fóssim tan mesquins, això ni hauria d'esmentar se entre nosal-
      Prácticamente ha estât després de la última Guerra Mondial        tres. Però ja que aquests esperits tan egoïstes abunden més del
     que le» masses, gràcies al notable aument del nivell de vida a     que fora de raó. almenys que no siguin tan desassenyats com
     Europa, s'han Ilençat a recorrer païssos en un afany de conèi-     per oblidar l'oportunissim conte de la gallina dels ous d'or.
     *er noves terres i devastó de 1 ambient on es desenrrotlla la se-
     va vida de ireball habitualment.                                        Finalment, quina ha de ser la nostra actitut davant dels
                                                                        foraaters que ens visiten?
         I no creiem que aquest fenòmen hagi arribat a la seva ex-
      patisió més alta. Més aviat anirà creixent en els pròxims anys,        Tres són les possibles actituts davant del turista. En primer
     il s'afirma més i més aquesta pau tan precària que disfrutem.      Hoc, lactitut que nosaltres diriem del «Nandù». Embabiecals
                                                                        per tot el que sigui foraster, i amb un esperit obert a 1 admira-
         Si en el segle passat, el turisme. tal com els anglesos, que   ció infantili indiscriminada. Encara qu¿ sembli mentida, n'hl
     en íoren els inventors en la seva versió moderna, el practica-     ha d'aquests més dels que convindria.
     ven. resultaba una aventura difícil, i algunes vegades perillosa,
     avui s'ha convertit en una quasi necessitat.                            Després, l'actitut de repulsa sistemàtica. Oberta a ladmira-
                                                                        ció de tot el nostre i taccata a tot el que ens ve de fora, com s i
         Però no hi ha dubte que el turisme planteja molts problè-      tots els mais fossm forastera a nosaltres. Com si el mal no es-
     mes, no sempre resolta degudament.                                 tes en el més endins de nosaltres mateJxos...

         L encarìment dels queviures i dels serveis, i el contrast de       I per últim, l'actitut cristiana d'hospitalitat i d'amor germa-
     vegades violent de les costuras, ens semblen els inconvénients     nfvol. Però, al mateix temps, d'enèrgica repulsa dels turiste»
     més greus que provoca en els pobles aquesta massa de foras-        «gamberros», per dir ho amb una paraula que està avu i molt
     ters que, a larribar el bon temps, s'tscampa per tota la geogra-   de moda, i que tothom entén ei que voi dir. Davant del turista
     fta nostra.                                                        «gamberro», invitera a les autoritats, i a tots els cíutadans a la
                                                                        més enèrgica i serena repulsa. Si més no, almenys per evitar
         Es cert que també, com a aportació positiva, ens fa més to-    que esnostrescíutatsi vilesse'ns converteixin en una incivil
    lérants i més comprensius. al veure la diversitat de maneres de     i barroera manifestació de nudisme desagradable i abjecte.
    1er dels diferents pobies. I no podem oblidar la gran ajuda que
    /«presenta lafluència important de monedes fortes per un co-
   1   2   3   4   5   6