Page 5 -
P. 5

Página 219

                                                                     D i CONTES DE "ACCIONa

                                         d e J o s e p M.® S a n t a c a n a i S e r d à

                         (Premi de là Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'EstaIvi)

                                           L'angoixa és el vèrtigen de i a ZZiòeriai.-Sòren K i é r k è g a a r d

     Abâna de sortir âl carrer, va rellcgir dues o tres vegades      que dosava goig de veure. El probîema de l'aigua es. veu que
                                                                     era més complicai, però de totes maneres ja s'havia cel lebra't
a'qüell paper. El mirava^nervibsemcnt i el tornava a plegar pro-     la sevasolució definitiva.

curant que conservés els mateixós plecs. Va donar una mirada             A Hyde Park Corner va agafar el metro fins a Picadiily
al rellotge. Eren les 9 del matí i l'hora en qué havfa estât citada  Circus Feia dos mesos que allí, Bertyl, la seva amiga galesa,
eren les 11. De Sussex Gardens, on vivia. fins a Leicester Squa-     li havia rresentat Jhon, Van anar a sopar junts a un «self servi-
re tenia temps de sobra. - N o cal que vagi gaire de pressa.— va     ce». De seguit li va èsser simpàtic. Era un minyó prim i estirat
pensar.

La vigilia, havia rebut l'avis de rOficína de Inmigració Bri- ros i de poques paraules. - « i he Spanish temper is interesting
tánica. Era ben kcónica i només li comunicava que referent indeed», - li deia i després es quedava una llarga estona
9 la seva estada a Anglaterra. passés per un dels seus departa- guardant la silenciosament. Havien sortit junts unes quantes
ments. Ben poca cosa, però aquella nit ja no va dormir tran- vegades, però és ciar, això no era el matejx que a Vilafranca
quila, Aquests papera amb escuts i membreis oficiáis sempre Per laHiversari de Bertyl, que aviat s'escauria, s'havia organit-
Tbavien pusat nerviosa.
                                                                     zat un «garden party» tots plegats, a Golders Greçn. Li agra-
A Vilafranca, quan els tràmits de la sortida d'Espaoya. ja li dava Jhon.
van semblar un veritable calvari. Si no bagués estât que tenia
presa una decisió ferma, ja ho hauria deixat córrer/Pero estava      Sempre li havia semblatun imbécil el Manel. Quan a c a s .

resoltament decidida a abandonar ia Vila.                            seva es van comprar un cotxe, a Barcelona el deixava aparcat

Fins a Marble Arch, agafaré l'Autobus.— es va dir. No va             juat a la parada del cotxe de línea i marxaya à la.matcixa hora
                                                                     Quan ja tenia el bitllet comprat, H delà amb tota parsimònia,
tenir que esperar gaire estona per agafar-lo. En aquella hora no vols pujar?

portaven molta coticerrència i va poder asseure s deseguida. La          L'Enrié era difsrent. N'haviá estât enamorada, però ?I1 sem-
jlarga fil^ de case? amb rajóles d un vérmell ennegrit li sembla-    pre s'havia mostrat inaccessible. Qué deuria fer ara?
va una decoració estranya. No savia perqué, però els carreís de
Londres aquell dia se Ü presentaVen amb un aspecte diferent.             El seu rellotge senyalava un quart d'onze. Li quedaven en-
r o m si fos el primer dià que bagués árrivat. D'això ja feia qua-   cara tres quarts d'hora, i podia continuar caminant per Charing
si un any i mig.                                                     Cross Road. El carrer venia pie de vianants amb l'indumentària
                                                                     típica dels que treballen a la City. Jhon, estava empleat en una

La Marta li ho h avia dit. Ella tenia dues amigues de Barce- Companyia d'Assegurances Í la va impressionar la primera ve-

lona que treballaven a Londres i li escrivien que estaven tan gada que el va veure, al sortir de l'oficina, amb aquell sombre-

bé. Per què no hi anava ella? Rosa va compendre que quan la ro «hongo», Tenia un aire distant i distingit.

Marta li deia per què no hi anava. el que li volia dir era que a         Jhon, Jhon... L'Amparo, una noia valenciana que com élla
Vilafranca ja esteva molt vista i que no li calía esperar gran       estava en una casa, ajudant als quefers domèstics. Va tenir que
cosa. Rosa va anar a Londres com hauria pogut anar a Singa-          marxar d'Anglaterra al cap de quinze dies d'haver rebut el pa-
pur. La qüestió era simplement escampar la boira.                    per. A ella, els senyors de la casa l'havien tranquiliitzada

Estaba tan distreta que quasi no va sentir la cobradora quan dient h que tenia tots els papers en regla i que no calia témer
va anunciar la parada de Marble Arch. Sorti de TAutobús amb
presses, atropalladament;/am sorry, I am sorry,., Somrri-            res. Però, qui sap mai les bromes que gasta l'Oficina d'Immigra-
gué un instant; Era el primer que havia après a I'arribar a An       ció? Era ben absurd que la seva vida depengués d'una fitxa,
glaterra.                                                            manejada d'una manera misteriosa. Ara, dintre de poc ho sa-
                                                                     bría i el neguit se la menjava.

    Vacomençar a caminar per Paik Lane. A l'altra banda,                 Li havien pintat de nou l'habitació a Vilafranca. Sa mare H
s'extenia el verd pàl lid de Hyde Park. En una cantonada, com        escrivia que tornés, que ara que ja sabia l'anglés, no hi tenia
tempre, hi havia el sempitewi grup de persones que feien temps       res que fèr a Londres. Que allá, era a casa seva. Se'n diuea
¿scoltant els oradors de torn. Alguna vegada també s'havia pa-       tantes de coses!

« t à escoltar los. Discutien públicamcnt de tot el que es pre'          A Golders Green, a casa els pares de Bertyl, hi passarieé
                                                                     tot un fi de setmana, Jhon també hi fóra. Si el pogués veure mé»
sentava i la cosa no tenia altres conseqüéncies, Quin país més       soTint! Les coses per definir se necessitaven el seu temps. P o t '
estranyl

     Tot un joc de 6 pintes li van doiiar una vegada per un duro,    ser si arfibés el moment, s'ho pensarla, A vegades enyoraba el
en un deis rotllos que es formen al voltant deis «charlatans»!       sol, la pois i les siluetes verdenegrenquerdel» Guèrdies Civils.
els di'sabtes a la Rambla. Ara, li havien escrit que al Majestic
                                                                         L'estació de Chaiing Cross presentava Tanimació de sempre.
itUn bantes bo»es pel lítules. A l'IsabeMi havia sortit un novio.    A cada moment entraven i sortien els nombrosos tren» que

Tan carrinclona com eral I el carrer d'Amalia l'havien arregíat      , (Continua a la pàgina següent)
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10