Page 3 -
P. 3

PO RTADA

                                                                                                                                                                                   Dibuix que reprodueix un vitrall
                                                                                                                                                                                   de VEsgtésia de Hem (Nort de
                                                                                                                                                                                   Franca), ohra deManessieur,  titn-
                                                                                                                                                                                   lat ^Per la Festa de Crist J2ei».
                                                                                                                                                                                   Vesi's Varticle i^Vart abstracte a
                                                                                                                                                                                   lea EsgZéstes». (Pàgina 218).

     Afio X X  VIIAFRANCA DEL PENEDE5, 2 8 úm m a y o de I 9 6 0

                                                                                                                                                                                                                Numero 21

     Impressions d'un viatge per Italia

        PRESTIGI DELS XIPRERS

                                                                                                                                    per J. Mercader-Miret

          EI menys Important dels arbres que                                                                                         deJs per mi seleccionáis per la lectura fou    també, com els romans de fa dos mil
     per entendre'ns anomenem xiprcrs és que                                                                                         el que s e n diu «Els xiprers del cemen-       anys. en treure el major résultat possible
     »i^uin de la familia de les cupressàriea                                                                                        tiri». Anunciar se aquwt titol I sentir-se    de la natura en quant a pura bellesa es
     (cupressus semperviverens) i que siguin                                                                                        per tota la sala un murmuri d'engúnia,         refer eix.
     d una fusta molt útil per la seva incorrup-                                                                                    per part del públic fou una mateixa cosa.
     tftbilitat i fortalesa. El principal valor                                                                                     Aquella intel ligentissima concurrència             Moites de les més bones obres d'art
     dels xiprers, el seu prestigi, prové de la                                                                                     que tenia d a v a n t. selecta en tanta        del Reoeixement ens ho deroostren. Fra
     suprema beüesa amb que es manifesten,                                                                                          aspectes, capaç d'apreciar totes les be-       Angèlic fou el primer pintor que va treure
     i de la mejestat i excel lència que els                                                                                        lleses d aquest món, veia. vaig veure Jo,      un gran partit estètie dels xyprers posant-
     acrediten com a característica del nostre                                                                                      només l'aspecte tètric i lúgubre deis més      loa en els seus paisatges de fóns. com
     paisatge mediterrani.                                                                                                          eJegants arbres de la Creació, i no la         veiem en el iNeixement». en r.Anuncia-
                                                                                                                                                                                   cid» 1 en la «Fúgida a Egipte». BotticelM
                                                                                                                                 #

     A Catalunya, però, i al menys fins fa grandesa i perfecta estètica, com si eia •Is posà en I'escena dels tres miracles de
     poc, han tingut mala fama, o, si més no, xiprers fóssin només bons per tirar al foc, Sant Zanobi. Leonardo en I'«Anunctació»
     fama funerària. Com en tantes coses es-                                                                                        i el cementiri el Hoc més despreciable,
     sencials. el nostre país acusa una total i                                                                                     quan en realitat és tot el contrari.           que hi ha ais Uffici. Benozzo Oozzoli en
                                                                                                                                                                                   el seu «Sant Gimignano», i tants i tanta
      absoluta manca de sensibilitat quan en                                                                                              Fa uns anys. però-bastants, gràciesa
      l'apreciació de determinata valors s*hi                                                                                        Déu - que els més selectas decoradors de       altres exemples podria citar delà moltis-
      barregen prejudicís ancestrals.                                                                                                jardins i arquitectes planten xiprers amb      aims amb els que ens hem recreat.
                                                                                                                                     finalitata décoratives a la rora de Ies més
          Segurament ens ve deis romans el sim                                                                                       modernes i senyorials cases de camp i de            Al nostre país tingueren el seu mo-
      bolisme d'hospitalitat aplicat ais xiprers,                                                                                    la costa. Les més ben concebudes finques       ment de prestigi artistic cap a finals del
      Això feu que se'ns plantessin exclusiva-                                                                                      de la Costa Brava, com Santa Clotilde           aegle XLX, quan els nostres «modernis-
      mèut ais cementiris, i u n - u n nomèa—al                                                                                     per citar només un exemple, tenen el seu       tes» romàntics prodigaren; els Urgell, eia
     baluard de les masies. Fora dels cemen-                                                                                        jardí de xiprers perqué tant el proprietari     Joan Llimona. els Bruii, els Rusiflol, etz.
     tiris principaiment, la nostra gent no con-                                                                                    com els artistes que hi varen treballar.
     cebeix ni el inés esmlrriat représentant                                                                                       comprengueren que el xiprer, per tradició           Es dar que a Itàlia, país dei màxim
     íe «cupressus semperviverens». I encara                                                                                        histórica i clàssica, i per sentiment estètie  refinament espiritual, el xiprer és un ar-
     quan es parla deis xiprers del cementiri.                                                                                      en funció amb el paisatge, és larbre que       bre corrent, normal i habitual. La vessant
     per més ben plantais que siguin. com en                                                                                        més s'adiu amb les formes naturaJs del         de «untanya que va de Fiesole a Florèn-
     el cas dels de Vilafranca, corrtntment la                                                                                      nostre país llatí, amb les linees de la seva   eia. tot Fiesole mateix. és un planter de
     gent »'horroritza.                                                                                                                                                            kiprers distribuits de la manera més gra-
                                                                                                                                                                                   ciosa entre edificís, vorejant, caiains o
                                                                                                                                                                                   formant bosc simplement. El mateix ©co-
     Ara recordó, per exemple, el dia dels estructura i amb la llum plena i serena rre pels voltants de Sant Miaiato, per ìm
     Joes Florals de Vilafranca. I'any 194«, en                                                                                     que es projecta sobre d'elles.
     « i M u e e l q u í això esociu hi tiatfué un                                                                                      Així bo varen entendre elt remana,         banda de l'Arno, avail del Piazxale Miche-
                                                                                                                                                                                   langiole.
premi per una « s u i t o de dotze sonets de mestres en tantes coses bàsiqaes de la
                                                                                                                                                                                   Ea els punts més estratégica dels jar-
tema vilafranquí. L'hora «le la festa, aJ, vida, rodejant les aeves viles de xiprera, i
Casino de l'Unió, nomèa en vareig llegir així ho han en tés, 1 ho en tenen encara, dins del Vaticà la vertiealitat severa i se-
<i»vant el públie ,do8 dels premiafsj un eia italiana de tota els tcwps, mestrea rena d'uBS xiprers fan de conirapuat a k s
                                                                                                                                                                                   (CLon••t,} inua a la pkgina  s^tmnt}
fe»                                                                                                                                                        í '•
   1   2   3   4   5   6   7   8