Page 2 -
P. 2

Página 216                                                                I sufrir per la justicia és sufrir per totes aqüestes coses que

    EUAmGELI                                                              estimeu i serviu, que estimeu i »erviu no per cap mena de lucre
     Di CAMI
                                                                          o d'afalag, sinó per la insobornable i indefugible conciéncia de

                                                                          ciutadans, que la icligió no sois afebleix. sinó enforteix i so

                                                                          brenaturalitza.             Mn. J. P . Sa}¿rach

              OMÍAÍ VUM^                                                                              CARTAS
                                                                                                      DIRECTOR
vindrà un temps...                                                            EL periòdic
                                                                          recorda als seus lectors
    Avui tot m'impulsa a escriure'us d'una mena de persecució             que la publicació d'aques-
poc brillant, d'aquella que pervé del cumpHment deis deures               tes cartes no significa en
temporals. Morir mártir per la fe, és bonic. Com morir en de.             cap manera que se les
fensa de la virginitat.                                                   faci seves.

El martiri del testimoni quotidià. en canvi, tot 1 que potser Falcons i Castells

és més costós, apareix menys brillant. Quan se'l senyala —com                 Sr. Director del periòcic «Acción»:
llavors que un és canonitzat- llavors potser si que ens adonem                Li prego que publiqui aquesta carta en el periòdic de la seva
de que no es tracta d'una simple bonhomia, sinó de la victòria            digna direcció:
forjada en la Iluita .                                                        El passat diumenge dia 15, últim de les «Fires de Maig». tin-

    Però hi ha un altre martiri més incomprési aquell que ve de           gué Hoc en la nostra rambla, una exhibició de la «Colla Falco-
la persecució suscitada per la nostra actitut temporal, davant            ners de Vilafranca».
dels iets del món i de la sociecat en que vivim. Em refereixo a
la economía, a la cultura, a la politica...                                   Es el cas, que quan intentèren montar algún dels seus nú-
                                                                          meros, í davant de les protestes de varis membres de la colla de
    Eis qui pensen diferent de vosaltres. fàcilment no permetran          Castellers, s'els hi va prohibir reaiitzar los, perla certa semblan-
que alceu la vostra veu. Hi haurà fins qui a força de cops de             ça que aquests números teníen amb les torres humane».
puny pretendrà arrencar del vostre cor l'actitut que creieu exi'
gida per la comunitat i pel pöble als que us deveu. 1. el que és              En primer Hoc, cal remarcar que la colla «Falcons>. disposa
p i t j o r , hi haurà qui d'entre vosaltres que us dirà exaltats i im-   solament de 14 individuus, tots ells força joves. Per tant, no cal
prudents j a que us compliqueu la vida.                                   ni pensar que puguessin fer la competència a una colla de 40
                                                                          elements bregats en la matèria, i molts d'ells «majors d edat>.
...perqué no coneixen el Pare
                                                                              Per altra part, em pregunto: ¿Es que la colla de Vilafranca té
P e r ò vosaltres sabeu que s'equivoquen. Sabeu que eis po'               l'exclusiva per a fer Castells? Es que intenten mantenir la seva
                                                                          flaquejant sohdesa per damunt de tot, sense míraments, i en-
bles venen de Déu i que tot allò que Déu ha fet és sagrat i cal           fonsant tot Io que els hi re presenti un obstacle? Es que no a c
                                                                          ceptenla competició?
ser conservât, redimit i santificat. Pius XII us havia parlat de la
                                                                              El que vol l'ufició vilafranquina, és veure bons Castells, i ai'
^consecratio  mandi». I us dèia que aquesta consagració del               XÒ només es logra amb competició, i amb una cosa que actual'
                                                                          ment escaseija bastant: l'esperit de superació.
món a Déu. l'havien de fer eis seglars cristians.

    Ara Toan XXIÎI ho ha recordat als catòllcs de l'Africa, als           C o m més entusiastes es llencin al carrer a fer Castells, més
que crida a estar présents en l'edificaclô d'aquests pobles, ara
que es desvetllen a una vida autònoma. S i vosaltres. eis criS'           redundará en benefici dels mateixos.
tians. en sou absents, qui eis santificará?
                                                                              En aquesta ocasió, s'ha dcmostrat molt poc tacte. i ha que-^
    Sé que llavors qui us mati, creurà fer un obsequi al Pare.            dat al descobert una realitat: Que la colla de Vilafranca no ad-
Perqué no coneixeu el Pare ni Jesucrist. No sabeu que éa d'Eli            met competidora de cap classe. Per què? Per por de quedar ma-
que ve l'existència dcls pobles, la llur varietat i riquesa, i que        lament. i en Hoc de intentar superar-se. posen fre a una colla de
no som pas eis homes eis qui fem —ni eis qui desfeml— les na-
cions, les llengües. les races.                                           joves que, ilusionáis es presenten en públic a demostrar l'afició
                                                                          que existeix a Vilafranca, afieló que mai morirà, perqué està
     Si haguessin conegut en això el Pare, no se n'haurien escan»         massa arrelada en les nostres venes.
dalitzat, sinó que meravellats de la riquesa que Déu ha escam-
pat pel món. haurien abraçat aquella llibertat respectuosa, ne-               Es lamentable que això passi a Vilafranca. i que no s'intenti
cessària per l'existència de la pau.                                      subsanar aqüestes coses que en Hoc de fomentar l'afició, la fan

                                                                          trontollar perillosament posant en dubte l'anomenada q u ê t é

                                                                          la nostra Vila d'ésser «la primera plaça castellera>.

                                                                          Atentament el saluda        Un entusiasta

..•quan arribi l'hora

    Però quau arribi Thora —i ja'us ha arribat. penseu amb Afri-
ca. amb l'última «conferencia c u m b r e l . . . - «recordeu vos de que
sufrir per la justicia és també una benaventurança. Benaventu-
rats eis que sufreixen persecució per la justicia perqué d'ells
és ci Regne dels Cels.
   1   2   3   4   5   6   7