Page 1 -
P. 1

Allo XX            VILA FRANCA DËL PANADES, 26 d« marzo de 1960       Número 13

                   TT^  Àr        ones   DS e x p icd e s e u               El mon es dels
                        VIclLH                    its d ' À m è r i c a .
iJ                              ns                                          que somriuen
                                        ^^ eoi en la pàgina 12.7,
                                        « 'ònicd de Nordamèricd»                  «El món és dels joves», s'ha dit'
                                                                              I rexperièiJcia fns mostra que directa-
                                                                              ment o índirectament és la Joventwt la
                                                                              que mou el món.

                                                                                  Els caps dels movimcnts podran per-
                                                                             tànyèr a generacions anteriors, però el
                                                                             clima que orienta la seva actuació és en
                                                                             gran part fruit de les inquietuds i de les
                                                                             necessitats que, inclús sense adonar-s en,
                                                                             mostra la joventut.

                                                                                  S i e l m ó n - c a r a al f u t u r - é s dels jo-
                                                                             ves, és evident que de la formació de la
                                                                             joventut que ara puja en dependrà la fe-
                                                                             somia del món del demà.

                                                                                 laixòque comentem com a fenòmen
                                                                             universal, és aplicable també a la vida de
                                                                             lesciutats, i concretament a la de Vila-
                                                                             franca.

                                                                                  Si volem viure demà en una Vilafran-
                                                                             ca a l'altura del moment hiatòric que enr
                                                                            tocará travessar, és precis preparar ala
                                                                             que ia regirán llavors.

                                                                                 Es prec/s que le-j exigències que pre-
                                                                            senti la joventut del demà aiguin recta-
                                                                            ment encaminades a aconaeguir Ta Vila-
                                                                            franca millor que desitgem.

                                                                                 Aquesta és la missió que s'ha imposât
                                                                            TAspirantat a la nostra vila ; educar ala
                                                                            joves del demà-avui nens encara—en el
                                                                            sentit de ciutadania i rtsponsabilitat, aa-
                                                                            sentant aquesta educació-humama da-
                                                                            munt d'una sòlida i autèntica formació
                                                                            religiosa

                                                                                Es aquest l'únic carni que ens pot por-
                                                                            tar a la pau per tots tan buscada.

                                                                                La perfecta convivènza necessita, méa
                                                                            que tolerància, amor autèntic. I la prime-
                                                                           ra exigència de l'Amor és el sacrifici.

                                                                                Per això, diuen ells, ^VaspÌTant no té
                                                                           por del sacrifici».

                                                                               Dicm que l'amor exigeix sacrifici, i
                                                                           podem afegir encara que el sacrifici no-
                                                                           mèa val quan és al servei de TAmor. Per
                                                                           lamateixaraó podem afirmar que el sa-
                                                                           crifici vai nomèa quan es fa amb alegría.

                                                                               Arribem a la conclusió, dones, de que
                                                                           el món —>1 món. que esperem — és del»
                                                                           que estimen i es sacrifiquen, que és tant
                                                                           com dir que és delà que somriuen amb
                                                                           sinceritat.

                                                                                                       Josep M.^ Giménez
   1   2   3   4   5   6