Page 5 -
P. 5

CATOLÌCA •  ^                                                                                                                                            Página 237

          A P ÜNTs                                                                     Sonet deis recomencaments

per a una orientoció de lectures                                                     S e n v o r Dolor, será uno nif collado
                                                                                     que vós vindreu a demonor per mi.
      Cal llegir. LIegir és una manera d'anar pel món amb els                        Per escrutar si prest ¡o us vuH seguir,
  ullsoberts. Cada llibre - c a d a nou llibre- és una finestra                      semblará coda estrella una mirada.
  oberta a un paissatje nou. L'escriptor és un home dotat da-
  quella intuició que li permet veure profundament la vida dels                      L'ofenció del cel será aamirada
  homes i de les coses i quêté, d altra part, l'art de comunicar-                    de veure com o b a n s de ser a la fí
  nos la seva vivència. Q u a n llegim un llibre, Tauter ens fa                      hesortit ¡o mateix o mig comí,
  partíceps d'aquesta seva experiència.                                              i lo má que em donáveu he besado.

      P e r a i x ò c a l tant llegir amb seny. El seny-podem dir,                   Senyor Dolor, després cominorem
 siatetitzant—està en buscar sempre el nostre enriquiment.                           fíns a lo font que vós scjfaeu. La bona
                                                                                    virtut de l'oiguo, que en constanf mudanca
      Hi ha una mena de l l i b r e s - p o t s e r molt ben escrits—però
 que ens fan mal. Depen molt, naturalment, dels lectors. Re-                                                                                                                                                                                                                                              /
 cordo d'un company de Col legi a qui la lectura de Grazzie-
  la, tan sentimental, el posava malalt. Gide ha pervertit tot                      resto immutable de sa temperonca
 un sector de la ¡oventut. Hi ha un seguit de l l i b r e s - d autors              menará lo conversa que tindrem,
 -que són immorals. Uns, per les idees o descripcions. Pot-                         en lo quol vuH parlor^vos d'una dono.
 seramb malaintenció. Però fan mal també aquells llibres
 delinquescents. sentimental, buids... que lluny de contribuir                                  L'ofrena
 al robustiment interior de l'home, el dispersen i afebleixen.
                                                                                    C o m dins la nit, quan er.s desvetlla el vent
     E l m a l d e l a n o v e l a r o s a - m é s q u e en les possibles des-      més fort que el son, i Fins a'nosfra vara
 cripcions que s'hi puguin t r o b a r - e x t a i s a . per fmi. en que           lo cloro veu orribo de! deforo
 submergeixen l'adolescent en un món irreal i l'afebleixen per                      viva i sonant domunt el món dorment,
 la Iluita de la vida.
                                                                                   i, d'altra cosa sense haver esmenf,
     Hi ha autors que es revolten contra el món que viuen i                        s'enduu el desig, arremorot a fora
 8'hi encaren a m b odi o en fugen desenganyats. Una mena de                       fent-li oblidar la hufnanitat de I'hora
 Hesenganb - potser més perjudicial perqué pot e n g a n y a r -                   que el frontollar dun corro ens fa present}
 ésel d aquells que contrapesen al nostre món un món d'eu-
lomni, irreal, inventât.                                                           d'aquesta guisa, quon l'amor s'atansa
                                                                                   i m'arremora amb tal deler pregon
     Hauriem de buscar, sobre tot. la literatura que ens desco-                    que foro d'eli jo no sé res de/ món,
breix el valor i l a bcllesa de la vida nostra. Els p o e t e s - t a n
tan tinguts per i r r e a l s - e n s poden dur molt b é al misteri de             com un tronfroll de carro en Hunyança
les coses. Ningú. com un poeta, é s c a p a ç de fer-nos estimar,                  sento lo Morf que m'odverteix el limit
per exemple, Tarrel de Therba m é s menuda Í el misteri del                        de rhumanol desig, tornont me timid.
5CU efímer fiorir.
                                                                                   Represa de la primera ofrena
    No ens podem estar de r e c o m a n a r la lectura de NTaragall,
com a via d'exemple, a m b la seguretat de que qui el conegui                      Els morfs, els morts, els morts o sota terra
                                                                                   i pluja a llur damunt, llisquent deixaìia
no eldeixarà més. EU ens c o m u n i c a tota una actitut davant                   amb què el deler d'anor omunt davalía
les coses. C o m en un altre aspecte l a r a tan liegit S a i n t -                ì torna a llur repòs a moure'ls guerra
Exupéry. T e t e l q u e aixeca la bandera d'una añada confiada
m ô n - t o t a u t o r p o s s e ï t d e l a f e d e q u e la vida és en el fóns
bona-hawria d'ésser acoUit amb goig.

   Aquest és els cas dels grans clàssics grecs. De Milton. De
Shakespeare, del mateix Quixot. Llegir los és banyar nos en
un optimisme vital. E l l s - e n c a r a sense pretendre h o - c a n
ten a la vida : tan profundament, tan ricament, que en sortim
alïi mateix més profunds i més ries. Més homes. I ser homes
és un pas previ i esencial por tot ulterior perfeccionament.

               Mn. JaumelP.  Sayrach                                               Penetra l'aigua, omoròseix l'argila;
                                                                                   un nou desig de formo pren^els cossos.
                 DOMINGO, 12 DE JULIO                                              Reìx la sombra, terra endins, dels ossos
                                                                                   I, omunf, l'estol de tots els morts vigila.
         Excursión de Catecismo
                                                                                   Els morts, la pluja, els morts. No sé res més
CALAFELL - VILLANUEVA - PANTANO                                                    sino el vencuf desistiment qüe obliga
                                                                                   la trèmulp caigudp de la pjuja,
Ì'OS niños y m a y o r e s que todavía no han efectuado la inscrip-
    ción, podrán hacerlo los días lunes, martes y miércolc»                        i a ferra el gran dolor, ora i adés,  puja.
              próximos, en el local de Acción Calólica,                            que esberlo gleves i alca là fatiga
                                de 8 a 9 de la noche.                              dels morts, amb pressa de llavor que

        I M P O R T E P A R A M A Y O R E S : 40 PESETAS                           /osep M.^ Lòpez-Picó
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10