Page 1 -
P. 1

ACCION VILAFRANCA DEL PANADES                                                                                                                                       íels [iolÉos
                                                                9 do mayo do 1959

Año XIX  Númoro 18

                                                                                                                                                                         El periodic, en aquest número, éa
                                                                                                                                                                     el ressò d'uns fets cíutadans : Ies Fi'
                                                                                                                                                                     res de Maig, les obres de restauracíó
                                                                                                                                                                     i excavacions de Sant Francese, Ies
                                                                                                                                                                     activitats deis joves... I no precisa-
                                                                                                                                                                    ment empès per un afany només in-
                                                                                                                                                                    formatiu, per tal de complaure eis
                                                                                                                                                                    lectors, sinó perqué creiem que ha
                                                                                                                                                                    d'estar present en la vida de la vila.

                                                                                                                                                                         Som ciutadans.no per casualitat,
                                                                                                                                                                    sinó per necessitat. íNo és per atzar
                                                                                                                                                                    que eis homes ens construira la casa
                                                                                                                                                                    eis uns al costat de la dels altres i
                                                                                                                                                                    fem eis carrers Ens necessitem. I la
                                                                                                                                                                    necessitaÉ de tots, ens uneix a tots.

                                                                                                                                                                         Però sovint l'home viu només Ics
                                                                                                                                                                    necessitats més elementáis, aquellcs
                                                                                                                                                                    que se senten més sensiblement : La
                                                                                                                                                                    necessitat de dormir, de menjar, de
                                                                                                                                                                    vestir. I això satisfet, la necessitat
                                                                                                                                                                    de prendre el sol i exhibir se i diver-
                                                                                                                                                                    tir se.

                                                                                                                                                                         Caldria que hi penséssim i exa-
                                                                                                                                                                    minéssim el nostre sentit de Solida-
                                                                                                                                                                    rität ciutadana. Vilafranca és de tots
                                                                                                                                                                    i tots ens en beneficiem. Cada xnatf
                                                                                                                                                                    hi obrim les nostres botiguea. I pas"
                                                                                                                                                                    sejem, assiduament, per les seves
                                                                                                                                                                    Rambles. Tots tindriem d'aportar^h^
                                                                                                                                                                    per tant el nostre pensament i el
                                                                                                                                                                    no&tre esforç i el nostre amor per fer
                                                                                                                                                                    de Vilafranca una ciutat més bella i
                                                                                                                                                                    més eulta.

                                                                                                                                                                        Per això ens sembla que res més
                                                                                                                                                                    efîcaç dea d'aquestes columnes que
                                                                                                                                                                    aplaudir aquells que hi treballeíi. I
                                                                                                                                                                    mirar de viure atents i pròxims a la
                                                                                                                                                                    Vida de la Vila i als seus valors :
                                                                                                                                                                    perqué, mostrant-los als lectors, s'hi
                                                                                                                                                                    vagin sentint barrejats i ho estimin
                                                                                                                                                                    i acabin per sentir també ells, la
                                                                                                                                                                    necessitat de sortir de casa i de fer
                                                                                                                                                                    alguna cosa per la Vila.

                                                                              Antoni Vila ' r r u f a t . DIbulx pel f r e s e de l'Esglísla de la Salut, Sabadell  PROXIMO NUMERO

Atnb la festa de l'Ascensió del Senyor arriba al seu terme la vida de Jesucrist, L'As-                                                                              Estará dedicado a l a s «Pires de
censió és la seva glorifìcació. Però aquesta añada de Nostre Senyor als cels no ens                                                                                 M a i g . A p r o v e c h a n d o el c a r á c -
                                                                                                                                                                    ter de las mismas, publicaremos
deixa pas orfes de la %eva presencia, El Crist—que el sentim tan pròxim en intf^ressar-                                                                             un interesante estudio fde lo

se pel y¡ d'unes bodes—segueix present entre nosaltres, veninf cada dia a la nostra                                                                                              INMIGRACIÓN. '

yda, I ens plau — ara que estem en el mes de ma/g—recordar que és fambé per

                            Mario, com o Cañó/ que se ns fa presar,t.
   1   2   3   4   5   6